Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Vilaplanencs exteriors | Revista 26

Anna Gallisà Mestre, enòloga


Vilaplana és bressol de gent compromesa amb el seu poble. Gent sovint prou important, perquè ens facin partícips del seu bagatge. És el cas de la nostra convidada, que gairebé és innecessari presentar.


“A mi m’agrada molt la terra i el treball del tros. El pare, tant a l’Enric com a mi, va fer que ens l’estiméssim i jo tenia clar que volia estudiar una cosa que hi estigués relacionada.”


Ets nascuda a Reus, casa teva és a Reus i per tant, sobre el paper, ets una ‘Vilaplanenca Exterior’. Però, tan aviat ets a la teva ciutat com a la teva Vilaplana. Quin sentiment, de pertànyer aquí o allà, et domina?
La veritat que en aquesta definició no m’hi trobo molt a gust. La majoria dels Vilaplanencs són nascuts a Reus i pel fet de dormir cada nit al poble des de petits, encara que no hagin anat mai a l’escola del poble, que no hagin participat en cap entitat ni en la vida social, encara que es facin grans i no hi tornin més, encara que no s’hi sentin, són del poble. Aquells que hi estem empadronats, ens sentim de Vilaplana, hem participat en les entitats, pugem cada divendres sens falta i que quan ens pregunten d’on som, contestem: “de Vilaplana!”, a nosaltres ens consideren de fora. Jo sóc de Vilaplana, en tot cas a Reus hi dormo.
Crec que sóc una Vilaplanenca exterior perquè exporto sovint el nom de Vilaplana i explico arreu de l’existència del meu poble.

Vas estudiar enologia i elaborar vins és la teva professió. Com va ser que et vas decantar per aquesta carrera?
A mi m’agrada molt la terra i el treball del tros. El pare, tant a l’Enric com a mi, va fer que ens l’estiméssim i jo tenia clar que volia estudiar una cosa que hi estigués relacionada. I la veritat és que després dels primers mesos de carrera i de la primera verema, vaig tenir molt clar que allò era el què volia fer.

Exactament, què fa un enòleg?
L’enòleg és la persona que fa vi. Abans aquesta definició era literal, estava al celler, li portaven el raïm i feia el vi. Ara, la formació que reben els enòlegs va molt més lluny, va des de la plantació de la vinya, el cultiu, el treball al celler, fins a la comercialització del vi.

Quant es llegeix la crítica del tast d’un bon vi, l’especialista explica, per exemple, que té color de robí, aroma de fruites vermelles i sabor d’espècies... Com s’aconsegueixen aquests matisos tan difícils?
Això és l’art de fer vi. Com un pintor que té tipus de colors i tipus de teles i fa tot un procés fins arribar a crear l’obra, nosaltres també.
Sabem que els ceps d’una mateixa varietat, en funció de com els fem treballar, de la terra on estan plantats i del clima del tros, ens donaran uns raïms que quan siguin vi, poden tenir característiques molt diferents. A més a més, una mateixa varietat, si la culls al punt, una mica més madura o sobre madurada, fa que les aromes de la pell, que en alguns casos ens poden recordar les maduixes, poden passar a tenir les aromes de les móres negres o fins i tot de les figues, per exemple. La maceració de les pells, el treball a les tines i la criança, tot dibuixa el nostre vi.

Ara treballes en un dels cellers punters del Priorat, a Mas Martinet, un dels responsables d’haver aconseguit portar aquesta nova cultura del vi a la comarca.
Sí, en Josep Lluís Pérez, el meu jefe, és un dels quatre pioners del Priorat, és un enòleg reconegut mundialment per la seva feina. La veritat és que ho van tenir molt difícil; van començar anant a vendre amb la botella a la mà, porta a porta, quan ningú no creia en el Priorat. Els va costar tenir les ampolles desades als cellers 2 o 3 anys fins que van poder tirar endavant. Gràcies al seu esforç, bon treball i en creure en el que feien, van aixecar una comarca i van fer reviure els pobles.

Com especialista que ets en el tractament del vi, t’has preparat a fons treballant en diferents zones de Denominacions d’Origen, tant al celler com a les vinyes.
Sí, abans de treballar al Priorat, vaig fer-ho a la Conca de Barberà i a l’Alt Camp. Ara, com que la meva feina és elaborar projectes i vins per altres empreses, això m’ha portat a treballar a l’Empordà, Penedès, Priorat, València, la Manxa, Mallorca... Des d’aquest any també portem un projecte molt interessant a Egipte. Sí, encara que sembli mentida a Egipte hi ha ceps, molts ceps, i això em porta a visitar aquell país dos dies al mes.
A part d’això, per tal d’aprendre tècniques noves i ampliar coneixements, aprofitant que la verema a l’hemisferi sud és el febrer, he treballat a Argentina i Sud-Àfrica.

Què té el Priorat que atrau a inversors tan coneguts? Llach, Serrat, Depardieu... Tots hi tenen importants cellers.
El Priorat té un magnetisme estrany. El “terroire”, és molt especial: la conjunció del terreny i el clima el fan un lloc únic al món. Després, tothom hi vol fer el millor vi; és real que el grau d’exigència i de treball són molt alts. Al Priorat, els nivells de referència són de molta qualitat i tots els crítics i consumidors estan a punt per, de seguida, tallar colls. Està molt bé que hi hagi inversors coneguts, donen feina i renom i, en definitiva, o bé ho fan molt bé o ni el nom els salvarà, exactament igual que als altres cellers.

No fa massa vas sortir als diaris amb motiu de la presentació a Barcelona, amb tota mena d’èxit, d’un nou vi en el qual hi vas treballar...
És el vi de l’Ajuntament de Barcelona, un projecte molt interessant que va dissenyar i crear Josep Lluís Pérez. A Barcelona, com a capital de la cultura i del món Mediterrani li faltava un vi que representés aquest Mediterrani, no d’aquí o d’allà, sinó com a conjunt. Vam plantar cinc varietats (de Grècia, d’Itàlia, de França i de casa) que es poguessin traslladar aquí pel clima, temperatura i terra. La veritat és que la idea d’un vi que representa la nostra cultura, és un compromís molt gran i un repte molt engrescador.

La teva feina t’absorbeix. Però hi va haver un moment de la teva vida que vas voler dedicar part del teu temps a treballar per Vilaplana, entrant a formar part del govern municipal. Quin record tens d’aquells dies?
Sé perquè m’hi vaig posar. Crec que quan una cosa no t’agrada o creus que pot ser diferent i hi pots aportar coses, no es val criticar: cal arromangar-te i treballar.
Tinc molt bon record de l’equip de govern, de la plaça de la Riba, del treball amb els infants... Però em queda un regust amargant i trist; vaig comprovar i patir una cosa que no havia previst ni imaginat que passés (segurament per il·lusa): indiferència al meu treball, tota mena d’entrebancs per portar a terme les activitats del meu càrrec, arribant a l’atac personal i a les mentides. Poques vegades l’oposició va trobar alguna cosa ben feta, tot i que passats quatre anys, d’allò que criticaven més i pel què més vam sortir al diari, encara no han canviat res.

Tornaràs algun dia a la política municipal?
De fet no ho he deixat mai, però estant a l’oposició i sense ser regidora, el meu treball és poc visible. Si allò que em preguntes és si tornaré a l’Ajuntament, continuo pensant que hi ha molta feina a fer i jo estic disposada a arromangar-me un altre cop.

Quins són els teus propers projectes?
Els immediats, són que torno a marxar a Sud-Àfrica per encàrrec d’una de les empreses que assessorem. Després d’això començaré a preparar els projectes per a la verema del 2007; el nostre cicle comença amb la poda dels ceps i la preparació de les finques i això arriba amb l’any nou.

I per acabar, una pregunta facileta: què trobes que és més apassionant, elaborar vins o fer de tieta novella?
Crec que hi ha temps per tot, m’apassiona la meva feina però, si hi ha la Rut a la vora, tot em cau dels dits i només puc estar per a ella.



L’Anna és una persona d’aspecte dolç i de voluntat ferma, que de vegades deixa traspuar els seus sentiments. Com ara que, després de contestar aquesta última pregunta, li somriuen els llavis i els ulls...






Raquel Virgili




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Casaments 2024

1. Clàudia Vilanova Urbano & Aleix Ferré Mateu, 24 de febrer 2....
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Defuncions 2024

2023 Sebastià Mestre Ferré, als 74 anys, 22 de desembre Salvador...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Naixements 2024

1. Guiu Calafat Huguet, 8 d'abril 2. Leo Garrido Huertas, 26 de juny 3. Marina Mestre...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Vilaplanenc/ca de l€any: Grup de Jóvens de Vilaplana

Molt bona nit, vilaplanencs i vilaplanenques! Volíem fer un petit discurs, ja que...
Passatemps, Portada

Passatemps 98. Els millors àlbums de la història

Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 98 (desembre 2024)

Cada nova edició de la revista Lo Pedrís és un repte, i quan surt...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 97, va sortir el pany de la porta del número 3 del carrer...
Recerca, Cuina, Portada

Receptes de Nadal 2024

S'acosten festes i avui us vull portar unes receptes molt bones, un entrant i un final...
La nostra gent, Entitats, Homenatges, Escola, Portada

Vint anys de las reobertura de l'Escola

20 CURSOS D'ESCOLA Raúl i Conxi Per començar a parlar-vos...
Història, Història local, Portada

La pluja que no sap ploure

Aquesta tardor hem pogut veure com s’acabava un dels períodes més...
Què passa, Esports, Portada

Tornem a gaudir de les curses de trail running amb la primera edició de la Cursa Vilaplana 030!

Feia molts anys que el nostre poble no era l’epicentre de les curses de muntanya de forma...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 98

PUJA La benvinguda pluja que ha fet baixar el riu, ha omplert les basses del terme, ha fet...
Literatura, Lingüística, Portada

Curiositats

En aquest número de Lo Pedrís iniciem una nova secció, en la qual us...
Què passa, Notícies, Portada

Preestrena del documental €Vidas irrenovables€

El diumenge 22 de desembre vam portar a les nostres terres el Documental “Vidas...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Dia de la Gent més gran

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys El diumenge, 27...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: Alonso

La paraula d’aquest número està plena de sorpreses, ja que s’acostuma a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Carlota, la Carme, la M. Cinta, la Nati, la Manoli i la Cristina, a la Plaza Mayor de Madrid....
Què passa, Notícies, Portada

El Pi Gros

Del Pi Gros, també conegut fora vila com a Pi Gros de l'Aleixar, en podríem dir...
Què passa, Notícies, Portada

El pont de fusta

El Pi del Fernando ens remet a les passejades infantils per comprovar com calia...
Què passa, Entitats, Notícies, Jubilats, Portada

Dinar de Germanor

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 24 de novembre de...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festival Accents)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (10a Crono urbana de bicicletes)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festa Todo Nasty)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (5a Baixada d'andròmines)

La nostra gent, Homenatges, Portada

Anna Gallisà Mestre, Pregonera de l'any 2024

Un vespre d’agost va sonar el mòbil. Eren la Mireia i el Josep que em van proposar...
Què passa, Esports, Portada

La Solsida i les Crestes de Volendins

Aquesta proposta només és apta per a excursionistes amb un cert punt...
Recerca, De cinema, Portada

Tardor de cine

Comença el curs cinematogràfic amb les estrenes de quatre directores....
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Ca la Puça / Cal Corraló (final)

L'objectiu de la Secció Masos i Cases de la Mussara era presentar-vos tots els...
Literatura, Poemes, Portada

PASSEJOS CAP A L€ALTRA BANDA

Només, quan el vent bufa tan fort, som conscients de la nostra feblesa, que...
Opinió, Què passa, Articles, Notícies, Portada

El temps

El temps, el temps tan preuat, i molts cops ignorat. El temps, si el poguéssim aturar un...