Activitats | Revista 3123/01/2008

Discurs inaugural de l'Exposició "30 Portades per Lo Pedrís"

Avui, segon dia de la Festa Major de St. Sebastià de 2008, en aquesta acolorida i càlida Sala Parroquial, en nom dels meus companys de la revista, voldria vertebrà el discurs inaugural de l’Exposició: “30 Portades per Lo Pedrís”, en tres eixos fonamentals: 1er- Sobre els conceptes d’acolliment i de pertinença. 2on- Sobre la preservació del patrimoni artístic i cultural del poble. 3er- Sobre la participació ciutadana.

En quant als conceptes d’acolliment i de pertinença, que millor que apuntar-los aquí, en aquesta antiga Sala, de tants i tants entranyables records personals i col·lectius per molts de nosaltres: la TV en blanc i negre que compartirem plegats, el teatre, el préstec de llibres de la petita biblioteca de dalt, les representacions dels pastorets, l’aprenentatge de sardanes, el so repetitiu de la pilota de ping-pong, els jocs infantils i les excursions que muntaven el jovent del CAU, les controvertides i expectants Jornades Culturals, les edicions de la revista La Plana amb els meus estimats companys del Col·lectiu Llibertari... I multitud de xerrades i exposicions.... de tota mena de tendències i colors. I tot, presidit per aquest preciós i vell mural costumista de Vilaplana que pintà en Sisquet Xacó, un dels millors artistes que ha donat la nostra vila.

Una Sala, la Parroquial, on els seus parroquians o, els qui no ho som tant o gens, des que arribà aquest petit gran home, a qui anomenem: Mossèn !, hem tingut sempre una càlida acollida, ja que les seves mans han estat obertes i generoses. Un petit gran home, sí, que sempre ha estat amatent a ajudar i col·laborar, amb independència de qualsevol ideologia o creença ja sigui profana o religiosa. I d’aquesta forma, ell, a poc a poc, i sense fer gaire soroll - com quan comparteix afablement el joc de cartes al caliu de la sobre taula del cafè del poble - ens ha fet sentir com a pròpia aquesta Sala que, ara i aquí, tornem compartir. I per aquests sentiments d’acollida i pertinença vers aquest espai popular, benvolgut Mossèn, et donem infinites gràcies.

En segon lloc, i respecte la preservació i conservació del patrimoni cultural i artístic de Vilaplana, cal remarcar que, des de la creació l’any 2002 de la pàgina web, confeccionada per l’equip de l’Ateneu Informàtic de Tortosa que dirigeix i ens ofereix de forma altruista el Pep Ros, la revista i, per extensió el poble, posseeix d’un arxiu de fonts documental històriques, literàries i de premsa en xarxa sobre el passat i el present de Vilaplana, de forma sistematitzada, com mai fins ara havia tingut.

Sobre la vessant artística , a més dels dibuixos dels nostres infants que ens fan arribar a través de la secció de la Fresca, ressenyar que l’equip de redacció va decidir fer un pas més per donar llum verda a la realització de l’exposició que commemora els 30 números de Lo Pedrís. Per aquest motiu, hem recopilat i emmarcat totes les Portades realitzades pels nostres artistes locals ; o si més no, que d’una manera o altre tenen o han tingut alguna relació amb Vilaplana. Així com també podeu veure, hem fet un recull de l’arxiu de les Fototeques que hem anat oferint als nostres socis, a partir de les diverses fotografies, que heu tingut la gentilesa de cedir-nos amablement. D’aquesta forma, hem volgut retre homenatge i agraïment a totes les persones que desinteressadament heu col·laborat amb nosaltres, des del 12 d’octubre de 2000, que és la data de partida, on arrenca aquest projecte cultural del i pel nostre poble. Moltes gràcies, a tots i de tot cor, ja sigui com artistes, escriptors, correctors, col·laboradors, socis o patrocinadors. I avui ho fem de forma especial, al nostre escultor i pintor; Salvador Juanpere, que sempre ha tingut un sí per resposta quan li hem demanat col·laboració, i al qual li agraïm la gentilesa de donar el tret de sortida d’aquesta exposició.

I en tercer lloc, abordar un tema també capdal per nosaltres, com és la participació ciutadana, sense la qual, la nostra tasca d’aglutinar, ordenar i publicar la revista, trimestre rere trimestre, no tindria gaire sentit. Per aquest motiu seguim treballant, des d’aquell, ja llunyà, 12 d’octubre de 2000, on l’entusiasme inicial s’ha anat encomanant, amb més o menys virulència, com la grip en un parvulari. I això ha estat al llarg del temps el més clar símptoma que la gent del poble, i els que també participeu des de fora, heu tingut ganes de dir coses, d’opinar, d’escriure i sobretot de compartir-ho i confrontar-ho.

Tanmateix, i ja per acabar, tots aquestes aspectes nostàlgics i positius que fins aquí hem vingut esmentant, no poden ser una excusa per aturar les “Atxes” i quedar-nos amb l’auto complaença d’allò fet o conclòs, i així d’haver arribat a bon port; sinó que amb l’experiència acumulada d’aquest llarg viatge, i malgrat les baixes que s’han quedat, de moment, aturades pels sons amorosos d’altres sirenes que naveguen en les aigües d’altres ports; el que resta de la tripulació creu que hem de seguir endavant per intentar millorar i anar, en paraules de Cavafis:

Més lluny, hem d’anar més lluny, /dels arbres caiguts que ara ens empresonen/ i quan, els haurem guanyat / tinguem ben present no aturar-nos.

Per això, us demanem que ens seguiu acompanyant en aquesta travessia i ha ser possible també ajudant-nos a pilotar aquesta nau de “1001 Pedrissos” que entre tots hem de seguir construint.

Moltes gràcies per escoltar-me , i cedeixo el torn al Salvador.