Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Contes | Revista 54

Boira en vermell


Hi havia una vegada un Gran Bosc de Boscos, allà lluny, a més de cent dies a peu. Un dia de lluna plena estaven reunits tots els animalons d’aquelles contrades: el Gran Llop Gris n’era el líder. Juntament amb ell, l’Àliga Reial, la Gran Serp, l’Ase i l’Ovella eren els representants de tots els animals, que havien fet la tria per votació.

Van arribar a l’acord que havien d’anar a la ciutat per investigar què feien els humans i es van acomiadar de tots els animals, que eren moltíssims.

–Vinga! – va fer l’Àliga– Demà amb la llum del dia jo m’enlairaré per tal de guiar-vos des del cel.

A les nits, es reunien tots plegats i feien balanç de tot allò que s’havien trobat durant el dia.

Un jorn passaven per un bosc quan uns caçadors van disparar uns trets i van ferir el Gran Llop Gris. Per sort, tant sols va ser un ensurt. Però ells, tots quimerosos, es van endinsar per camins més espessos i foscos. El Gran Llop Gris va haver de descansar durant dos dies. L’Àliga vigilava des del cel; la Serp olorava l’aigua de molt a prop; l’Ovella li proporcionava llet i l’Ase li donava calor. Van arribar a la conclusió que els humans eren molt perillosos i que haurien d’anar-hi amb molta cura.

El darrer dia de repòs, a la nit, el Gran Llop Gris va fer plans per marxar l’endemà. Van acordar que l’Àliga vigilaria sense parar. Quan van marxar de matinada, van deixar el bosc endreçat com si no hi hagués passat ningú.

Ja estaven a mig camí, a més de 50 o 60 dies de camí. N’havien passat de tots colors. Hi havia dies que no trobaven res per menjar. I a l’ovella ja feia dies que li feia mal la poteta dreta del darrere. Havien de marxar a poc a poc, i això suposava un problema pels molts perills que els podien sorgir. Algunes nits feia molt de fred i no deixaven de pensar ens els companys que havien quedat al Gran Bosc: patien per tot allò que els pogués passar i per ells mateixos.

El dia 76 de viatje, el Llop va flairar, amb el seu nas tan fi, una mena de pudor estranya ( era l’olor d’una petroquímica que hi havia a prop de la Gran Ciutat). L’Àliga, l’Ase, la Serp i l’Ovella també la van sentir, i van pensar que si no fos perquè tenien una missió tan important, girarien cua i se’n tornarien cap al Gran Bosc, i van pensar:

<<Què fan aquests humans?>>

–Quines maneres de fer pudor!–, van dir tots.

L’endemà, l’Ase es va despertar a mitja nit. Sentia uns sorolls estranys (el senyal que ja arribaven a la Gran Ciutat): era el brogit d’una fàbrica que hi havia a prop d’on s’ajaçaven. L’Ase es va aixecar, va caminar una estona, i va veure una lluminària i va sentir un renou esfereïdors. Va tornar on eren els seus companys, els va despertar i els va explicar què havia vist. Els altres van fer ulls d’espantats i van pensar:

<<En quin món som? Això no es pot aguantar!>>

L’Àliga va dir:
–Aquest matí he vist un riu. Demà podem desviar-nos uns centenars de metres i vorejar-lo.

Així ho van fer: van anar cap a la banda del riu i van seguir-ne el curs avall.

Al cap de tres dies arribaren a la Gran Ciutat. Van quedar estupefactes en veure-la. I així, quiets, van restar dos dies sencers. La Serp va dir en veu alta:

–Si explico això al Gran Bosc em prendran per boja!
–I tant– van respondre tots plegats.

L’endemà al matí estaven més encoratjats i van dir:

–Som-hi! Per això hem vingut. Si ara reculéssim no hauria servit de res un viatge tan llarg.

El Llop, amb el seu instint de líder, va dir:

–Anirem tots en fila: primer jo, després la Serp, després l’Ovella i el darrer l’Ase. I l’Àliga planejarà per damunt de tots nosaltres.

Així ho van fer i van anar entrant en la Gran Ciutat. Caminaren pels primers carrers on no hi havia gairebé trànsit perquè ja es feia de nit i van trobar un parc molt gran on van decidir quedar-se a dormir. El Llop Gris es va avançar per tal de reconèixer el terreny. Van fer cap a un lloc tranquil i amb bona pastura per a menjar. Aquella nit el Llop va fer un discurs. Els va dir que li semblava que el lloc on s’estaven era d’allò més perillós, i que els podia passar qualsevol cosa en el moment menys pensat. Després van dormir amb un ull mig obert i van fer guàrdies per torns; l’Àliga sempre es quedava sobre un arbre prop del grup.

De matinada, no va caldre que ningú els despertés, ja que amb els sorolls de la ciutat no van poder dormir profundament i es van aixecar ben aixafats. Van pensar:

<<Ostres! Si això dura massa no sabem com en sortirem>>

–Bé! –van dir en llevar-se– ara és l’hora d’anar a investigar com viuen aquests humans.

Tot sortint del parc, ja van endur-se un ensurt: passava un camió i una mica més i esclafa la Serp. Aquesta va dir:

–De bona una me n’he lliurat!

Es van endinsar pels carrerons pensant que seria menys perillós. Van passar per davant d’un bar i hi van entrar. Van voler tastar el whisky, la cervesa i el xampany. Tots van beure i no s’adonaren que s’anaven emborratxant. L’Àliga feia estona que dormia la mona. Tota la resta estaven eufòrics, tots menys l’Ovella que va estar a punt de morir i va haver de venir una ambulància que la va dur a l’hospital. Els altres es van quedar dormits i l’endemà no se’n recordaven de res. Van anar a visitar l’Ovella que s’estava en una habitació amb un goter posat, i duien unes cares que feien por. L’Àliga va dir:

–Si ens veiessin els del Gran Bosc no ens parlarien mai més.

Tots plegats van estar d’acord que no repitirien mai l’experiència. Però, quí sap que els esperava encara?

–Si hem vingut aquí a la recerca d’experiències noves, hem d’estar preparats per qualsevol cosa.

L’Ase va dir:

–Això de l’alcohol, amb mesura, encara; però si hi quedes enganxat t’hi va la salut i la vida.

Van estar-se tres jorns a l’hospital vetllant l’Ovella. A la nit tornaven al parc per dormir i per menjar. L’Ovella es va recuperar i va tornar amb els seus companys. Aquella nit estaven tan cansats que van dormir ben plans. Tots menys l’Àliga que vigilava de l’arbre estant molt a prop d’ells.

L’endemà no es van moure del parc ja que els humans hi feien una festa molt gran. Van quedar al•lucinats de la gentada que va fer-hi cap. De bon matí va començar el concert: la gent ballava, bevia cervesa i fumava porros. L’Àliga va voler provar el tabac i la marihuana; una mica més i no ho conta. S’ofegava i no podia respirar. Entre una cosa i l’altra, va quedar ben tipa.

–Això és una bogeria! –va dir– Aquests humans estan beneits.

Arribada la tarda ja havien tocat set o vuit grups diferents.

El Llop va dir que anava a fer un tomb. Va fer cap a l’altra banda del parc. Allí li van donar un àcid, i ell se’l va prendre. Al cap d’una estona, tots els altres estaven ben preocupats perquè el Llop Gris no tornava. El van buscar però no el van poder trobar.

Eren les dotze de la nit, i a la vora del llac van arribar dues noies jovenetes. L’Ase era allà i les noietes li van demanar si volia fer un viatge d’heroïna. Ell, com que no sabia de què anava el rotllo, va dir que sí. Li van injectar la dosi d’heroïna i va quedar dormit.

De matinada, el Llop va tornar sense forces i amb un cap com una olla de grills (es veu que l’àcid no li va sentar bé). Es va trobar l’Àliga, la Serp i l’Ovella que vetllaven l’Ase estirat a terra. Els de l’ambulància els acabaven de dir que era mort, i probablement per sobredosi. Tots van quedar cotxos, plorant desesperadament.

Al cap d’una estona, el Llop va exclamar:

–Però, què hem fet? En quin món vivim? Com pot ser que els humans juguin amb la vida i la mort d’aquesta manera? De totes les experiències que hem tingut se’n pot treure que no val la pena ni beure, perquè t’emborratxes, ni fumar perquè se’t podreixen els pulmons. I no parlem de les drogues: l’àcid et torna boig i l’heroïna et porta a l’altre barri.

Els altres estaven moixos i no deien res. El Llop va dir:

–Enterrarem l’Ase aquí al parc i marxarem cap al Gran Bosc. I explicarem a tots els nostres amics, per tal que tothom ho sàpiga, com es diverteixen els humans. No tornarem mai més a la Gran Ciutat. Ja hem après la lliçó.

Ben entrada la nit, van enterrar l’Ase i l’endemà, abans de sortir el sol, van emprendre la tornada. Durant el viatge, no es va sentir ni una paraula. Amb una mirada en tenien prou: ja sabien què volien dir.

Van passar tres llunes abans no van arribar a casa. Allà tothom els esperava, no hi mancava ningú. Regnava un silenci espantós; amb les cares ja pagaven. Tots van adonar-se que faltava l’Ase.

No van dir res: ja ho sabien.



Jaume Queralt Mestre
Vilaplana, 15 d’agost de 2009 15:10 (+ o –)

Jaume Queralt Mestre




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Editorial, Portada

Lo Pedris 88 (juliol 2022)

Teniu a les mans una nova edició de la revista trimestral Lo Pedrís. Amb cada...
Recerca, Cuina, Portada

RECEPTES F€CILS PER L€ESTIU

Ja som a l’estiu altre cop, amb poques ganes d’entrar a la cuina durant aquest...
Què passa, Notícies, Portada

EL PULS'METRE 88

PUJA: Les corredores vilaplanenques que, en la Cursa de les Dones de Cambrils, van ser...
Recerca, Cuina, Portada

Costella de porc ofegada

Aquesta recepta ens la fa arribar la Mercè Vilanova, néta de la Juanita Huguet...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Festa de la Primavera

El diumenge dia 22 de maig d’aquest any, el Grup de Jóvens vam fer la Festa de la...
Història, Història local, Masos, Portada

CA L€ANDREU

SITUACIÓ La casa tenia paret mitgera amb ca la Mont-rala. Toca al camí de...
Història, Història local, Masos, Portada

CA LA TIANA

ALTRES NOMS També coneguda com cal Tià o ca la Cargolina....
Història, Literatura, Narrativa, Portada, Fem memòria

Memòria de les oblidades

Un dels actes programats per la Regidoria d'Igualtat, ha estat la presentació, a...
Opinió, Espiritualitat, Portada

€L€ésser humà no és el nostre enemic...€

En els últims temps, noto en el tarannà de les persones i en molts articles i...
Què passa, Activitats, Portada

Un Sant Jordi de pel·lícula

La possibilitat de mal temps va obligar a fer la celebració de Sant Jordi a la...
Entitats, Escola, Portada

Sortida de final de curs

El dia 31 de maig tota l’escola vam anar a Cambrils a fer una sortida de final de curs....
Entitats, Escola, Portada

ELS AVELLANERS

Aquest curs el grup d’educació infantil de l’escola Cingle Roig de Vilaplana...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Pilar Reche i el Jordi Serra, a New York.  Són a l'East River, a...
Què passa, Activitats, Portada

Descoberta del terme, reformes a l€església de la Mussara i vetllada musical

La Mussara sempre té alguna cosa que ens sorprèn, ja sigui passejant, caminant, en...
Història, Història local, Portada

Esmorzars de forquilla, a Vilaplana

Hi ha dos dies l’any en què, al nostre poble, pots gaudir d’un...
Recerca, Tradicions, Portada

Una família ramadera manté la transhumància al Montsant

Els desplaçaments del seu ramat afavoreixen la gestió del territori i permeten...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

50 anys del Grup de Colònies l'Alzina Rodona Mig segle de llavors de futur!

No els faig cap descobriment, si escric que, aquest 2022, el Grup de Colònies...
Història, Portada, Fem memòria

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 87, va sortir el pany de la porta del número 8 del Carrer...
Què passa, Activitats, Portada

Mussagats

El passat 15 de maig MUSSAGATS VILAPLANA va participar en la Fira de Sant Isidre. A la nostra...
Literatura, Contes, Portada

LA BRUIXATACA

El conte de “LA BRUIXATACA” està inspirat en la meva gateta. Es diu Taca,...
Literatura, Narrativa, Portada

De mar en mar

1r premi, als Premis Maig Memorial Pasqual Batalla de l'any 2020, de l'Ajuntament de...
Què passa, Literatura, Ressenyes literèries, Portada

Camí de formiga

Una nova edició de Camí de formiga va ser el dia 8 de maig, diumenge, a les 12 del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A LA JUANITA DE CA L€OLLA

El 14 de desembre del 2021, la Joana Huguet Ferré, més coneguda com a Juanita...
Què passa, Recerca, Activitats, Natura, Tradicions, Portada

La Fira de Sant Isidre

El dia de Sant Isidre vam fer la segona edició de la Fira. Enguany, en sessió...
Recerca, Història, Història, De cinema, Portada

La Guerra Freda V € Vietnam

Continuem el nostre viatge per la Guerra Freda, des de la perspectiva del cinema, fent un petit...
Què passa, Activitats, Portada

III Jornada Let's Clean up, a Vilaplana.

La Tercera Jornada de neteja es va dur a terme el dia 7 de maig de 2022, dissabte, de les 10 a...
Recerca, Natura, Portada

El Salt del Ventador i altres racons

Aquest cop ens desplaçarem fins a Horta, a la Terra Alta, per anar a veure un dels salts...
Opinió, La nostra gent, Articles, Records, Portada

Isidro: L€home que em va ensenyar a €huir€ de missa

“Mossan Isidro” no deixava indiferent. D’alguna manera ha format part de...
Recerca, Literatura, Tradicions, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Sebastià Mariner, lo Sibines, com s’anomena ell mateix en l’inici de...
La nostra gent, Homenatges, Records

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...