Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Història - Història | Revista 57

Dones rurals: trajectòries de vida

SAMPEDRO GALLEGO, Rosario: “Como ser moderna y de pueblo a la vez: los discursos del arraigo y del desarraigo en las jóvenes rurales”. Revista de Estudios de Juventud, nº 83, 179-193, 2008.

Dones rurals: trajectòries de vida
Coral Cuadrada, URV




Quan es parla del món rural i especialment sobre les dones rurals, sol anteposar-se el desig a la realitat. És habitual caure en la temptació d’imaginar que els autèntics habitants i llocs mantenen formes de vida acords amb la naturalesa i amb les essències de la solidaritat col•lectiva. Acostuma a ser comú evocar la pagesia en termes de puresa i per aquesta raó destacar per sobre de tot els processos de resistència del camperolat envers els canvis. Aquesta, tanmateix, és la condemna que posem sobre els i les que dia a dia viuen a les zones rurals. Moltes vegades no apreciem el que fan, i malgrat sigui de forma inconscient, el nostre reconeixement consisteix en dir(lis) com han de ser.

Vull parlar avui, no de les diferències de les dones rurals, ans al contrari, dels desequilibris amb els quals elles s’enfronten de forma quotidiana. No pretenc destacar perquè són diferents, encara menys perquè i si haurien de ser distintes. El que faré és centrar-me sobre quins són els elements que incrementen la posició desigual a la que han de fer front pel fet de viure al camp. Potser el que primer crida fortament l’atenció són les desigualtats per sexe en bona part dels nostres pobles. Especialment en les edats intermèdies hi ha molts homes i poques dones. A les etapes centrals de la vida –de formació de famílies, de plenitud del desenvolupament personal– hi ha una notable absència de dones, pensem per exemple en les iniciatives tan conegudes com les caravanes de dones a Plan, un petit poble dels Pirineus d’Osca el 1985, de considerable ressò mediàtic, o la “caravana de l’amor” de Castellbó (Lleida), anunciada el maig d’enguany. Copsem doncs, en molts indrets, un món rural cada vegada més masculinitzat, un paisatge social retratat amb encert per Íciar Bollaín a Flores de Otro Mundo.

Com a d’altres àmbits i llocs, una de les més importants fonts de disharmonia està als mercats de treball. Per a les dones que resideixen a aquestes zones els treballs assalariats dins del poble no sovintegen i, amb freqüència, el predomini són les ocupacions precàries. Les dones rurals treballen i la seva taxa d’activitat és major que als nuclis urbans, però acostumen a fer-ho en feines marcades per l’eventualitat, la irregularitat i l’estacionalitat. Aquestes característiques laborals, quan es produeixen de forma continuada, fan que les dones, al contrari dels homes, difícilment puguin portar a terme una trajectòria professional com a part del seu curs vital. Les que aspiren a assolir una professió tenen dues opcions: o bé realitzar la seva activitat fora del seu poble, com assalariades o professionals; o bé endegar una iniciativa empresarial que de forma habitual serà regulada, o almenys tutoritzada, familiarment, fins i tot en el cas en que ho facin com autònomes.

Quan l’activitat és extra-local, dones que viuen en un poble i treballen fora, la qüestió sembla “no natural”. Perquè resulta estranya? Perquè trenca l’estereotip que tenim de les poblacions pageses. Suposem que la gent del camp, en equilibri amb el seu medi, no té necessitat de desplaçar-se. Però la realitat és ben diferent, les dades reflecteixen que el volum i la importància del treball fora és notable i, de fet, pels grups d’edat més joves és majoritari. Per a les dones, a més, la possibilitat de sortir dels mercats laborals restrictius els hi obre la porta a treballs de major qualitat i en millors condicions laborals. Quan l’activitat és empresarial, ho és familiarment. Aquí, en contrast amb l’anterior, no desfà l’estereotip, tot sembla “natural”. Això no obstant, la figura de l’empresari/ària construeix un altre tòpic: la visió idíl•lica de la família que treballa en grup (el que no és per a res sinònim d’estructura igualitària, sobretot pel que respecta a les dones). Ser dona pagesa amb èxit significa poder gestionar de forma suficient la mobilitat per accedir a llocs de treball forans, o aconseguir un entorn familiar on l’accés igualitari sigui possible. Ambdues condicions són difícils. La família, la cura dels infants i dels ancians, s’interposa habitualment en el desenvolupament d’una activitat que implica el desplaçament diari. D’altra banda hi ha el problema de les comunicacions, el que fa quasi obligat el recurs al vehicle privat.

En els casos en que es superen totes les dificultats, la cura de les persones comporta que progressivament es canviï el treball assalariat pel de les activitats productives familiars. El model patriarcal de relacions familiars s’intensifica en el cas de que els grups domèstics siguin també empreses. Només en els casos en que les activitats d’emprenedoria familiar es desenvolupin en condicions equilibrades i harmòniques, les dones poden assolir un desenvolupament vital satisfactori. Una de les estratègies d’arrelament, associada al desenvolupament vital, es centra en la reformulació de les identitats –en plural– de gènere. Com ha destacat la sociòloga rural Rosario Sampedro: “l’element fonamental en l’arrelament són les estratègies lligades a l’elecció de parella i a la construcció del propi projecte de relació emocional i familiar.” 1 nota a peu de pg.

Al camp assistim tímidament a reformulacions dels models de subsistència i de convivència domèstica. Si observem algunes d’aquestes activitats rurals que conformen la imatge innovadora, sostenible i saludable de la vida rural, trobem projectes que són portats a terme en parella –projectes turístics, agroalimentaris o mediambientals. L’activitat agrària d’antuvi, que dominava el paisatge pagès, es denominava “explotació familiar” i transmetia i es fonamentava en les desigualtats domèstiques de gènere en l’organització del treball i en la gestió productiva. La confusió entre treball domèstic i productiu amb formes no anivellades arribava fins el punt en que la majoria de les dones eren considerades en els registres oficials tant sols com a “ajudes familiars”, amb el que comporta a l’hora de cotitzar de cara a les pensions de jubilació.
Enguany, però, alguns dels nous projectes vinculats al territori perden el caràcter familiar atàvic i les noves societats en parella reformulen la participació d’ells i d’elles en termes de major equitat, en activitats novedoses lligades a la capacitat pròpia i personal d’ambdós. El desenvolupament d’equilibris de gènere dins l’àmbit domèstic amb coresponsabilitat compartida, mostra la gran polaritat de les àrees rurals en les que, al bell mig d’un desert de forta masculinització, copsem oasis amb noves lògiques domèstico-productives.






Coral Quadrada




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Literatura, Contes, Portada

Cafè turc

Al tren la dona s’ha fixat en una parella molt jove que és ben a prop seu, dreta...
Literatura, Contes, Portada

Justícia

L’Avinguda del Tibidabo? No, senyor, aquest tren no hi para. ue no ha vist els...
Recerca, Cuina, Portada

Pataco: una recepta molt antiga

INGREDIENTS   Tonyina, patata, ceba, carbassó, oli  ...
Opinió, Articles, Portada

Oportunitats solidàries: petit comerç o grans superfícies

Aquests dies i en aquesta situació estranya i adversa en què ens trobem,...
Opinió, Recerca, Articles, Casos i coses, Portada

Reflexions sobre el nostre patrimoni històrico-arquitectònic

Voldria començar pel cas més recent, del qual voldria expressar el meu...
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre 79

PUJA Pugen totes les propostes ciutadanes que s´han compartit per fer més...
Opinió, Articles, Portada

Cuidem-nos, cuideu-los

La vida tranquil·la dels pobles, de Vilaplana, amaga racons inhòspits als...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevista a Francesc Garrido, actor

És migdia de finals d’hivern i fa un vent més aviat fresquet, que fa...
Recerca, De cinema, Portada

Tres Gales i un regal

Tres Gales i un regal Com ja sabeu, la temporada cinematogràfica comença...
Recerca, Cuina, Portada

Cuina de temporada o temporada de cuina (amb molt d'unami)

Estàvem acostumats a fer cuina de temporada; és a dir, cada estació de...
La nostra gent, Homenatges, Història local, Portada

A l'entorn de Palmira Jaquetti i Isant

  Enguany s’acompleixen cent deu anys del naixement de Palmira Jaquetti i...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

La classe de la bandera olímpica

Hola, som  el Guim, la Nua, la Inés, la Bruna, l’Arlet, la Vu’a, la...
Recerca, Entitats, Cuina, Escola, Portada

Saps què són els pancakes?

La tortita, pancake és un pa pla rodó. La massa conté usualment llet,...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Un carnaval olímpic

Aquest any l’eix de treball transversal de l’escola són les...
Què passa, Activitats, Escola, Portada

Pintem en la foscor

Divendres passat  els nens de cicle inicial vam pintar amb pintura fluorescent i...
La nostra gent, Entitats, Entrevistes, Escola, Portada

Entrevistem en Llorenç Piera, jugador d'hoquei herba

Fa uns dies, vam entrevistar en Llorenç Piera, jugador d'hoquei herba del Reial...
Recerca, Entitats, Natura, Escola, Portada

Fem un nou amic: en Pilós!

Aquest dimecres van venir l'escola el Marc i el Pilós.   El Pilós...
Opinió, Entitats, Articles, Ampa escola, Portada

EL menjador de l'escola Cingle Roig

A les zones rurals, a diferència de les ciutats,  sovint ens trobem amb certa...
La nostra gent, Records, Portada

Lo pedris pel món: la Montsant, la Mar i la Montserrat a Fez amb Lo Pedrís

Què passa, Notícies, Esports, Portada

Centre d'activitats de muntanya de Vilaplana

Som molts al poble que d’una manera o altra aprofitem el que tenim al voltant i fem...
Literatura, Contes, Portada

Les tres Reines d'Orient

La història va anar més o menys així: A Orient hi havia tres...
Història, Història local, Portada

Els molins fariners de Vilaplana (I)

Els molins fariners són construccions utilitzades per moldre blat utilitzant la...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 79 (abril 2020)

No ens enganyem, amb la reobertura del Casal hi sortim guanyant, sempre. Però també...
Història, Geografia, Portada

Viatge a "AGION OROS" (Mont Athos) Grècia 2019 - Capítol 3

MONESTIR IVIRON . El monestir és el 3r en la jerarquia de Mont Athos i cenobi des del...
La nostra gent, Homenatges, Portada

En Xavier Joanpere , sempre el tindrem ben present  

Hi ha persones que per la seva feina i el seu exemple ocupen un espai a la terra i, tot i que...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Xavier, fins sempre

Ens vam conèixer a inicis dels 90 en una d'aquestes privilegiades ocasions que la...
Literatura, Lingüística, Portada

Onomàstica de l'antic terme de la Mussara

El passat diumenge 26 de gener es va presentar el llibre sobre els noms de lloc i de persona...
Opinió, Articles, Portada

Entre amics. O com el Sr. Garcia i els seus amics van acomiadar el camarada

Els homenatges acostumen a seguir rituals, sovint estereotipats. Les regles del joc que...
Història, Història local, Portada

El Danubi baixava gris cendrós

Quan el Joan se’n va anar, en temps de vencedors i vençuts, la seva mare, la...
La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Notícies, Portada

Lo pedris pel món: la Irina, l'Alba i el Pep han portat Lo Pedrís a Florència