Vilaplanencs exteriors | Revista 5113/03/2013

David Aymamí Escribano (Vilaplana 1981)

El David Aymamí Escribano (Vilaplana 1981) viu i treballa d’Arquitecte Tècnic a Anglaterra, a la ciutat de Portsmouth on ara fa un any i mig que s`hi va instal•lar.
Una de les seves noves distraccions és veure els partits del Barça a la taverna amb una colla d’amics anglesos.

Com va ser que vas anar a viure a Anglaterra?
El maig de 2011 em van rescindir el contracte que tenia amb la meva antiga empresa per raons ben conegudes avui dia, la crisi. De moment, vaig decidir passar un bon estiu i un cop al setembre vaig veure que les coses anirien a pitjor. Va ser llavors quan vaig prendre la decisió de fer alguna cosa: no podia estar esperant ofertes de treball que no arribaven i les que ho feien, exigien unes qualificacions molt altes en idiomes. Així doncs, va ser fácil: anar a fora a aprendre anglès era el que havia de fer. Em feia gràcia anar a Anglaterra, Irlanda o Escòcia però, finalment per qüestions acadèmiques, em vaig decantar per Anglaterra. Una agència madrilenya em va oferir una oferta molt bona per tres mesos a Anglaterra, a la ciutat de Portsmouth i avui per avui encara hi visc.

Com t’han anat les coses?
He de dir que bé ! Hi vaig anar per estudiar i intentar trobar feina fos del que fos .La meva idea era quedar-me com a mínim un any i aviat en farà un i mig. He trobat feina relacionada amb la meva formació. El 5 de març farà un any que treballo a la mateixa empresa i espero que pugui continuar una temporada més, tot i que, la crisi també està començant a notar-se aquí.

Quines dificultats t’has trobat?
L’ idioma potser va ser la primera dificultat, no durant els tres primers mesos que vaig estar estudiant en una escola aprenent anglès, sinó per a la feina. Em pensava que estava preparat, però cada dia tenia problemes de comunicació amb alguna gent del treball, amb alguns d'ells m'ha costat molt entendre-m’hi, fan servir unes expressions que no les entenc, però la diferència és que ara intento aprendre aquestes expressions.
Relacionar-te amb gent anglesa potser és la segona dificultat, m'ha costat un any anar a veure tots els partits de Barça a la mateixa taverna, per conèixer un grup de gent d'aquí.
I la tercera i última, possiblement sigui segons quines coses has de menjar. Tot i que hi ha menjars que els adoro. Els meus favorits són els "Roasts Meals", rostits al forn, ja siguin de pollastre, corder, vedella o porc.

Quines diferències creus que hi ha entre Anglaterra i la nostra terra?
La gent i el temps són dues diferències notables tot i que a ambdues t´hi adaptes perfectament. Bé, el temps a vegades t'emprenya una mica ja que només nuvoleja o plou. L'estimació pels animals que tenen la gent és total, he arribat a la conclusió que nosaltres tenim animals de companyia i ells tenen un membre més a la família. A la taverna/restaurant que sempre vaig,deixen entrar els gossos, i fins i tot els posen un plat d'aigua per beure. Crec que això és impensable a casa nostra.

Com es veu Vilaplana de fora estant?
Es veu lluny, amb ganes sempre de tornar.

Què trobes a faltar més del nostre poble?
La família, els amics i la gent.

Què destacaries de Vilaplana i la seva gent?
Ho destacaria tot: els carrers, les muntanyes de La Mussara, l'humor de la gent, l'estima, fins i tot l'aire que s’hi respira. Sembla que tingui una olor diferent a la d'aquí, suposo que l'enyorança sempre em venç.

Què et sembla que té Vilaplana que no pugui tenir cap altre lloc més?
És el lloc on he nascut, casa meva. Crec que això és insubstituïble, pots anar on vulguis a viure, a qualsevol part del món. Mai pots oblidar d'on véns, i jo vinc de Vilaplana.

Què trobes que fa falta a Vilaplana?
Crec que no li falta res material, sempre es poden fer més coses, millorar-ne moltes d’altres, o fer-ne de noves, però el que realment marca la diferència és la racionalitat i el sentit comú.

Tens contacte amb la gent de Vilaplana i estàs al dia del que passa al nostre poble?
Avui dia amb les noves Tecnologies és molt fàcil seguir el dia a dia, ja sigui pel Facebook o pel Twitter. A més cada setmana parlo amb els pares i la meva germana per videoconferència, i a vegades amb la meva tieta Paqui, que des de fa poc també s'ha sumat a les noves tecnologies amb una tablet.

La teva estada a Anglaterra va per llarg?
L'estada a Anglaterra no ho sé, el que sí que va per llarg és la tornada a casa. Desitjo que les coses millorin a casa Nostra, però ho veig difícil abans del 2014.

Jordi Mariné