Història - Literatura - Assaig - Fem memòria | Revista 62

D'on és la Montserrat Abelló?

La Montserrat Abelló va néixer a Tarragona l’any 1918 i morí a Barcelona el 9 de setembre de 2014. Va ser poetessa i traductora. L’editor de la seva obra, Oriol Izquierdo, la defineix com una dona que no va callar mai, però que va escoltar sempre.

La seva infantesa fou molt poc convencional: per la feina del pare, enginyer naval, Montserrat Abelló va estar a molts indrets diferents. Quan tenia uns sis anys va fer una estada a Anglaterra que li va permetre d'aprendre bé la llengua anglesa.

Però arribà la guerra, i per a la Montserrat, que creia en grans ideals i en les causes justes, va ser un revulsiu que la va situar al món. En perdre la guerra, va acompanyar el seu pare a l'exili a Londres i va treballar per als qui fugien de la persecució nazi.
Temps després, va anar-se'n a Xile, on va conèixer Joan Bofill. Van tenir tres fills, l'últim dels quals amb síndrome de Down, fet que la va trasbalsar i li va fer sentir la necessitat d'escriure poesia.

Al 2002, Abelló va ser redescoberta per Oriol Izquierdo, que fou qui s'encarregà de l'edició de la seva poesia completa 'Al cor de les paraules', publicada a Proa. Segons l’editor, per comprendre Montserrat Abelló “no es pot destriar la seva obra de la seva vida. Va començar a publicar l'any 1963, quan ja tenia quaranta-cinc anys, amb una veu feta (que no vol dir que no evolucionés), fàcil de reconèixer. Feia una poesia de dona, pel tema i per la manera de posicionar-s’hi”. Però era una poesia sense agror ni ressentiment, tot i el dolor viscut. Una poesia profundament vitalista, plena d'agraïment, tot i que la vida li fou difícil.

A l’any 2008, als noranta anys, va ser destacada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el Premi Nacional de Cultura, el Jaume Fuster dels escriptors en llengua catalana. També va ser destacada amb la Creu de Sant Jordi, la Lletra d'Or, el premi Cavall Verd de traducció i el premi Crítica Serra d'Or.
La seva fou una vida marcada pel compromís i l'optimisme vital.

Tan sols la paraula nua
la teva, mai la d’un altre
la que reflecteix una vida
dins d’una solitud
curulla de promeses,
on tot és possible.

S’esvaneixen els dubtes
la foscor claror es torna
i els sols variants i múltiples
cauen damunt cada mot,
el cobreixen i donen força.

Enllà d’aquest ser-hi
tan precís que
s’allarga en el contingut
de cada paraula clara.

Com ho és la poesia*.

*La Institució de les Lletres Catalanes va triar aquest poema que Montserrat Abelló va escriure per commemorar el Dia Mundial de la Poesia (21.03.2014)

Antònia Farré Santfeliu

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat