Premsa on line23/10/2008

Article de Xavier Joanpere

El diari Reus Digital publica un nou i també interessantíssim article d’opinio del vilaplanenc Xavier Joanpere, aquesta vegada sobre el greu problema econòmic que viu el món:

“Crisi o col·lapse”

“Fa uns anys el socialisme real va caure per irreal. Aquell somni de fraternitat encapçalat per Lenin va enfonsar-se en el fang de la corrupció, la carrera armamentista imposada per l’OTAN i la burocràcia que a tota solució humana hi trobava un problema.

Els pobles del tercer món varen quedar orfes davant el neoliberalisme que els mossegaria fins arribar a fer-los dessagnar com havia fet històricament. El sistema quedava sol per engolir tot allò que signifiqués un mínim benefici immediat a costa d'exprimir al màxim els recursos naturals del planeta o la suor de milions de persones que perdien el paraigües que se suposava tenien els treballadors de l'òrbita socialista i de retruc els de l'Europa Occidental.

Ara, però, passats pocs anys i en un món de sistema únic comprovem com aquest és capaç de col·lapsar-se i de posar en risc la pròpia supervivència del planeta.

El neoliberalisme ha exprimit les riqueses naturals de molts països, tot obligant a aquestos a viure del monocultiu: exemples clars els trobem a l'àrea de centramèrica, amb el cafè, el tabac o el sucre.

Aquestes polítiques són també les causants de destrossar el teixit industrial autòcton de molts indrets de la terra i de forçar un creixement irracional i innecessari que conduiria a necessitar de l'existència de sis planetes com l'actual si tots tinguéssim els mateixos hàbits de consum que té la classe mitjana dels EE.UU.

És el mateix que no ha dubtat en contaminar el 25% d'aigua potable del planeta d'una manera gairebé irreversible i que ha contribuït a la desfeta del camp català, tot pretenent substituir els parcs naturals per camps de golf, omplint aquests amb edificacions d'èlit, amb un considerable malbaratament d'aigua i deixant a la pagesia catalana a la sort del mercat i la manca de política agrària que han tingut tots els governs autònoms i estatals.

Amb tres adjectius podríem definir el neoliberalisme: homicida, genocida i suïcida. Homicida perquè quan algú s'interposa en els seus interessos són capaços de recórrer a l'assassinat; la història ens dóna nombrosos exemples, com Xico Mendes, OscarRomero, Bartolomeo Vanceti, Salvador Seguí, etc., etc.

Genocides perquè no els importa acabar amb pobles sencers si aquests s’interfereixen amb els seus negocis privats. Actualment, els araucans del sud de Xile lliuren una dura batalla contra Endesa i el govern xilè a la zona de Bio Bio. Els pobles d'Iraq, Afganistan, Xexènia, Palestina o Xiapas en són altres exemples.

I finalment, el neoliberalisme es pot considerar suïcida perquè és capaç d'enverinar els recursos que necessita per perllongar la seva existència. La contaminació d'aigües o el forat a la capa d'ozó en són dos exemples, així com la seva aposta per l’energia nuclear amb tota la inseguretat que això comporta, o la constant investigació en tecnologia militar capaç actualment d'arrasar el planeta dotzenes de vegades seguides.

Aquest sistema desprovist de rostre humà ara s'està col·lapsant i demana ajut als estats còmplices i als governs mesells. Certament, podem pensar que estem al final d'una etapa que cal reconduir-la i que donar mes vida al neoliberalisme és posar en risc la pròpia existència del planeta. Cal un model social amb rostre humà que no estigui basat en l'enriquiment econòmic individual sinó en les necessitats bàsiques de totes les persones en l'equilibri amb la natura i en la preservació de totes les cultures, llengües i ètnies que hi ha a la terra.

Més que mai estem davant d'un nou horitzó i tenim les energies suficients per capgirar la situació. No deixem, doncs, el futur de les noves generacions en mans d'uns banquers sense escrúpols que no dubtarien en esclavitzar els nostres fills o prostituir les nostres filles en l'hipotètic cas que haguéssim nascut al tercer món.

Llastimosament, més de 250 milions de nens i nenes ho poden certificar.”

Raquel Virgili

Reus Digital, 13-10-2008

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

14/05/2023Passatemps

Article de Xavier Joanpere

Nou usuari

Usuari registrat