Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Activitats | Revista 48

Discurs de l'orla dels alumnes de 2n de BAT de l'institut Fontanelles

Benvolguts professors, familiars, amics, amigues... en primer lloc, i en nom de tots alumnes d’aquesta promoció de segon de BAT, voldríem donar-vos una cordial salutació de Benvinguda! També, i com no podia ser d’altre manera, agrair-vos, sincerament, la vostra assistència a aquest acte de les nostres orles, el qual ens serveix per acomiadar-nos, de forma entranyable, de la que ha estat fins ara la Nostra Casa Educativa: l’Institut Fontanelles de les Borges del Camp.

Sabeu que no ha estat gens fàcil articular un discurs argumental que pugui mostrar, ni per aproximació ni per coherència vivencial i cronològica , el que ha estat, i sobretot, el que ha significat, per la majoria de nosaltres el pas per aquestes aules durant més de sis anys. Segurament, alguns de vosaltres, que avui ens escolteu i acompanyeu, potser hi trobareu mancances i oblits. Si és així, us demanen disculpes, per endavant. Tanmateix, la nostra intenció no ha estat la de fer-vos un retrat ordenat, verdader o fefaent del que ha estat la història durant els darrers anys estudiantils. Si no que, més aviat, hem volgut fer-vos un esbós o retrat impressionista d’un temps que hem anat edificant i compartint entre tots i que, per tant, ja és un poc nostre. I que, ara i aquí, sense més preàmbuls, per a tots vosaltres, intentarem esbossar a través del següent discurs.

Sembla com si fos ahir, quan els rumors que s’obria un Institut aquí, a Les Borges del Camp, s’escampaven de boca en boca com si d’un secret a veus es tractés. Molts de nosaltres encara estàvem a les escoles dels nostres pobles cursant primària. Cada cop faltava menys per donar el gran salt acadèmic a l’Institut. La majoria ens creiem molt grans. Suposem que empesos per l’inevitable temor al gran canvi que representava el pas d’una escola propera, materna, acollidora... a un Institut mitificat, grandiós, desconegut... com podia ser , per exemple, el de Riudoms. Així doncs, aclaparats per la multitud, el rebombori, els canvis, els primers amors, les primeres amistats… quasi bé de puntetes, quasi bé sense adonar-nos-en vam acabar 1r d’ESO. En aquell moment, ja intuíem o sabíem que hi havia previsions de traslladar-nos el curs següent, a tots els alumnes dels pobles dels voltants, a l’institut de Les Borges. Era un Institut secret? On era? Com seria? Quines noves amistats faríem? Quins professors tindríem? Cap de nosaltres l’havia vist mai. Doncs sí, ja arribava setembre de 2007, quan el curs era quasi a punt de començar, i l’Institut estava, com es diria en castellà, ben bé: “patas arribas”.

Per fi, sembla com si fos ahir, ens va arribar el primer dia de curs en aquell nou Institut a les Borges que havien edificat i que tantes expectatives i il•lusions havia generat en tots nosaltres: alumnes, comunitat educativa, famílies, comarca.... Era un gran canvi per a tothom, això era innegable, però cadascú ho veia d’una manera i tenia la seva pròpia opinió. Hi havia gent que pensava que era un canvi cap a positiu, que es podria estudiar més i millor, ja que hi havia més professors per alumne, més aules disponibles… D’altres, creien que no era necessari marxar de Riudoms, que allà hi tenien molts amics i que ja s’hi trobaven prou bé. Però per al que no calia opinió era per a veure que l’Institut Fontanelles, el nostre, no estava acabat. Només estava fet el primer pis, la planta baixa i el gimnàs. Encara faltava tot el segon pis, equipar els laboratoris, fer part del patí… I així, a poc a poc, vam passar tot 2n d’ESO. Això sí, volem aclarir-vos que en cap moment aquella situació provisional constructiva va repercutir en la qualitat de l’ensenyament que ens van transmetre els professors i professores.

El tercer curs va servir per acabar de quallar-ho tot una mica més bé. A poc a poc, vam començar a caminar plegats, a identificar-nos i a sentir aquell primerenc Institut com alguna cosa pròpia que ens començava a obrir nous horitzons, fins llavors desconeguts. Un curs que també va servir al propi centre per acabar petits desperfectes, per dotar als laboratoris de nous materials i equipament, per millorar les instal•lacions... Però, sobretot va esdevenir un temps i un espai d’estudi, d’esbarjo, de vida comunitari que va servir-nos per establir forts vincles d’amistat, per acabar de conèixer i de congeniar una mica més bé amb els professors, amb d’uns més que d’altres, tot s’ha de dir. Un any, en el que, en definitiva, vam començar a obrir pas i a construir la nostra casa amb uns bons fonaments, els quals ens han fet arribar sense massa entrebancs i solvència fins a dia d’avui.

A 4t tot va ser una mica diferent. Era el nostre últim any a l’ESO. Només calia l’últim esforç, un últim sprint per arribar cadascú a la meta que s’hagués proposat. Molts estàvem indecisos per al que faríem l’any següent. Alguns tenien clar que es decantaven pel grau mitjà, d’altres per treballar i la gran majoria volíem estudiar Batxillerat. Però, entre aquests últims, el gran o petit dubte recalava no en què, sinó en on havíem de seguir cursant els nostres propers estudis de BAT. Si hem de ser sincers, quasi ningú les tenia totes per seguir a Les Borges. Però, sortosament, gràcies a l’esforç des de totes les parts: professors, alumnes, famílies... es va poder tirar endavant.

Ara fa 2 anys, en una orla com aquesta, quan estàvem cursant 4t d’ESO, vam plantar un mimosa al patí. A poc a poc, ha anat creixent al nostre costat i podríem dir, de forma simbòlica, que té el poder d’haver-nos unit més a tots, de fer de nosaltres més que una classe, ens ha fet un grup d’amics. Entre tots formem part de les branques del tronc principal que és la classe de 2n de BAT.

Finalment, el projecte de crear un Batxillerat a Les Borges es va dur a terme. Vam començar tots amb moltes ganes, intentant oblidar totes les desavinences passades i centrar-nos només en una de les coses més importants de l’Institut: l’estudi. Mica en mica cada cop ens trobàvem més a gust, ja ens sentíem com a casa. Molts ho ha van intentar però es van quedar en el camí. Els altres, nosaltres, hem seguit lluitant per seguir formant-nos i saber una mica més dia a dia.

I com qui no vol la cosa, sembla com si fos ahir, que ja som aquí. Sona estrany: la nostra orla de 2n de Batxillerat. Qui havia de dir que arribaria aquest dia? Era una meta per a molts de nosaltres. Però, per fi ja hi hem arribat i ens n’alegrem. Tanmateix, no ens conformem. Volem més, volem seguir construint els nostres camins cap a qualsevol direcció, volem seguir caminant i sobretot no aturar-nos per res.

Com heu pogut llegir en el cartell hi apareix que som la primera generació que es gradua i ens sentim molt orgullosos i orgulloses de ser-ho. També podeu comprovar que al costat hi ha escrit: Obrim Pas. Aquesta idea, agafada del grup de música, és per intentar explicar com ens hem sentit durant aquests anys. Entre tots, en la mesura del possible, hem anat tirant endavant, posant una petita part de nosaltres, posant l’esforç de cadascú. És veritat, és molt bonic ser la primera promoció. Queda en la memòria de tothom. Ets sents especial. Però, creieu-nos si us diem que no ha estat gens fàcil. Sempre hem hagut de provar-ho primer tot nosaltres, ja sigui bo o ja sigui dolent. Això sí, pensem que ho hem aconseguit, creiem que hem anat deixant tot de portes obertes per aquells que vindran. Així que hem anat Obrint Pas.

D’altra banda, ens agradaria que no rebéssiu el missatge d’aquest discurs d’orla nostre com el final d’una etapa, sinó com el començament d’una altra. Aquí no s’acaba res, aquí comença tot.

Feta la síntesis del que han estat aquests 6 anys per a nosaltres, havent donat el nostre punt de vista, les nostres impressions copsades sobre el que hem sentit que ha estat el nostre pas per l’Institut de les Borges, en general, només ens resta agrair, de tot cor, a aquella gent que poc o molt ens han ajudat a arribar aquí, a poder pronunciar aquestes paraules. Tothom sap que no ha estat un camí fàcil. Però, sinó, quin mèrit tindria?

Per damunt de tot, voldríem agrair la immensa tasca duta a terme pels professors i professores, la qual està cada cop menys valorada i posada en dubte pels senyors de dalt i per algun que altre sector de la nostra societat. Sabem que no és gens fàcil conduir els alumnes cap a la direcció correcta, adreçant-nos en tot moment per si algú surt una mica del traç. No en dubteu per a nosaltres heu estat els millors professors i professores que podríem tenir. Cadascú amb els seus pros i contres, però intentant donar sempre el millor d’ell mateix. I tot això ho han fet sense oblidar-se que abans de res som persones, a part de tots els conceptes de cada assignatura, cada professor ens ha intentat ensenyar-nos els valors que creia més importants.

Un altre col•lectiu, que sembla que no tingui importància i que en té i molta, són els familiars i en especial els pares i les mares. Sense ells i elles sabem que no hagués estat possible estar avui aquí. Si ells no ens haguessin aconsellat com només ells ho saben fer, no seríem les persones que som. Per a nosaltres, són el model a seguir, no cal dir res més.

Ara sí, per fi, ja acabem: Per no perdre la tradició poètica del nostre centre ens agradaria llegir-vos un poema d’en Miquel Martí i Pol, titulat Ara mateix que trobem molt adient per tancar aquest acte, el qual arrenca així:

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.

I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no els val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots, solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I, en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora,
que tot està per fer i tot és possible.



GRÀCIES A TOTES I TOTS PER FER-NOS SENTIR TAN ESPECIALS. A REVEURE!







Els alumnes 2n. BAT IES Fontanelles




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 95: WORLDLE quilòmetre 0

Un dels jocs més populars per internet és el WORDLE. Va ser creat durant la...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Rafael

SITUACIÓ Conformen un conjunt de cases entre mitgeres amb Cal Cassoles i Cal Marc,...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Po

SITUACIÓ És l’única casa que queda a la part sud del bassot, a...
Recerca, Cuina, Portada

€Amanida de taronja€ i €Arròs de costella de vedella€

Temps de primavera i potser algun dia de calor. Us faré un parell de receptes que no us...
Recerca, Medicina, Portada

El deteriorament cognitu en la vellesa

Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...
Recerca, Natura, Portada

La meva experiència amb la vespa asiàtica

Vaig començar a veure vespes asiàtiques (velutina) l'estiu de l'any 2020,...
La nostra gent, Història, Records, Història, Portada

Dones rurals. Dones del Camp de Tarragona

El dia 15 d'octubre de 2023, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí,...
Què passa, Notícies, Portada

Celebració del 8M del 2024, a Vilaplana

Divendres, dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona. A la plaça de la Vila,...
Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana assoleix aquest primer trimestre de 2024 el consum més baix d€aigua dels últims 15 mesos

La mitjana diària d’aigua servida des de l’ETAP s’ha situat aquest...
Què passa, Notícies, Portada

La Marató de 2023

17/12/2023: Bingo: 2.384,88 € 24/12/2023: Per Nadal, recitem, cantem:...
Què passa, Activitats, Portada

Mercat de Nadal 2023

El Mercadet o paradetes de Nadal, era habitual a Vilaplana. Enguany s'ha tornat a impulsar,...
Què passa, Música, Portada

Música per a gent exquisida

Anem de viatge a qualsevol lloc amb Iggy Pop i David Bowie Us expliquem alguns detalls...
Opinió, Articles, Portada

Manifest de l€Associació "La Vall Sostenible" en suport a la pagesia i ramaderia.

L'Associació La Vall Sostenible, volem manifestar el nostre ferm suport a la...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Homenatge a SALVADOR SABATER

Salvador Sabater: L’últim comunista Qui va ser el Salvador? Per a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

Foto 1: La família Mariné-Mariné i l'Anna Miyagi a Miyajimacho, al...
Història, Història local, Portada

Palmira Jaquetti, la força de l'esperit

Qui més qui menys, sap que la vida és una cursa d'obstacles. Podem...
Història, Portada, Fem memòria

Portes de la memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps nazis

QUAN? Recuperació d’un passat oblidat El present treball és el...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: sacatapos

La paraula d’aquest número és sacatapos. Segons la classificació que...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 95

PUJA La proposta de l’Ajuntament “Busquem fotos antigues” Ens...
Recerca, De cinema, Portada

Guardons de cinema

Comencem per la gala dels Gaudí, la primera de l’any i una mica soporífica....
Recerca, Natura, Portada

El Racó d'en Marc i la Foradada de l'Airosa

Tornem al Massís del Port per fer una clàssica, que si volem podem transformar en...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 94, va sortir el pany de la porta del número 4 del carrer...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a: Marta Rodon, en versió viatgera

La visito a casa seva. Ha encès el foc i ens acompanya el Cian, relaxat a la catifa. Li...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 95 (març 2024)

Pagesia... trajecte final? Hem sentit moltes vegades, algú, afirmar que......
Història, Masos

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...