Què passa - Activitats | Revista 97

ACTES DEL 25è ANIVERSARI DE LO PEDRÍS

Cartell Acte 1
L’equip de redacció de Lo Pedrís ha decidit celebrar els 25 anys de la publicació de la revista. La satisfacció és immensa perquè no és fàcil garantir la continuïtat d’una publicació local durant tants anys. Un dels puntals de Lo Pedrís és potenciar les propostes de les vilaplanenques i dels vilaplanencs a partir d’entrevistes, articles, conferències i altres actes més lúdics, a més de tenir la porta oberta a persones d’altres llocs per obtenir una oferta informativa més àmplia.

El dia 10 de març es va encetar la celebració d’aquest 25è aniversari amb l’espectacle Les filles del vent, que és una proposta escènica poèticomusical creada per Antònia Farré i Jaume Salvat, amb l’acompanyament musical de Joan Martínez a l’acordió. A través d’un relat vivencial i d’un recorregut poètic, popular, la proposta ens endinsa en el món de l’avellana per conèixer encara més aquesta fruita, filla no només del vent, sinó dels nostres camps, de la nostra terra i de la nostra cultura, de la qual és un dels emblemes.

En aquest recorregut s’evoquen textos de poetes i músics eminentment camp tarragonins (Xavier Amorós, Gabriel Ferrater, Oleguer Huguet, Marià Manent, Jaume Mariné, Isabel Olesti, Lena Paüls i Els Pets) que hagin referenciat l’avellana al llarg de la seva trajectòria i d’adaptacions de poemes d’altres autors (Mn. Ramon Berguedà, Josep Carner, Joaquim Folguera, Guerau de Liost i Maria Mercè Marçal). El discurs narratiu sobre el recorregut vivencial pel món de l’avellana ha estat escrit per Jaume Salvat. També dites i expressions populars es van entrellaçant en una posada en escena íntima i recollida.

Es busca una connexió emocional amb el públic perquè tothom té records que s’hi relacionen o perquè tots hem tingut avellaners o hem tingut gent que ha plegat avellanes o coneix algú que en té o hem passejat per aquest paisatge que de vegades transitem sense mirar-lo. Es vol provocar aquesta mirada amb intenció per entendre aquest entorn que vivim. De tota manera, més enllà d’evocar records i referències literàries al voltant de l’avellana, Les filles del vent també vol situar aquest fruit sec per excel·lència del Camp de Tarragona en un entorn lúdic, per la qual cosa després del recital poèticomusical, Jaume Salvat condueix un breu tast d’avellanes. En un format distès el públic n’observa l’aspecte, el color, l’olor, el gust o fins i tot el grau de cruixent amb un exercici que, de forma coral, fa que els assistents mosseguin alhora l’avellana crua per sentir com canta.

L’objectiu és mirar les avellanes amb uns altres ulls, perquè en definitiva el que es pretén és valorar la feina del pagès i en el fons el que es vol amb el tast és promoure aquesta feina tan dura per fer un producte tan extraordinari com l’avellana darrera i davant de la qual hi ha els pagesos.

El segon acte programat va ser la presentació del llibre Lo mig del món de Roser Vernet, a càrrec de Jaume Salvat, el dia 9 de juny a la sala de la plaça de la Riba.

La filòloga i escriptora Roser Vernet es defineix com a acomboiadora cultural i social. Aquest compromís amb l’acomboiament, la portarà a exiliar-se a França, de l'any 1977 al 1984. Quan torna al Priorat obre una casa rural, Cal Perxe, al Molar, on funda el Centre Quim Soler, per la dinamització del qual el 2018 rep la Creu de Sant Jordi “per la seva tasca com a directora”. Destaquen projectes culturals que relacionen els mons de la literatura i del vi amb la voluntat de vertebrar, singularment, el patrimoni cultural del territori, com ara Priorat en persona, la Poetada i l’Ensofrada. Ella mateixa diu que al darrere de les coses que passen hi ha persones que han estat fonamentals per preservar els llocs, motiu pel qual han aconseguit algunes victòries com impulsar al Priorat un canvi de mentalitat que ha portat a promoure la comarca a la Candidatura UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat. Van començar l’any 2007 i el 2014 es van inscriure a la Candidatura del Priorat com a Mosaic Mediterrani a Patrimoni de la Humanitat.

El llibre Lo mig del món, editat per Club Editor, ha estat un èxit editorial i premi Ciutat de Barcelona 2023. S’hi planteja un camí que pot portar a un lloc o ves a saber a on, però recorre la memòria del Priorat i també de tota una generació. En aquest recorregut, que a cops es fa sol i altres en companyia, els records ens porten a reflexionar sobre la importància de com són els llocs, com els transformem i sobretot com els habitem, perquè en l’habitar i en la forma d’habitar es posen de manifest conflictes i contradiccions. Per això el llibre és també de denúncia “si ens furten l’aigua ens furten la vida” i de reivindicació “l’única certesa és que lo món s’acaba, però mentrestant, fent conlloga li podem allargar la vida!”

El llibre té una estructura circular: la partida, el camí, l’exili, la tornada, el record i el retorn, “que és sempre a casa”. És un llibre per paladejar, de trago llarg, de balancí, de tenir temps. Hi ha capítols llargs i alguns molt curts, de només una frase. Es podria llegir sense seguir l’ordre que se’ns presenta. De fet, sembla fet a bocins com un mosaic, com un arxipèlag, com una constel·lació, vet aquí, com el Priorat.

Val la pena fixar-nos en l’índex, al final, en una espiral que ens porta a lo mig del món. També en les poètiques il·lustracions de l’Aina Bonet, filla de l’editora Maria Bohigas, que aconsegueix sintetitzar en un pictograma minimalista tot un capítol.

On és lo mig del món?, li pregunta finalment el Jaume. I la Roser, amb aquella mirada fina i directa, li diu: Jaume, lo mig del món és un sac d’avellanes com déu mana!

El tercer acte, el dia 16 de juny, va consistir en una xerrada sobre El paisatge des de la Riba, a càrrec de Josep Maria Bosch Casadevall, doctor en història, i Fina Royo Abelló, arquitecta. La idea era posar èmfasi en la sensibilització del paisatge que tenim i l’excusa per fer-ho va ser la Riba de Vilaplana.

La Fina ens explica que “de camí cap a Vilaplana la carretera mostrava un paisatge conegut, el d’una “gran panera abocada al mar” amb la serra de la Mussara emmurallant les vistes. El balcó-mirador de la Riba ens esperava ben parat, amb un cel enteranyinat que cobria amb contrastos nítids els vermells i verds dels cingles que han inspirat l’emblema del poble.

Davant nostre amb el fons escènic emmarcat pel finestral, teníem un públic atent perquè reconeixia amb imatges els records de temps pretèrits, de memòries viscudes en el lloc on érem.

El tàper de plàstic, el pot de fusta i l’aixada prehistòrica varen ajudar a entendre la percepció -la mirada- del paisatge al llarg del temps.

Vàrem insistir amb els valors -estètic, social i identitari- del paisatge encara avui poc reconeguts, vàrem remarcar els canvis del lloc i les dinàmiques de l’entorn en tres talls temporals -els anys 50 del segle passat, el canvi de segle i l’actualitat. Per acabar, vàrem instar a l’especial cura per intervenir en aquests llocs fràgils perquè no perdin el seu significat.”

El tret de sortida, doncs, d’aquests 25 anys de publicacions i compromís a tirar endavant aquest projecte que és Lo Pedrís s’engega apostant per les persones locals, del territori, parlant del territori. Ja esperem amb deler les properes activitats de celebració que ben aviat recollirem entre les pàgines de Lo Pedrís.

Des d’aquí, els signants de l’article, aprofitem per donar les gràcies a la redacció de Lo Pedrís de donar-nos l’oportunitat de poder participar en els actes d’aquest 25è aniversari.