Recerca - De cinema | Revista 74
De cinema: El llarg camí cap a una casa (II)
Passats uns mesos i unes eleccions –del llarg reguitzell que properament vindran- ja veiem com les tesis contra la immigració –entre d’altres propostes del mateix estil- tenen el terreny adobat per aconseguir vots i si donen vots, sempre hi haurà algú per intentar recollir-los al preu d’enterbolir la convivència.
Però aquestes línies no s’adrecen a parlar de política sinó de cinema oferint propostes que ens permetin reflexionar i debatre sobre el tema a partir de la visió que ens proporciona el setè art.
Dedicàvem l’anterior capítol a la immigració cap als Estats Units, gresol de nouvinguts on, dins les dificultats que tot nou inici implica, sempre ha estat més fàcil si eres un WASP, acrònim en anglès de blanc, anglosaxó i protestant –són raonables i dos de tres també els hi era acceptable- Ara, en una societat sense les necessitats de població de territoris verges i una Europa benestant, reben amb preocupació les noves onades humanes que ja no provenen del vell continent.
Però precisament, què hi ha del cinema migratori a Europa? Podríem començar per Alemanya que ha rebut milions de persones migrades a partir de la recuperació econòmica dels seixanta incloent milers d’espanyols. Potser, però, la seva comunitat migrada més coneguda és la turca. Almanya, bienvenido a Alemania (2011) ens serveix per il·lustrar aquest col·lectiu, ens explica la història d’una d’aquestes famílies de diverses generacions on l’avi encara enyora el seu país de naixement i fills i nets tracten de fer-se seves les dues cultures i les dues tradicions. El toc de comèdia no omet la sensació dels protagonistes de no pertànyer enlloc i que la tornada a les arrels que els hi proposa l’avi els hi sembli un retorn a un lloc que no és seu.
Una història similar ens proposa El viatge de la Nisha (2014), on la protagonista veurà com la doble vida que porta, la de la modèlica jove paquistanesa i l’adolescent de costums europeus se’n va en orris quan el seu pare desaprova la relació amb un noi local i l’envia cap a la seva família al Pakistan.
Dues pel·lícules que ens mostren famílies ja instal·lades a occident. En canvi In this world (2002) ens mostra el penós viatge que han de fer molts refugiats en la seva cerca d’una vida millor, en aquest cas des del Pakistan fins al Regne Unit i com, un cop arribats, no es troben precisament amb la terra promesa esperada.
En un to més desenfadat, Un viaje de diez metros (2014) ens mostra el xoc de dos negocis que entren en competència, un restaurant indi nouvingut i un tradicional restaurant francès i la combinació d’ambdós per evolucionar i millorar.
Acabarem el repàs per aquest repàs a la immigració a Europa amb dos exemples de cinema de l’Estat espanyol, i els dos ja tenen alguns anys, fet que ens permet copsar que no es tracta d’una situació nova dins la nostra societat. Una és Las Cartas de Alou (1990) i l’altra Bwana (1996), les dues focalitzades en la migració africana. Resulta curiós veure com algunes crítiques de l’època les definien com a mostra del racisme latent de la societat espanyola en un to més o menys amable. Bé, sembla que ara ja podem eliminar l’adjectiu latent. El llarg camí cap a una casa (II)
Passats uns mesos i unes eleccions –del llarg reguitzell que properament vindran- ja veiem com les tesis contra la immigració –entre d’altres propostes del mateix estil- tenen el terreny adobat per aconseguir vots i si donen vots, sempre hi haurà algú per intentar recollir-los al preu d’enterbolir la convivència.
Però aquestes línies no s’adrecen a parlar de política sinó de cinema oferint propostes que ens permetin reflexionar i debatre sobre el tema a partir de la visió que ens proporciona el setè art.
Dedicàvem l’anterior capítol a la immigració cap als Estats Units, gresol de nouvinguts on, dins les dificultats que tot nou inici implica, sempre ha estat més fàcil si eres un WASP, acrònim en anglès de blanc, anglosaxó i protestant –són raonables i dos de tres també els hi era acceptable- Ara, en una societat sense les necessitats de població de territoris verges i una Europa benestant, reben amb preocupació les noves onades humanes que ja no provenen del vell continent.
Però precisament, que hi ha del cinema migratori a Europa? Podríem començar per Alemanya que ha rebut milions de persones migrades a partir de la recuperació econòmica dels seixanta incloent milers d’espanyols. Potser, però, la seva comunitat migrada més coneguda és la turca. Almanya, bienvenido a Alemania (2011) ens serveix per il·lustrar aquest col·lectiu, ens explica la història d’una d’aquestes famílies de diverses generacions on l’avi encara enyora el seu país de naixement i fills i nets tracten de fer-se seves les dues cultures i les dues tradicions. El toc de comèdia no omet la sensació dels protagonistes de no pertànyer enlloc i que la tornada a les arrels que els hi proposa l’avi els hi sembli un retorn a un lloc que no és seu.
Una història similar ens proposa El viatge de la Nisha (2014), on la protagonista veurà com la doble vida que porta, la de la modèlica jove paquistanesa i l’adolescent de costums europees se’n va en orris quan el seu pare desaprova la relació amb un noi local i l’envia cap a la seva família al Pakistan.
Dues pel·lícules que ens mostren famílies ja instal·lades a occident. En canvi In this world (2002) ens mostra el penós viatge que han de fer molts refugiats en la seva cerca d’una vida millor, en aquest cas des del Pakistan fins al Regne Unit i com, un cop arribat, no es troben precisament amb la terra promesa esperada.
En un to més desenfadat, Un viaje de diez metros (2014) ens mostra el xoc de dos negocis que entren en competència, un restaurant indi nouvingut i un tradicional restaurant francès i la combinació d’ambdós per evolucionar i millorar.
Acabarem el repàs per aquest repàs a la immigració a Europa amb dos exemples de cinema de l’Estat espanyol, i les dos ja tenen alguns anys fet que ens permet copsar que no es tracta d’una situació nova dins la nostra societat. Una és Las Cartas de Alou (1990) i l’altra Bwana (1996), les dues focalitzades amb la migració africana. Resulta curiós veure com algunes crítiques de l’època les definien com a mostra del racisme latent de la societat espanyola en un to més o menys amable. Bé, sembla que ara ja podem eliminar l’adjectiu latent.
Joan M. Rovira
+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat


Comentaris recents
24/10/2013
Pitxi
Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...
17/10/2013
Josep Maria Garcia Abelló
Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...
17/10/2013
Josep Bigorra
Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...
13/10/2013
Un Que Contrasta Les Notícies
Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...
08/09/2010
Miguel y Espe
Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada
06/01/2010
Albert Aragonès
Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...
09/09/2009
Pitxi
A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...
05/09/2009
Eladi Huguet Salvat
Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.
01/09/2009
Albert Aragonès
Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/
01/09/2009
Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet
Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...
06/08/2009
Eduard (lamussara.org)
Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.
18/07/2009
Jaume Queralt
Veure el video de Jaume Queralt
16/07/2009
Joan Mº Rius Serra
Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...
20/06/2009
Sergi
Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...
10/06/2009
Salvador Juanpere
Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...
28/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...
25/04/2009
Raquel
Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.
25/04/2009
Raquel
Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...
18/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...
17/04/2009
Eladi Huguet Salvat
La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...
07/04/2009
Raquel
Coincideixo totalment amb el comentari anterior.
06/04/2009
elsemanaldetarragona
me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?
26/03/2009
Eduard
Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...
26/03/2009
Eduard
Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...
15/03/2009
Raquel
Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...
Articles recents
13/04/2022La nostra gent, Homenatges, Records, Portada
Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...
13/04/2022Què passa, Recerca, Entitats, Notícies, Portada
A Vilaplana hem celebrat el Dia Internacional de les Dones.
Al migdia, als Rentadors, hem...
12/04/2022Què passa, Activitats, Portada
Quina peresa de tornar-me a posar a recordar i explicar coses, ara que ja fa tant de fred i...
12/04/2022Recerca, De cinema, Portada
Després de la quietud pandèmica sembla que es reprenen amb normalitat les...
12/04/2022La nostra gent, Entrevistes, Portada
“Amb les excavacions de la Mussara, van poder més les ganes i el sentiment que la...
01/04/2022Què passa, Història, Notícies, Portada, Fem memòria
Lo Pedrís va organitzar la presentació del llibre El fotògraf...
31/03/2022La nostra gent, Efemèrides, Records, Portada
Àvia... avui vull dir coses que poden ser difícils d'entendre......
31/03/2022Recerca, Cuina, Portada
Magnòlia
Ingredients:
1 litre d'Anís
1 Canutet petit de...
31/03/2022Recerca, Cuina, Portada
El juliol de 1996, la Maria Rufina, la Nati i la Mei, amb motiu de la Primera Setmana Cultural i...
31/03/2022La nostra gent, Homenatges, Records, Portada
Vist amb la perspectiva del temps... quin goig aquell grup de veïns i veïnes del que la...
31/03/2022Què passa, Notícies, Portada
PUJA: La renovació de la Font del Carrer Major.
Cal valorar i destacar...
30/03/2022Què passa, Activitats, Portada
30/03/2022Què passa, Notícies, Portada
Tot va començar amb un missatge de WhatsApp “Open Europe a Reus necessita mans per...
30/03/2022Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada
Només és casualitat que en aquesta excursió se surti, precisament, de...
29/03/2022Què passa, Notícies, Portada
A mitjans de març, van finalitzar les obres de consolidació de...
29/03/2022Què passa, Notícies, Portada
El passat divendres, 21 de gener, l’equip de govern de l’Ajuntament de Vilaplana va...
28/03/2022Opinió, Cartes a Lo Pedrís, Portada
Avui, vigília de Nadal, hem passat per l’hospital. Transport amb ambulància,...
28/03/2022Què passa, Notícies, Portada
27/03/2022Què passa, Notícies, Portada
27/03/2022Què passa, Notícies, Portada
27/03/2022Què passa, Notícies, Portada
27/03/2022Què passa, Notícies, Portada
Enguany, hem tornat a recaptar diners per la Marató amb les entrades solidàries...
27/03/2022Què passa, Activitats, Portada
26/03/2022La nostra gent, Records, Portada
Corria la primavera del 2000, quan va sorgir la iniciativa d’impulsar una nova revista pel...
25/03/2022Opinió, Editorial, Portada
Al segle XX, els anys 20, els van anomenar “Els Feliços Vint”, i ho van ser...
25/03/2022La nostra gent, Què passa, Recerca, Notícies, Natura, Portada
L'espai natural de les Muntanyes de Prades és un extens espai protegit, amb una...
23/03/2022La nostra gent, Què passa, Literatura, Efemèrides, Activitats, Notícies, Música, Poemes, Portada
Encara que la data, l’hora i el temps no hi ajuden massa, hem de dir que la Segona...
23/03/2022Què passa, Notícies, Portada
Ja han passat dos mesos i mig des que vaig deixar de fer de metge a Vilaplana. De fet, ni a...
23/03/2022Què passa, Notícies, Portada
Bon dia.
Benvingudes i benvinguts. Gràcies per venir.
Avui ens hem aplegat...
23/03/2022La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada
Vilaplana ha volgut acomiadar el seu metge, en un acte destacat de la Festa Major de Sant...