Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Homenatges | Revista 30

Al cor de la cultura: Josep Cornudella, la redescoberta d'un escriptor vilaplanenc

Josep Cornudella i Cabré portava la literatura al cor: la sentia i la volia fer sentir als seus lectors. Sempre el caracteritzà el bon humor i la facilitat per establir llaços d’amistat amb els qui el tractaven, a més d’una predisposició a potenciar la igualtat i la fraternitat humanes. Aquest tarannà l’acompanyarà en els moments més crítics i, també, en plena vellesa.

Quan publica la seva primera història de ficció, el 1927, Catalunya ja ha manifestat la voluntat de recuperar el gènere narratiu en la nostra llengua: el públic lector ho ha reclamat amb insistència i Sagarra i Riba ho han expressat formalment. Els escriptors catalans se’n fan ressò i la producció de novel·la no es fa esperar. Així doncs, Cornudella viu de ple aquest període d’efervescència literària, positiu i esperançador socialment parlant. Apassionat per la lectura i pel catalanisme, uneix terra i literatura: ubica l’escenari dels relats en aquests indrets i paratges propers –Vilaplana, La Mussara i Reus-, llocs que ell freqüenta i que coneix bé. D’aquí es deriva la natura, un element important que empra per emmarcar i subratllar l’estat anímic dels personatges o que esdevé l’espai precís i detallat on succeeixen els fets.

Josep Cornudella –conegut entre els seus com el Pep Poncell, renom de la família- visqué noranta-vuit anys, del 1900 al 1998, més de la meitat exiliat a Mèxic. La seva manera de fer li permeté alternar l’ofici de pastor a Vilaplana amb el compromís polític -amb articles als diaris “Reus” i “Foment”- i la creació literària. En deu anys tenim constància de la publicació de tres volums de narrativa, tots tres impresos a Reus: El calvari de la Merceneta (1927), Vides tèrboles (1934) i Al cor de la muntanya, que veu la llum en ple conflicte bèl·lic (1937) i, al meu entendre, l’obra més reeixida de la seva producció. Entremig, poemes, teatre… El 18 de març de 1923 una nota a “Foment” comunica que “Avui a Vilaplana una secció dramàtica estrenarà l’obra Desenllaç, original del nostre col·laborador i bon amic En Josep Cornudella i Cabré”.

També cal esmentar el llibre Remembrances, que els familiars mexicans li van preparar per commemorar el centenari del seu naixement i que, per poc, no va poder tenir a les mans. En aquest volum, l’escriptor evoca amb una barreja de nostàlgia i decepció els moments agradables i els dolorosos, tota una vida; hi trobem a més tres relats breus i tres poemes.

Centrant-nos ara en les obres de narrativa, farem una breu anàlisi de cadascuna. Així, El calvari de la Merceneta, subtitulat Aiguafort, és un relat que no arriba a les trenta pàgines. Ens parla d’una bonica noieta de setze anys que viu en un poble on passa els estius un jove molt ben plantat. L’enamorament és previsible i també ho és el fil que seguirà la història. El narrador ja s’ocupa d’introduir els comentaris adequats per tal que el lector s’adoni que es troba davant d’una història que demana una reflexió moral.

Vides tèrboles té l’estructura d’una novel·la coral: uns quants personatges, cap protagonista, que coincideixen en diverses situacions i en diversos indrets del poble on viuen. Un retaule de personatges que, d’una manera o altra, tenen un conflicte amb l’entorn i una actitud que transgredeix o depassa els límits de la moral. Una vida poc clara, tèrbola, vaja. Per exemple, hi ha una joveneta que mor després que el seu amant li faci ingerir un beuratge per avortar; un marit cornut que acolla entre l’espasa i la paret els qui l’enganyen amb la dona... Tot d’homes sense escrúpols, moguts pels instints més primaris, i que solen freqüentar la taverna del Pintat. Això passa en un poblet, escriu Cornudella, que té a “uns cent metres de les darreres cases del poble, en l’encreuament del camí veïnal amb l’antiga carrerada muntanyenca”, la font del Lledoner, des d’on surt una drecera per anar a Reus amb les bèsties i que avança “una horeta de pagès”. I al capítol VIII, “Ombrívola”, fa una extensa descripció dels paratges que envolten el mas de la Gleva, un altre dels escenaris d’aquestes històries, el qual situa enmig de la feréstega natura, força allunyat del poble, “en les asprositats de la muntanya, enclavat entre dos cingles”, protegit “pel fullatge espès i verdejant de la gran alzina mil·lenària”.

Sens dubte, però, Al cor de la muntanya és l’obra estel·lar de Josep Cornudella, la que li podia haver obert el camí de la literatura amb majúscules. L’univers de ficció té la capacitat d’impactar el lector de forma amena i fluida. La trama està molt més ben desenvolupada que en les dues obres anteriors, gràcies a l’estructura, elaborada i amb un domini de les tècniques narratives que demostra una notable evolució literària. Els fets es focalitzen al mas de la Llúdriga –un dels molts masos que hi havia vorejant La Mussara- i per la geografia propera. De vegades l’acció es desplaça a la ciutat, Reus.

El mas de la Llúdriga, pujant de la plana, es troba a les envistes del turó del Serení, en un altiplà al qual s’arriba tot “trescant pels aspres espadats de la grisa i seriosa serralada”. És un “casalot rònec i ennegrit, enclavat entre dos cingles, paorosos i feréstecs”; “davant el mas, fins al caire de l’espadat immens, on arrencava el cingle roig, un clap d’alzines emmarcava, ombrívolament, fins a abscondir-lo a mitges, el llòbrec casalot. Darrera seu, fins al peu del cingle blanc, hi havia petits oasis de verdor, rodejats de rocs cantelluts i alterosos com a guaites vigilants”. L’entorn no deixa indiferent els personatges que hi habiten. La basarda ho impregna tot; tanmateix, és un paisatge que desprèn una bellesa salvatge i sensual.

Fixem-nos que Cornudella ubica tant el mas de la Gleva com el de la Llúdriga entre dos cingles i amb un alzinar a prop. Havent consultat i contrastat les dades que dels masos del terme proporciona el Catàleg de Masies i béns del terme de Vilaplana i La Mussara, editat per l’ajuntament de Vilaplana, veiem que el mas que s’acosta més a aquestes característiques és el Mas del Pusso del Cingle, situat, precisament, entre el Cingle Roig i el Cingle Blanc; és descrit com el més encinglerat del terme i el més meridional, i les seves ruïnes reposen sota el cingle de la Mola. L’accés, dificultós, parteix del camí dels Masos. Aquest mas, donat que ja feia uns quants anys –fou abandonat el 1914- que no hi vivia ningú quan Cornudella va escriure Vides tèrboles i Al cor de la muntanya, podria ben bé ser l’escenari que inspira el lloc de ficció d’ambdues històries.
En definitiva, la complexitat literària de les obres de Josep Cornudella ens porta a firmar que la seva redescoberta és tan merescuda com justificada.

Reus, octubre de 2007


Nota: Les citacions que reprodueixo entre cometes són extretes de les novel·les Vides tèrboles (Llibreria nacional i Estrangera. Reus, 1934) i Al cor de la muntanya (Llibreria Nacional i Estrangera. Reus, 1937) respectivament. N’he corregit només els errors ortogràfics.




Fina Masdéu Abril




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 95: WORLDLE quilòmetre 0

Un dels jocs més populars per internet és el WORDLE. Va ser creat durant la...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Rafael

SITUACIÓ Conformen un conjunt de cases entre mitgeres amb Cal Cassoles i Cal Marc,...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Po

SITUACIÓ És l’única casa que queda a la part sud del bassot, a...
Recerca, Cuina, Portada

€Amanida de taronja€ i €Arròs de costella de vedella€

Temps de primavera i potser algun dia de calor. Us faré un parell de receptes que no us...
Recerca, Medicina, Portada

El deteriorament cognitu en la vellesa

Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...
Recerca, Natura, Portada

La meva experiència amb la vespa asiàtica

Vaig començar a veure vespes asiàtiques (velutina) l'estiu de l'any 2020,...
La nostra gent, Història, Records, Història, Portada

Dones rurals. Dones del Camp de Tarragona

El dia 15 d'octubre de 2023, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí,...
Què passa, Notícies, Portada

Celebració del 8M del 2024, a Vilaplana

Divendres, dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona. A la plaça de la Vila,...
Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana assoleix aquest primer trimestre de 2024 el consum més baix d€aigua dels últims 15 mesos

La mitjana diària d’aigua servida des de l’ETAP s’ha situat aquest...
Què passa, Notícies, Portada

La Marató de 2023

17/12/2023: Bingo: 2.384,88 € 24/12/2023: Per Nadal, recitem, cantem:...
Què passa, Activitats, Portada

Mercat de Nadal 2023

El Mercadet o paradetes de Nadal, era habitual a Vilaplana. Enguany s'ha tornat a impulsar,...
Què passa, Música, Portada

Música per a gent exquisida

Anem de viatge a qualsevol lloc amb Iggy Pop i David Bowie Us expliquem alguns detalls...
Opinió, Articles, Portada

Manifest de l€Associació "La Vall Sostenible" en suport a la pagesia i ramaderia.

L'Associació La Vall Sostenible, volem manifestar el nostre ferm suport a la...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Homenatge a SALVADOR SABATER

Salvador Sabater: L’últim comunista Qui va ser el Salvador? Per a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

Foto 1: La família Mariné-Mariné i l'Anna Miyagi a Miyajimacho, al...
Història, Història local, Portada

Palmira Jaquetti, la força de l'esperit

Qui més qui menys, sap que la vida és una cursa d'obstacles. Podem...
Història, Portada, Fem memòria

Portes de la memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps nazis

QUAN? Recuperació d’un passat oblidat El present treball és el...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: sacatapos

La paraula d’aquest número és sacatapos. Segons la classificació que...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 95

PUJA La proposta de l’Ajuntament “Busquem fotos antigues” Ens...
Recerca, De cinema, Portada

Guardons de cinema

Comencem per la gala dels Gaudí, la primera de l’any i una mica soporífica....
Recerca, Natura, Portada

El Racó d'en Marc i la Foradada de l'Airosa

Tornem al Massís del Port per fer una clàssica, que si volem podem transformar en...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 94, va sortir el pany de la porta del número 4 del carrer...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a: Marta Rodon, en versió viatgera

La visito a casa seva. Ha encès el foc i ens acompanya el Cian, relaxat a la catifa. Li...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 95 (març 2024)

Pagesia... trajecte final? Hem sentit moltes vegades, algú, afirmar que......
Història, Masos

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...