Carles Duran, un vilaplanenc al món dels ral·lis

De petit havies jugat a futbol, de fet, havies jugat a la U.E. VILAPLANA, què et va fer canviar la pilota pel volant?
Els meus primers passos en l’esport van ser jugant a futbol, a l’equip Santes Creus de Reus, quan es va formar l’equip U.E.Vilaplana; vam ser molts els que vam deixar els nostres respectius clubs per poder jugar tots junts a Vilaplana. Hi va haver una època en què vaig estar alternant el futbol amb les curses; al principi no hi havia gaire problema, potser fallava en un parell o tres de partits per temporada... però a mesura que va anar passant el temps, cada vegada tenia més caps de setmana ocupats per les curses, fins que un dia vaig decidir deixar de jugar a futbol per centrar-me exclusivament amb els cotxes.

A quina edat i en quina modalitat vas debutar al món de les curses?
Vaig començar a córrer quan tenia 10 anys, amb aquesta edat l’única especialitat que es pot practicar és el kàrting. Disputava campionats socials de baix prestigi; però en anar passant el temps vaig anar pujant el nivell de campionat i de conducció, i vaig disputar el Campionat de Catalunya, campionat andorrà, el Campionat d’Aragó, el Campionat d’Espanya i una prova del campionat del món de l’especialitat. Als 6 anys d’haver debutat amb els karts, és a dir, als 16 anys, vaig tenir l’ocasió de conduir un turisme de circuits d’altes prestacions, disputant la Copa Clio Espanyola, i aquest és el meu 4t any als ral·lis.

Actualment disputo el Volant RACC, una copa de promoció amb un vehicle en concret, el Peugeot 107, i tots els pilots estan obligats a utilitzar aquest cotxe de manera que tots estem en les mateixes condicions mecàniques i potencials. El Volant RACC és un dels campionats més prestigiosos a nivell estatal, en ell s’inclouen ral•lis de terra i d’asfalt, és un clar aparador de pilots de cara al RACC. Una de les particularitats amb més al•licient és que sempre estàs en el seu punt de mira, de manera que si aconsegueixes despuntar dels altres és el mateix RACC qui t’ajuda econòmicament i acadèmicament per poder anar pujant el nivell.

Quina diferència hi ha entre conduir en un circuit o en un tram?
Són estils totalment diferents, però la particularitat més destacable és que un circuit et permet errors, ja que tens unes grans escapatòries fora de pista; en canvi, en un tram de ral·lis si comets un error et trobes un arbre, una paret o un barranc, la qual cosa el fa molt més perillós.

El fet més important que jo vaig trobar en el canvi van ser les notes del copilot. En un circuit quan has fet 5 voltes ja te’l coneixes de memòria, normalment oscil•len entre 4 i 5 km totals. En un tram, aquestes distàncies es poden trobar compreses entre 5 i 30 km cronometrats en només un tram. Hi ha ral·lis de fins a 6 trams cronometrats, per tant és totalment impossible recordar tot el recorregut de memòria, aquí entra la feina del copilot, que consisteix a narrar-te la carretera que prèviament tu li has descrit a les passades de reconeixements.

Per altra banda, la base de la conducció és la mateixa en tots els estils, és com jugar a futbol 11 i futbol sala, són estils diferents però la base de l’esport és la mateixa. En el meu cas, consisteix a trobar un equilibri entre rapidesa i seguretat, si anés en tot moment al 100% acabaria fora de pista, s’ha de saber trobar el moment adequat per exprimir el màxim d’un mateix, el màxim de la carretera, i el màxim del cotxe.

Has corregut a tota Catalunya i a molts llocs del territori espanyol, hi ha algun tram que t’agradi especialment?
Guardo especial record de tots els llocs on he estat. Al llarg d’aquests anys he disfrutat molt en diferents circuits com Montmeló, Xest, Alcanyís... He disputat centenars de trams de molts tipus, revirats, ràpids, bruts, trencats... un dels trams que més m’ha agradat és el que tenim més a prop, és el de la Mussara, especialment la zona des de l'encreuament dels Mullats fins a Capafonts, un tram molt tècnic a la zona de pujada, ja que has d’aprofitar el màxim d’espai que et permet la carretera, per no “matar” el cotxe i pujar el més ràpid possible, en la zona estreta dels mullats és qüestió de baixar atacant al màxim en tot moment; el dia que vaig disputar aquest tram fèiem puntes màximes de velocitat de 160 km/h, una bogeria sabent que és una carretera que amb prou feines hi passen dos cotxes quan es creuen.

Quina relació tens amb el teu copilot?
La nostra relació podria dir que és immillorable, és com un germà. Un copilot passa moltes hores amb tu, al seient de la dreta, i la relació ha de ser més que bona, el meu copilot sap en tot moment el meu estat d’ànim, i coneix la meva motivació només sentint la respiració als seus auriculars. Sempre dic que un copilot a part de cantar els revolts ha de fer una mica de psicòleg, animar-te en moments en què et pots relaxar, o calmar-te en situacions que et poses nerviós i agressiu.

Com va la temporada? Hi ha resultats destacables?
De moment no podríem anar millor, hem guanyat dues de les dues curses disputades des del començament del campionat, un inici de temporada impecable, però encara hi ha molts punts en joc, i sobretot hi ha molt de nivell, per tant la tensió és màxima en tot moment, les diferències són mínimes, la qual cosa et fa estar en tot moment donant el màxim rendiment i no et permet cometre errors que poden ser crucials. A falta de cinc curses, seguim treballant per emportar-nos el campionat a final d’any i poder presentar un programa més bo de cara al 2015, la passada temporada ens vam quedar a les portes d’obtenir el títol, en quedar subcampions.

Un pilot neix o s’hi fa? Què en penses?
Crec que neix un pilot per formar-se. No només un pilot, sinó un futbolista, un jugador de tenis, un jugador d'escacs... Crec que per fer el que fan els grans esportistes d’elit i assolir aquest nivell has de tenir unes qualitats innates, però les hores d’entrenament i sacrifici que han passat aquests esportistes són evidents.

També és qüestió d’oportunitats, oportunitats que alguns s’han trobat i alguns els ha faltat per trobar-se. Si tots tinguessin les mateixes oportunitats canviaria molt la plantilla d’esportistes que són al cim.

Si no poguessis ser pilot, què més t’agradaria ser?
Tinc clar que vull un futur relacionat amb les curses i els cotxes, en algun moment s’haurà d’acabar la meva trajectòria esportiva, o si més no, afluixar el ritme, però d’alguna manera hi vull estar involucrat, si no com a pilot com a assessor, com a mecànic, com a cap d’equip, com a preparador o el que sigui... un exemple clar són els entrenadors de futbol que han deixat de dirigir la pilota des dels peus per fer-ho des de la banqueta. Qui persegueix una passió i/o il•lusió, l’ha de perseguir fins al final i no permetre que ningú li faci perdre.

Aprofito per convidar tots els vilaplanencs i lectors de la revista Lo Pedrís a acompanyar-me en moments viscuts en cursa des de l’interior del meu vehicle. Ho podeu veure al meu canal de youtube DRT competició.