Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Opinió - Articles | Revista 57

Dret a decidir? Diguem-ne pel seu nom


En els darrers temps, i lligat al procés polític que està vivint el nostre país, ha fet fortuna una expressió que s’ha instal·lat de manera indefugible en el nostre imaginari col·lectiu: el dret a decidir. Suposo que tots tenim més o menys clar el que volem dir quan parlem de dret a decidir, però si un mira la legislació comparada a nivell internacional s’adona que aquest concepte no apareix per enlloc. L’expressió “dret a decidir” podríem dir que és un “invent” català. És un eufemisme que prové d’un cert acomplexament del nacionalisme moderat que no gosa o no ha gosat fins ara dir les coses pel seu nom, possiblement per evitar contradiccions internes, per ser el màxim d’inclusiu, per no molestar....Bé, per moltes raons que seria llarg d’esbrinar i que tampoc ens portarien massa enlloc.

El fet és que “dret a decidir” a Catalunya s’ha convertit en un succedani “light” del terme reconegut legalment a nivell internacional: el dret d’autodeterminació, o més ben dit el dret d’autodeterminació dels pobles. Si plantegem la qüestió en aquests termes és evident que tothom a tot el món ho entendrà millor.

Però, què és realment el dret d’autodeterminació?, i, un cop tenim clar què és, els catalans tenim realment el dret a l’autodeterminació?

El dret d’autodeterminació o de lliure determinació és una figura legal existent a la legislació internacional i en l’ordenament jurídic de molts estats legalment constituïts. Així tenim que aquest dret es troba en els documents fonamentals de les Nacions Unides, així apareix en la seva Carta fundacional del 1945, ratificada el 1951, en la Declaració dels Drets Humans de les Nacions Unides de 1970 i en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966 (entra en vigor el 1976). Segons aquest darrer document els pobles disposen d’aquest dret per determinar lliurement el seu estatus polític i procurar també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural. A més de tot això cal dir que com a norma té un reconeixement de ius cogens, és a dir, que és d’obligat compliment per tots els països membres.

El dret d’autodeterminació, però, com a figura legal i concepte polític no neix amb la formació de l’ONU i el desenvolupament de la seva legislació. Anteriorment aquest dret ja havia estat un dels eixos centrals dels 14 punts de Wilson, document elaborat pel president dels Estats Units el 1917 com a base per a les negociacions que havien de resoldre la I Guerra Mundial i tots els seus problemes territorials i polítics afegits. Aquest document va ser tingut en compte només molt parcialment en la Conferència de París que va posar fi definitivament al conflicte i va donar lloc als diferents tractats de pau (el més conegut de tots és el de Versalles, però no l’únic). Tot i això podem dir que va tenir una influència molt gran en l’aparició de tota una sèrie d’estats de les cendres dels antics imperis desapareguts en el conflicte. Per desgràcia, no per l’acció dels seus ciutadans a les urnes, sinó més aviat per l’art de l’estratègia política duta a terme per les potències guanyadores.

Abans d’això ja es pot trobar la idea del dret d’autodeterminació fins i tot en documents tan antics com la Declaració d’independència dels Estats Units d’Amèrica del 1776, o el seu exercici pràctic en el referèndum que va decidir la independència de Noruega respecte del Regne de Suècia l’any 1905. Amb posterioritat a aquest referèndum noruec se n’han produït d’altres que han portat al naixement de nous estats amb reconeixement internacional o, en altres casos, a canvis en l’estatus jurídic d’algunes regions o nacions.

Fins a quin punt aquesta legislació és aplicable al cas català? Es fa difícil de dir. Hi ha una línia de pensament que defensa que tota la legislació internacional sobre aquest particular és només aplicable a fenòmens colonials, i aquest supòsit s’allunya de la realitat catalana1. Quan es van crear les Nacions Unides la descolonització era un tema candent i calia donar-hi una sortida legal. Molt sovint, però, el processos d’independència van tenir molt poca participació popular i no van comportar la celebració de quasi cap referèndum d’autodeterminació. Es van limitar quasi sempre a acords entre les elits locals i les potències colonialistes quan no van derivar en conflictes armats.

En canvi, des del final de la II Guerra Mundial fins ara s’han produït al món diversos referèndums d’autodeterminació, la majoria dels quals no han estat realitzats en un context colonial. Alguns s’han produït en el context de processos llunyanament postcolonials, com els de Timor Oriental o Eritrea, però la majoria han tingut lloc en estats no sotmesos a la dinàmica del final de l’imperialisme. Referèndums com els d’Eslovènia, Islàndia, els dos del Quebec o el més proper d’Escòcia responen a realitats polítiques que s’assemblen molt més a la del nostre país. Altres han tingut origen en la inestabilitat provocada pel final del règim soviètic i han tingut desenvolupament i resultats bastant diversos.

En tot cas, podem concloure que els processos d’autodeterminació tenen una certa cobertura legal a nivell internacional tot i que hi ha opinions que ho volen a limitar als processos de descolonització. El que queda clar és que aquest exercici sempre ve donat i impulsat per l’acció política i social que hi hagut en cadascun dels països on s’ha exercit democràticament el dret de lliure determinació independentment de la legislació tant estatal com internacional. Allà on el moviment d’alliberament nacional ha estat prou fort i ha tingut prou empenta no hi ha hagut res que hagi acabat impedint la celebració de referèndums previs o posteriors a declaracions d’independència.

Què pot passar doncs a Catalunya? Doncs això només pot dependre dels catalans, de l’actitud i la fermesa que com a poble tinguem davant dels impediments que posi l’estat espanyol al dret i la voluntat de decidir el nostre futur.


 

Arxius adjunts
JPEG Imagemani 2012 (2).jpg (jpg 62 Kb)

Jordi Serra Ferré




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Recerca, Cuina, Portada

Receptes d'estiu: Crema d'albercocs

Crema d'albercocs (aubercocs) o préssecs, per 3 persones Aquesta recepta,...
Recerca, Cuina, Portada

Receptes d'estiu: Cebiche d'escopinyes

Aquesta vegada us porto un parell de receptes d’aquelles que no cal fer gaire cosa,...
Entitats, Escola, Portada

CANT€NIA

De vegades es fa difícil trobar paraules per explicar algunes emocions, i això...
Entitats, Escola, Portada

ELS CAMIONS DE LA BONA BROSSA

ENTREVISTA AL RAMON MARGALEF COORDINADOR DE SECOMSA. Aquest curs els alumnes...
Entitats, Escola, Portada

Camp d'Aprenentage de Flix

El passat dimecres dia 10 de maig, els infants de cicle inicial de l’Aleixar i...
Entitats, Escola, Portada

L€Hort escolar

Aquest curs a l’escola Cingle Roig de Vilaplana ens hem proposat de portar l’hort...
Recerca, Tradicions, Cuina, Portada

Receptes de les àvies de Vilaplana: Pastís de patates i bacallà

Per aquest número de la revista hem recuperat una recepta del llibre...
Història, Portada, Fem memòria

Descendents del Mas de Cal Ferrer

El dia 5 d'agost de 2022, vaig conèixer a la Paquita Ferran Olivé, una...
Història, Història local, Portada

CAL GRAVAT

ALTRES NOMS: També coneguda, com ca la Gravada. SITUACIÓ Cal...
Història, Història local, Portada

CAL FERRER

ALTRES NOMS: A mitjan segle XIX hi ha alguna entrada al Registre que s’hi refereix...
Recerca, Medicina, Portada

Hidratació en la vellesa: la clau d'or per a la salut i el benestar

La hidratació és essencial per mantenir la salut i el benestar. El cos humà...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (III)

TOCS DE CAMPANA, per Gerard Masip Una inerpretació musical des de...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (II)

L’ESGLÉSIA El temple, dedicat a l’advocació de la Nativitat de...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (I)

Introducció L'octubre passat, al número 89 de Lo Pedrís, vam...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel món

- La Colla dels vilaplanencs, a Tenerife - La Pilar i el Josep al Palacio de Bolsa, a...
Història, Història local, Portada

PALMIRA JAQUETTI i ISANT (1895 - 1963)

A començament de l'any 2020, el Jaume Salvat Salvat em va parlar de la...
Què passa, Recerca, Activitats, Tradicions, Portada

Taller per aprendre a llatar

Aquesta primavera, a Vilaplana, hem fet els tallers per aprendre a llatar (treballar la pauma...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre

Puja El tarannà reivindicatiu del poble. Davant d'una agressió cap al...
Què passa, Notícies, Portada

Sant Isidre 2023: Esmorzar i Processó

Per Sant Isidre, es feia l'Esmorzar de la Cooperativa. Per no perdre la tradició,...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

La Fira de Sant Isidre

La tercera edició de la Fira de Sant Isidre va ser en dissabte, el dia 13 de maig, en...
Què passa, Notícies, Portada

La reacció de la por: ATUREM EL CAMP DE PLAQUES

Fa temps un vellet entranyable que vivia atrinxerat en una vall que volien inundar per a fer...
Història, Història, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 91, va sortir el pany de la porta del número 9 del Carrer...
Història, Portada, Fem memòria

A propòsit dels deportats de Vilaplana

Fa unes setmanes vaig publicar a Lo Pedrís un article anomenat "Feixisme mai...
Què passa, Esports, Portada

Sender botànic del Catllaràs

El Catllaràs és un petit massís prepirinenc situat a la comarca del...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

En aquest número em permetreu que faci una francesilla (1), perquè no em puc...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Per Sant Jordi, llegim i cantem

La proposta d’aquest darrer Sant Jordi, promoguda des de Lo Pedrís, pretenia...
Recerca, De cinema, Portada

Estrelles fugaces (I)

Fama, fortuna, luxe i tot allò que la majoria dels mortals podem envejar, és el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Francesca Mestre Anguera

Francesca Mestre Anguera (54 anys, Infermera)   “Al començament recordo...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 92 (juliol 2023)

Patrimoni   Paradoxalment, ara que tot és tan líquid i se'ns fon a...
Opinió, Articles

Pulsòmetre 91

Puja 1- El Grup de Jóvens: Un any més han promogut una Cavalcada de Reis...