Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Opinió - Recerca - Articles - Cuina | Revista 80

Cap a un sistema alimentari universal


D’on venim
Durant la dècada dels 60 als 70 es va començar amb l’agricultura i la ramaderia extensives, com a mínim als PPCC. La producció va augmentar i ja podíem menjar pollastre cada dia en lloc de només per festes. No vam trigar a tenir maduixes al desembre o cols al juliol. Vam començar a convertir l’agricultura i la ramaderia en una fàbrica, enfocada als guanys de les grans empreses que es van anar formant amb els pagesos i ramaders fent d’obrers. Allò que implícitament sempre havia d’haver estat un bé comú, passava a ser un objecte de mercat sense cap més valor que l’econòmic. A partir d’aquí va créixer una indústria alimentària com mai no l’havíem vista. Aquí ja hi va haver un canvi d’hàbits alimentaris, i per tant, un abandó d’això que repetim de “cuidem-nos” o “la persona al centre”.
 
Com més va anar passant el temps i per no aturar-me en els canvis i els perquès un per un, vam arribar als 80/90 de la globalització, que ha anat configurant un sistema alimentari sense matisos i ha uniformitzat els patrons alimentaris resumint-los en moltes calories i pocs nutrients. Dissenya productes, crea nous gustos i combinacions i, sobretot, perquè se’n venguin molts, prescindint de com estiguin elaborats o conreats. I en el com i entra l’on, la procedència, la despesa d’energia, en quines condicions i qui els ha produït: d’on vénen els productes que consumim? Quants quilòmetres han fet per arribar? Quan de temps han estat en una càmera? Qui els ha produït i en quines condicions? La doble moral del capitalisme ho ven com un guany.
Per acabar-ho d’adobar. Els productes globalitzats són més barats, ens en fan dependents i eliminen la producció local.
 
I això ens ha abocat al menjar brossa. Tot això amb greus afectacions en l’alimentació mundial i al comportament de les persones en relació a l’alimentació i a la cuina de casa. Enumerem-ne unes quantes.
 
1/La fam no s’eradica: al 2015 va afectar 795.000 milions de persones
 
2/La malnutrició i l’obesitat creixen: 2.000.000 de persones obeses. És obvi que aquestes situacions afecten més la població amb menys recursos. I, paradoxalment o no, als països més “desenvolupats”.
 
3/Al Principat, actualment, un de cada 5 catalans és obès que en la majoria dels casos es tradueix com a malnodrit.
 
4/Els oficis vinculats al camp perden prestigi i continua la diàspora de gent de les zones rurals a les urbanes. Abandó de les terres de cultiu de petits productors que no poden subsistir o que el sistema els ha fet creure que no poden.
 
5/Els supermercats es van inflant i engrandint i passen a ser un parc temàtic de l’alimentació mundial, sense tenir en compte cap afectació ètica, mediambiental, laboral...
La varietat de les prestatgeries fa que la cuina, és a dir l’acció de transformar els aliments per ser ingerits, alimentar-nos i gaudir-ne ja no sigui una obligació, sinó una opció. El consumidor compra el discurs de “l’estalvi de temps”, sense plantejar-s’ho com un robatori més del capitalisme. I aquí arriba l’abandó de la cuina domèstica del dia a dia.
“No cuino perquè no tinc temps”. El temps del qual disposem les persones és un immaterial, un abstracte que nosaltres concretem segons la tria d’accions a fer. Podem triar entre fer un bon sofregit per a elaborar un arròs, per exemple o estabornir-nos davant de la tele facin el que facin, també per exemple.
 
6/L’alimentació i la cuina s’han desculturitzat. L’allunyament de les persones de l’entorn rural i la naturalesa ens ha deslligat del valor de conèixer quins aliments tenim a prop, les temporades naturals, la relació d’aquests productes amb les persones de l’entorn. Ens hem anat desproveint del sentiment de pertinença a un indret i la relació amb els productes i hàbits que ens identifiquen amb un espai geogràfic, una tradició cultural i una història col·lectiva. I això és un referent bàsic per establir diàleg amb les altres cultures que avui viuen amb nosaltres.
 
7/ La Restauració i la cuina domèstica
Des de l’antiguitat ha existit la cuina i l’oferta gastronòmica de classe. Però mai com durant la dècada del 2000 al 2010 s’ha volgut traslladar a un terreny elitista del qual sembla que només podrien gaudir uns quants privilegiats, també pel fet que les comunicacions s’han ampliat com mai.
Així, hem posat cuiners, sobretot homes, a l’alçada de déus, fet que ha comportat que cuinar a casa hagi quedat com un residu per a les persones que estimem aquest àmbit. Les cuines dels restaurants d’elit s’han convertit en laboratoris, proveïts d’aliments moltes vegades no assequibles o no disponibles per a la majoria. Molta gent jove ha vist la cuina com una acció inassolible com una qüestió molt difícil i així s’ha abandonat el menjar de cada dia (quantes pizzes més que industrials a punt d’entrar al forn es consumeixen?) i s’opta per fer de la cuina un entreteniment de cap de setmana, que també ho és. Així també perdem el “cuidem-nos”. Per això, aprofitant el filó dels efectes positius del virus, seria un bon moment per a què quan tornem a la “normalitat” continuï la recuperació de l’activitat culinària a casa i mantenir aquesta cura.
 
 
On volem anar?
Segurament ara, amb la pandèmia ens hem adonat més que mai de les escletxes del sistema que ens governa. Per això en el cas que ens ocupa, l’objectiu seria proveir-nos d’un sistema alimentari organitzat públicament com la sanitat o l’educació tenint en compte que l’alimentació no és només un fet físic sinó que comporta derivades d’entorn humà i desenvolupament personal.
 
1/A llarg termini de cara a la producció i al consum
–Assegurar les cadenes alimentàries curtes: seguretat alimentària entesa no només com a higiene sinó com a nutrients, gust i cultura. Aprofitar que els transports transnacionals seran més difícils i menys, degut també a les mesures sobre el canvi climàtic.
–Ús del sòl comunitari. Posar a disposició els sòls públics i trobar-ne la fórmula des de la col·laboració en arrendaments fins a l’expropiació de terres abandonades.
–Regular el preu de mercat dels aliments. Topalls necessaris, justos i iguals per a tothom.
–Crear marques territorials honestes, fugint de la banalització i poca fiabilitat.
–Crear un rebost per a catàstrofes.
–­Fer servir instruments normatius: etiquetatge, impostos a l’alimentació buida o miraculosa o restringir-la com a atac a la salut pública
–Adaptació de la producció alimentària al medi, a l’entorn alimentari i no a l’inrevés.
 
2/A curt termini de cara a la producció i al consum
–Des de les administracions s’hauria d’engegar un paquet de mesures concretes que serveixin per articular una xarxa entre la producció local i els serveis socials municipals de manera que als bancs d’aliments o als llocs on es proveeixi de menjar es garanteixi l’arribada de producte fresc i de qualitat als usuaris. Benefici cap a ambdues parts.
–Proveir-nos de Consells alimentaris locals (com als països anglosaxons) per assolir: aliment adequat, segur, diversificat, just, saludable, que ha de comportar la sostenibilitat a tots nivells. (Des del productor al consumidor).
–Exigir una moratòria de grans superfícies mentre  no es puguin eradicar.
–Renda bàsica agrària en període de transició enmig de la pandèmia (a falta d’una renda universal).
–Espais alimentaris públics: possibilitat de reconversió dels restaurants que no han resistit. Menjadors col·lectius, servei a les escoles, casals de gent gran..., serveis comunitaris. Als espais de menjadors col·lectius és on es podria incidir amb una regulació efectiva.

Per tant doncs, hauríem de desemmascarar sense contemplacions el significat dels supermercats: qui són, on i com produeixen, qui marca els preus, quins beneficis tenen. Desemmascarar els productes alimentaris buits i falsos i que fan mal a la salut i impedeixen gaudir els gustos al natural perquè tot el que fa és car per al planeta mentre fa veure que és barat per al consumidor. Potser és barat a nivell individual, però no pas col·lectiu.

Hauríem de desmentir també la publicitat enganyosa que ens vol vendre aliments amb excés de sucre, sal o greixos saturats i que provoca diabetis, hipertensió i colesterol. I prendre les mesures pertinents un cop es trobés una fórmula jurídico-legal que la controlés.

Igual d’important és contrastar el model de gran superfície amb el significat dels mercats municipals, de les botigues locals i de la producció directa.

Per descomptat hauríem de revaloritzar la cuina de casa com un espai de salut, plaer i creativitat i posar a disposició de la gent els coneixements culinaris necessaris per obtenir una alimentació saludable, plaent, creativa i respectuosa amb la producció, la comercialització i el consum.

Per això no podem oblidar el paper dels mercats municipals i similars que podrien ser centres de salut, alimentació i consum responsable.

Tot això amb l’esperança que siguem a l’etapa final del sistema que, com diu l’Eudald Carbonell, és un sistema arcaic propi del paleolític.

Mariona Quadrada Monteverde




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Recerca, Cuina, Portada

Receptes d'estiu: Crema d'albercocs

Crema d'albercocs (aubercocs) o préssecs, per 3 persones Aquesta recepta,...
Recerca, Cuina, Portada

Receptes d'estiu: Cebiche d'escopinyes

Aquesta vegada us porto un parell de receptes d’aquelles que no cal fer gaire cosa,...
Entitats, Escola, Portada

CANT€NIA

De vegades es fa difícil trobar paraules per explicar algunes emocions, i això...
Entitats, Escola, Portada

ELS CAMIONS DE LA BONA BROSSA

ENTREVISTA AL RAMON MARGALEF COORDINADOR DE SECOMSA. Aquest curs els alumnes...
Entitats, Escola, Portada

Camp d'Aprenentage de Flix

El passat dimecres dia 10 de maig, els infants de cicle inicial de l’Aleixar i...
Entitats, Escola, Portada

L€Hort escolar

Aquest curs a l’escola Cingle Roig de Vilaplana ens hem proposat de portar l’hort...
Recerca, Tradicions, Cuina, Portada

Receptes de les àvies de Vilaplana: Pastís de patates i bacallà

Per aquest número de la revista hem recuperat una recepta del llibre...
Història, Portada, Fem memòria

Descendents del Mas de Cal Ferrer

El dia 5 d'agost de 2022, vaig conèixer a la Paquita Ferran Olivé, una...
Història, Història local, Portada

CAL GRAVAT

ALTRES NOMS: També coneguda, com ca la Gravada. SITUACIÓ Cal...
Història, Història local, Portada

CAL FERRER

ALTRES NOMS: A mitjan segle XIX hi ha alguna entrada al Registre que s’hi refereix...
Recerca, Medicina, Portada

Hidratació en la vellesa: la clau d'or per a la salut i el benestar

La hidratació és essencial per mantenir la salut i el benestar. El cos humà...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (III)

TOCS DE CAMPANA, per Gerard Masip Una inerpretació musical des de...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (II)

L’ESGLÉSIA El temple, dedicat a l’advocació de la Nativitat de...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (I)

Introducció L'octubre passat, al número 89 de Lo Pedrís, vam...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel món

- La Colla dels vilaplanencs, a Tenerife - La Pilar i el Josep al Palacio de Bolsa, a...
Història, Història local, Portada

PALMIRA JAQUETTI i ISANT (1895 - 1963)

A començament de l'any 2020, el Jaume Salvat Salvat em va parlar de la...
Què passa, Recerca, Activitats, Tradicions, Portada

Taller per aprendre a llatar

Aquesta primavera, a Vilaplana, hem fet els tallers per aprendre a llatar (treballar la pauma...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre

Puja El tarannà reivindicatiu del poble. Davant d'una agressió cap al...
Què passa, Notícies, Portada

Sant Isidre 2023: Esmorzar i Processó

Per Sant Isidre, es feia l'Esmorzar de la Cooperativa. Per no perdre la tradició,...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

La Fira de Sant Isidre

La tercera edició de la Fira de Sant Isidre va ser en dissabte, el dia 13 de maig, en...
Què passa, Notícies, Portada

La reacció de la por: ATUREM EL CAMP DE PLAQUES

Fa temps un vellet entranyable que vivia atrinxerat en una vall que volien inundar per a fer...
Història, Història, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 91, va sortir el pany de la porta del número 9 del Carrer...
Història, Portada, Fem memòria

A propòsit dels deportats de Vilaplana

Fa unes setmanes vaig publicar a Lo Pedrís un article anomenat "Feixisme mai...
Què passa, Esports, Portada

Sender botànic del Catllaràs

El Catllaràs és un petit massís prepirinenc situat a la comarca del...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

En aquest número em permetreu que faci una francesilla (1), perquè no em puc...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Per Sant Jordi, llegim i cantem

La proposta d’aquest darrer Sant Jordi, promoguda des de Lo Pedrís, pretenia...
Recerca, De cinema, Portada

Estrelles fugaces (I)

Fama, fortuna, luxe i tot allò que la majoria dels mortals podem envejar, és el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Francesca Mestre Anguera

Francesca Mestre Anguera (54 anys, Infermera)   “Al començament recordo...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 92 (juliol 2023)

Patrimoni   Paradoxalment, ara que tot és tan líquid i se'ns fon a...
Opinió, Articles

Pulsòmetre 91

Puja 1- El Grup de Jóvens: Un any més han promogut una Cavalcada de Reis...