Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Homenatges | Revista 85

Ara li toca a ell; Ernest Puig, fotògraf

Ahora me toca a mi escriu en lletra redoneta, de forma pulcra i delicada, al peu del retrat, el fotògraf E. Puig. Ha de ser ell, perquè la resta de personatges són dones i nens. Se’l veu tranquil i concentrat mirant a càmera, al mig del grup. Ens detalla que corre el mes de setembre del 1904 i que estan al mas de Mariner de Vilaplana.

Per fi, el fotògraf deixa de ser el subjecte actiu que agafa la càmera per copsar la realitat que l’envolta i esdevé el subjecte que espera pacient. Sí, ja és hora que l’Ernest Puig sigui qui queda corprès a l’interior del retrat. Ell, l’avi matern de la Victorina Felip Puig, fou un retratista notable que va deixar immortalitzats, a través de la seva mirada lúcida, el paisatge, les persones i la història de la Vilaplana de principis del segle XX.

La fotografia doble¹, cedida per la família Puig, com tantes d’altres, havia de passar a il·lustrar la Fototeca de Lo Pedrís, però la seva singularitat ens ha obligat a esbrinar qui era aquest fotògraf. Qui era ell i per què retratava Vilaplana. Qui era l’altre E. Puig, més recent, del que també la revista ha publicat fotografies extraordinàries.

Després de 20 anys d’editar una part de la seva prolífica obra fotogràfica a la Fototeca de Lo Pedrís, hem vist per primera vegada la fisonomia d’aquell fotògraf meticulós i detallista. I més d’un segle després, ens adonem del seu posat tranquil, que li agrada vestir de forma sòbria, que porta els cabells ben rasurats i un bigoti ampul·lós i poblat, i que té el front alt de la sapiència. I sobretot ens impressionen els ulls petits, com de trau, que traspuen una mirada aguda i penetrat, d’au de presa. Una mirada que mostra el seu instint innat per caçar aquelles imatges tan valuoses que ens va llegar. Diries que tot en ell va en consonància amb les instantànies que plasmava, datava i clarificava al paper.

A la foto, dins del rectangle de cartró dur, d’un groc envellit pel temps, al voltant del E. Puig, hi ha quatre dones molt mudades², cadascuna amb un paraigua a joc, i quatre criatures vestides amb roba clara. La composició, que creua la V baixa del fons amb la que conformen els personatges, és perfecta. La devia preparar meticulosament. Ara bé, qui va retratar al retratista? Potser tenim una pista al mateix retrat, ens diu «Pose por Félix» anomenant la persona que va accionar el disparador, o potser ho va fer ell mateix i la línia blanca, que creua la soca de l’arbre central, era el fil que enllaçava la mà del fotògraf amb la càmera?

No ho podrem saber, però a partir d’aquesta troballa, cedida per un nebot de la Victorina, el Pere Valentí Bosch Felip, mirarem de posar nom als personatges de la fotografia i intentarem esbrinar per què E. Puig tenia tanta dèria per immortalitzar aquest racó de món, Vilaplana.

Ernest Puig Larrosa va néixer a mitjans dels anys 70 del segle XIX a la ciutat de Lleida, de pares agramuntins (Joana Baptista Larrosa Enrich i Vicent Puig Torrens). Va ser el petit de tres germanes: la Teresa, la Júlia i la Joana. Potser tres de les quatre dones del retrat? La Teresa, la gran, devia ser la figura imponent, vestida de negre, que es recolza a l’arbre. La quarta, la que està darrere l’arbre i va vestida tota de blanc, de ben segur era la seva esposa, Concepció Font Riudor, nascuda a Barcelona, al barri de Gràcia.

I és que l’Ernest va emigrar a Barcelona i va seguir la tradició del pare, exercint de pastisser. Va obrir una pastisseria al carrer Major de Gràcia núm. 36, que duia per nom La Española. Allí va conèixer qui seria la seva dona, la Concepció. Es van casar a finals del segle XIX i van tenir també quatre fills: la Victorina, la Francesca, l’Ernest i el Pepe.

És a dir, ja tenim dades interessants en el nostre intent de desxifrar la foto; els quatre brivalls, podien ser perfectament els fills de la parella: la nena més gran, que ens mira amb un posat reflexiu i la mà recolzada a la galta podria ser la Victorina (mare de la Victorina que coneixem), que es va casar amb Magí Felip Ignés i va tenir quatre criatures, dues filles i dos fills. L’altra nena, l’únic personatge de la foto que no mira a càmera, podia ser la Francesca, de renom Pipa, que no va tenir descendència. I el nen del centre, situat sota mateix i en línia amb el pare, podia ser l’altre E. Puig de la Fototeca de Lo Pedrís. D’ell sabem que va contraure matrimoni amb Maria Nicolas Vidal, del qual van néixer dues nenes. I sobretot, sabem que va seguir els passos del seu pare treballant com a representant de pastisseria i esdevenint un fotògraf més que notable, com ho demostren les fotografies esplèndides sobre el patrimoni paisatgístic i urbanístic de la Vilaplana posterior a la del seu pare.

D’aquestes notes biogràfiques se’n desprèn un fil que ens pot portar a revelar perquè un lleidatà afincat al barri de Gràcia, l’Ernest Puig Larrosa, fes cap a Vilaplana i la retratés amb tant d’amor i coneixement.

Tenim constància que una neboda seva, filla de Teresa, la germana gran, era propietària d’una casa a Vilaplana. En efecte, la casa de la Plaça Major número 5, propietat de la família Anguera Martorell de cal Víctor, coneguda com a ca Les Quimetes, estava escripturada a nom de Nativitat Fornells Puig. Ara bé, de ben segur la família hi estiuejava abans, ja que a la Fototeca número 9 de Lo Pedrís hi ha retratades una sèrie de dones i criatures als dos balcons de la façana principal. El fotògraf escriu a peu de foto que la imatge està presa l’any 1906, dos anys després de la que ens ocupa. És molt probable que E. Puig Larrosa fotografiés la casa on estiuejava amb la seva família a la Vilaplana de principis del segle XX.

La Victorina ens ha explicat que, en realitat, a ca Les Quimetes hi estiuejaven dues famílies, la de l’Ernest (Puig Font) i la de la Teresa (Fornells Puig). També ens ha dit que la Nativitat tenia un germà de nom Fèlix. Això ens ajuda a esbrinar més detalls de la fotografia ?era aquest Fèlix qui va accionar el polsador pel retrat?, o es tractava del marit³ de la Teresa del que només hem pogut esbrinar el Fornells del cognom?? però ens complica la identificació dels personatges, ja que els nens podrien ser fills de la Teresa.

D’altra banda, consta a l’arbre genealògic dels Puig que una altra de les germanes de l'Ernest, la Joana Puig Larrosa, va contraure matrimoni amb el vilaplanenc Eduard Ferré i Fort, notari. A partir d’aquí podem entendre que la família Puig i els seus descendents hagin tingut i tinguin terres de cultiu al poble. També ens consta que la parella se’n va anar a viure a Barcelona.

Tot i les evidències, encara no sabem per què aquestes famílies van raure a Vilaplana, esdevenint, possiblement, uns dels primers estiuejants del poble. Per arribar-hi hem hagut d’estirar encara més del fil, i ens ha estat de gran ajuda consultar les escriptures de ca les Quimetes, cedides amablement per l’advocat Josep Anguera Martorell (de cal Víctor).

A partir d’aquestes escriptures hem pogut esbrinar algunes pistes molt reveladores sobre els antics propietaris de l’immoble. Hem aclarit que l’Eduard Ferré Fort, cunyat del nostre protagonista i espòs de la Joana, era fill de Sebastià Ferré i Vilella, possiblement de ca l’Ignès de Vilaplana, i de Bonaventura Fort i Turó. La Bonaventura va morir el 1889 i va deixar la casa en herència als seus dos fills, l’Eduard i la Dolores, a parts iguals.

Tindríem doncs, que la propietat de la meitat de la casa arribaria a la família Puig per via del matrimoni de l’Eduard amb la Joana. Però no és exactament així. La Dolores, propietària de l’altra meitat, l’havia venut, el 1901, a la mare de la Joana i de l’Enric. Aquesta, en morir el 1905, l’havia deixat als seus quatre descendents: una part a repartir entre la Teresa, la Julia i l’Ernest i l’altra meitat a la Joana. D’aquesta manera la Joana es va fer amb quasi tota la casa, que va vendre, en enviudar el 1930, a la seva neboda, Nativitat Fornells Puig. Arribem, així, al punt de partida per entendre les possibles connexions per les quals els Puig i els Fornells van estiuejar a Vilaplana.

Sembla que la Joana, una de les dones de la fotografia, potser la que en conforma el centre, amb la mà repenjada a l’espatlla del seu germà, és també el nucli de la relació entre els Puig i Vilaplana. Ara bé, com va arribar la Joana al poble per conèixer l’Eduard? O va ser l’Eduard que va anar a Barcelona i la va conèixer, portant-la al poble? I va ser ella qui va estirar tota la família, fins al punt que la seva mare comprés la meitat de ca Les Quimetes?

Com sempre que es vol tirar massa enrere, per respondre a l’última pregunta s’ha d’entrar en el terreny de l’especulació, tot estirant encara més el fil de la història. Sabem per la Victorina, neta de l’Ernest, que aquest era amic i veí de Josep Vilaseca i Casanovas (l’arquitecte de l’Arc del Triomf de Barcelona amb motiu de la 1a Exposició Universal), fill del reusenc Jacint Vilaseca Batlle. Possiblement per amistat amb els Vilaseca, que devien viatjar sovint a Reus, els Puig van descobrir la bellesa singular del poble de Vilaplana i el paisatge del seu voltant.

El «Ahora me toca a mi», descobert, entre el fotimer de fotografies familiars, per un nebot de la Victorina, ha servit d’estímul per retre homenatge a la figura d’Ernest Puig Larrosa, un dels primers reporters gràfics de la Vilaplana de principis del XX. Des de Lo Pedrís, agraïm la seva valuosa aportació al patrimoni cultural del poble, i donem les gràcies als seus descendents per cedir-nos generosament el llegat artístic dels seus avantpassats.

Sí, certament, l’avi de la Victorina va reblar el clau, quan va escriure aquell llunyà dia de setembre de 1904, que ja li tocava sortir a la foto.




PEU DE PÀGINA
1 En realitat es tracta d’una fotografia estereoscòpica. Aquesta tècnica fotogràfica, molt utilitzada pels fotògrafs de la seva època, consisteix a fer dues fotografies simultànies amb una petita separació entre elles. Després, amb l’ajuda d’uns visors especials, es podien observar les instantànies amb un efecte de tridimensionalitat.
2 Pot ser que fos la Festa Major? Segons M.A. Vernet “Vilaplana: aproximació a la seva història, costums i tradicions” la Festa Major gran, fins al 1920, es va celebrar els dies 8 i 9 de setembre.
3 És ben plausible que fos així: El Fèlix documentat (Fèlix Fornells Puig, germà de la Nativitat) podria haver heretat el nom del pare, com acostumava i acostuma a passar en moltes famílies. I el misteriós Fèlix del «Pose por Felix» podria ser aquest pare, del que només se’ns ha dit que es deia Sr. Fornells. Podem imaginar l’Enric deixant la càmera al seu cunyat, després d’haver preparat minuciosament la composició de la foto, més que al nebot, que devia ser massa jove per fer-li confiança.


Isabel Salvat / Josep M. Garcia




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 96: KAKURO

El KAKURO és un passatemps que és com una barreja de mots encreuats i...
Què passa, Notícies, Portada

El pulsòmetre 96

PUJA La bona educació del poble de Vilaplana. BAIXA L’absorció...
La nostra gent, Records, Portada

La font del Llop

Publiquem el text de la Carme Sabater i les fotos que ens ha fet arribar sobre aquesta font...
Recerca, Natura, Portada

Tuc de Ratèra

Torna l’estiu i toca evitar la calor. Anem, doncs, altra vegada cap al Pirineu. Al...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: lejia

La paraula d’aquest número és lejia. Lejia és, clarament, una...
Història, Història local, Portada

El €CINE MODERNO€ de Vilaplana

“... [Mientras] usted se paseará con su señora por el Paseo de la...
Recerca, Cuina, Portada

RECEPTES D'ESTIU

Som-hi! A preparar coses fresques que ja ens ha arribat la calor. A qui no li agraden els...
Què passa, Activitats, Portada

Per Sant Jordi... Himnes!

Per Sant Jordi, enguany vam llegir cançons que per la seva repercussió, podem...
Entitats, Ampa escola, Portada

La Diada de Sant Jordi a Vilaplana

La jornada va començar amb la parada de llibres i roses a la plaça de la Riba a...
Què passa, Notícies, Portada

Xerrada sobre els gats de carrer

El passat 5 de maig, dintre dels actes de Sant Isidre, vam poder gaudir d’una xerrada en...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Sortida per conèixer millor els MUSSAGATS

El dijous 18 d’abril vam anar amb l’Eva i l’Anabel a veure els llocs on...
Entitats, Escola, Portada

Les notícies de MUSSAGATS

Aquest curs els nens i nenes de la classe d’Educació Infantil vam haver de triar...
Història, Masos, Portada

La Mussara: ABADIA

SITUACIÓ Entre l’església i l’Ajuntament. La façana...
Història, Masos, Portada

La Mussara: AJUNTAMENT

ALTRES NOMS També anomenat ca la Vila. SITUACIÓ Entre...
Opinió, Què passa, Articles, Activitats, Portada

Crònica de l€acte "Passar a l€ofensiva: diàleg sobre el nou llibre de Josep Manel Busqueta"

El passat 30 de maig, l'espai inferior de la Plaça de la Riba es va omplir...
Entitats, Jubilats, Portada

Excursió a Balaguer i a Lleida

El dia 21 de març, una quarantena de jubilats de Vilaplana vàrem fer una...
Què passa, Notícies, Portada

Endavant, convivint en actitud positiva. La vellesa.

Sabíeu que la ment és més flexible del que imaginem? Desenes...
Què passa, Música, Portada

FABRIZIO DE ANDRÉ

L'11 de gener de 1999 s'apagava per sempre la veu de Fabrizio De André en un...
Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 96 (juliol 2024)

Viatjar i... què més? Actualment, viatjar ha esdevingut tan fàcil que...
Què passa, Activitats, Portada

La Fira de Sant Isidre

La quarta edició de la Fira de Sant Isidre va ser el dissabte, 11 de maig, en...
Què passa, Notícies, Portada

El món de les colònies felines des del punt de vista d'un veterinari

A hores d'ara suposo que tots coneixeu a Mussagats, l'Associació que...
Recerca, Medicina, Portada

Cuidar la persona cuidadora

Per molt que intentem negar o evitar, més tard o d'hora inevitablement ens trobem...
Recerca, De cinema, Portada

La caça de bruixes

Ja abans del final de la Segona Guerra Mundial, molts veien als aliats soviètics amb...
Entitats, Portada, Ajuntament

Reciclar: un hàbit que surt a compte.

El fet de generar deixalles i el seu tractament després que el producte hagi estat...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Josep Serres i Josep Cabré

Fa pocs mesos es va consumar la desaparició de la Cooperativa Agrícola de...
Passatemps

Passatemps 95: WORLDLE quilòmetre 0

Un dels jocs més populars per internet és el WORDLE. Va ser creat durant la...
Història, Masos

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Rafael

SITUACIÓ Conformen un conjunt de cases entre mitgeres amb Cal Cassoles i Cal Marc,...
Història, Masos

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Po

SITUACIÓ És l’única casa que queda a la part sud del bassot, a...
Recerca, Cuina

€Amanida de taronja€ i €Arròs de costella de vedella€

Temps de primavera i potser algun dia de calor. Us faré un parell de receptes que no us...
Recerca, Medicina

El deteriorament cognitu en la vellesa

Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...