Recerca - Natura | Revista 99

El món rural: La catifa dels projectes “d'interès públic”

L’Associació La Vall SoStenible continua defensant el territori davant les amenaces dels projectes fotovoltaics d’empreses estrangeres que només pretenen utilitzar el nostre sòl agrari per produir l’anomenada energia verda i vendre-la després a qualsevol indústria. Com si això no fos prou, a aquest degoteig constant s’hi suma ara l’amenaça recurrent d’una línia de Molt Alta Tensió (MAT), que tant pot ser de Forestalia com de l’Estat, és a dir, de Red Eléctrica Española. Aquesta ens la justifiquen per la necessitat d’estabilitzar la xarxa a causa de les fluctuacions provocades per l’entrada d’energia procedent de les renovables. Argumenten que la xarxa d’alta tensió actual no és suficient i que cal una línia nova... Si us plau! És evident que no ho és, però no pas per manca de capacitat intrínseca, sinó perquè l’energia que es consumirà a la Secuita, per exemple, vindrà de molt lluny, concretament d’Escatrón (Aragó). Mentre l’energia es produeixi lluny dels centres de consum, sempre hi haurà la necessitat de construir MATS per transportar-la.

Segons les previsions del PROENCAT, l’any 2030, el 50% de la generació elèctrica hauria de provenir de fonts renovables. La paraula “emergència” s’ha convertit en la coartada perfecta per justificar aquest desplegament desordenat de les renovables. Davant la manera de com s’està duent a terme, tan poc planificada, des de l’Associació vam elaborar una “Guia per a l’admissió de projectes fotovoltaics al municipi” destinada als ajuntaments dels nostres tres pobles. L’objectiu és aportar elements clarificadors i criteris equilibrats que respectin la nostra realitat.

Arrosseguem una sèrie de condicionants que no faciliten prendre decisions amb calma: la legislació sobre el desplegament de renovables (PLATER) encara no s’ha aprovat, no existeix una moratòria que protegeixi els municipis petits d’abusos o col·lapses i els tràmits administratius per l’admissió de projectes s’han simplificat per obtenir ràpidament informes favorables de tots els departaments haguts i per haver.

D’altra banda, a l’Aleixar, Vilaplana i Maspujols coneixem el potencial d’autoabastiment amb fonts renovables gràcies a un estudi de la Universitat Rovira i Virgili. Aquest demostra que és possible complir els objectius de la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, sobre el canvi climàtic, aprofitant espais ja alterats per l’activitat humana i minimitzant l’ocupació innecessària dels termes municipals.

La transició energètica s’ha convertit en el negoci més gran del moment i això representa un perill considerable. Des de l’Associació creiem que les inversions als nostres municipis no haurien de beneficiar el capital privat especulatiu, sinó afavorir projectes amb un impacte real en l’economia local. En matèria energètica, caldria prioritzar que la propietat, la producció i la gestió estiguin en mans de la pròpia comunitat, mitjançant Comunitats Energètiques o els ajuntaments.

Per tots aquests motius, vam proposar als ajuntaments que, si els arriben projectes externs, abans d’acceptar-los es valorin segons els següents principis:

DEMANDA: La proposta ha de ser realista i ajustar-se a la demanda real. Un projecte sobredimensionat podria ser desestimat d’entrada.
SOCIAL: Cal oferir espais de diàleg, cocreació i codecisió per generar consens social i definir estratègies i projectes. S’han d’explicar les afectacions i les compensacions previstes. Prioritzar espais o excedents municipals per destinar-los a famílies amb pocs recursos i facilitar als pagesos i PIME la instal·lació de plaques per cobrir les seves necessitats energètiques.
TRANSPARÈNCIA: Uns processos transparents ajuden a detectar més fàcilment les males pràctiques d’algunes empreses promotores.
COHERÈNCIA: La planificació urbanística municipal ha de ser coherent amb el marc legislatiu català (PLATER, Pla Sectorial Agrari) i preveure on implantar renovables abans que arribin els projectes.
EFICIÈNCIA: Les localitzacions més adients són les que optimitzen la distribució d’energia. L’autoconsum és el més eficient, ja que l’energia es genera a la teulada o prop del punt de consum.
SOSTENIBILITAT AMBIENTAL: Cal revisar acuradament les afectacions sobre l’ecosistema i la biodiversitat, preservant els terrenys productius i els espais d’alt valor natural o crítics per a espècies amenaçades, que han de quedar fora de qualsevol infraestructura energètica. La sobirania energètica ha de ser compatible amb la sobirania alimentària. El sòl agrícola és un recurs estratègic clau, i mantenir-lo també pot reduir el consum energètic, per exemple, disminuint les emissions del transport de productes.

A més, a la guia vam proposar una classificació d’espais susceptibles d’acollir instal·lacions renovables, seguint un ordre de prioritats:

Espais urbans, aprofitant teulades d’instal·lacions municipals o particulars.
Espais periurbans degradats o antropitzats (pàrquings, poliesportius, basses, dipòsits, depuradores...), seguint un criteri d’optimització segons el nombre de connexions possibles.
Edificis en espais rurals (granges, magatzems, etc.).
Terrenys degradats no recuperables agrícolament i sense interès ecològic ni patrimonial (com zones extractives en desús).
Terrenys rústics amb conreus de baix valor i recursos hídrics nuls o escassos, sempre que l’ús no tingui una afectació ambiental significativa.
Explotacions agrovoltaiques en cultius amb poca biodiversitat.
Terrenys agrícoles petits (menors de 0,5 ha) que no estiguin prop de zones forestals ni envoltats de bosc, per evitar interferències amb la fauna i la flora i minimitzar riscos en cas d’incendis forestals.

Sabem que la implantació de renovables està generant una gran ruptura social en moltes zones rurals. La població no està prou informada dels projectes que arriben, i els ajuntaments petits no poden gestionar-los amb la serenitat necessària, ja que tant les empreses com l’administració superior sovint els donen presses.

Mantinguem-nos units i informats, o el món rural acabarà convertint-se en un territori de sacrifici per aquesta bombolla especulativa en què s’està transformant la transició energètica.