La nostra gent - Records | Revista 75

A reveure, amic

No sé com fer-ho, Pep. M´han demanat que escrigui un article en record teu per a Lo  Pedrís de Vilaplana. Si hi fossis t'ho consultaria, però no hi ets. Se m'amunteguen els records mentre sona de fons una versió de “Venedor d´amor“ sobre el poema de Salvat-Papasseit  de l´Oriol Tramvia de fa una pila d´anys, però a tu et faria molta gràcia, ho sé, fa molt  temps en feies l'entrada i rèiem molt....” carece de esa desfachatez vandálica con que puso rock a textos de Foix y Espriu, es una pieza amazacotada,... “ i vinga riure. Quants anys, Pep, érem molt joves, a l'institut i de seguida vàrem connectar. Temps final del franquisme, tot estava per a descobrir i tot ens meravellava malgrat l'època de color gris que ens tocava viure, però li posàvem colors de manera ingènua i naïf. Descoberta de la política, de les noies, de les festes d'estudiants, de guitarres i cançons, de poetes, de teatre i del nostre país. I tu amb el somriure ample i franc.

Enfilem junts temps de cau, de sortides a la muntanya, de reunions fins a altes hores de la matinada, de cantar, de riure, de riure molt, temps de descobrir el compromís amb el país i amb els nostres. Temps de reivindicar “Llibertat d´expressió”, quina paradoxa, quaranta anys més tard encara ho estem reivindicant. Companys de Vilaplana organitzen una jornada de debats entorn d´aquesta campanya i nosaltres cap allà. I s'hi forgen amistats i complicitats. Comencem el viatge a Itaca.

I la buscàvem amb la Companyia Il·limitada, acampades, excursions i campaments. I amunt i avall, sempre amb la teva energia i la teva rialla, i rèiem molt, em sembla que ja ho he dit abans,... però era així. I trobem La Bartra, i  tornem-hi, una altra aventura. Més reunions, més trobades, més sessions de cine, més cançons, treball, consciència i riure plegats. I arriba l'any 78 i tu i jo, amb poca diferència de temps marxem lluny de casa a llocs diferents. Les cartes, que en aquella època i circumstància eren la manera habitual de comunicar-se ens mantenen en contacte i tu vas venir a veure'm  uns pocs dies a les illes al mig de l'Atlàntic. Ens ho vam passar molt bé ( a Canàries ). I vam tornar a riure, i molt. Te´n recordes?. El Juan Luís em descobria a Camarón i tu al·lucinaves. Per cert, Camarón cantava molt bé la tristesa, i ara que no hi ets hi ha dies que m'acompanya.

A meitat de l'any 80 tornem de nou a casa i reprenem les nostres aventures. Nous temps, nous i vells amics junts volent canviar-ho i descobrir-ho tot. Taronjada Natural, tradicions, festes, treball. Al setembre anem de festa per la comarca i amb els amics de Vilaplana hi va la Rosa i comença una gran amistat. Al cap de pocs dies, Moustaki a Vilaplana i ja hi som la colla junts. Recordo que va ser un dia especial, t'agradava molt el Moustaki. Comencem una època intensa i apassionada. Pensem en el país i en la societat que desitgem, el discutim, aprenem a estimar. Acampades a La Mussara, llargues xerrades i cantades a ca la Rosa. Balls de festa, amics i coneguts, i Quilapayún (a Vilaplana, on havia de ser?) ...

Els anys a venir són anys ja de realització personal i familiar i ens acompanyem en dies especialment feliços. Tot i que físicament no ens vèiem tant, t'he sentit sempre molt a prop meu. Em va alegrar molt  saber que amb els bons amics de Vilaplana et dedicaves al teatre. Ho comentàvem a les darreres trobades que vam fer.
He d'acabar Pep, al començar he dit que no hi eres per ajudar-me, però veig que ho has fet. Com sempre, amic meu. Hi ets i et mantindrem viu en el record tots els que t'estimem. Deixo el final en paraules de l'Ovidi :

Tot ben senzill
i ben alegre.
Em creureu mort.
Jo no hauré mort.
Faré vacances!
 
Una abraçada immensa .
 
 
 
Jordi Balsells Marcó. Jordi Balsells Marcó.



+ Publicar el meu comentari