Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Vilaplanencs exteriors | Revista 29

Agustí Mestre Pàmies, barman


Durant tot l’any, la majoria dels vilaplanencs que vivim fora del poble, sempre hi anem venint, però és l’estiu quant hi coincidim més tots. Vam trobar-nos i vam parlar amb l’Agustí Mestre, ja jubilat, descendent de ca la Ramona d’Arbolí, de cal Bové i emparentat amb mig poble, i va accedir de bon grat en que setmanes després li faríem aquesta entrevista...


”El que m’agrada més de la Mussara és que, quan es fa fosca, fa unes ombres i colors molt bonics; i de cada dia la trobo més maca”







N’hi ha una colla de “Vilaplanencs Exteriors” que, abans i ara, escolliren la ciutat de Barcelona per fer-ne el seu punt de residència. Vostè fa molts anys que s’hi va traslladar. Quant va ser?
Va ser als 16 anys, l’any 1935.

Què el va empènyer a triar aquesta ciutat, per davant de cap altra?
Perquè una família que estiuejava a casa dels pares (la senyora Lola i el senyor Ramon), em van animar a marxar i em van buscar feina de cambrer, i els meus pares hi van estar d’acord.

Va ser fàcil establir-s’hi?
Sí, feina ja en tenia, i em va ser fàcil viure i adaptar-me a la ciutat i sempre hi he estat molt a gust.

Quin va ser, allà, el seu primer lloc de treball?
Un restaurant de la Barceloneta, que es deia Petit Miramar, que estava situat antigament al Passeig Nacional i actualment és l’Avinguda de Joan de Borbó.
Després, una mica més tard, vaig treballar al restaurant Euskadi; des d’allí vaig anar a la guerra i, al tornar, va ser quan vaig entrar al restaurant La Punyalada, on hi vaig estar fins que em vaig jubilar.

Va ser complicat amollar-s’hi?
Gens, perquè jo ja estava acostumat a treballar al cafè de Ca la Narra, que el tenien llogat els meus pares, on hi vaig estar uns quatre anys. Després va passar a ser del meu padrí Francesc Mestre, de cal Bové, i em va proposar d’ajudar-lo, però li vaig dir que no i llavors vaig treballar dos anys de pagès. Després ja vaig marxar cap a Barcelona.

Recorda alguna anècdota curiosa de la seva feina?
Que a l’últim restaurant on vaig treballar, que li deien La Punyalada, el nom li va sorgir a través de Santiago Rossinyol, que quan li van portar la factura del dinar va dir: “Renoi, quina punyalada!”. El nom vertader era Bar–Restaurant Olímpic, casa on hi vaig treballar 41 anys, però sempre va ser conegut com La Punyalada.
Una altre anècdota era que la Raquel Meller cada dia hi venia a dinar; també hi venien molts polítics com Jordi Pujol, Miquel Roca, Macià Alavedra...; esportistes com Miquel Poblet, Kubala, Di Stéfano; directius i presidents de l’Espanyol...; el pintor Joan Miró; l’escultor Viladomat; altres artistes com Lola Flores, Carmen Amaya, Arturo Fernández, Sara Montiel... I aquesta senyora sempre venia la última a sopar i sempre ens feia plegar tard, però era molt simpàtica.

Quins llocs li agraden més de Barcelona?
És difícil escollir llocs concrets de Barcelona, perquè n’hi ha molts, però em quedaria amb la Barceloneta, la Rambla, Montjuïc...

Vostè devia anar cap allà amb un bon bagatge, ja que tinc entès que va estudiar al poble amb bons mestres...
Sí, vaig estudiar amb un mestre molt bò que es deia Lluís Gòmiz Aimat, que vivia a l’Aleixar, i per mi va ser un dels millors mestres dels meus temps. Més tard, després de la guerra, va venir a Barcelona a prop d’on vivíem nosaltres.

Què recorda de la seva etapa d’estudiant?
Que cada matí anava a esperar al mestre a la carretera, que pujava de l’Aleixar amb una motoreta, i li agafava els paquets que portava i els anava a deixar a l’escola.

Podríem dir que vostè es ben bé un home de les Muntanyes de Prades, ja que per part de mare descendeix d’Arbolí.
Sí, la meva mare era filla d’Arbolí, i casa meva era “ca la Ramona d’Arbolí”.

Eren una família ben nombrosa, no?
Déu ni do. Quant vivíem tots a casa érem sis: El pare, la mare i els meus germans: la Rosalia, el Sisco, l’Angelina, que és la petita, i jo. Casa nostra sempre estava oberta a tothom. Sovint hi veníen amics dels pares i parents de Barcelona. També recordo que de vegades hi venia una cosina de la mare, d’Arbolí.

Li ve a la memòria que amb els germans fessin a casa alguna malesa, d’aquelles que es recorden?
Bé, jo jugava molt amb el Sisco, que de petit sempre pensava quina una en podia fer. Jo que era més pacífic... Recordo que una vegada a la mare li va semblar que fèiem poc soroll i, quant ens va trobar, estàvem jugant a matar al porc, tal com ho veiem fer pel carrer: jo agenollat a terra, fet un farcell, grinyolant i ell donant voltes al meu tombant amb un ganivet de bona mida. Suposo que no hagués passat res, però la mare es va emportar un ensurt gros.
Una altra vegada, cap al tard, a la mare li semblava que feia molt el tonto i com que no va poder treure l’entrellat del què em passava, va preguntar al meu germà i al final li va confessar que m’havia fet posar la boca sota l’aixeta de la bóta del vi, i resulta que el què em passava era que anava ben “xispa”.

Amb la seva esposa Emília i amb l’Anna, la seva filla, no ha deixat mai de venir a Vilaplana.
Sí, sempre que hem tingut ocasió de venir, hem vingut; sobretot després de la guerra, i després de casat amb l’Emília, també hem vingut molt.

La seva muller, l’Emília Ferré, igualment ben arrelada al poble, també hi devia venir molt a gust...
Ella va marxar de Vilaplana quan ens vam casar, l’any 1946. També li agradava molt venir i si jo no podia venir, venia ella amb l’Anna.

Fa un parell de mesos que ha passat unes setmanes de vacances al poble. Què fa quant és a Vilaplana?
Abans, de jove, anava a voltar de tros en tros; amb els amics també anàvem a la carretera... Ara, desgraciadament, en quedem pocs. Actualment, els matins vaig a casa del meu cunyat Morenet, i a les tardes sortim a donar un tomb i també estem a la barana de la Riba.

I què sent quant treu el cap per la finestra i, per comptes de veure i sentir el brogit de les avingudes de Barcelona, veu, allà al davant, la Mussara?
Sento molta pau. El que m’agrada més de la Mussara és que, quan es fa fosca, fa unes ombres i colors molt bonics; i de cada dia la trobo més maca.



A les seves estades al poble, l’Agustí té un bon mirador des d’on poder contemplar la nostra serralada. Que alguns “Vilaplanencs Exteriors”, a mida que l’anem albirant quant pugem per la carretera, diem que és la més maca del món.






Raquel Virgili




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...
Què passa, Recerca, Entitats, Notícies, Portada

8M Dia de la Dona

A Vilaplana hem celebrat el Dia Internacional de les Dones. Al migdia, als Rentadors, hem...
Què passa, Activitats, Portada

HIST'RIES DE MUSSAGATS 3

Quina peresa de tornar-me a posar a recordar i explicar coses, ara que ja fa tant de fred i...
Recerca, De cinema, Portada

Catifes vermelles

Després de la quietud pandèmica sembla que es reprenen amb normalitat les...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA a Josep M. Puche Fontanilles, arqueòleg.

“Amb les excavacions de la Mussara, van poder més les ganes i el sentiment que la...
Què passa, Història, Notícies, Portada, Fem memòria

Presentació del llibre de la Núria Aragonès Maigí: EL FOT'GRAF TORTOSÍ DE MAUTHAUSEN

Lo Pedrís va organitzar la presentació del llibre El fotògraf...
La nostra gent, Efemèrides, Records, Portada

Entre bambolines

Àvia... avui vull dir coses que poden ser difícils d'entendre......
Recerca, Cuina, Portada

Magnòlia

Magnòlia Ingredients: 1 litre d'Anís 1 Canutet petit de...
Recerca, Cuina, Portada

Porc senglar al vi negre

El juliol de 1996, la Maria Rufina, la Nati i la Mei, amb motiu de la Primera Setmana Cultural i...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Gràcies, Maria!

Vist amb la perspectiva del temps... quin goig aquell grup de veïns i veïnes del que la...
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre

PUJA: La renovació de la Font del Carrer Major. Cal valorar i destacar...
Què passa, Activitats, Portada

Berenar benèfic per Ucraïna

Què passa, Notícies, Portada

Viatge a Ucraïna

Tot va començar amb un missatge de WhatsApp “Open Europe a Reus necessita mans per...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Montsant aeri

Només és casualitat que en aquesta excursió se surti, precisament, de...
Què passa, Notícies, Portada

Finalitzen les obres de consolidació de l€església de Sant Salvador de la Mussara

A mitjans de març, van finalitzar les obres de consolidació de...
Què passa, Notícies, Portada

L€Ajuntament de Vilaplana presenta als veïns i veïnes l€informe de mig mandat

El passat divendres, 21 de gener, l’equip de govern de l’Ajuntament de Vilaplana va...
Opinió, Cartes a Lo Pedrís, Portada

Dissort o negligència

Avui, vigília de Nadal, hem passat per l’hospital. Transport amb ambulància,...
Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Vermut

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Glaw Mag Albert

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Esmorzar i Bitlles

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Titelles

Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana solidària: La Marató 2021

Enguany, hem tornat a recaptar diners per la Marató amb les entrades solidàries...
Què passa, Activitats, Portada

Tardes nadalenques

La nostra gent, Records, Portada

Obrint pas

Corria la primavera del 2000, quan va sorgir la iniciativa d’impulsar una nova revista pel...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 87 (abril 2022)

Al segle XX, els anys 20, els van anomenar “Els Feliços Vint”, i ho van ser...
La nostra gent, Què passa, Recerca, Notícies, Natura, Portada

El futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades

L'espai natural de les Muntanyes de Prades és un extens espai protegit, amb una...
La nostra gent, Què passa, Literatura, Efemèrides, Activitats, Notícies, Música, Poemes, Portada

Per Nadal, recitem i cantem (Segona Edició)

Encara que la data, l’hora i el temps no hi ajuden massa, hem de dir que la Segona...
Què passa, Notícies, Portada

Trenta anys fent de metge a Vilaplana

Ja han passat dos mesos i mig des que vaig deixar de fer de metge a Vilaplana. De fet, ni a...
Què passa, Notícies, Portada

Paraules del regidor de Sanitat, Jordi Sànchez Benet, adreçades al metge

Bon dia. Benvingudes i benvinguts. Gràcies per venir. Avui ens hem aplegat...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Comiat a Josep Sabaté Mestre, metge de Vilaplana

Vilaplana ha volgut acomiadar el seu metge, en un acte destacat de la Festa Major de Sant...