Recerca - De cinema | Revista 59

De cinema: Ara fa un segle (III)

L'home no havia imaginat els escenaris infernals dels camps de batalla de la Primera Guerra Mundial ni en els seus pitjors malsons. Què en quedava d'aquells primers somnis de grandesa i d'aquelles ànsies de glòria? Res. Però la màquina piconadora continuava.

Però tot canviaria cap allà al 1917. Rússia ja no podia més i la revolució d'Octubre portaria a Lenin i el seu Partit Comunista al poder. Un Tsar seria derrocat i tota la família reial executada. En canvi, el president nord-americà aconseguia vèncer el sentiment aïllacionista nord-americà i portava al seu país cap a la guerra. Aleshores els Estats Units ja eren una gran potència industrial amb molt potencial humà però un exèrcit més aviat petit. Trigarien en prepar-se però quan arribessin ho farien per centenars de milers. A Alemanya se li acabava el temps.

Els nord-americans van combatre com la resta, van patir com la resta i moriren com la resta. Serà que les bales no distingeixen les nacionalitats. En l'escenari d'aquelles batalles cal ubicar Johnny cogió su fusil (1917), on un jove soldat patia greus ferides que el deixaven cec, sord, mut i sense extremitats. La pel·lícula, basada en la famosa novel·la de Dalton Trumbo, constitueix un profund al·legat antibel·licista.

També nord-americana tot i que basada en una novel·la de l'escriptor alemany Erich Maria Remarque, és Sin Novedad en el Frente (1930), de nou clar cant antibel·licista, aquest cop vist des del costat alemany i un dels primers grans films que donava el cinema sonor. En aquesta ocasió podem copsar com aquell goig per lluitar per la pàtria s'esmicola ben aviat davant la sordidesa de la guerra i com la mort, arbitrària, iguala a tot ésser humà. L'escena en que un soldat queda atrapat en un forat amb un enemic moribund, incapaç d'entendre el seu idioma però si de comprendre com s'acomiada del seus éssers estimats és colpidora.

Però curiosament hi ha un escenari de la Primera Guerra Mundial que es lliurava del fang i la brutícia però no de la mort: el cel. Ben poc feia que l'home havia aconseguit vèncer la gravetat i ja havia trobat la manera de convertir l'invent en una arma mortal. Malgrat tot, aquells pioners del combat aeri han passat a la història com a cavallers de l'aire. I els cavallers bé es mereixen l'atenció del setè art.

Curiosament, la primera guanyadora de l'Òscar fou un drama basat en els combats aeris. Wings (1927) probablement sigui més recordada per aquest fet que per la història d'amors creuats i duels al cel que li van valer un segon Òscar als efectes especials.

Vet aquí aquesta repassada per alguns dels films més destacats d'aquest període històric. Ja m'agradaria dir que en vàrem aprendre de tota aquella matança però les ferides d'aquesta guerra mai varen cicatritzar i un veterà d'aquesta guerra, un tal Adolf Hitler, portava al món només vint anys després a superar els límits de la barbàrie. La Primera Guerra Mundial es va veure superada per la Segona però per sempre més serà la Gran Guerra.

Joan M. Rovira

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

16/02/2026Passatemps, Portada

De cinema: Ara fa un segle (III)

Nou usuari

Usuari registrat