Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Història - Fem memòria | Revista 93

De la Mussara a Nova York

Un dels prejudicis que ens hem anat fent equivocadament sobre la gent de la Mussara és que degut a l’aïllament i a la precarietat de la vida el seu temperament era retret, poc sociable i poc donat a obrir-se al món i al desconegut. Els testimonis orals o escrits ens pinten una societat molt endogàmica degut a l’esquerp i magre territori. El seu àmbit social era molt reduït, es limitava als contactes amb la gent dels pobles pròxims com Vilaplana, especialment en temps de collites o de festa major i, a tot estirar, amb Reus o Tarragona per negociar i intercanviar productes o bastir-se del necessari per a la vida quotidiana. Però no en sabem res d’aquells mussarencs que presos de l’aïllament i la rutina d’un, tan reduït, enclavament muntanyenc somniaven terres de més enllà, pobles estrangers o viatges ultramarins. Fa poc, entre els papers familiars, m’ha vingut a les mans l’evidència documental d’un avantpassat nostre que, segons havíem sentit contar a pares i oncles, va fer realitat el desig de fer el salt des d’aquestes cingleres inhòspites cap al vast nou continent, a Amèrica. Simplement per curiositat. Per ganes de veure món. Per saltar-se, podem pensar, la rutina mil·lenària de totes les generacions precedents que només havien passejat els ossos i la mirada des d’aquesta serralada fins als confins immediats de la plana, allà on la línia de l’horitzó mediterrani dibuixa un teló desconegut d’incògnites. Gent amb la vista, la curiositat o el somni fixats cap a un més enllà geogràfic.

I un d’aquests fou el nostre avantpassat Josep Oriol Estivill Agustench, nascut a la Mussara el 1880. L’oncle Josep-Oriol, com se l’anomenava a la família, era el tercer fill viu d’una nissaga de sis germans nascuts tots a Cal Gendret, a la casa d’on era originària la nostra àvia paterna, Maria (de Cal Manco), situada a la renglera de l’església, davant del bassot i que feia de mitgera entre l’Ajuntament i cal Febronenc i de la que avui només en queden pedrots esparsos.

L’oncle Josep-Oriol va tenir, al llarg de la vida, un esperit aventurer. Ja de molt jove va viatjar a França i en tornar-ne va determinar que volia fer el salt fins a l’Amèrica. Per fer-hi el primer viatge es va apuntar de fogoner en un vaixell. Les condicions de la feina allí (ens deia el pare) eren tan dures que en arribar al continent va mudar totalment de pell com una serp. Va arribar a Mèxic i d’allà, burlant la guàrdia fronterera va saltar als Estats Units i després al Canadà. Pel que sembla, hi va fer una estada de quatre o cinc anys, va aprendre l’idioma i es guanyava la vida cuidant un ramat de bestiar. En tornar, amb els guanys es va comprar un mas prop del Mas Calvó, al camí de Salou, però li seguia burxant el neguit de tornar a marxar. Al cap de poc va deixar el mas de Reus a cura de son pare i del germà hereu, el Linus, i se’n va tornar als Estats Units.

En aquesta segona estada, quan ja tenia quaranta anys, s’hi va estar uns vuit o deu anys més. D’aquí el passaport que hem trobat, on hi figura fins i tot l’adreça que va declarar a la ciutat de Nova York: Bank St. N. 82, al barri de Greenvich Village, a la zona oest de Manhattan, avui una gran àrea residencial i històrica de la ciutat.

Fa volar la imaginació i la poètica, pensar la figura d’aquest home, que a la fotografia veiem amb unes faccions dures de gent de muntanya, brandant per Nova York, l'urbs més allunyada en tots els aspectes, ja en aquell moment, del seu lloc d’origen i pertinença. No sabem, i ja mai ho podrem saber, a què es va dedicar aquells anys a Nova York i als Estats Units. El pare deia que era poc parlador i reservat, però hi fes el que hi fes sabem que no hi va anar fugint de la misèria, com tants europeus, ni per desherència familiar (era el gran de Cal Gendret) sinó per ganes de veure món, per curiositat, per un neguit interior que el va fer acomplir el somni de viatjar, de contrapesar dues magnituds infinitament allunyades; la del seu origen: la Mussara natal i la de la metròpoli universal d’aquells moments: la ciutat de Nova York. La Mussara avui, no deixa de ser per a molts un amuntegament de pedres on llegim la molsa fugissera dels nostres avantpassats, un topònim ja sense vida, i Nova York, per tots aquells que hi hem viatjat alguna vegada, se’ns ha mostrat com el binomi superlatiu del més enlluernador i del més fosc que la vida del nostre món contemporani ha edificat. Ell potser ja va sentir llavors la crida encuriosida d’aquest abisme entre dos mons tan dispars...

L’oncle Josep-Oriol, després del segon període d’estada a Amèrica quan ja li va semblar suficient va tornar per establir-se al seu mas de Reus i va pensar que s’havia de casar, com cremant les naus i assentant-se definitivament al seu territori natural. Es va casar amb la tia Teresa de l’Albi i al cap dels anys en quedar vidu i ja malalt va retirar-se a Cal Manco, a Vilaplana, on l’Hilari i jo, de ben petits ens barallàvem per plegar-li el bastó de terra cada vegada que aquest se li escapava de les mans.

Salvador Juanpere
Juliol del 2023


Salvador Juanpere Huguet




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 95: WORLDLE quilòmetre 0

Un dels jocs més populars per internet és el WORDLE. Va ser creat durant la...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Rafael

SITUACIÓ Conformen un conjunt de cases entre mitgeres amb Cal Cassoles i Cal Marc,...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Po

SITUACIÓ És l’única casa que queda a la part sud del bassot, a...
Recerca, Cuina, Portada

€Amanida de taronja€ i €Arròs de costella de vedella€

Temps de primavera i potser algun dia de calor. Us faré un parell de receptes que no us...
Recerca, Medicina, Portada

El deteriorament cognitu en la vellesa

Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...
Recerca, Natura, Portada

La meva experiència amb la vespa asiàtica

Vaig començar a veure vespes asiàtiques (velutina) l'estiu de l'any 2020,...
La nostra gent, Història, Records, Història, Portada

Dones rurals. Dones del Camp de Tarragona

El dia 15 d'octubre de 2023, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí,...
Què passa, Notícies, Portada

Celebració del 8M del 2024, a Vilaplana

Divendres, dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona. A la plaça de la Vila,...
Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana assoleix aquest primer trimestre de 2024 el consum més baix d€aigua dels últims 15 mesos

La mitjana diària d’aigua servida des de l’ETAP s’ha situat aquest...
Què passa, Notícies, Portada

La Marató de 2023

17/12/2023: Bingo: 2.384,88 € 24/12/2023: Per Nadal, recitem, cantem:...
Què passa, Activitats, Portada

Mercat de Nadal 2023

El Mercadet o paradetes de Nadal, era habitual a Vilaplana. Enguany s'ha tornat a impulsar,...
Què passa, Música, Portada

Música per a gent exquisida

Anem de viatge a qualsevol lloc amb Iggy Pop i David Bowie Us expliquem alguns detalls...
Opinió, Articles, Portada

Manifest de l€Associació "La Vall Sostenible" en suport a la pagesia i ramaderia.

L'Associació La Vall Sostenible, volem manifestar el nostre ferm suport a la...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Homenatge a SALVADOR SABATER

Salvador Sabater: L’últim comunista Qui va ser el Salvador? Per a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

Foto 1: La família Mariné-Mariné i l'Anna Miyagi a Miyajimacho, al...
Història, Història local, Portada

Palmira Jaquetti, la força de l'esperit

Qui més qui menys, sap que la vida és una cursa d'obstacles. Podem...
Història, Portada, Fem memòria

Portes de la memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps nazis

QUAN? Recuperació d’un passat oblidat El present treball és el...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: sacatapos

La paraula d’aquest número és sacatapos. Segons la classificació que...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 95

PUJA La proposta de l’Ajuntament “Busquem fotos antigues” Ens...
Recerca, De cinema, Portada

Guardons de cinema

Comencem per la gala dels Gaudí, la primera de l’any i una mica soporífica....
Recerca, Natura, Portada

El Racó d'en Marc i la Foradada de l'Airosa

Tornem al Massís del Port per fer una clàssica, que si volem podem transformar en...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 94, va sortir el pany de la porta del número 4 del carrer...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a: Marta Rodon, en versió viatgera

La visito a casa seva. Ha encès el foc i ens acompanya el Cian, relaxat a la catifa. Li...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 95 (març 2024)

Pagesia... trajecte final? Hem sentit moltes vegades, algú, afirmar que......
Història, Masos

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...