Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Recerca - Història - Història - De cinema | Revista 81

De cinema: La Guerra Freda (I) – La Guerra de Corea

Les persones ens deixem enredar fàcilment amb mentides o esperances segons sigui el cas. La guerra n’és un clar exponent. Més enllà dels particularismes de cada conflicte, els participants acostumen a repetir que l’enfrontament que els hi toca viure serà el darrer, que després la pau s’imposarà i la bona voluntat regirà l’evolució i les relacions de la humanitat.

Així ho pensaven fa poc més de cent anys, durant la Primera Guerra Mundial. Fins i tot la van anomenar la Gran Guerra. Com no? Després d’aquella carnisseria cap altre conflicte futur s’hi podria comparar però van descobrir vint anys després que la carnisseria continuaria d’una manera encara més bàrbara, com mai abans la humanitat havia vist i que potser valia més enumerar-les per distingir-les. Aquesta seria la Segona Guerra Mundial. I de nou es va pensar que la finalització de les hostilitats obriria un llarg període de pau. Quin error.

Ja abans de l’acabament es començava a entreveure que els guanyadors tenien profundes divergències, començant per la ideologia: un bloc capitalista contra un bloc comunista. Havien estat aliats mentre un gran poder amenaçava el món, el nazisme. Ara, amb aquest lluitant de manera agònica i fanàtica per evitar una derrota ja inevitable, es posicionaven sobre el terreny.

I per què en parlo, de la Guerra Freda? Bé, si el 2020 es commemorava el 75é aniversari de la finalització de la Segona Guerra Mundial –recordatoris deslluïts per la pandèmia- el proper any caldrà recordar el trentè aniversari de la finalització de la Guerra Freda, un conflicte que la major part de la historiografia situa entre 1947 i 1991 quan un dels actors principals, la Unió Soviètica, es va dissoldre.

És una guerra que també quantifica les víctimes per milions, que afectà a tots els continents tot i concentrar-se al Tercer Món i als països en vies de desenvolupament, fet que probablement fa que la tinguem oblidada ja que va afectar a Europa amb una quantitat de víctimes significatives i ja sabem com ens agrada mirar-nos el melic.

Una de les característiques de La Guerra Freda és que les dues superpotències mai es van enfrontar militarment de manera directa –amb algunes cometes, és clar- sinó mitjançant conflictes regionals, amb peons que, més o menys díscols, seguien les seves instruccions. No era quelcom nou a la història però si d’agrair atesa la disponibilitat d’armes nuclears recentment adquirida pels dos bàndols. Les coses podrien haver anat força més malament... i a punt estiguérem del desastre final.

La primera parada cinèfila –no, no m’he oblidat que la secció és de cinema- la farem a la península coreana. Picabaralles ja n’hi havien hagut abans però a Corea es va arribar al nivell de gran confrontació en un conflicte desenvolupat entre 1950 i 1953 i que va costar la vida a dos milions de persones.

La Guerra de Corea sempre ha estat un aneguet lleig dins la filmografia. Tenim una inesgotable reserva de pel·lícules de la Segona Guerra Mundial i la Guerra de Vietnam fou molt més traumàtica per la societat nord-americana. I és que el resultat, un empat, no s’adiu massa amb el caràcter dels Estats Units. I realment fou això, un empat, un bany de sang que va deixar la situació tal i com estava al principi de tot. De fet, no es va signar mai la pau així que tècnicament la guerra continua.

La història ens diu que el nord comunista va envair el sud, és a dir, el règim d’un dictador comunista que va aconseguir entronitzar la seva família controlant un règim de terror que encara perviu va atacar el règim d’un dèspota corrupte aliat amb els Estats Units. El millor de cada casa, vaja.

Ni un any de l’inici de la guerra i ja tenim una primera mostra amb A Bayoneta Calada (1951), una cinta bèl·lica clàssica on una patrulla de l’exèrcit nord-americà ho passarà ben malament enfrontant-se a l’enemic i que compta amb el debut de James Dean en un paper secundari. Igual de malament que ho passarà William Holden al clàssic Los Puentes de Toko-Ri (1954) i ja s’apreciava la tendència de fugir de les heroïcitats de l’anterior guerra per centrar-se en la futilitat de la guerra que tan bé expressa la novel·la en la que es basa. Més focalitzada en el romanticisme i concretament en uels prejudicis racials trobem Sayonara (1957). Aquí Corea és més aviat secundària.

Acabarem amb aquestes pel·lícules realitzades a la mateixa dècada de la guerra amb Pork Chop Hill (1959) de nou pur cinema bèl·lic que parla de sacrifici i honor en una unitat massacrada pel foc enemic i, un cop més, des d’un prisma nord-americà. Protagonitzada pel gran Gregory Peck, aquest va protagonitzar dues dècades després un biopic McArthur, el general rebel (1977) força interessant per entendre el desenvolupament del conflicte. I un darrer apunt, la famosa MASH (1970) la qual molts situen equivocadament per la seva data de realització a la guerra de Vietnam quan parla de la de Corea. En clau de comèdia negra, fem el seguiment d’una unitat mèdica i els problemes als quals s’enfronta i va acabar amb una sèrie també molt coneguda i força popular.

Però és clar, aquesta mostra no seria representativa sense la pròpia aportació coreana. La sud-coreana és una indústria cinematogràfica poderosa i interessant, recentment reconeguda pels Òscar però si ens cenyim a la guerra i títols de fàcil localització hauríem de parlar de Welcome to Dongmankgol (2005) on l’escenari és una vil·la que desconeix que una guerra destrossa el país i on arriben soldats dels dos bàndols. Més adreçada a l’èpica de la guerra trobem Operación Chromite (2016), història de sacrifici bèl·lic que també ens ofereix unes bones pinzellades del conflicte.

Així doncs, primera parada d’una sèrie que s’estendrà en propers capítols. El meu desig és que al final coneguem un període històric d’una terrible complexitat i que ens ajudarà a entendre com s’ha configurat el nostre món en l’actualitat.

 


Joan M. Rovira




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...
Què passa, Recerca, Entitats, Notícies, Portada

8M Dia de la Dona

A Vilaplana hem celebrat el Dia Internacional de les Dones. Al migdia, als Rentadors, hem...
Què passa, Activitats, Portada

HIST'RIES DE MUSSAGATS 3

Quina peresa de tornar-me a posar a recordar i explicar coses, ara que ja fa tant de fred i...
Recerca, De cinema, Portada

Catifes vermelles

Després de la quietud pandèmica sembla que es reprenen amb normalitat les...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA a Josep M. Puche Fontanilles, arqueòleg.

“Amb les excavacions de la Mussara, van poder més les ganes i el sentiment que la...
Què passa, Història, Notícies, Portada, Fem memòria

Presentació del llibre de la Núria Aragonès Maigí: EL FOT'GRAF TORTOSÍ DE MAUTHAUSEN

Lo Pedrís va organitzar la presentació del llibre El fotògraf...
La nostra gent, Efemèrides, Records, Portada

Entre bambolines

Àvia... avui vull dir coses que poden ser difícils d'entendre......
Recerca, Cuina, Portada

Magnòlia

Magnòlia Ingredients: 1 litre d'Anís 1 Canutet petit de...
Recerca, Cuina, Portada

Porc senglar al vi negre

El juliol de 1996, la Maria Rufina, la Nati i la Mei, amb motiu de la Primera Setmana Cultural i...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Gràcies, Maria!

Vist amb la perspectiva del temps... quin goig aquell grup de veïns i veïnes del que la...
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre

PUJA: La renovació de la Font del Carrer Major. Cal valorar i destacar...
Què passa, Activitats, Portada

Berenar benèfic per Ucraïna

Què passa, Notícies, Portada

Viatge a Ucraïna

Tot va començar amb un missatge de WhatsApp “Open Europe a Reus necessita mans per...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Montsant aeri

Només és casualitat que en aquesta excursió se surti, precisament, de...
Què passa, Notícies, Portada

Finalitzen les obres de consolidació de l€església de Sant Salvador de la Mussara

A mitjans de març, van finalitzar les obres de consolidació de...
Què passa, Notícies, Portada

L€Ajuntament de Vilaplana presenta als veïns i veïnes l€informe de mig mandat

El passat divendres, 21 de gener, l’equip de govern de l’Ajuntament de Vilaplana va...
Opinió, Cartes a Lo Pedrís, Portada

Dissort o negligència

Avui, vigília de Nadal, hem passat per l’hospital. Transport amb ambulància,...
Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Vermut

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Glaw Mag Albert

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Esmorzar i Bitlles

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Titelles

Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana solidària: La Marató 2021

Enguany, hem tornat a recaptar diners per la Marató amb les entrades solidàries...
Què passa, Activitats, Portada

Tardes nadalenques

La nostra gent, Records, Portada

Obrint pas

Corria la primavera del 2000, quan va sorgir la iniciativa d’impulsar una nova revista pel...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 87 (abril 2022)

Al segle XX, els anys 20, els van anomenar “Els Feliços Vint”, i ho van ser...
La nostra gent, Què passa, Recerca, Notícies, Natura, Portada

El futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades

L'espai natural de les Muntanyes de Prades és un extens espai protegit, amb una...
La nostra gent, Què passa, Literatura, Efemèrides, Activitats, Notícies, Música, Poemes, Portada

Per Nadal, recitem i cantem (Segona Edició)

Encara que la data, l’hora i el temps no hi ajuden massa, hem de dir que la Segona...
Què passa, Notícies, Portada

Trenta anys fent de metge a Vilaplana

Ja han passat dos mesos i mig des que vaig deixar de fer de metge a Vilaplana. De fet, ni a...
Què passa, Notícies, Portada

Paraules del regidor de Sanitat, Jordi Sànchez Benet, adreçades al metge

Bon dia. Benvingudes i benvinguts. Gràcies per venir. Avui ens hem aplegat...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Comiat a Josep Sabaté Mestre, metge de Vilaplana

Vilaplana ha volgut acomiadar el seu metge, en un acte destacat de la Festa Major de Sant...