Història - Història local | Revista 84

Antic refugi de les Airasses (Centre Excursionista de Catalunya- CEC)

Inauguració Situat a 960 m d'alçada, a prop de l'antic poble de la Mussara, Serra de Prades. Estava ubicat a uns 30 m del cingle de Les Airasses amb una fantàstica vista sobre el Camp de Tarragona.

Va ser inaugurat el 14 de novembre de 1926, any del 50è aniversari del Centre Excursionista de Catalunya i va ser construït segons el projecte arquitectònic de Domènec Sugrañes i Gras (1878-1938), arquitecte reusenc, que va ser un estret col·laborador de l'extraordinari arquitecte Antoni Gaudí i Cornet (també soci del CEC). Domènec Sugrañes va ser l'arquitecte de la casa de Ciríac Bonet a Salou (casa Bonet) i va succeir a Antoni Gaudí com a arquitecte de la Sagrada Família de Barcelona, quan aquest va morir atropellat el 1926. Al 1936,les obres es varen detenir per raó de la Guerra Civil.

El seu finançament va ser possible gràcies al mecenes i soci del CEC, Ciríac Bonet. Cal esmentar que en principi la donació econòmica va ser anònima, ja que en Ciríac Bonet no volia aparèixer com a filantrop de tal magnífica obra, però anys després es va saber, amb la seva autorització, ja que també va donar, l'any 1934, l'import necessari per a la construcció del Refugi CEC de Siurana. El CEC com a homenatge per les seves donacions i col·laboracions va determinar de posar el seu nom al Refugi de Siurana.

Vull transcriure el relat de la memòria del CEC en la celebració del 50è aniversari relatiu a Ciríac Bonet i al Refugi de les Airasses:

“No puc menys de recordar-vos un fet extraordinari ocorregut amb ocasió del Cinquantenari; em refereixo al donatiu del Xalet de Les Airasses, completament equipat, fet al Centre per un dels seus benemèrits socis, amb tanta generositat i modèstia que ni tan solament ens ha permès el goig d'homenatjar-lo com caldria al seu gest, car el donatiu ha estat fet amb la condició de no fer públic el seu nom. De tot cor felicitem el digne patrici pel seu donatiu i tots havem d'enorgullir-nos de tenir-lo per company. Que la seva gesta quedi gravada en el cor de tots i sigui imitada amb les forces de cadascú per l'engrandiment de la nostra entitat“. (Butlletí CEC, Any XXXVII, Desembre 1927, Núm. 391, pàg. 449).

El Refugi de Les Airasses constava d'una sola planta, quasi quadrada, dividida en dos mòduls; un destinat a menjador, sala d'estar i cuina, i l'altre, a dormitori amb lliteres per sis persones i lavabos. El disseny exterior era molt bonic i d'estil modernista.

De bon començament es va establir un reglament d'ús, segons consta en el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya de febrer del 1927:
Prioritat per als socis del CEC i del Centre de Lectura de Reus, entitat de la qual també era soci en Ciríac Bonet.

Els següents en la prioritat eren els socis dels clubs de muntanya de Madrid, Peñalara i Club Alpino Español (CAI) i els socis del Club Alpí Francès (CAF).
Ara bé, hi havia una prioritat principal: abans de tothom, eren els malalts i els ferits.

Les tarifes per pernoctació aplicades varen ser inicialment de:
1 pesseta per als socis CEC i del Centre de Lectura de Reus.
2 pessetes per als socis dels clubs de Madrid abans esmentats i els del CAF.
4 pessetes per la resta de pernoctants.
També per utilitzar la cuina i la taula del menjador per als no pernoctants es va establir un preu d'1 pesseta.

La clau es demanava a un veí de La Mussara, ja que el refugi no tenia guarda.

Malauradament el refugi es va malmetre sobretot durant la guerra civil del 1936-1939 i va haver-se d'abandonar durant uns anys.

Però l'any 1955 va recuperar-se i va rehabilitar-se de nou el Refugi, gràcies a les obres realitzades amb el finançament dels fills de Ciríac Bonet i de les entitats excursionistes de Reus, Tarragona i Valls, encapçalades pel Dr. Josep Domènech, antic Delegat Provincial de la “Delegación Catalana de la Federación Española de Montaña”.

La nova inauguració va fer-se el 4 de desembre del 1955.

Va seguir sent lloc de boniques excursions per la Serra de Prades, excursions que avui són presents en la zona.

Al Llevant, la gran plana del camp de Tarragona fins al coll de Balaguer.

A Migdia, la serralada que comença al coll de Balaguer, la Serra de Llaberia, la Mola de Colldejou, Escornalbou, la muntanya de Puigcerver que divideix el camp de Tarragona i el Priorat, i el Pic de Gallicant (1.050 m d'altitud).

A Ponent, el Montsant, els Plans de la Guàrdia i les Muntanyes de Prades, amb el Tossal de la Baltasana (1.203 m d'altitud).

Al Nord, el pic de la Mussara i els Motllats.

Posteriorment, després de la nova inauguració del 1955, el poble de La Mussara va quedar abandonat l'any 1959 en un procés que venia donant-se des de feia uns anys.

El despoblament va provocar una manca de manteniment del Refugi de Les Airasses, quedant abandonat totalment durant els anys seixanta. Avui queden part de les parets i arcades i hi consta una placa pràcticament il·legible, rememorant el que va ser el refugi i el seu arquitecte.

Prop de les restes del refugi hi ha un memorial que va col·locar-se el 28 d´abril del 1978, dedicat a Josep Iglésies i Fort, il·lustre reusenc, historiador, geògraf i escriptor que va ser soci del CEC i del Centre de Lectura de Reus. En l'àmbit dels esports de muntanya va escriure l'Enciclopèdia de l'Excursionisme en el 1964 i junt amb Joaquim Santasusagna, les guies de muntanya de la Serra de Prades, Montsant i altres.