La nostra gent - Entrevistes | Revista 99

Entrevistem a... Jordi López “El águila del Norte”

Fa uns anys la meva professora de ioga em va comentar que anava a fer una cerimònia del foc sagrat amb un Xaman a Vilaplana. Això em va causar molta curiositat. Amb els anys Jordi López s’ha convertit en un mestre que m’ha portat a aprofundir en un camí d’autoconeixement que ara sé que no s’acaba mai.

Avui m’apropo al Maset per entrevistar-lo.

- Què és ser un Xaman?
Un Xaman és una persona que ha realitzat una connexió amb la seva supraconsciència, amb el seu coneixement interior i pot aplicar-lo a la seva vida, i és d’aquesta manera que pot ajudar els altres.

- Pots explicar-nos què és la supraconsciència?
A la supraconsciència se la coneix amb molts noms: el jo superior, el mestre interior o el nostre esperit, que l’Església catòlica anomena l’Esperit Sant. És la nostra part de consciència essencial amb la qual ens comuniquem a través de la meditació, a través dels somnis o després de morir. La supraconsciència és l’essència més elevada que habita dintre nostre i pocs en som conscients.

- Què et va portar a aquest racó de món?
Buscava un lloc que estigués totalment aïllat i alhora a prop i em va cridar molt l’atenció l’energia d’aquestes muntanyes. Només arribar aquí, ja vaig sentir que era casa meva.

- Estar connectat et va fer sentir que era casa teva?
Connectat vol dir estar amb els peus connectats a la mare terra i amb l’univers, amb l’esperit. No és una veu que em parla, és un sentir amb total certesa.

- Conec una mica la teva trajectòria. Havies viscut en un món en què feies de tècnic d’espectacles i també eres un fotògraf reconegut. Què fa que facis un gir tan important a la teva vida i et decideixis per un camí tan diferent?
És molt senzill de comprendre. Amb quaranta-nou anys jo ja tenia tot el que es pot tenir. Professionalment, era fotògraf, director tècnic, dissenyador d'il·luminació, editor, vaig treballar en cinema, en televisió, vaig fer moltes coses. També ho tenia tot en els àmbits familiar i econòmic, però em sentia buit i em vaig qüestionar que hi devia haver alguna cosa dintre meu que no estava veient. Va ser en aquest moment que van aparèixer sincronicitats, casualitats, que em van portar a poc a poc cap a aquest camí, per estar millor, no estar contínuament insatisfet, i omplir el meu buit existencial de saber què faig aquí.

- En quin moment ho deixes tot per començar aquest camí?
Cap al 2008, estava impartint el primer curs de xamanisme i mentre estava introduint el curs em deia a mi mateix: Jordi, quan hem decidit ensenyar xamanisme? És a dir, no va ser una decisió de la meva limitada ment humana, va ser més aviat una decisió d’aquest ésser essencial del qual hem parlat al principi, alguna cosa que ja m’estava destinada i, sense adonar-me'n, vaig començar a fer. Feia més de 20 anys que treballava sol al meu estudi amb poca comunicació social. D’entrada em resultava divertit perquè venia a veure’m molta gent i jo tornava a ser el Jordi extravertit i social. Progressivament, l’altre tipus de treball anava disminuint a l’hora que augmentava la meva activitat xamànica. Fins que l'any 2016 vaig tenir una gran crisi emocional i sentimental que em van fer replantejar la meva vida i deixar tota mena de treballs relacionats amb el món de l’espectacle i la imatge per a començar a dedicar-me plenament i exclusivament al xamanisme.

- Igual com a mi que m’ha costat dir als meus amics que venia als teus cursos, imagino que a tu també t’haurà costat fer el pas d’autoanomenar-te Xaman.
De fet, jo em dic xaman perquè la gent entengui el que faig, perquè no es confongui amb un fuster o un altre tipus de professional. La paraula Xaman no és més que una etiqueta que defineix una activitat. La primera vegada que vaig sentir la paraula Xaman va ser quan tenia quaranta-nou anys. M’imaginava un home semi despullat amb taparrabos, maquillat de blanc, excèntric i fent bogeries al voltant d’un foc, perquè és tal com ens ho ha venut el cine. Ara s’ha creat la idea que tots els xamans utilitzen plantes o substàncies al·lucinògenes i això no és real, cap dels xamans que m’han ensenyat fan servir plantes.

- Llavors com et sents sent un Xaman?
Mira Mei, soc un ésser humà. Quan estic al camp, faig llenya o construeixo un moble, perquè m'agrada la fusteria, o faig marges de pedra. Quan exerceixo de xaman soc més aviat com un receptor de ràdio i les paraules van fluint de la meva boca. El que faig com a xaman és aplicar a la meva vida allò que ensenyo, per estar jo millor, perquè, si no serveix per a la meva vida, no servirà als altres.

- I les ofereixes perquè la gent estigui millor.
Bé, sí, però ho faig perquè a mi m’agrada. Quan estic parlant de xamanisme em sento realitzat, em sento molt a gust. Per a definir qui soc com a Xaman seria una barreja entre remeier, psicòleg, assessor... No sé com explicar-ho, perquè no tots els xamans són iguals: hi ha tants xamanismes com xamans, n’hi ha de tots els colors, l'únic que has de buscar és quin Xaman vibra amb tu, amb el teu camí, quin s’apropa més a qui ets tu i a cap a on tu vols anar. Buscar aquell Xaman que té les eines que tu necessites. En ser xaman no em sento millor, ni superior, al contrari, cada vegada que avanço més en el coneixement de qui soc jo, més m’adono que no sé res, i que no t’he de dir com omplir la teva vida, però sí donar-te les eines perquè tu ho descobreixis.

- Cada vegada que vinc veig nous espais al voltant del Maset. És molt bonic veure com has anat transformant aquest espai amb el teu treball amb la fusta, les pedres i la cura de la natura, creant racons molt ben integrats. També veig a la teva pàgina web que és un espai obert a experiències que ofereixen altres persones.
Hi ha moltes persones que són molt bones transmetent activitats d’ajuda personal i el que faig és oferir l’espai perquè està molt bé energèticament, la natura n’és còmplice, i de moment s’estan fent activitats com: temazcals, cercle de dones, cerimònia del cacau, Ecstatic Dance, constel·lacions...

- A part de cursos també ofereixes sanació. Aquí venen persones de diversos llocs perquè les ajudis a sanar. Ens pots explicar en què consisteix la sanació, Jordi?
La paraula sanació significa connectar-se amb el que és real. Però, què és el real? Doncs aquesta consciència que tots tenim a dintre. Quan som capaços de connectar-nos a aquesta supraconsciència, a aquest ésser essencial nostre, podem sortir de la malaltia, sortir de la Matrix de sofrir buscant obsessivament el plaer o el benestar. Hi ha gent que treballa molt intensament per aconseguir la felicitat i és un cercle que no s’acaba perquè sembla que la felicitat no acaba d’arribar. Jo convido a les persones que es connectin amb la pau. La felicitat és el resultat d’estar en pau i es troba en les petites coses: un cafè, una infusió, mirar el foc, una tarda de sol, collir taronges al teu propi taronger... Sanar és bàsicament connectar amb el que és real: el fet que estem aquí a la vida per aprendre alguna cosa nova. Som alumnes aprenent el que és l’amor experimentant com no és l’amor, que és una forma molt viable d’aprendre. Sanar és connectar a aquesta part que hi ha en cada un de nosaltres i que està feta de pau i alegria, el que anomenem amor.

- Et presentes com a Xaman Crístic. Ens pots parlar d’aquest cognom?
El Xaman és el que està en contacte amb la terra, amb les muntanyes, amb la naturalesa, està arrelat a la natura i coneix les seves lleis i també les lleis de l’energia. El Crístic és el que es connecta amb el coneixement cristal, el coneixement que hem d’aprendre a abraçar tant la llum com la foscor, igual que abracem el silenci i la música, igual que abracem el buit i el tot. Hem d’aprendre a observar que la foscor és només ignorància, desconeixement, és a dir que la maldat no existeix, i que la llum és coneixement. Jo sempre dic que no hi ha gent dolenta, sinó que hi ha gent ferida, i aquesta ferida és la que els fa reaccionar causant dolor a si mateixos i als altres. La part crística ens connecta amb la compassió que és la comprensió de la naturalesa humana, on estan inclosos els nostres pensaments positius i negatius, les emocions, els sentiments. Quan som capaços de comprendre-la, quan som capaços de veure el nostre funcionament intern, tot el camí s'il·lumina. El xamanisme crístic és la connexió que fa un ésser humà amb la terra i l’univers. I és una forma de baixar el cel a la terra que significa portar aquí a la terra allò que trobem a faltar del cel que és la pau, l’harmonia, l’amor incondicional, la compassió i la creativitat. Tot això ho podem baixar si ens connectem amb la terra a través del nostre cos, del nostre cor i de la nostra consciència, alineant la ment, el que sent el nostre cor i el que sent la nostra ànima que està en el ventre, i és així com pots canviar la percepció que tens del món i ser un exemple per als altres.

- Moltes gràcies, Jordi. Com es pot contactar amb tu?
Per contactar amb mi, podeu venir a aquestes activitats gratuïtes o a algunes que tenen un cost molt petit i que són per venir a conèixer-me. Estic obert a totes aquelles persones que troben que hi ha alguna cosa que els falta a la vida o que els incomoda o que es qüestionen aspectes crucials com: qui soc?, què he vingut a fer?, on vaig? Qui es faci aquestes preguntes em pot venir a veure. Ara bé, jo no li diré qui és, ni que ha vingut a fer, però sí que li puc donar alguns trucs perquè ho vagi descobrint. També podeu trobar més informació a la web www.elaguiladelnorte.com i a Instagram: @jordilopezaguila