Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Història - Tradicions i folklore - Història | Revista 70

Albert Manent. L'ofici de ferrer a l'Aleixar a mitjan segle XX


El contingut del treball adjunt realitzat per l'Albert Manent Segimon fa referència als vells oficis que es van perdent.
Retenir a la memòria allò que s'escapa de la vista va ser una de les dèries de l'historiador.
Me'l va entregar poc abans de morir i, si interessa, es pot publicar amb el permís explícit que em va atorgar  l'entrevistat.
 
Andreu Vernet Martí   (6 setembre 2017 )

 

 
 
          El 2011 Rafel Sans i Mariné, representa la tercera generació que ha conegut la manera de treballar d'un ferrer, tan sacrificada, quan no hi havia ni tractors ni cotxes per a adobar. El seu fill, Rafel, no ha viscut, doncs, aquella època. El pare del primer Rafel, Ramon Sans i Alberich ( l'Aleixar 1908-1977) era un home de caràcter fort, dreturer, de vegades amb gestos de mal geni, gran professional que no havia fet mai vacances. Es casà amb Teresa Mariné i Baiget, «del Corraló».  Ramon a punt d'alba, quan el dia clarejava, ja començava a ferrar animals.  Em diu el seu fill que aquella primera hora era la millor perquè, sobretot a l'estiu, hi havia poques mosques i així no inquietaven tant la bèstia. La tècnica era senzilla. El ferrer fermava una pota de l'animal a un plataner, que ell mateix havia plantat, i el posava de morros a l'arnella i així la mula o el cavall no es podien moure gaire. Si la bèstia era mansa la tasca era més fàcil.

Començaven per desclavar els claus de la ferradura, un per un, amb una mena d'escarpa i amb un martell. Treien la ferradura i amb unes estenalles grosses rebaixaven el casc aproximadament d'un centímetre. Acabaven d'arrodonir la feina amb un matavant. L'eina és una pala de trenta centímetres de llarg i vuit d'amplada, mànic de fusta, boca de tallant i voreres de ferro en forma de baraneta. El matavant -que en altres llocs en diuen botavant- era emprada gairebé arreu de Catalunya. El casc o «casco», com en deien popularment, és com un gran unglot que en el cas de les mules o cavalls petits no hi anaven bé les estenalles i ho feien directament amb el matavant. Si costava gaire de rebaixar, calia escalfar la ferradura  al fornal del ferrer. Feia una fumada i es posava damunt el casc i així que s'estovava, el ferrer podia acabar el seu treball perquè el casc quedava pla i s'hi podia tornar clavar la ferradura, que calia que quedés ben plana. Els cascos s'abocaven davant de cal ferrer a la Muralla, i acabaven per eixamplar el carrer, ja que era tot de terra.

          Rafel Sans continua explicant que molts animals anaven a ferrar-los cada tres o quatre mesos, però per exemple, un cavall que llaurés molt al tros anava gastant la punta de la ferradura pel fregadís amb el terra i arribava un moment que la bèstia només en tenia mitja. Volia dir que aquell cavall s'havia de ferrar cada mes.

          Com que els temps eren difícils i hi havia pocs diners, el ferrer Sans d'una ferradura gastada de cavall en preparava dues de somera. El mateix Sans, doncs, feia les ferradures i, quan tenia més clients, comprava bidons de cinquanta litres que, plens de ferralla, podien pesar noranta quilos. Els bidons procedien de vaixells desguassats. Amb els trossos de ferro en feien ferradures. Ho aprofitaven tot i de vegades es trobaven amb un ruc que havia perdut una ferradura.

          Tothom havia de passar per cal ferrer, el qual també tenia clients que pujaven de Maspujols i un parell de Vilaplana, on treballava un altre ferrer, que descendia de Prades, Rossend Alsina, «lo Rosendo». Cal recordar que a Maspujols hi havia un serraller que ferrava els animals: Enric Salvat, que després s'establí amb un fill a Castellvell i amb el mateix ofici.

          Van arribar les ferradures fetes a màquina, més polidetes, que es venien a la ferreteria Casals, de Reus. Sans també ens explica que son pare a la tarda feia arades, tallants, planxes, etc.  I al vespre anava a la paradeta del tros, on feia verdura i hi sopaven. En tornar a casa encara llossava les relles del dia.

          El vell Ramon Sans -a qui recordo quan venia al Mas de Segimon per resoldre qüestions de pous o de canonades d'aigua- també feia algunes dalles i alguna falç. Em diu el seu fill que amb les dalles calia afinar molt i saber picar damunt de l'enclusa, altrament les dalles no tallaven bé. Com a serraller, Ramon feia reixes, baranes, portes i sabia aprofitar tots els materials. Per fer l'escaire de la barana anomena una eina: la sentenella.

          Quan Rafel tenia quinze anys ja ajudava el pare,  el qual li comprà una enclusa, que conserva, però per a redreçar ferros li serveix més la del pare. Ramon Sans fabricava i venia aixades, destralons, podalls...

          Com que no es disposava d'acer, les destrals, si no eren bones, es doblegaven i calia fabricar-les amb ballestes de tren. Hi havia qui resseguia les vies i n'arreplegava alguna de trencada, que es venia amb la ferralla. Era tot un do d'artesà construir així destrals i altres eines.

          Li pregunto si feien carros i em diu que n'adobaven de vells i que treballaven amb el fuster de les Borges del Camp, Josep Seró (a qui succeí el seu fill), el qual s'encarregava de les peces de fusta  i Ramon Sans feia les de ferro. Els dos Sans, pare i fill, fa seixanta anys no feien de llauner i per tant no fabricaven gerres d'oli de llauna, però aviat exerciren de lampista i s'especialitzaren a posar aigua a les cases i igualment la llum elèctrica. Però, com que Ramon Sans no donava l'abast, tenia un germà, Lluís, hàbil en tots els oficis que exercia: sabater i ataconador: feia unes sandàlies, posava mitges soles, etc. De nit treballava de pastisser, cada diumenge tocava l'harmònium a missa i ho combinava tot per ajudar son germà en les tasques de l'electricista. Recordo, per exemple, que el 1980 Lluís Sans va posar l'electra, com es diu popularment, al nostre Mas de Segimon. Així Ramon i Rafel resolien les instal·lacions, les fuites d'aigua, com hem dit, hi posaven aixetes, etc. Relacionat amb l'aigua, pare i fill posaven o reparaven bombes dels pous i en Rafel fill es ficava a les mines.  Una vegada ho vam fer junts, per veure si hi havia una solsida o s'havia embussat la canonada.

          Fa mig segle que Rafel Sans va posar aigua corrent a moltes cases de Vilaplana. S'ho combinava amb el paleta local. I també calderes de llenya, després de gasoil. Per abastir les de llenya, de Vilaplana i de l'Aleixar, Rafel i Gúmer de la Cruz, hàbil en tantes coses, van tallar molts arbres del bosc i també olivers vells. Però ho van deixar a causa de tants permisos com havien de demanar.

          La transformació de l'ofici va venir cap al 1960 amb els motocultors i després amb els tractors i cotxes que s'havien d'apariar. Darrerament els bombos de les màquines d'avellanes s'espatllen molt  i alguns, sobretot en casos de grans propietaris, Pau o Josep Anglès.  Es veu que el soldó els gasta molt.

          Ara Rafel Sans i Mariné, cofat amb la seva boina històrica, té en el fill, Rafel, - «lo brivall» l'anomenava sovint- la continuïtat, però tanmateix segueix ajudant-lo amb la seva experiència, capacitat i imaginació.

          La ferreria s'havia establert, en vida de l'avi, al carrer de Fora o de Guardiola. Ja fa molts anys que és al que se'n diu la Muralla, un carrer de circumval·lació, amb una ampla vista a les Costes i al Collet.

          Rafel Sans i Mariné, que no ha fet mai de pagès, però conrea un hort, encara fa algun podall d'esporgar avellaners, tot i que a la botiga són més baratets, però algun client escadusser prefereix pagar més perquè va sobre segur. Casat amb Dominica, de vegades  fan unes vacances curtes. La seva sogra, que era de la Serra d'Almos, casada amb un de cal Torre, havia estat de masovera al mas de Borbó i al Mas de l'Anguera.

          Sans recorda haver sentit dir que a la Ràpita hi havia hagut un altre ferrer, contemporani del seu pare o més gran.
 
          ALBERT MANENT
 

 
Als darreres del fossar, a cal Blaietó, va haver-hi a principis del segle XX un ferrer que baixava de Vilaplana.
Avui, la barana de ferro allí existent te marcat el nom de «ferreria». Al 2000 es va enderrocar la fornal. Jo en tinc l'enclusa.
 

Andreu Vernet Martí




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 96: KAKURO

El KAKURO és un passatemps que és com una barreja de mots encreuats i...
Què passa, Notícies, Portada

El pulsòmetre 96

PUJA La bona educació del poble de Vilaplana. BAIXA L’absorció...
La nostra gent, Records, Portada

La font del Llop

Publiquem el text de la Carme Sabater i les fotos que ens ha fet arribar sobre aquesta font...
Recerca, Natura, Portada

Tuc de Ratèra

Torna l’estiu i toca evitar la calor. Anem, doncs, altra vegada cap al Pirineu. Al...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: lejia

La paraula d’aquest número és lejia. Lejia és, clarament, una...
Història, Història local, Portada

El €CINE MODERNO€ de Vilaplana

“... [Mientras] usted se paseará con su señora por el Paseo de la...
Recerca, Cuina, Portada

RECEPTES D'ESTIU

Som-hi! A preparar coses fresques que ja ens ha arribat la calor. A qui no li agraden els...
Què passa, Activitats, Portada

Per Sant Jordi... Himnes!

Per Sant Jordi, enguany vam llegir cançons que per la seva repercussió, podem...
Entitats, Ampa escola, Portada

La Diada de Sant Jordi a Vilaplana

La jornada va començar amb la parada de llibres i roses a la plaça de la Riba a...
Què passa, Notícies, Portada

Xerrada sobre els gats de carrer

El passat 5 de maig, dintre dels actes de Sant Isidre, vam poder gaudir d’una xerrada en...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Sortida per conèixer millor els MUSSAGATS

El dijous 18 d’abril vam anar amb l’Eva i l’Anabel a veure els llocs on...
Entitats, Escola, Portada

Les notícies de MUSSAGATS

Aquest curs els nens i nenes de la classe d’Educació Infantil vam haver de triar...
Història, Masos, Portada

La Mussara: ABADIA

SITUACIÓ Entre l’església i l’Ajuntament. La façana...
Història, Masos, Portada

La Mussara: AJUNTAMENT

ALTRES NOMS També anomenat ca la Vila. SITUACIÓ Entre...
Opinió, Què passa, Articles, Activitats, Portada

Crònica de l€acte "Passar a l€ofensiva: diàleg sobre el nou llibre de Josep Manel Busqueta"

El passat 30 de maig, l'espai inferior de la Plaça de la Riba es va omplir...
Entitats, Jubilats, Portada

Excursió a Balaguer i a Lleida

El dia 21 de març, una quarantena de jubilats de Vilaplana vàrem fer una...
Què passa, Notícies, Portada

Endavant, convivint en actitud positiva. La vellesa.

Sabíeu que la ment és més flexible del que imaginem? Desenes...
Què passa, Música, Portada

FABRIZIO DE ANDRÉ

L'11 de gener de 1999 s'apagava per sempre la veu de Fabrizio De André en un...
Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 96 (juliol 2024)

Viatjar i... què més? Actualment, viatjar ha esdevingut tan fàcil que...
Què passa, Activitats, Portada

La Fira de Sant Isidre

La quarta edició de la Fira de Sant Isidre va ser el dissabte, 11 de maig, en...
Què passa, Notícies, Portada

El món de les colònies felines des del punt de vista d'un veterinari

A hores d'ara suposo que tots coneixeu a Mussagats, l'Associació que...
Recerca, Medicina, Portada

Cuidar la persona cuidadora

Per molt que intentem negar o evitar, més tard o d'hora inevitablement ens trobem...
Recerca, De cinema, Portada

La caça de bruixes

Ja abans del final de la Segona Guerra Mundial, molts veien als aliats soviètics amb...
Entitats, Portada, Ajuntament

Reciclar: un hàbit que surt a compte.

El fet de generar deixalles i el seu tractament després que el producte hagi estat...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Josep Serres i Josep Cabré

Fa pocs mesos es va consumar la desaparició de la Cooperativa Agrícola de...
Passatemps

Passatemps 95: WORLDLE quilòmetre 0

Un dels jocs més populars per internet és el WORDLE. Va ser creat durant la...
Història, Masos

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Rafael

SITUACIÓ Conformen un conjunt de cases entre mitgeres amb Cal Cassoles i Cal Marc,...
Història, Masos

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Po

SITUACIÓ És l’única casa que queda a la part sud del bassot, a...
Recerca, Cuina

€Amanida de taronja€ i €Arròs de costella de vedella€

Temps de primavera i potser algun dia de calor. Us faré un parell de receptes que no us...
Recerca, Medicina

El deteriorament cognitu en la vellesa

Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...