Què passa - Activitats - Música | Revista 65

Complicitat

Quan interpretem música, o quan l’escoltem, succeix un fet universal: les diferències que ens separen durant el dia a dia es difonen. Si escoltem un bon músic interpretar amb sinceritat, realment ens importa que sigui estranger, o lleig, o una persona amb qui no ens avinguem gaire? La resposta possiblement és que no. La música és un llenguatge universal que té com a senyal identitari la capacitat de comunicar allò que la paraula no pot expressar. La música ens interpel·la des del subtil llenguatge de la Bellesa i esborra les fronteres que ens separen en el devenir quotidià. Un bon exemple és la música de Wagner, un convençut i desacomplexat antisemita amb ideologia pre-nazi: avui en dia ningú dubta de la genialitat de les seves òperes i del fantàstic univers que se’ns hi revela. Aquesta és la grandesa de la Música.

Això va succeir el passat divendres 19 d’agost a la terrassa del Casal de Vilaplana. El Pere i el David “de Madrid”, o Pere (Desakato) i David (Bullk) Mariné, van oferir un petit recital on hi van barrejar diferents estils musicals: entre les “cançonetes” (tal i com les va definir el Pere) sobre diferents Poesies que va cantar autoacompanyant-se amb el piano i els raps que va cantar el David (alguns acompanyats al piano i altres sobre una base), van teixir una estona musical de molta qualitat i de molt interès en el nostre poble, on no és habitual aquest típus de presentació.

Podríem destacar molts aspectes que van sumar interès al concert al qual vam poder assistir: els acompanyaments divertits i frescos del Pere, les lletres elaborades i amb missatges potents dels raps compostos pel David, el plaer d’un concert acústic on tot el que escoltem és interpretat en el precís moment... Però per a mi, el més destacable va ser que els dos intèrprets van fer gaudir els assistents; la seva música ens va interpel.lar amb sinceritat: ens va importar que els raps del David fossin escrits en castellà (en un poble eminentment independentista), o que el Pere fes unes segones veus a les estrofes dels raps? No, ja que la música vibra per sobre les diferències i ens situa a un nivell més neutral, més pur... Per això ens desperta les ganes de ballar... a les quals quasi ningú va fer cas en el bonic “Luces de Bohèmia” que ens van oferir de bis. A més, la complicitat que vam viure entre pare i fill va sumar emoció a la música que van fer junts.

Va resultar molt bonic que el concert s’estructurés a través dels records del Pere: en les nits d’estiu de feia anys, Vilaplana era un lloc de guitarra i cançons improvisades que van tornar a vibrar aquest divendres d’agost.

En definitiva, una proposta cultural bonica, innovadora i de qualitat pel nostre poble que seria bo que arrelés com a tradició i cada estiu poguéssim escoltar músics de diferents estils i gèneres als espais dels quals disposem. Vilaplana pot esdevenir un racó de “cançonetes” improvisades que ens portin records, complicitats i sentiments gràcies a músics amb voluntat i passió pel seu ofici com el Pere i el David.