Història - Història local | Revista 92

Visites al campanar de Vilaplana (II)

L’ESGLÉSIA
El temple, dedicat a l’advocació de la Nativitat de la Mare de Déu, d’estil barroc, és compost de tres naus i de planta rectangular orientada a llevant. L'actual església fou inaugurada el dia 8 de setembre de 1739. El projecte de construcció anà a càrrec dels mestres de cases Jaume i Tomàs Monguillot i tardaren tres anys a bastir-la (1736-1739). Segons informació de l'època, aquesta es va edificar a sobre de l'antiga església medieval, però variant-ne l'orientació.

Es construí amb murs de paredat (pedra de la riera i morter de calç) amb reforços de carreus de pedra calcària en cantoneres i pilastres. Les voltes de les naus, de rajola, són cobertes per teulades de teula sobre encavallades i embigats.

La façana principal és composta per la portalada, de pedra picada (calcària de l’Albiol), distribuïda en tres nivells i embellida amb pilastres, volutes i pinacles amb boles; la rosassa motllurada; el frontó, al capdamunt del qual hi ha una espadanya d’un sol ull, amb una campana. I la resta del parament de la façana llueix un esgrafiat carreuat, amb motius geomètrics romboidals.

L’any 1930 es construí la Capella del Santíssim, annexada al costat de migdia, ocupant part de l’antic fossar

EL CAMPANAR
Situat a la dreta de la façana principal, en el seu angle sud-oest, té una alçada de 32 metres. Es creu que s'acabà d'alçar l'any 1746 quan s'hi col·locà el penell que el corona. Els seus paraments exteriors són de maó vist, la qual cosa el caracteritza.

És dividit en dos cossos, el primer dels quals és de planta quadrada. El segon cos, de tres pisos separats per cornises, és de planta octogonal. El primer pis conté, a l'interior, la sala del rellotge. Al segon, hi ha vuit finestrals amb arc de mig punt, alternant els cecs i els oberts, que és on descansen les campanes. A l’últim pis s’hi troben vuit finestrals d’arc apuntat.

És coronat per una teulada piramidal vuitavada, amb teules vidriades verdes i grogues disposades en franges horitzontals, i rematada pel gran penell.

LES CAMPANES DEL CAMPANAR
- La Sebastiana, que pesa 500 kg. La tremuja antiga de fusta es va canviar l’any 1967 per la metàl·lica actual, que van portar de València.
- La Bàrbara, que és la mitjana, amb la tremuja de fusta, és la que presenta un estat més precari.
- La Maria, que és la petita i que fins al 1970 era al campanar de la Mussara, va ser fosa a Reus el 1839. La tremuja metàl·lica també se li va posar el 1967.

Actualment, es fan tres tocs de campana: a Missa, a Difunts i a Festa Major. Des de l’any 1969, el campaner del nostre poble és el Pere Ramon Aymamí.

EL RELLOTGE
L’any 1744 es va adquirir el primer rellotge que va marcar les hores al campanar del nostre poble. Fou col·locat al seu lloc, el dia 28 de juny del mateix any, pel rellotger Josep Bali, de Mataró, i tingué un cost de 65 lliures. Va estar en funcionament fins a la dècada dels 70 del segle passat, quan fou retirat i guardat al magatzem municipal. Per desgràcia, es perdé engolit per la riuada del 10 d’octubre de 1994.

El rellotge actual, fabricat a Roquetes (Baix Ebre), es va instal·lar el 1976 i va costar 70.000 pessetes, pagades per tot el poble.

El mecanisme dels rellotges mecànics funciona gràcies a un sistema de pesos que, penjats i lligats a cordes o cadenes, fan accionar engranatges i ressorts.

QUI HI VIU AL CAMPANAR?
Encara que no ho sembli hi ha força vida al campanar, des de líquens i plantes fins animals de tota mena: insectes (abelles, formigues...), rèptils (sargantanes), mamífers (ratolins) i ocells, com els coloms, però també gamarussos i xoriguers, dues espècies de rapinyaires que s’hi veuen sovint.