Recerca - Natura | Revista 91

De Farena a la Roquerola

Si us agrada caminar i no heu estat mai al Mas del Roquerol, és un lloc que val la pena. Us proposo un itinerari circular amb sortida i arribada a Farena, que hi passa ben bé pel mig.

Sortim del poble en direcció a Mas d'en Toni, seguint les marques grogues i blanques de PR. De seguida trobem un pal indicador, que ja anomena el grau del Roquerol. El camí de la Solana, que és el que seguim de moment, encara conserva algun tros l'empedrat.

Al cap de mig quilòmetre trobem una bifurcació senyalitzada. Agafem la direcció del mas de Roquerola, girem a la dreta i comencem a pujar, acompanyats de pins, alzines i alguns castanyers.

Arribem a una altra cruïlla senyalitzada. Tots dos camins ens portaran al nostre objectiu fent el mateix esforç, tot i això, nosaltres hem triat el que està marcat com a PR.

Anem pujant, passem per un bonic pas estret i arribem a l'anomenada Roca Pintada. No sé si el nom li ve del color del gres o del dibuix que conformen uns reguerons fets a la pedra.

Seguim per un agradable camí enmig d'un alzinar i fem cap a un prat i el principi (o final) d'una pista. Tot i que les marques de PR decanten cap a la dreta, si seguim la pista, les trobarem una mica més endavant, poc abans d'agafar el trencall per anar cap al mas del Roquerol (hi ha un pal indicador, tot i que no anomena el mas).

Abandonem, doncs, el PR, i seguim el sender que ens ha de portar a la Mola Roquerola. Primer passa per una obaga on hi ha una font (nosaltres la vam trobar que no rajava) i alguns teixos, i després ja surt a la solana. La vista és preciosa, encarats cap a una llisera coberta per una balma més o menys contínua. És un lloc on val la pena aturar-se, encara que no estiguem cansats, especialment si és a l'hivern i el sol acompanya.
Continuem resseguint la balma i veiem les parets del mas del Roquerol. Impressiona veure com la gent aprofitava racons, que ara a nosaltres ens semblen idíl·lics, per viure-hi.

Acabem de travessar totes les construccions i arribem a un sender que s'enfila a mà dreta, aprofitant un grauet. Estem pujant al que representa la planícia de la Mola Roquerola. No és que sigui exactament plana, però tampoc hi ha gaires desnivells. Per tot arreu veurem teixos i grèvols. Al capdamunt seguim algunes fites que ens portaran fins al punt més alt de la mola (1.058 m). No és un cim com a tal, però sí que ens permetrà tenir una bona perspectiva del Racó de la Cansalada i la cinglera oest de la mola.

Reculem per agafar el sender principal i dirigir-nos cap al coll de Viladecabres (pal indicador) i la Mola d'Estats tot seguint el camí dels Carboners. Un altre tram d'alzinar ben bonic i més vistes sobre el Racó de la Cansalada.

Enllacem amb les marques del GR al coll de la Cova Fumada i acabem d'enfilar-nos a la Mola d'Estats per un grauet. Primer gaudim de la panoràmica nord i després anem fins a les Tres Creus, per tenir unes vistes molt àmplies de la vall del Brugent.

Seguim les marques de GR. Passem per la Taula dels Quatre Batlles, el curiós vèrtex geodèsic de la Mola dels Quatre Termes i fem cap al Clot del Llop. Aquí finalment abandonem la pista per agafar un camí, encara marcat com a GR, que ens portarà fins als Cogullons.

Arribem a la font del Grèvol i aquí comencem a seguir les marques del PR-C 20. Passem a la vora de la font Freda i d'un pou de gel amb un teix al mig. Seguim baixant decididament, envoltats de vegetació, però també amb bonics cops de vista cap a les cingleres de la vall de la Baridana. Desemboquem a una pista i anem cap a la dreta, passem per sota el mas de la Bartra i més endavant, sense deixar de seguir les marques grogues i blanques, continuem per un senderó que ens porta al llit del riu Sec. Fem una petita pujada per tramuntar cap a la solana i acabar baixant fins a Farena, sense cap complicació.

Ester Borràs Giol



+ Publicar el meu comentari