Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Homenatges - Portada | Revista 98

Anna Gallisà Mestre, Pregonera de l'any 2024


Un vespre d’agost va sonar el mòbil. Eren la Mireia i el Josep que em van proposar fer el pregó de la Festa Major.

La meva primera reacció va ser dir: Joooo??? Per què???

Vaig dir que sí i em vaig preguntar: Quin mèrit he fet per tenir aquest honor? Estava en xoc. Segur que algú de valtros també ho va pensar quan va llegir el programa.

Aquest repte em va portar a fer un exercici important de memòria i d'introspecció, de recordar moltes coses que són les que compartiré amb vosaltres avui. I evidentment, com que ho explico jo, serà la meva vivència, m’haureu de perdonar si no és exacte com ho recordeu.

La meva Vilaplana de petita té poc interès festiu. Vilaplana era sinònim de l’avi Sebastià i l’àvia Mariana, el Tresqui (el nostre gos de llavors), la padrina Carmeta i el tiet Jaume i la tieta Carme Claudio, que eren els parents, fèiem tribu (com es diu avui), d’anar a jugar al tros i pedalar pels carrers.

En els meus records també hi surten la Carmeta i l’Albert perquè, amb una rialla sempre a la cara, ens venien els gelats de gel (“Brumar flax”) que tant ens agradaven, anar a buscar sidral a cal Damo o xuxes a cal Ritu. I el Pep Bidó, davant de la fusteria.
D’aquella època recordo els magnífics Festivals d’estiu que ens tenien a nosaltres i les joves que ens assajaven, entretingudes totes les tardes, i els Festivals de Natació on hi participàvem petits i grans: era tot un esdeveniment social. De la Festa Major només recordo que feien missa major, sardanes, vermut i ball, al qual, no hi podia anar.

Uns anys més tard, a la llista de la Festa Major afegim els diables, el ball (ara ja sí que m’hi deixen anar) i les carreres d’Akorettes! I de la Festa Major d’aquells anys no vull oblidar la revista de diumenge a la tarda amb el mag, l’humorista i “la vedette” amb plomes i poca roba, que feien la delícia de grans i petits.

A l’adolescència passàvem tot l’estiu al lloc que els de casa en deien “l’Oficina”, perquè fitxàvem de 9 a 9, o sigui a la piscina i al Casal. Molts d’aquells anys a partir del 15 d’agost, tururut viola, l’estiu s’acabava amb les pluges que portaven llargues tardes de timbes al Casal, jugàvem al Continental. Però la festa grossa de l’adolescència va començar amb el “Jesucristo SuperStar”. Ja tenia excusa per sortir a les nits i allargar l’horari d’oficina, s’havia d’assajar! I una colla de gent vam xalar molt des de l’escenari o des de darrere, assajant i actuant. I vam fer “bolos” després de sortir de Festa Major als altres pobles (sort que era en playback i anàvem maquillats!)

Era l’època que es feien les Festes de Barri, que en tinc un molt bon record, no només de la festa, sinó de la implicació dels veïns, pel treball en comunitat, dels que feien els jocs de cucanya a la tarda, les colles sucant pa amb tomàquet als baixos de les cases i muntant plats embolicats amb bosses de plàstic amb el sopar dins, altres penjant llums i decorant els remolcs perquè els músics poguessin tocar... i el “Terrado 26”, el grup que va vindre un parell d’anys al nostre barri i va ser l’inici del cantat Joan Masdeu.
L’any 89 vam començar i, mig de broma, vam fer uns capgrossos, el “Ribert Barana” i la “Barabruixa”, i un drac on tots els nens es posaven a dins i desfilaven pel barri i l’any següent ens vam engrescar a fer una parella de gegants. Hand made o sigui, casolà (amb xarxa de galliner i paper de diari i cola, quatre fustes, roba i poca cosa més). Hi va participar tothom. La Salomé i altres dones van fer els vestits. Més xarxa de galliner, paper i cola, vam pintar cares, vam fer trenes i cabells amb ràfia! En resum, una bona colla de gent treballant junts, cadascú aportant el que sabia fer i es va fer la màgia! Arran d’això va aparèixer la Colla Gegantera, que amb els grallers i els tambors, ens vam passejar per tota la comarca durant uns anys fent ballar al Pepet i a la Marieta de Vilaplana. Aquestes sortides de Colla van ser molt boniques i van servir de torna per fer les trobades de Gegants que teníem durant aquells anys a la Festa Major.

Un dia el Jaume Gori, que érem veïns de carrer, família i amb el que havia compartit moltes hores preparant barris, em va convidar a formar part de la Junta del Casal (just tenia 18 anys...). Això volia dir participar i tornar a Vilaplana una mica del que havia rebut. I va ser fantàstic! Ho dic de veritat. Ser a la Junta em va permetre conèixer i treballar amb gent amb qui no havia coincidit massa, ni tingut dues paraules més enllà de la salutació al carrer, i va ser un gran descobriment de persones excepcionals. No us faré la llista, perquè van ser molts. Al final, durant 10 anys vaig col·laborar amb moltes Juntes i en cada canvi, gent nova, amb moltes ganes, amb energia per gestionar festes, gestionar els cafeters, la piscina, el festival i sopars! Recordeu els sopars de Sant Joan? Havíem arribat a ser més de 300 persones al carrer del Casal o a la pista. I totes aquestes Juntes, treballaven de manera voluntària. Eren gent amb feines, edats i ideologies diferents, oferint el seu temps per Vilaplana. L’Anna de llavors no era l’Anna d’avui, era vergonyosa (molt més que ara), no li agradava parlar en públic i va, i em fan secretaria! Apa, ja em tens llegint actes a les assemblees, vermella com un pebrot. Però els coneixements i l’experiència que vaig agafar a organitzar, muntar, xerrar... va ser impagable.

I d’allí em van fer anar a la Casa de Cultura, una junta formada per membres d’altres entitats que no tenien res a veure amb la cultura (o sí) i que el seu objectiu comú era fer actes i fer bullir l’olla cultural: Sant Jordi, xerrades, tallers... Aquests treballaven el doble, a la seva entitat i a la Casa de Cultura.

Per aquella època amb el Marc Mestre i el Joan Serra i segur més gent que no recordo, vam fer el Grup de Joves Vilaplana - la Mussara. Vam redactar estatuts, teníem un logo xulíssim i socis. I es feien actes encarats als joves, sobretot cinema, botifarra i escacs. Ser jove té un temps limitat i a mi ja em va agafar gran i hi vaig durar poc.

Eren anys que no em quedava massa temps per descansar i dormir, entre l’esplai, el casal, sortir de festa, estudiar i anar al tros. Perquè el pare encara era dels que deia allò de: “qui és bo per vetllar, és bo per matinar” i és que es podia fer tot, inclòs, anar al tros. Ara queda lluny aquell temps on valia la pena anar al tros a plegar avellanes i on el preludi de la Festa Major era el soroll dels tractors i les akorettes marxant buits i tornant carregats de sacs i aquella olor que jo recordo deliciosa (digueu-me friki) del fum que feien. I aquells anys, que per no anar a plegar, volies que plogués el cap de setmana, però també volies fer via i que la plega estigués acabada abans de la Festa Major per poder anar a tot arreu.

I amb tot aquest bagatge, veus coses que creus que es poden fer diferents i patapam, fets i no paraules i decideixo posar-me al servei de Vilaplana a través de l’Ajuntament. I com a regidora de festes, entre altres càrrecs, vaig intentar emfatitzar amb les necessitats i aficions dels veïns. A una ciutat gran és fàcil ajuntar gent amb la mateixa afició i que es mobilitzin, aquí tenim molta gent que fa coses xules, però no són suficients perquè es vegi i ho ensenyin. Per tant, en aquell temps hi havia afició a fer puntes de coixí, doncs, trobada de puntaires. No celebrem la Nativitat? Doncs, flors a l’Església perquè allí també es noti la Festa Major. El Jordi i la Neus, aficionats als bolets? Doncs, també hi vam col·laborar... i amb tot allò que es va anar plantejant dins de les possibilitats. Perquè de fora es veu fàcil, però des de dins has de fer malabarismes per gestionar un pressupost molt curtet.

D’aquella època també recordo La Milla urbana, on venien els millors corredors de renom i, alhora, petits i grans del poble podíem participar i molt possiblement, recollir el premi de categoria local a menys que fossis de la quinta de la Jess Bonet, llavors ho tenies perdut! I què dir dels actes per la canalla, la meva afició i la meva debilitat com a monitora vocacional. I, és que cal sembrar per recollir i l’exemple és la millor llavor. Veure els joves fent el Parc de Nadal pels petits i activitats d’estiu era una bona llavor i sempre penses que quan els nens siguin grans voldran que els petits tinguin els mateixos records i vivències boniques que ells van tenir.
Us puc fer un llistat de festes i activitats vàries que s’han fet: pallassos, tallers, exhibicions de balls de saló, gegants, castells, diables, màgia, vermuts, mítics balls amb la Girasol, dj, concerts... i moltes altres, algunes activitats amb coca i avellanes per assegurar tenir un bon aforament.

I un cop més, d’aquella època, més que les activitats, recordo sobretot als companys de viatge, a tota la gent que van ajudar perquè tot es pogués fer i, que de manera personal em van fer companyia i em van donar suport perquè aquells anys vaig perdre el pare i va ser un cop fort que ho va fer trontollar tot. El pare, que tot i ser de l’Aleixar, se sentia de Vilaplana i l’estimava i sembla que així ho vau entendre, perquè vam passar de ser de Cal Sebastià Viudo a ser de Cal Gallisà.

I amb tot això i tots aquests anys vaig xalar, vaig xalar, molt, amb la festa i amb el treball que portava i amb vosaltres que hi col·laboràveu i els que veníeu. I vaig patir molt, perquè quan passes al davant de qualsevol cosa, sigui al Casal, als Joves o a l’Ajuntament o on sigui, t’exposes i molt; molt més del que et penses, sobretot en un poble petit. I del que facis, una part ho troba fantàstic, a altres els deixa indiferents i una petita part, per sort, ho troba tot “cagat i pixat”. Diríem que acceptar-ho i entendre-ho va amb la feina de voluntariat. Però sabeu lo que ajuda al creixement personal gestionar això? I us asseguro que el pes de l’estima que t’arriba de la gent i la satisfacció de la feina feta és capaç de decantar la balança per a seguir endavant.

Totes aquestes vivències m’han ajudat molt a la meva vida professional, a posar-me davant de gent i fer xerrades, a gestionar equips, a ser valenta i acceptar reptes, a estar exposada, jutjada, criticada i valorada. Aprovar o criticar pel vi que faig, sense pensar l’esforç i la feina que hi ha darrere, no només meva, sinó de tot un equip.

I tornem l’inici: I, per què l’honor de ser la pregonera de la Festa Major? Doncs sí, ara ja ho sé. Per poder agrair públicament a tota la gent que en un moment o altre heu participat de manera voluntària a organitzar un acte, heu estat en una entitat i heu col·laborat en alguna cosa per la vida de Vilaplana. Sobretot amb els que vaig tenir el goig de fer coses aquests més de 25 anys, perquè les coses es fan entre moltes mans, mai un de sol, el mèrit i l’honor és compartit amb valtros.

Per agrair a tots aquells que sortiu de casa a cada activitat que es fa al poble, sigui del vostre interès o no tant, sigui dels vostres o no. Perquè com els avis i tiets que van a veure tornejos de futbol o festivals inacabables de dansa i que segurament s’estimarien més fer una altra cosa, així us veig jo als incondicionals de Vilaplana que sou a tots els actes, perquè enteneu la importància de ser-hi, de donar suport, de fer companyia i de fer família.

Perquè si ens creiem que Vilaplana és una comunitat, no només un poble on dormir, viure o estudiar, cal que actuem. Cal que ens impliquem més en projectes comuns, cal que ens impliquem en allò que ens agrada i en allò que agrada a altres, però que sense ajuda no poden portar a terme. Cal que petits i grans aportem allò que sabem fer i una petita part del nostre temps. Moltes miques fan un tot.

I si us venen a buscar per col·laborar, no us faci peresa, sigueu valents, accepteu el repte perquè qui hi sortirà guanyant més, segur, sereu vosaltres. A Vilaplana les coses es fan a base de voluntariat, no de diners i ja heu sentit que darrere de cada record que vosaltres teniu d’una festa o d’una activitat hi podem llistar els que de manera altruista ho van fer possible.

Per tant, us faig la crida a participar en els actes de la Festa Major, a disfrutar-los, a ser magnànims si alguna cosa no la trobeu perfecte, i a valorar la feina i l’esforç de tots els que hi participen voluntàriament. I a ser agraïts, molt agraïts, perquè segur que l’han preparat amb il·lusió. I si hi anem tots farà més goig i tots junts la farem grossa!

Visca la Festa Major, Visca Catalunya i sobretot, sobretot, sobretot...

Visca Vilaplana i tots els seus veïns!




Anna Gallisà Mestre




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Casaments 2024

1. Clàudia Vilanova Urbano & Aleix Ferré Mateu, 24 de febrer 2....
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Defuncions 2024

2023 Sebastià Mestre Ferré, als 74 anys, 22 de desembre Salvador...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Naixements 2024

1. Guiu Calafat Huguet, 8 d'abril 2. Leo Garrido Huertas, 26 de juny 3. Marina Mestre...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Vilaplanenc/ca de l€any: Grup de Jóvens de Vilaplana

Molt bona nit, vilaplanencs i vilaplanenques! Volíem fer un petit discurs, ja que...
Passatemps, Portada

Passatemps 98. Els millors àlbums de la història

Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 98 (desembre 2024)

Cada nova edició de la revista Lo Pedrís és un repte, i quan surt...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 97, va sortir el pany de la porta del número 3 del carrer...
Recerca, Cuina, Portada

Receptes de Nadal 2024

S'acosten festes i avui us vull portar unes receptes molt bones, un entrant i un final...
La nostra gent, Entitats, Homenatges, Escola, Portada

Vint anys de las reobertura de l'Escola

20 CURSOS D'ESCOLA Raúl i Conxi Per començar a parlar-vos...
Història, Història local, Portada

La pluja que no sap ploure

Aquesta tardor hem pogut veure com s’acabava un dels períodes més...
Què passa, Esports, Portada

Tornem a gaudir de les curses de trail running amb la primera edició de la Cursa Vilaplana 030!

Feia molts anys que el nostre poble no era l’epicentre de les curses de muntanya de forma...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 98

PUJA La benvinguda pluja que ha fet baixar el riu, ha omplert les basses del terme, ha fet...
Literatura, Lingüística, Portada

Curiositats

En aquest número de Lo Pedrís iniciem una nova secció, en la qual us...
Què passa, Notícies, Portada

Preestrena del documental €Vidas irrenovables€

El diumenge 22 de desembre vam portar a les nostres terres el Documental “Vidas...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Dia de la Gent més gran

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys El diumenge, 27...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: Alonso

La paraula d’aquest número està plena de sorpreses, ja que s’acostuma a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Carlota, la Carme, la M. Cinta, la Nati, la Manoli i la Cristina, a la Plaza Mayor de Madrid....
Què passa, Notícies, Portada

El Pi Gros

Del Pi Gros, també conegut fora vila com a Pi Gros de l'Aleixar, en podríem dir...
Què passa, Notícies, Portada

El pont de fusta

El Pi del Fernando ens remet a les passejades infantils per comprovar com calia...
Què passa, Entitats, Notícies, Jubilats, Portada

Dinar de Germanor

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 24 de novembre de...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festival Accents)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (10a Crono urbana de bicicletes)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festa Todo Nasty)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (5a Baixada d'andròmines)

La nostra gent, Homenatges, Portada

Anna Gallisà Mestre, Pregonera de l'any 2024

Un vespre d’agost va sonar el mòbil. Eren la Mireia i el Josep que em van proposar...
Què passa, Esports, Portada

La Solsida i les Crestes de Volendins

Aquesta proposta només és apta per a excursionistes amb un cert punt...
Recerca, De cinema, Portada

Tardor de cine

Comença el curs cinematogràfic amb les estrenes de quatre directores....
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Ca la Puça / Cal Corraló (final)

L'objectiu de la Secció Masos i Cases de la Mussara era presentar-vos tots els...
Literatura, Poemes, Portada

PASSEJOS CAP A L€ALTRA BANDA

Només, quan el vent bufa tan fort, som conscients de la nostra feblesa, que...
Opinió, Què passa, Articles, Notícies, Portada

El temps

El temps, el temps tan preuat, i molts cops ignorat. El temps, si el poguéssim aturar un...