Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Opinió - Recerca - Articles - Cuina | Revista 80

Cap a un sistema alimentari universal


D’on venim
Durant la dècada dels 60 als 70 es va començar amb l’agricultura i la ramaderia extensives, com a mínim als PPCC. La producció va augmentar i ja podíem menjar pollastre cada dia en lloc de només per festes. No vam trigar a tenir maduixes al desembre o cols al juliol. Vam començar a convertir l’agricultura i la ramaderia en una fàbrica, enfocada als guanys de les grans empreses que es van anar formant amb els pagesos i ramaders fent d’obrers. Allò que implícitament sempre havia d’haver estat un bé comú, passava a ser un objecte de mercat sense cap més valor que l’econòmic. A partir d’aquí va créixer una indústria alimentària com mai no l’havíem vista. Aquí ja hi va haver un canvi d’hàbits alimentaris, i per tant, un abandó d’això que repetim de “cuidem-nos” o “la persona al centre”.
 
Com més va anar passant el temps i per no aturar-me en els canvis i els perquès un per un, vam arribar als 80/90 de la globalització, que ha anat configurant un sistema alimentari sense matisos i ha uniformitzat els patrons alimentaris resumint-los en moltes calories i pocs nutrients. Dissenya productes, crea nous gustos i combinacions i, sobretot, perquè se’n venguin molts, prescindint de com estiguin elaborats o conreats. I en el com i entra l’on, la procedència, la despesa d’energia, en quines condicions i qui els ha produït: d’on vénen els productes que consumim? Quants quilòmetres han fet per arribar? Quan de temps han estat en una càmera? Qui els ha produït i en quines condicions? La doble moral del capitalisme ho ven com un guany.
Per acabar-ho d’adobar. Els productes globalitzats són més barats, ens en fan dependents i eliminen la producció local.
 
I això ens ha abocat al menjar brossa. Tot això amb greus afectacions en l’alimentació mundial i al comportament de les persones en relació a l’alimentació i a la cuina de casa. Enumerem-ne unes quantes.
 
1/La fam no s’eradica: al 2015 va afectar 795.000 milions de persones
 
2/La malnutrició i l’obesitat creixen: 2.000.000 de persones obeses. És obvi que aquestes situacions afecten més la població amb menys recursos. I, paradoxalment o no, als països més “desenvolupats”.
 
3/Al Principat, actualment, un de cada 5 catalans és obès que en la majoria dels casos es tradueix com a malnodrit.
 
4/Els oficis vinculats al camp perden prestigi i continua la diàspora de gent de les zones rurals a les urbanes. Abandó de les terres de cultiu de petits productors que no poden subsistir o que el sistema els ha fet creure que no poden.
 
5/Els supermercats es van inflant i engrandint i passen a ser un parc temàtic de l’alimentació mundial, sense tenir en compte cap afectació ètica, mediambiental, laboral...
La varietat de les prestatgeries fa que la cuina, és a dir l’acció de transformar els aliments per ser ingerits, alimentar-nos i gaudir-ne ja no sigui una obligació, sinó una opció. El consumidor compra el discurs de “l’estalvi de temps”, sense plantejar-s’ho com un robatori més del capitalisme. I aquí arriba l’abandó de la cuina domèstica del dia a dia.
“No cuino perquè no tinc temps”. El temps del qual disposem les persones és un immaterial, un abstracte que nosaltres concretem segons la tria d’accions a fer. Podem triar entre fer un bon sofregit per a elaborar un arròs, per exemple o estabornir-nos davant de la tele facin el que facin, també per exemple.
 
6/L’alimentació i la cuina s’han desculturitzat. L’allunyament de les persones de l’entorn rural i la naturalesa ens ha deslligat del valor de conèixer quins aliments tenim a prop, les temporades naturals, la relació d’aquests productes amb les persones de l’entorn. Ens hem anat desproveint del sentiment de pertinença a un indret i la relació amb els productes i hàbits que ens identifiquen amb un espai geogràfic, una tradició cultural i una història col·lectiva. I això és un referent bàsic per establir diàleg amb les altres cultures que avui viuen amb nosaltres.
 
7/ La Restauració i la cuina domèstica
Des de l’antiguitat ha existit la cuina i l’oferta gastronòmica de classe. Però mai com durant la dècada del 2000 al 2010 s’ha volgut traslladar a un terreny elitista del qual sembla que només podrien gaudir uns quants privilegiats, també pel fet que les comunicacions s’han ampliat com mai.
Així, hem posat cuiners, sobretot homes, a l’alçada de déus, fet que ha comportat que cuinar a casa hagi quedat com un residu per a les persones que estimem aquest àmbit. Les cuines dels restaurants d’elit s’han convertit en laboratoris, proveïts d’aliments moltes vegades no assequibles o no disponibles per a la majoria. Molta gent jove ha vist la cuina com una acció inassolible com una qüestió molt difícil i així s’ha abandonat el menjar de cada dia (quantes pizzes més que industrials a punt d’entrar al forn es consumeixen?) i s’opta per fer de la cuina un entreteniment de cap de setmana, que també ho és. Així també perdem el “cuidem-nos”. Per això, aprofitant el filó dels efectes positius del virus, seria un bon moment per a què quan tornem a la “normalitat” continuï la recuperació de l’activitat culinària a casa i mantenir aquesta cura.
 
 
On volem anar?
Segurament ara, amb la pandèmia ens hem adonat més que mai de les escletxes del sistema que ens governa. Per això en el cas que ens ocupa, l’objectiu seria proveir-nos d’un sistema alimentari organitzat públicament com la sanitat o l’educació tenint en compte que l’alimentació no és només un fet físic sinó que comporta derivades d’entorn humà i desenvolupament personal.
 
1/A llarg termini de cara a la producció i al consum
–Assegurar les cadenes alimentàries curtes: seguretat alimentària entesa no només com a higiene sinó com a nutrients, gust i cultura. Aprofitar que els transports transnacionals seran més difícils i menys, degut també a les mesures sobre el canvi climàtic.
–Ús del sòl comunitari. Posar a disposició els sòls públics i trobar-ne la fórmula des de la col·laboració en arrendaments fins a l’expropiació de terres abandonades.
–Regular el preu de mercat dels aliments. Topalls necessaris, justos i iguals per a tothom.
–Crear marques territorials honestes, fugint de la banalització i poca fiabilitat.
–Crear un rebost per a catàstrofes.
–­Fer servir instruments normatius: etiquetatge, impostos a l’alimentació buida o miraculosa o restringir-la com a atac a la salut pública
–Adaptació de la producció alimentària al medi, a l’entorn alimentari i no a l’inrevés.
 
2/A curt termini de cara a la producció i al consum
–Des de les administracions s’hauria d’engegar un paquet de mesures concretes que serveixin per articular una xarxa entre la producció local i els serveis socials municipals de manera que als bancs d’aliments o als llocs on es proveeixi de menjar es garanteixi l’arribada de producte fresc i de qualitat als usuaris. Benefici cap a ambdues parts.
–Proveir-nos de Consells alimentaris locals (com als països anglosaxons) per assolir: aliment adequat, segur, diversificat, just, saludable, que ha de comportar la sostenibilitat a tots nivells. (Des del productor al consumidor).
–Exigir una moratòria de grans superfícies mentre  no es puguin eradicar.
–Renda bàsica agrària en període de transició enmig de la pandèmia (a falta d’una renda universal).
–Espais alimentaris públics: possibilitat de reconversió dels restaurants que no han resistit. Menjadors col·lectius, servei a les escoles, casals de gent gran..., serveis comunitaris. Als espais de menjadors col·lectius és on es podria incidir amb una regulació efectiva.

Per tant doncs, hauríem de desemmascarar sense contemplacions el significat dels supermercats: qui són, on i com produeixen, qui marca els preus, quins beneficis tenen. Desemmascarar els productes alimentaris buits i falsos i que fan mal a la salut i impedeixen gaudir els gustos al natural perquè tot el que fa és car per al planeta mentre fa veure que és barat per al consumidor. Potser és barat a nivell individual, però no pas col·lectiu.

Hauríem de desmentir també la publicitat enganyosa que ens vol vendre aliments amb excés de sucre, sal o greixos saturats i que provoca diabetis, hipertensió i colesterol. I prendre les mesures pertinents un cop es trobés una fórmula jurídico-legal que la controlés.

Igual d’important és contrastar el model de gran superfície amb el significat dels mercats municipals, de les botigues locals i de la producció directa.

Per descomptat hauríem de revaloritzar la cuina de casa com un espai de salut, plaer i creativitat i posar a disposició de la gent els coneixements culinaris necessaris per obtenir una alimentació saludable, plaent, creativa i respectuosa amb la producció, la comercialització i el consum.

Per això no podem oblidar el paper dels mercats municipals i similars que podrien ser centres de salut, alimentació i consum responsable.

Tot això amb l’esperança que siguem a l’etapa final del sistema que, com diu l’Eudald Carbonell, és un sistema arcaic propi del paleolític.

Mariona Quadrada Monteverde




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Celebracions d'aniversaris

Aquest estiu, tres Collites o Quintes han celebrat l'aniversari. Les nascudes i els...
La nostra gent, Portada

Lo Pedrís pel Món

L'Abel, la Marina, l'Elna i el Pol, al Castell de Neuschwanstein, a Baviera (Alemanya)...
Recerca, Natura, Portada

Els moixons del terme: ABELLEROLA

Abellerola / Abellerol (Merops apiaster) Autor foto: Josep M. Toset
Què passa, Notícies, Portada

EL PULS'METRE

Puja 1- El Grup de Joves, que junts i cohesionats, han organitzat esdeveniments populars...
La nostra gent, Records, Portada

Llegint Lo Pedrís

Al cap de poc d'haver passat a repartir la revista número 88 de Lo Pedrís, al...
Què passa, Activitats, Portada

Sopar popular de final d'estiu

El Grup de Jóvens hem tornat a organitzar el Sopar popular de final d'estiu, a la...
Què passa, Activitats, Portada

MUSSART, 6 d'agost de 2022

En el marc d'un espai únic, a la Mussara, envoltats de natura i d'història...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Vilaplanenca de l€any 2022. Matilde.

Enguany no hi ha hagut debat! Ni l’any passat, ni l’anterior! Com ja sabeu,...
Què passa, Recerca, Notícies, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 88, va sortir el pany de la porta del número 31 del Carrer...
Què passa, Activitats, Portada

El Camp de Treball del 2022

Aquest estiu, del 24 de juliol al 7 d'agost, hem tingut el 3r Camp de Treball de joves, que...
Recerca, Natura, Portada

Les Encantades o Montserratines

El Solsonès és una comarca que tendim a oblidar quan parlem d'excursionisme i,...
Recerca, Cuina, Portada

Caragols dolços i coents

Aquesta vegada, és un avi, el Salvador Simó, que comparteix amb Lo Padrís un...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 89 (octubre 2022)

Quo Vadis , Vilaplana? Quin projecte de futur planifiques pels teus convilatans? Vilaplana,...
Història, Història local, Masos, Portada

Ca l'Esteve

ALTRES NOMS: SITUACIÓ Formava part conjuntament amb Cal Gravat, Ca la Puça i...
Història, Història local, Masos, Portada

Cal Cassoles

ALTRES NOMS: Anteriorment, la casa s’havia conegut com: Cal Josepet, Cal Mion i Cal...
Què passa, Notícies, Portada

La Vall SoStenible: Comunitat Energètica Local (CEL)

La major part de l'energia que es consumeix a Europa prové de les energies...
Què passa, Notícies, Música, Portada

El 2 de juliol de 2022, a l'Hort del Savall

Concert de la Marina Rossell, a la tarda (reprogramat) Projecció d'Alcarràs,...
Recerca, De cinema, Portada

La Guerra Freda VI - La fi

El destí, sempre capriciós, ha volgut que aquesta sèrie que ha relacionat...
Què passa, Activitats, Música, Teatre, Portada

Les formigues continuen el seu camí estiuenc

Nova edició del cicle Camí de formiga Camí de formiga va néixer...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem al Pep Mateu, ciclista

El Pep somriu, tranquil. Enguany ha estat un bon any per a ell. Aquest juliol va participar en el...
La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Activitats, Música, Portada

Vilaplana Ressona-4

Lo Pedrís sempre ha mirat per treballar fort per la cultura. D’alguna manera o altra...
Què passa, Activitats, Portada

Cinema a la Fresca

La proposta que es vol fer del Cinema a la Fresca és molt senzilla: trobar una excusa per...
Literatura, Narrativa, Portada

El noi de la targeta

El noi de la targeta porta pantalons curts, d’aquests esportius de cotó, foscos,...
Història, Història local, Portada

Campanar, Campanes, Campaner, Campanada, Campanilles...

Etimològicament, campana ve del llatí campaña, gentilici de Campània,...
Recerca, Cuina, Portada

Un menú de Festa Major, diferent

No agrada cuinar a tothom, però tots sabem que sense menjar no podem pas viure; per tant...
Què passa, Activitats, Portada

Cinefòrum a la fresca

Tercer estiu de projeccions pel debat al Casal. L’11 d’agost vam inaugurar amb...
Què passa, Notícies, Portada

Juliol solidari, a Vilaplana

Mulla't per l'Esclerosi múltiple (17 de juliol de 2022) Diumenge al...
Literatura, Assaig, Portada

Una veta d'esperança

Ell no va ser a temps de marxar. Com molts altres de la seva mena, viu clavat a terra. Plantats...
Què passa, Activitats, Notícies, Jubilats, Portada

El Sopar de l'Associació de Jubilats de Vilaplana

El passat dia 20 d'agost, l'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana va...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

La segona paraula d’aquesta secció, encampar, aparentment, contradiu la...