La nostra gent - Entitats - Homenatges - Escola | Revista 98

Vint anys de las reobertura de l'Escola

La Conxi Espinosa, la directora 20 CURSOS D'ESCOLA

Raúl i Conxi

Per començar a parlar-vos d'aquests vint cursos des de la reobertura de l'escola farem referència a “Lo Pedrís” núm. 21, on es pot trobar un monogràfic “Torna l'Escola”. En aquesta revista es parla d'un present i un futur de l'escola així com d'un abans de la mateixa.

En aquest moment, tot i no perdre de vista els nostres orígens, ens agradaria posar l'èmfasi en el present i el futur de l'escola i del poble i recordar algunes paraules que van sortir en la revista anomenada a l'inici.

En alguns dels escrits surten paraules com “tots ens en sentirem orgullosos, se sabrà valorar l'esforç...” També es manifesten inseguretats, dubtes, felicitacions, continuïtat en el temps...

Han passat vint cursos i desitgem que totes aquelles incerteses i inquietuds hagin quedat enrere, que junts veiem i visquem el futur amb esperança, il·lusió i alegria. Tal com es recollia a l'inici de l'escrit de l’AMPA, en aquella revista monogràfica d'ara fa 20 anys, creiem que continuem carregats amb les motxilles “roges” plenes de candidesa i esperança per continuar el nostre projecte educatiu i que s'hagin anat omplint de la clara llum del saber, de l'amistat, de la solidaritat, de l'alegria dels jocs, la constància en el treball, de la bona voluntat, del coneixement de la seva pròpia identitat com a poble...

Nosaltres ens sentim orgullosos de l'escola que hem construït tots plegats i de l'acollida i implicació de tots els vilaplanencs i vilaplanenques: uns perquè ens ha tocat dur la batuta, d'altres perquè heu format o formeu part com a família, molts docents que han deixat el cor i l'ànima, d'altres com a veïns, d'altres per implicació i compromís polític, uns quants per la vostra generositat i participació altruista...

En aquest moment, aquest curs, ha arribat l'oportunitat d’incloure la llar i acollir dues companyes més a l'escola, desitgem que se sentin part i se l'estimin com tots i totes els que n'han format part o n'estem formant part.

Estem segurs i segures que amb la mateixa il·lusió i empenta que fa 20 anys i, tots a una; l'escola Cingle Roig estarà completa i tan acollidora com des del primer dia.

Ara només queda que donar-vos les gràcies a tothom del més gran al més petit i de desitjar-vos que tingueu escola per a molts i bons anys més i continuem establint aquests vincles i lligams que ens caracteritzen per ser una petita escola de poble i a la vegada gran família.

FELICITATS AL CINGLE ROIG I A TOT EL POBLE DE VILAPLANA.



Anna Mateu

Ja fa deu anys que vaig marxar de l’Escola Cingle Roig de Vilaplana i des d'aleshores he notat força canvis. Primerament, el nombre d'alumnes.

Quan es va reobrir l'escola l'any 2005 érem quinze alumnes en total i jo vaig ser la primera promoció des de P3 fins a 6è. Era una escola molt petita tant en alumnat com en professorat, una escola molt familiar de la qual en tinc molt bons records.

Una escola que ha necessitat ser reformada i ampliada per tal d'acollir els alumnes que no han parat de créixer aquests últims anys. Ara que estic treballant al menjador veig les coses des d'una altra perspectiva.

Aquests primers dies de curs m'han fet reflexionar de com l'escola s'ha consolidat i ha crescut. Recordo que quan jo era alumna només ens quedàvem quatre nens al menjador. Fins i tot l'AMPA feia “el dia del menjador” per tal d'incentivar a les famílies que deixessin, almenys un dia al mes, als seus fills a dinar i així poder-se mantenir el servei.

Actualment, la mitjana d'alumnes que es queden al menjador és de trenta diaris. Quan jo vaig començar a P3 només hi havia dos tutors: el d'infantil i la de cicle inicial, ja que l'últim curs era segon de primària. L'escola va créixer des de baix fins a arribar a sisè de primària. D'aquesta manera van augmentar els tutors i també els mestres especialistes.

Actualment hi ha matriculats més de cinquanta alumnes. Aquest any s'han fet obres i s'ha redistribuït tota l'escola per tal d'ubicar la llar d’infants. Em fa molta il·lusió veure com l'escola continua oberta i viva. Enguany se celebrarà els vint anys de reobertura de l'escola amb noves instal·lacions i equipaments. Tot i els canvis, l'únic que no ha canviat ha estat la Conxi, la directora, i la Pili, la monitora del menjador.


Natàlia Gispert

Soc la Natàlia, la mestra de l'escola de primer cicle. Fa dinou anys, cap a mig juliol, rebia la notícia que m'havien assignat una nova escola després del primer any, dur, de treballar com a mestra de música interina. Les paraules van ser: “Mira, és un poble que no fa honor al seu nom… Vilaplana de la muntanya!”.

Sortia d'una escola de tres línies, d'un poble de costa a l'extrem més oriental de la província. L'alegria va ser màxima: mitja jornada, a prop de casa i un poble petit. Recordo arribar a l'escola i que la Conxi em rebés. Una escola petita, d'un poble petit, que formava part de la ZER on jo ja havia fet pràctiques feia uns anys. De fet, jo vaig aparèixer, aquell u de setembre de 2005, a Alforja, pensant que n'era la seu i allí em van dir que ja no formaven part de la ZER.

Va ser un curs intens, amb molts aprenentatges i vivències que encara recordo.

“Natàlia, aquí tots fem de tot, soc la directora, però si cal agafar trucades o realitzar algun tràmit a direcció (llavors l'habitació petitona on ara hi ha el servidor a l'escola) tu també hi pots entrar”. “Natàlia, les idees que tens són molt bones, prova de posar-les en pràctica, els ordinadors no es fan servir gaire!”. “Natàlia, cal que vagis amb el Josep M. a Infantil, que això ho fareu junts”... Per recordar algunes frases de la Conxi. El Josep M. era el mestre d'Infantil, llavors i la Conxi, la mestra de tercer i directora. Jo, a mitja jornada, la mestra de primer cicle. De plàstica entrava a la meva aula, el que ara diem aula gran o polivalent, una especialista amb unes idees genials, amb el Josep M. va venir una alumna amb pràctiques que també va entrar a la meva aula, la Judit Vall. Recordo que a la sortida de l'aula hi havia un rebedor i ja venia l'aula d'Infantil i més enllà hi havia l'aula de la Conxi i el Menjador.
Un dia, a meitat de curs, ens van venir a dir que farien obres i havien de començar ja. Com que es tractava d'ampliar l'escola, les començarien amb els alumnes dins! Sí, sí, el que llegiu. Vam estar treballant amb els constructors i obrers just al costat, enganxats a la paret, ja us podeu imaginar tota mena de sorolls acabant el curs.

Recordo haver passejat pel passadís de totxos. Va acabar el curs i a mi em van enviar a una altra escola. Jo vaig seguir mantenint el contacte amb la Conxi els primers anys. Després, amb el pas del temps i els canvis d'escola, Vilaplana va quedar en el meu record.
Fins que un final de curs, el del curs 22-23, vaig rebre la feliç notícia que potser tornava a treballar a Vilaplana. Havia estat fent la llista d'escoles, aquesta vegada molt més curosa, perquè em podia tocar a qualsevol punt de Catalunya! I, és clar, vaig començar per les que tenia a la vora amb l’esperança que no em toqués a l’Empordà. I aquell juny… vaig veure Vilaplana, assignació definitiva. Vaig anar a veure l’escola i l'alegria va ser gran quan vaig tornar a veure la Conxi que em rebia a l'escola que jo havia vist construir feia 19 anys; també hi havia el Raul, amb qui havia coincidit a una altra ZER i la Irene. El passadís ja no era de totxos; la meva aula era l'aula gran, la d'Infantil continuava sent l'aula d'Infantil, llavors venia la de Segon Cicle que tenien el Raul per tutor, el Menjador com sempre i… aquí venien els canvis grans: al lloc de direcció hi havia un magatzem i el servidor i tooooota l'altra part, era la part nova.

Una entrada bonica, un rebedor acollidor i un ambient d'escola petita que em tornava a rebre amb els braços oberts. Qui m'havia de dir a mi que, ara que fa 20 anys, la tornaria a veure ben canviada. Parets a terra, parquet, llums clars, aules àmplies, mobiliari nou i adaptat a les necessitats… L'escola ha continuat amb el seu caràcter bonic, acollidor i senzill. Han passat 20 anys, però no ha envellit, al contrari, entre tots els que hem passat per l'escola i, sobretot, els últims mesos, hem fet que es vegi nova sense perdre el seu esperit inicial.

Raúl i Conxi, Anna Mateu i Natàlia Gispert



+ Publicar el meu comentari