Homenatges | Revista 3007/11/2007

Al cor de la cultura: Josep Cornudella, la redescoberta d'un escriptor vilaplanenc

Josep Cornudella i Cabré portava la literatura al cor: la sentia i la volia fer sentir als seus lectors. Sempre el caracteritzà el bon humor i la facilitat per establir llaços d’amistat amb els qui el tractaven, a més d’una predisposició a potenciar la igualtat i la fraternitat humanes. Aquest tarannà l’acompanyarà en els moments més crítics i, també, en plena vellesa.

Quan publica la seva primera història de ficció, el 1927, Catalunya ja ha manifestat la voluntat de recuperar el gènere narratiu en la nostra llengua: el públic lector ho ha reclamat amb insistència i Sagarra i Riba ho han expressat formalment. Els escriptors catalans se’n fan ressò i la producció de novel·la no es fa esperar. Així doncs, Cornudella viu de ple aquest període d’efervescència literària, positiu i esperançador socialment parlant. Apassionat per la lectura i pel catalanisme, uneix terra i literatura: ubica l’escenari dels relats en aquests indrets i paratges propers –Vilaplana, La Mussara i Reus-, llocs que ell freqüenta i que coneix bé. D’aquí es deriva la natura, un element important que empra per emmarcar i subratllar l’estat anímic dels personatges o que esdevé l’espai precís i detallat on succeeixen els fets.

Josep Cornudella –conegut entre els seus com el Pep Poncell, renom de la família- visqué noranta-vuit anys, del 1900 al 1998, més de la meitat exiliat a Mèxic. La seva manera de fer li permeté alternar l’ofici de pastor a Vilaplana amb el compromís polític -amb articles als diaris “Reus” i “Foment”- i la creació literària. En deu anys tenim constància de la publicació de tres volums de narrativa, tots tres impresos a Reus: El calvari de la Merceneta (1927), Vides tèrboles (1934) i Al cor de la muntanya, que veu la llum en ple conflicte bèl·lic (1937) i, al meu entendre, l’obra més reeixida de la seva producció. Entremig, poemes, teatre… El 18 de març de 1923 una nota a “Foment” comunica que “Avui a Vilaplana una secció dramàtica estrenarà l’obra Desenllaç, original del nostre col·laborador i bon amic En Josep Cornudella i Cabré”.

També cal esmentar el llibre Remembrances, que els familiars mexicans li van preparar per commemorar el centenari del seu naixement i que, per poc, no va poder tenir a les mans. En aquest volum, l’escriptor evoca amb una barreja de nostàlgia i decepció els moments agradables i els dolorosos, tota una vida; hi trobem a més tres relats breus i tres poemes.

Centrant-nos ara en les obres de narrativa, farem una breu anàlisi de cadascuna. Així, El calvari de la Merceneta, subtitulat Aiguafort, és un relat que no arriba a les trenta pàgines. Ens parla d’una bonica noieta de setze anys que viu en un poble on passa els estius un jove molt ben plantat. L’enamorament és previsible i també ho és el fil que seguirà la història. El narrador ja s’ocupa d’introduir els comentaris adequats per tal que el lector s’adoni que es troba davant d’una història que demana una reflexió moral.

Vides tèrboles té l’estructura d’una novel·la coral: uns quants personatges, cap protagonista, que coincideixen en diverses situacions i en diversos indrets del poble on viuen. Un retaule de personatges que, d’una manera o altra, tenen un conflicte amb l’entorn i una actitud que transgredeix o depassa els límits de la moral. Una vida poc clara, tèrbola, vaja. Per exemple, hi ha una joveneta que mor després que el seu amant li faci ingerir un beuratge per avortar; un marit cornut que acolla entre l’espasa i la paret els qui l’enganyen amb la dona... Tot d’homes sense escrúpols, moguts pels instints més primaris, i que solen freqüentar la taverna del Pintat. Això passa en un poblet, escriu Cornudella, que té a “uns cent metres de les darreres cases del poble, en l’encreuament del camí veïnal amb l’antiga carrerada muntanyenca”, la font del Lledoner, des d’on surt una drecera per anar a Reus amb les bèsties i que avança “una horeta de pagès”. I al capítol VIII, “Ombrívola”, fa una extensa descripció dels paratges que envolten el mas de la Gleva, un altre dels escenaris d’aquestes històries, el qual situa enmig de la feréstega natura, força allunyat del poble, “en les asprositats de la muntanya, enclavat entre dos cingles”, protegit “pel fullatge espès i verdejant de la gran alzina mil·lenària”.

Sens dubte, però, Al cor de la muntanya és l’obra estel·lar de Josep Cornudella, la que li podia haver obert el camí de la literatura amb majúscules. L’univers de ficció té la capacitat d’impactar el lector de forma amena i fluida. La trama està molt més ben desenvolupada que en les dues obres anteriors, gràcies a l’estructura, elaborada i amb un domini de les tècniques narratives que demostra una notable evolució literària. Els fets es focalitzen al mas de la Llúdriga –un dels molts masos que hi havia vorejant La Mussara- i per la geografia propera. De vegades l’acció es desplaça a la ciutat, Reus.

El mas de la Llúdriga, pujant de la plana, es troba a les envistes del turó del Serení, en un altiplà al qual s’arriba tot “trescant pels aspres espadats de la grisa i seriosa serralada”. És un “casalot rònec i ennegrit, enclavat entre dos cingles, paorosos i feréstecs”; “davant el mas, fins al caire de l’espadat immens, on arrencava el cingle roig, un clap d’alzines emmarcava, ombrívolament, fins a abscondir-lo a mitges, el llòbrec casalot. Darrera seu, fins al peu del cingle blanc, hi havia petits oasis de verdor, rodejats de rocs cantelluts i alterosos com a guaites vigilants”. L’entorn no deixa indiferent els personatges que hi habiten. La basarda ho impregna tot; tanmateix, és un paisatge que desprèn una bellesa salvatge i sensual.

Fixem-nos que Cornudella ubica tant el mas de la Gleva com el de la Llúdriga entre dos cingles i amb un alzinar a prop. Havent consultat i contrastat les dades que dels masos del terme proporciona el Catàleg de Masies i béns del terme de Vilaplana i La Mussara, editat per l’ajuntament de Vilaplana, veiem que el mas que s’acosta més a aquestes característiques és el Mas del Pusso del Cingle, situat, precisament, entre el Cingle Roig i el Cingle Blanc; és descrit com el més encinglerat del terme i el més meridional, i les seves ruïnes reposen sota el cingle de la Mola. L’accés, dificultós, parteix del camí dels Masos. Aquest mas, donat que ja feia uns quants anys –fou abandonat el 1914- que no hi vivia ningú quan Cornudella va escriure Vides tèrboles i Al cor de la muntanya, podria ben bé ser l’escenari que inspira el lloc de ficció d’ambdues històries.
En definitiva, la complexitat literària de les obres de Josep Cornudella ens porta a firmar que la seva redescoberta és tan merescuda com justificada.

Reus, octubre de 2007

Nota: Les citacions que reprodueixo entre cometes són extretes de les novel·les Vides tèrboles (Llibreria nacional i Estrangera. Reus, 1934) i Al cor de la muntanya (Llibreria Nacional i Estrangera. Reus, 1937) respectivament. N’he corregit només els errors ortogràfics.