La nostra gent - Què passa - Efemèrides - Activitats - Portada | Revista 102

La nit del Pregó: Vilaplanenc/a de l’any 2025

Moment de la lectura de la presentació de la Vilaplanenca de l'Any
Bona nit a tothom!

Ep! I també, gràcies per venir, eh! Perquè val tot un humor venir a veure com donem a una persona un “tros de marbre amb un ferro caragolat”! I per aguantar aquestes cadires tan incòmodes que es claven als ossos del cul!

Senyor Alcalde: A veure si comprem coixins!

A veure, heu de reconèixer que sou tots aquí només pel “vino español” i les mimoses de la cloenda... eh? Ah! I, és clar, per xafardejar i criticar a veure qui serà el nou Vilaplanenc de l’any! Que ja ens coneixem!

Bé, anem per feina! Però, abans de seguir, us he de dir una cosa: Sabeu el que costa fer la revista? Ocu! No és pas fàcil!

Que si tu fas l’Editorial i jo l’Entrevista. Que si hem de fer una sopa de lletres amb els noms de les fonts del terme. Que si s’ha de posar una foto d’un moixonet, d’una floreta o del pany d’una porteta d’una caseta... Que si puja la festa i baixa la cacota dels gossos. Que si la portada no m’agrada gens o que la propera l’encomanaré al meu nebot. Que si no arriben a temps els articles...

En fi, que a vegades les reunions són com nius de garses! I això quan som més de tres! Mireu que hauria de ser fàcil posar-se d’acord tres persones! Doncs, ni així!

Això, sí! Riure ens en fem un fart! En vint-i-cinc anys que fa que fem la revista hem rigut, i molt! De les xafarderies del poble que el Pitxi i el Jordi puntualment informaven a cada reunió, dels escrits sobre els ovnis de l’Antònio Maravillas, de l’èxit de l’Aigua de València de la Teresa, de les confusions (ocu! INVOLUNTARIES!) del Pitxi en els natalicis o dels sopars a Ca La Peirona. Aquí cal que fem una menció molt especial: Com enyorarem la font d’inspiració “espiritual” que infonien els xupitos que el Joan Maria i la Mercè ens servien amb tanta diligència! Hem de reconèixer que aquells sopars han fet molt per la producció de Lo Pedrís!!!

Però també vam plorar molt quan el Pep de las Heras ens va deixar...

En qualsevol cas i reprenent el fil, també us hem de dir, que, per estrany que us pugui semblar, no ens hem barallat mai! I mireu que, els que som, tenim caràcters i edats ben diferents! Bé, mai, mai... tampoc! Però la veritat és que mai ha arribat la sang al riu!

Ah, el riu! Alerta! Que ja ho deia l’Oleguer Huguet que a Vilaplana estem molt donats a la hipèrbole! El riu! Quin riu? Si durant onze mesos és sec!!! Com seca està la llibreteta del banc de Lo Pedrís! Penseu que el guardó que enguany havia d’encomanar la Montse Planot a l’escultora, Mercè Bessó, com que no el podíem pagar, li hem hagut de demanar al Pitxi que ens deixi el seu per fer veure que el donarem avui! Però ja us asseguro que no se’l quedarà el premiat, eh!

Ah! I voleu saber una altra cosa? Voleu que us diguem la veritat? Doncs que som l’única associació del poble, de tota la història de Vilaplana, que no fem un àpat sense pagar-se’l cadascú de la seva butxaca! Ni per a sopar un dia a l’any no hi ha ni un duro, perquè s’han de comprar segellets per als subscriptors que reben la revisteta per correu, o perquè falta tinta per imprimir! Res! Al final: ben pelats! Potser per això ningú no vol prendre’ns el puesto i fer la revista al seu gust!

I per repartir la revista? Ni us ho imagineu! Mai sabem quantes revistes van a cada casa... Bé, és realment impossible desxifrar les llistes de repartir! Que si aquí n’hi van dues, que si no, que n’hi van tres! Que si a aquesta casa són subscriptors, però que no paguen. I l’absentisme? Me n’enfoto dels funcionaris! A vegades som dos i altres sis a repartir! Vaja! Una feinada! Una feinada perquè TOTS valtros tingueu puntualment la revista a casa, cada trimestre!

Això sí, amb l’únic que hem coincidit cada temporada és amb la tria del Vilaplanenc o de la Vilaplanenca de l’any!

Cap a finals d’agost van apareixent les propostes de Vilaplanencs o Vilaplanenques més matineres, ben bé avançant-se als primers bolets de la temporada. I, com si un encanteri ens guiés, quan tenim la nostra Festa Major a tocar, ja hem pres la decisió final.
I enguany no ha estat diferent:

Aquest any volem valorar una tasca que s’està fent per mostrar-nos a l’exterior. És un compromís que ja fa unes quantes temporades que es va renovant i han estat diverses persones que n’han dut la veu cantant en el passat. I ara, sense oblidar-nos d’aquestes persones que han precedit el nostre personatge i que han contribuït a fer gran aquesta Festa, volem premiar una altra persona que ha fet molt perquè la nostra gent s’hi senti valorada, respectada i escoltada. Volem valorar una feina que no ha estat fruit d’una nit (d’estiu, més concretament...) ni de dues, i que ha aconseguit que una producció artística tan establerta i reconeguda llueixi amb un caire més de quilòmetre zero que mai.

I, tot i que és un “individu” que el podeu trobar nedant o prenent el sol a la piscina del Casal o passejant pel poble com qui no li va res mirant d’atrapar la mica de fresca que ha fet aquest estiu, si teniu el plaer de tractar-lo aviat hi trobareu un solatge tan proper i senzill, tan de bona gent...

Perquè ha sabut recollir amb mestria i coratge el testimoni d’un espectacle tan establert i definit com el nostre Festival d’Estiu més important i reconegut, i donar-li un aire nou.

Perquè és una meravellosa encantadora de serps, a més d’una professional tremenda i contrastadíssima.

Perquè si entenem l’art com “El producte deliberat de l’organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions”, ella ha aconseguit mostrar-nos de prop una bona part d’aquesta proposta artística, més genuïna, més immediata, més íntima.

Perquè ha treballat de valent per donar a conèixer el que som capaços de fer els vilaplanencs i les vilaplanenques i fer-nos perdre la por de mostrar-ho al món.

I perquè no us volem decebre de cap manera i no volem fer-vos esperar més, us hem de dir que us hem tornat a convocar ara i aquí per anunciar-vos que...
L’Associació Cultural Lo Pedrís té el goig d’anunciar-vos que, reunits en sessió plenària i per unanimitat de tots els seus membres, ha decidit que la Vilaplanenca de l’any, corresponent a l’edició de l’any 2025 és

LA MERCÈ MARINÉ FERRÉ.