Entitats - Portada - Mussagats | Revista 103

Els gats es reconeixen pel nom?

En el número anterior de Lo Pedrís s’agraïa als donants de sang felina: el Núvol, el Daril, la Negreta, el Gas, la Taca, la Biela, la Tammy, el Tomy, el Bebé, el Bitxo, l’Apolo, la Moon, la Mixeta, el Bobi, la Nineta i la Mutxi. Una bona llista de gats, cadascun amb el seu nom. Però, ells l’entenen? És creença comuna que a aquests animals el seu nom no els fa ni fred ni calor, ni el coneixen, ni vindran corrent quan els cridis com faria un gos. Els gossos sí que saben com es diuen, i fins i tot poden entendre algunes paraules i relacionar-les amb objectes. Però els gats no, els gats van a la seva i no té cap sentit donar un nom a un gat. És certa aquesta opinió?

De cap manera. Les evidències demostren tot el contrari, encara que el gat ancestral era un animal solitari, la convivència amb humans ha fet dels gats uns animals capaços de distingir expressions facials i conèixer perfectament la veu i la cara del seu amo, així com la de les persones que conviuen amb ell. A més, no només coneixen el seu nom, sinó que també identifiquen les cares d’altres gats amb els quals conviuen, i les relacionen amb el nom.

Això ho sabem a partir d’un estudi anomenat Cats learn the names of their friend cats in their daily lives. La investigació parteix d’una pregunta senzilla: els gats poden aprendre el nom d’altres gats amb qui conviuen? És a dir, si en una casa hi viuen tres o quatre gats, poden associar el nom “Misha” amb un individu concret i “Sushi” amb un altre?

Ja s’havia demostrat que molts gats reconeixen el seu propi nom. Però això no implica necessàriament que entenguin que els noms serveixen per identificar altres individus. Per comprovar-ho, els investigadors van dissenyar un experiment basat en la sorpresa.

Els gats participants —que convivien amb diversos gats— miraven una pantalla on apareixia la imatge d’un dels seus companys mentre sentien un nom pronunciat per una veu humana. A vegades el nom coincidia amb el gat de la imatge; altres vegades no. Els investigadors mesuraven quant temps mirava la pantalla el gat.

El resultat va ser revelador: quan el nom no coincidia amb la imatge, els gats miraven més estona, com si alguna cosa no encaixés. Aquesta reacció indica que havien après a associar el nom amb l’individu correcte i que s’estranyaven quan l’associació es trencava.

Què vol dir tot això? Potser no significa que els gats entenguin el llenguatge humà, però sí que són capaços d’establir associacions entre paraules i individus només pel fet de conviure en una casa, sense entrenament i sense recompenses. Un tipus d’habilitat que s’apropa al que en psicologia s’anomena “referència simbòlica”, és a dir, comprendre que un so pot representar una entitat concreta.

Aquesta descoberta reforça una idea cada cop més present: els gats, tot i la seva fama de distants, són més sensibles a la comunicació humana del que sembla. Potser no sempre ens fan cas, però això no vol dir que no ens entenguin.