Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Vilaplanencs exteriors | Revista 29

Agustí Mestre Pàmies, barman


Durant tot l’any, la majoria dels vilaplanencs que vivim fora del poble, sempre hi anem venint, però és l’estiu quant hi coincidim més tots. Vam trobar-nos i vam parlar amb l’Agustí Mestre, ja jubilat, descendent de ca la Ramona d’Arbolí, de cal Bové i emparentat amb mig poble, i va accedir de bon grat en que setmanes després li faríem aquesta entrevista...


”El que m’agrada més de la Mussara és que, quan es fa fosca, fa unes ombres i colors molt bonics; i de cada dia la trobo més maca”







N’hi ha una colla de “Vilaplanencs Exteriors” que, abans i ara, escolliren la ciutat de Barcelona per fer-ne el seu punt de residència. Vostè fa molts anys que s’hi va traslladar. Quant va ser?
Va ser als 16 anys, l’any 1935.

Què el va empènyer a triar aquesta ciutat, per davant de cap altra?
Perquè una família que estiuejava a casa dels pares (la senyora Lola i el senyor Ramon), em van animar a marxar i em van buscar feina de cambrer, i els meus pares hi van estar d’acord.

Va ser fàcil establir-s’hi?
Sí, feina ja en tenia, i em va ser fàcil viure i adaptar-me a la ciutat i sempre hi he estat molt a gust.

Quin va ser, allà, el seu primer lloc de treball?
Un restaurant de la Barceloneta, que es deia Petit Miramar, que estava situat antigament al Passeig Nacional i actualment és l’Avinguda de Joan de Borbó.
Després, una mica més tard, vaig treballar al restaurant Euskadi; des d’allí vaig anar a la guerra i, al tornar, va ser quan vaig entrar al restaurant La Punyalada, on hi vaig estar fins que em vaig jubilar.

Va ser complicat amollar-s’hi?
Gens, perquè jo ja estava acostumat a treballar al cafè de Ca la Narra, que el tenien llogat els meus pares, on hi vaig estar uns quatre anys. Després va passar a ser del meu padrí Francesc Mestre, de cal Bové, i em va proposar d’ajudar-lo, però li vaig dir que no i llavors vaig treballar dos anys de pagès. Després ja vaig marxar cap a Barcelona.

Recorda alguna anècdota curiosa de la seva feina?
Que a l’últim restaurant on vaig treballar, que li deien La Punyalada, el nom li va sorgir a través de Santiago Rossinyol, que quan li van portar la factura del dinar va dir: “Renoi, quina punyalada!”. El nom vertader era Bar–Restaurant Olímpic, casa on hi vaig treballar 41 anys, però sempre va ser conegut com La Punyalada.
Una altre anècdota era que la Raquel Meller cada dia hi venia a dinar; també hi venien molts polítics com Jordi Pujol, Miquel Roca, Macià Alavedra...; esportistes com Miquel Poblet, Kubala, Di Stéfano; directius i presidents de l’Espanyol...; el pintor Joan Miró; l’escultor Viladomat; altres artistes com Lola Flores, Carmen Amaya, Arturo Fernández, Sara Montiel... I aquesta senyora sempre venia la última a sopar i sempre ens feia plegar tard, però era molt simpàtica.

Quins llocs li agraden més de Barcelona?
És difícil escollir llocs concrets de Barcelona, perquè n’hi ha molts, però em quedaria amb la Barceloneta, la Rambla, Montjuïc...

Vostè devia anar cap allà amb un bon bagatge, ja que tinc entès que va estudiar al poble amb bons mestres...
Sí, vaig estudiar amb un mestre molt bò que es deia Lluís Gòmiz Aimat, que vivia a l’Aleixar, i per mi va ser un dels millors mestres dels meus temps. Més tard, després de la guerra, va venir a Barcelona a prop d’on vivíem nosaltres.

Què recorda de la seva etapa d’estudiant?
Que cada matí anava a esperar al mestre a la carretera, que pujava de l’Aleixar amb una motoreta, i li agafava els paquets que portava i els anava a deixar a l’escola.

Podríem dir que vostè es ben bé un home de les Muntanyes de Prades, ja que per part de mare descendeix d’Arbolí.
Sí, la meva mare era filla d’Arbolí, i casa meva era “ca la Ramona d’Arbolí”.

Eren una família ben nombrosa, no?
Déu ni do. Quant vivíem tots a casa érem sis: El pare, la mare i els meus germans: la Rosalia, el Sisco, l’Angelina, que és la petita, i jo. Casa nostra sempre estava oberta a tothom. Sovint hi veníen amics dels pares i parents de Barcelona. També recordo que de vegades hi venia una cosina de la mare, d’Arbolí.

Li ve a la memòria que amb els germans fessin a casa alguna malesa, d’aquelles que es recorden?
Bé, jo jugava molt amb el Sisco, que de petit sempre pensava quina una en podia fer. Jo que era més pacífic... Recordo que una vegada a la mare li va semblar que fèiem poc soroll i, quant ens va trobar, estàvem jugant a matar al porc, tal com ho veiem fer pel carrer: jo agenollat a terra, fet un farcell, grinyolant i ell donant voltes al meu tombant amb un ganivet de bona mida. Suposo que no hagués passat res, però la mare es va emportar un ensurt gros.
Una altra vegada, cap al tard, a la mare li semblava que feia molt el tonto i com que no va poder treure l’entrellat del què em passava, va preguntar al meu germà i al final li va confessar que m’havia fet posar la boca sota l’aixeta de la bóta del vi, i resulta que el què em passava era que anava ben “xispa”.

Amb la seva esposa Emília i amb l’Anna, la seva filla, no ha deixat mai de venir a Vilaplana.
Sí, sempre que hem tingut ocasió de venir, hem vingut; sobretot després de la guerra, i després de casat amb l’Emília, també hem vingut molt.

La seva muller, l’Emília Ferré, igualment ben arrelada al poble, també hi devia venir molt a gust...
Ella va marxar de Vilaplana quan ens vam casar, l’any 1946. També li agradava molt venir i si jo no podia venir, venia ella amb l’Anna.

Fa un parell de mesos que ha passat unes setmanes de vacances al poble. Què fa quant és a Vilaplana?
Abans, de jove, anava a voltar de tros en tros; amb els amics també anàvem a la carretera... Ara, desgraciadament, en quedem pocs. Actualment, els matins vaig a casa del meu cunyat Morenet, i a les tardes sortim a donar un tomb i també estem a la barana de la Riba.

I què sent quant treu el cap per la finestra i, per comptes de veure i sentir el brogit de les avingudes de Barcelona, veu, allà al davant, la Mussara?
Sento molta pau. El que m’agrada més de la Mussara és que, quan es fa fosca, fa unes ombres i colors molt bonics; i de cada dia la trobo més maca.



A les seves estades al poble, l’Agustí té un bon mirador des d’on poder contemplar la nostra serralada. Que alguns “Vilaplanencs Exteriors”, a mida que l’anem albirant quant pugem per la carretera, diem que és la més maca del món.






Raquel Virgili




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Opinió, Què passa, Articles, Activitats, Teatre, Portada

BRAVO!

No tinc cap esperança d’esdevenir crític de teatre, només és...
La nostra gent, Què passa, Recerca, Efemèrides, Notícies, Casos i coses, Vilaplanencs exteriors, Portada

Nou reportatge del National Geogràfic: El reportatge que ens van voler amagar!

Washington DC (del nostre Corresponsal) Ni les amenaces de la CIA, ni la política...
Què passa, Notícies, Portada

Resultats Eleccions Europees i Municipals a Vilaplana, 26-05-19

Resultats Eleccions Europees a Vilaplana Participació: (378 83,63%)  ...
Recerca, Casos i coses, Portada

Aquerel·les: Cintes i Retalls de Paisatge de Fina Royo Abelló

Cintes : tires estretes d’aparença senzilla de formes, materials y colors...
Què passa, Notícies, Portada

Discurs de presa de possessió de Josep Bigorra

Regidors, regidores, amics, amigues i familiars. Moltes gràcies a tots per la vostra...
Opinió, Articles, Portada

PULS'METRE

PUJA És una excel·lent notícia el debut de l’actriu Soraya...
Recerca, Cuina, Portada

Mussarafood: La cuina de casa

En lloc de parlar de grans plats, avui us parlaré de vi. I no perquè en sigui...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

7x7 Set preguntes per a Set Regidors: Carles Duran Aymamí

1. Què us va fer decantar per presentar-vos? Personalment va ser una proposta del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

7x7 Set preguntes per a Set Regidors: Marc Mestre

Què us va fer decantar per presentar-vos? En el meu cas jo ja formava part del...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 76 (juliol 2019)

Des de l’Editorial, agraïm a l’exalcalde de Vilaplana Tomàs Bigorra...
La nostra gent, Què passa, Records, Notícies, Portada

ORLES PROMOCIÓ 2105-2019

Com cada any, a cada institut hi ha alumnes que van superant etapes, que acaben la...
Què passa, Activitats, Portada

Festa Major de Sant Sebastià - recital poètic

Entitats, Escola, Portada

Activitats Escola Cingle Roig

Què passa, Activitats, Portada

Setmana Santa

Què passa, Activitats, Portada

Sant Isidre

Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

17 DE MAIG, UN POBLE FLORIT I DE COLORS!

El passat 17 de maig vam celebrar a Vilaplana, juntament amb altres pobles del Baix...
Entitats, Escola, Portada

JUGUEM I APRENEM!!

Durant tot el curs, els nens i les nenes de cicle inicial i infantil hem fet diferents tallers...
Entitats, Escola, Portada

EL SALVADOR JOANPERE ENS ENSENYA LA SEVA FEINA

El dijous passat ens va venir a buscar el Salvador Joanpere a l'Escola. El Salvador...
Entitats, Escola, Portada

EXPERIMENTEM AMB LA LUPA BINOCULAR!!!

L'Anna, la tieta de la Laia i la Berta, és biòloga i ha vingut a la nostra...
Entitats, Escola, Portada

CONCURS DE DIBUIX PER SANT JORDI

Per Sant Jordi vam fer moltes activitats, entre elles un concurs de dibuix entre tots els...
Entitats, Escola, Portada

SCHOOL TRIP TO REUS

          On Tuesday 2nd April, the children of Vilaplana and...
Entitats, Escola, Portada

DIA DEL MEDI AMBIENT

Aquest 5 de juny ha estat el dia del medi ambient. A l'escola hem organitzat uns tallers...
Què passa, Entitats, Música, Escola, Portada

CANT€NIA

El passat dilluns 3 de juny de 2019, els nens i nenes de CS de Vilaplana i de l'Aleixar,...
Entitats, Escola, Portada

Aventurers de Jumpland  

El dilluns 27 de maig vam realitzar la sortida de final de curs. Ens esperaven un munt...
Entitats, Escola, Portada

Un final de curs de molta alçada

El dia 27 de maig, de bon matí, es podien percebre els nervis i l’emoció a...
Entitats, Escola, Portada

UN FESTIVAL M€GIC!

Aquest any el festival de final de curs ha sigut un festival màgic i ple...
Entitats, Escola, Portada

La météo

Si vous voulez savoir quel temps il fait à Vilaplana, vous devrez le demander aux...
Entitats, Escola, Portada

JUGUEM AL DUNI-COR !!!!

Us volem presentar un altre esport alternatiu nascut a l’Argentina. El Duni-Cor, un...
Opinió, Recerca, Articles, Natura, Portada

GRETA, LA VISION€RIA

Istiu del 2018 a Suècia, onades de calor inaudites i incendis forestals. El 20...
Literatura, Contes, Portada

Petits Furs: el Justicier

        No sé pas quant de temps fa que parlo amb...