Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Homenatges - Història local | Revista 79

A l'entorn de Palmira Jaquetti i Isant

 

Enguany s’acompleixen cent deu anys del naixement de Palmira Jaquetti i Isant (1895-1963), figura singular que ha restat desatesa fins ara, tot i haver portat a terme una tasca important en la recol·lecció del nostre cançoner popular, a més d’haver-se dedicat a la pedagogia i a la creació artística, tant en el vessant literari com en el musical. L’equip de recerca que formem M. A. Subirats, J. Roma, J. Godoy i S. Rebés vol reclamar l’atenció que mereix aquesta gran folklorista.

Nascuda a Barcelona l’any 1895 en el si d’una família obrera que li va procurar una bona formació, va cursar Magisteri i estudis de música. Obtingué plaça de mestra titular a Vilaplana (Baix Camp), on aplegà, entre febrer i juliol de 1921, un petit recull de cants populars, fet amb materials locals, però també d’Alforja i de Botarell, als quals afegí els fruits d’un tempteig al Solsonés. Tot plegat, i sota el títol «Cançons populars catalanes. Lema: Les velles cançons, dolces i belles», va obtenir un accèssit de 75 pessetes al primer concurs que havia convocat l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, a través de l’Orfeó Català (1922). Havent tornat a Barcelona, Palmira va completar els estudis que li van permetre l’accés a l’ensenyament secundari. També col·laborà amb l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, fundat per Francesca Bonnemaison.

Entre 1925 i 1934, va efectuar diverses missions de recerca –als Pirineus i a la costa– per encàrrec de l’Obra del Cançoner, sempre en companyia d’un altre col·lector, tal com establien les normes de l’entitat. Recercava amb altres dones, Maria Carbó o Mercè Porta, i durant una temporada, acompanyada del seu marit, el pintor belga Enric d’Aoust (1906-1982), amb qui va contreure matrimoni l’any 1927, després d’una relació epistolar. Tant la suma de les cançons recollides com l’excel·lència literària de les seves memòries són mereixedores d’un esment especial dins l’Obra del Cançoner. A partir de 1934, i a causa d’una artropatia severa que va esdevenir crònica, va haver de renunciar al treball de camp, tret d’un aplec voluntari (1940) i d’una col·laboració aillada amb l’Instituto Español de Musicología del CSIC (1945). L’estiu de 1932 havia guanyat la càtedra de Llengua francesa a l’institut de Calatayud, i encara que va tornar de seguida a Barcelona (1933), «això havia estat una profunda escisió amb el meu marit», segons confessa a l’escrit «Intent de fer-me jo mateixa una fitxa» (ed. per Roser Matheu, dins Quatre dones catalanes, Barcelona, 1972). Des de l’octubre de 1932, el seu home era professor d’alemany i d’anglès a l’Escola Normal de la Generalitat. Enric i Palmira es divorciaren durant la guerra civil. El rastre d’ell es perd de moment a l’estranger. Ella, catalanista de conviccions catòliques, va continuar treballant a l’institut Pi i Margall de Barcelona (depenent de l’Institut Escola del Parc de la Ciutadella) i, un cop derrotada la República, va passar a l’institut Montserrat (1939), fins a la seva mort en accident de carretera, al terme de Santa Margarida i els Monjos (1963). L’any 1938 havia publicat el poemari, L’Estel dins la llar, i el 1943 un llibre per a infants, Mis canciones, amb il·lustracions d’Elvira Elías. Cal afegir que a partir de 1941 prengué el costum d’estiuejar a la Vall d’Aran, a Salardú i sobretot a Artíes, i que, enamorada d’aquella terra, n’estudià la natura i la llengua, tot escrivint, per exemple, «Apport a l’hydronomye du Val d’Aran» (VI Congrés de Ciències Onomàstiques, Munic 1958) i «Contribution à la syntaxe de l’aranais» (IX Congrés de Lingüística Romànica, Lisboa 1961). Al seu torn, l’Enric d’Aoust va iniciar una nova vida a Mèxic, on va assolir justa fama com a pintor de paisatges acolorits, però sobretot com a retratista d’una munió de joves abillades d’indígenes i de belleses nues, sota les influències de Diego Rivera i de l’espanyol Julio Romero de Torres (vegeu http: // www.edaoust.org).

Palmira Jaquetti no era tan sols una d’aquelles pioneres en la recerca de la música tradicional, sinó que seguia una vocació i una dedicació en la línia de treball iniciada per Rossend Serra i Pagès i per les seves deixebles Sara Llorens, Adelaida Ferré, Maria Baldó i tantes altres dones que van encarar la recerca folklòrica d’una manera prou acurada, per sobre del nivell general d’aquella època.

Encara que no tenia gaire experiència en fer treball de camp, el seu compromís amb l’Obra del Cançoner –que dirigia el músic Francesc Pujol, de l’Orfeó Català, i que patrocinava el pròcer de Sant Feliu de Guíxols Rafael Patxot i Jubert– li va obrir una dimensió nova, empresa amb l’entusiasme de trobar-se amb una extensió de la seva vocació pedagògica. Així va encetar la tasca a la Seu d’Urgell (1925), on vivia la família paterna, cosa que li oferia la seguretat de ser atesa. Quan era possible, l’Obra cercava avaladors que facilitessin l’entrada dels col·lectors a cada població. Sense anar més lluny, la missió de Jaquetti a Sant Feliu de Guíxols s’emparà amb el nom del senyor Patxot. També el mestre Pujol disposava de contactes al Pallars Jussà, al Pallars Sobirà i a la Ribagorça, ja que tenia casa a Tremp i hi passava temporades. Hem d’advertir, però, que Palmira i les seves companyes, pel fet de ser dones que anaven soles de camí, no sempre van ser ben rebudes pels representants de la cultura local, ja fossin mestres o capellans, i que sovint van haver de patir burles, reprovacions i recels.
En el decurs del treball de camp, Jaquetti va anar evolucionant i perfeccionant el mètode de recerca, i també va ampliar el radi de gèneres que recull (goigs i danses, que en un primer moment no hi trobàvem). Tanmateix, cal reconèixer-hi els condicionants de l’arreplega en aquelles dates, marcada ideològicament per la pervivència d’una visió essencialista del folklore que afectava en certa mesura els materials mancats de «catalanitat», ja siguin les jotes o les balades d’un clar origen castellà.

Les memòries o diaris de camp de Palmira Jaquetti ens permeten conèixer, a més d’un devessall d’informació, com era ella qui dirigia el treball. Ella era qui transcrivia la música de la cançó mentre que Maria Carbó o Enric d’Aoust n’apuntaven la lletra. Aquest darrer també treia fotografies dels informants, encara que a vegades no tenien pressupost per tants «retratos» com la gent els demanava.

D’altra banda, els seus diaris ens expliquen com matinava, com podia fer creïble la seva tasca a gent que desconfiava de dues noies soles, com tornava un i altre cop a les cases per trobar-hi informants disposats a dictar cançons. Els comentaris de les seves dificultats per a trobar allotjament, per a fer entendre que portava a terme una missió seriosa, malgrat la seva joventut i el fet de ser dona, ens omplen els seus diaris de camp d’una profunditat que emmarca l’experiència  investigadora. No es tracta com altres dietaris d’un seguit de planes bastides només amb les dades imprescindibles. Ben al contrari, gràcies al seu gust pel detall i a la seva afició literària podem reconstruir l’ambient i les directrius de la feina, i unes dimensions molt humanes dels informants i dels col·lectors, units per les cançons.

Tot seguit transcrivim un dels innumerables fragments del diaris de les seves missions de recerca, on queda ben palès que no es tracta d’unes anotacions ordinàries de camp, sinó que s’hi trasllueix, a cada paraula i a cada frase, una excel·lència poètica que enriqueix el text i fa més gran l’aportació de Palmira Jaquetti al nostre coneixement d’una societat i d’uns temps passats. El primer paràgraf ens descriu el temps que hi feia al poble mariner de l’Escala (Alt Empordà), mentre que el segon parla de la visita que fa a una informant que li havia cantat el dia anterior:
 

«Dimecres, 2 gener 1929
La tramuntana bufa damunt la terra corpresa. La mar ja està vestida. Hi juguen els anyells. Els carrers són una cinta de seda, que passa, llisquent i freda. A les cantonades tot brunz i somica. El cel  es trenca a bocins, s’esberla la mar; les gavines es precipiten, xisclen. El vent arrabassa els cabells, furiós de no haver-vos. Tot és un esbojarrat concert. La porta roman closa. El cor s’estremeix.
Marcel·lina ha emmalaltit. Les cançons li llevaren feixuguesa, es sentí donzella, i a la nit la família ha hagut de socórrer-la en un atac. Ara té el front apagat, i els lliris s’han tornat de cendra. Dolça i piadosa doneta. Qui sap quan podrà tornar a cantar? Ara dorm. Té un son trencat, fatigós.»
(Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials, vol. X, p. 250.)                                 
 
Palmira Jaquetti compta amb una intuïció artística que li fa comprendre alhora la necessitat d’un treball de camp més complet que el simple acopi de cançons-objecte. D’aquesta manera, el resultat de les seves enquestes i els materials de les seves memòries ens proporcionen avui una quantitat de dades avinents per a comprendre millor la societat que va trobar.

Aquest article sobre Palmira Jaquetti i Isant es va publicar a la revista Caramella, Revista de Música Popular, número XIV, gener-juny 2006, pàgines 64 a 66.  Des de Lo Perdrís agraïm i felicitem els autors del text i a la Revista Caramella la difusió d'aquest article. Uns intem a que coneixeu Caramella, revista especialitzada en música popular i que vistiteu la seva pàgina web: www.revistacaramella.cat


Maria Àngels Subirats, Josefina Roma, Joan de la Creu Godoy i Salvador Rebés
(Equip de Recerca Palmira Jaquetti)




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps

Passatemps 91: Autodefinit

Passatemps

Passatemps 90: Més entrevistes a Lo Pedrís (4)

Passatemps

Passatemps 89: Més entrevistes a Lo Pedrís (3)

Passatemps

Passatemps 88: Més entrevistes a Lo Pedrís (2)

Passatemps

Passatemps 87: Entrevistes a Lo Pedrís (1)

Passatemps

Passatemps 86: Cognoms d'onze líders polítics mundials

Passatemps

Passatemps 85: Bona música a Radio 3

Passatemps

Passatemps 84: Literatura catalana

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Demografia Necrològiques 2022

Defuncions 2022 Maria Huguet Mestre, 90 anys, 11 de febrer Jesús Marín...
Què passa, Notícies, Portada

Demografia Casaments 2022

Casaments 2022 Cristina Solé Aragonés & Jordi Pellicé...
Què passa, Activitats, Portada

Demografia Naixements 2022

Naixements 2022 Cel Boqué Cabré (1 de maig) Teix Franch Valls (19 de...
Recerca, Natura, Portada

Contraportada: Els moixons del terme, PINS€

Pinsà comú (Fringilla coelebs) Autor foto: Josep M. Toset
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre

Puja Ja tenim metge i el Casal ja torna a tenir cafeters. S'han solucionat dues...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 89, va sortir el pany de la porta del número 1 del Carrer...
Entitats, Jubilats, Portada

Excursió a Vall-de-roures

El passat 27 d'octubre, organitzat pel Consell Consultiu de la Gent Gran, vam anar a...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís pel Món

L'Eva Aymamí i el Miquel Duran, a Colmar, Alsàcia.
Recerca, Cuina, Portada

Per Nadal, receptes fàcils

Ja hem fet una altra volta al Sol, i Nadal ja és aquí, amb ganes de fer receptes de...
Història, Masos, Portada

Ca l'Estudiant

SITUACIÓ És una casa aïllada. Queda per sobre de l’arrencament...
Història, Masos, Portada

Ca l'Estevenet

SITUACIÓ És una de les cases situades en la renglera de...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

La Festa Major en imatges - 3

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Festa Major en imatges - 2

Què passa, Activitats, Portada

La Festa Major en imatges - 1

La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Notícies, Portada

Pregó de la Festa Major de Vilaplana 2022

Alcalde, regidores, regidors, vilaplanenques i vilaplanencs, moltes gràcies per haver-me...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 90 (desembre 2022)

Nota de record per a aquestes festes: S’ha de comprar tot el que fa falta (si sobra,...
Recerca, Natura, Portada

Educació canina

L'article anterior, el vaig acabar amb aquesta frase: “Si voleu que els vostres gossos...
La nostra gent, Literatura, Records, Poemes, Portada

Un poema dedicat a l'amic Oleguer Huguet

(PRIMERA PART) ET IN ARC511ADIA EGO... (I) (A l’amic O. Huguet, Premi de...
Literatura, Assaig, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

La tercera paraula de la mort secreta és alego. Alego és un terme ben...
Recerca, De cinema, Portada

REC22

VA DE CINE Com sempre, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona arrenca amb...
Què passa, Esports, Portada

Els pobles de la Serra de l'Argentera - Pradell

Aquesta és una excursió pensada per començar o acabar amb tren....
La nostra gent, Efemèrides, Homenatges, Portada

La Quimeta fa cent anys

CENTENARI DE JOAQUIMA AYMAMÍ AGUSTENCH Ens complau felicitar l’aniversari de...