Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Què passa - Activitats | Revista 87

HISTÒRIES DE MUSSAGATS 3

Quina peresa de tornar-me a posar a recordar i explicar coses, ara que ja fa tant de fred i s’està tan bé a l’escalfor, dormint. Dormint dins de l’armari, damunt la roba toveta de la Cèlia, mentre a fora bufa el vent dolent.

Érem quan em vaig escapar. Érem que jo estava arraulit a un cau d’herba, i dormia enyorant la mare. Dic dormir, però allò no era dormir, allò només era tancar els ulls i plegar les potetes. Ara que sé què és adormir-se del tot, us puc dir que jo no havia dormit des que em van prendre de la mare.

Allí, al cau me’n vaig donar compte que ja no cridava la mare. Sí que ho havia fet, però només una vegada i fluixet, molt fluixet. Aquella maquineta, aquell deliri de cridar-la, que se m’havia engegat a la casa de les dues potes, s’havia aturat. I en comptes del meu soroll, tots els sorolls de la nit. Les orelles m’anaven d’ací d’allà i els sorolls dels moixons em baixaven per la gola fins al ventre. Me’l movien, m’hi feien mal.

Tenia gana. Però ja no pensava en la lleteta de la mare ni en el menjar pudent de la dues potes. Volia la panxa calentona d’un moixó. O millor, d’un ratolí. Era l’olor, estaven ben a prop, però cap soroll, els ratolins devien estar quiets dins dels seus caus per por de les meves urpes. I els moixons, els dolents, ben lluny. Llavors vaig veure que m’havia fet gran, perquè tenia unes urpes que feien por i ja no cridava la mare.

Vaig pensar que podria viure allí, caçant tots els ratolins porucs i enfilant-me als arbres perquè cap dues potes em pogués caçar a mi.

Però la gana...

Al matí una papallona va passar-me per davant del morro. Estava preparat per saltar-li al damunt. Vaig saltar amb les urpes obertes. Se’n va anar volant, negre i groga, com si se’n fotés de mi. Les barres em van començar a tremolar i un he, he, he, em va sortir per la boca. Vaig pensar que si no menjava aviat, estaria tan fluix que no podria caçar res ni enfilar-me als arbres.

No recordo si us vaig parlar de la gana l’altra vegada. La gana és dolenta. La gana és quasi com morir-se, perquè també et quedes quiet. Però sí que vols fer coses. Vols fer una cosa: menjar.

Mireu si tenia gana que enyorava la lleteta i el menjar pudent que em portava la dues potes dolenta. Mireu si tenia gana que vaig anar-me’n del lloc bonic que m’havia fet, sota els arbres i damunt els ratolins. Me’n vaig tornar a les cases, a buscar menjar.

Shhhhh, shhhhh, shhhhh.

Abans d’arribar-hi ja la vaig sentir. A la dues potes i l’olor del menjar d’ella. Pernilet. Pernilet gustós, tendre, tovet, per clavar-li les dents i engolir-lo. Cap a la panxeta.

Shhhhh, shhhhh, shhhhh.
Me la mirava ben amagat i ella no em veia. La panxa em volia fer sortir, però les potes se’m clavaven a terra. Hi havia, més forta que l’olor del pernilet, l’olor d’ella, i l’olor d’ella era la pudor d’estar tancat; una cosa molt dolenta que se m’havia posat a l’arrel de la sang i que era la por.

Vaig pensar. Ja marxaràs. Perquè quan la shhhhh em portava menjar al meu cau de por, a casa seva, sempre me l’acabava deixant en un plateret i quan jo ja no sentia cap soroll, espavilat i silenciós com soc, sortia del meu amagatall i me’l cruspia.

La vaig veure parlar amb uns dues potes petits que feien una olor molt bona. Ara sé que eren nens i nenes. Com la Cèlia que és una nena i no em diu res si dormo al seu armari. Però llavors no ho sabia i mai havia vist dues potes petits, que eren com els grans, però amb el cap més gros i la veu més fineta. I també van començar a fer shhhhh, shhhhh amb les seves veuetes i amb el pernilet als dits. Però no vaig sortir fins que no van marxar tots. I uns gats grans i bufadors se’m van menjar tot el pernil que els nens m’havien deixat damunt una pedra. Ffff, ffff, ffff.

Vaig pensar, em moriré. No soc un gat gran, només soc un gat petit sense mama. Sense lleteta, sense la mare que bufava fort i llarg i espantava a tots els gatots que ens volien prendre el menjar. Tan petit i bonic com soc, em moriré de gana.

Mireu si tenia fluixesa que ni esma de tornar al lloc bonic. Vaig llepar la pedra per trobar-hi la substància del pernilet, i em vaig quedar sota un cotxe, mig endormiscat de tanta llum com hi havia aquell dia, potser esperant que tornessin els nens, que em fessin el seu shhhhh, shhhhh suavet i em donessin menjar.

Dic potser perquè llavors no ho sabia, però el shhhhh dels nens havia trencat una cosa dins meu. Aquella ràbia, aquelles ganes d’esgarrapar als dues potes, de fugir-los, s’havien fos amb ells. M’havia amansit.

Els nens em van treure de la gana; em portaven pa sucat en llet, pernilets de moltes menes, i altres coses que eren una porqueria, però que llavors em semblaven els menjars més bons del món. Em volien tocar, però jo no em deixava. La dues potes gran venia de tant en tant i llavors jo m’amagava molt, per por que em tornés a prendre. També venia l’altra dues potes de les mans esgarrapades. La de Mussagats que ens va dibuixar a mi, la mare i els germanets, tan ben dibuixats l’altra vegada.

Aquesta dues potes no tenia gens de por de mi, tanta que en tenia jo d’ella. M’acostava les mans, plenes d’esgarrapades, i les mans li feien bona olor; més enllà de l’olor de menjar, una olor feliç i confiada.

Per ella i pels nens em vaig quedar a viure sota els cotxes, encara que de vegades vinguessin els gats bufadors i la shhhhh robadora. També una miqueta pel menjar, tot i que ja em sentia revifat per caçar. Les llaunetes que em portava la Mussagats em tenien captivat, i també els seus ditets, que eren com a deu llengüetes toves al clatell, a un lloc on només la mare m’havia tocat, perquè tot i que m’arribo a netejar per tot arreu, al clatell, per molt que m’hi esforci, no m’hi arribo.

Quan ella em tocava se m’engegava una altra maquineta a dins, una maquineta més fonda que el he, he, he, que us he dit abans i que el cridar a la mare. Era un soroll que fèiem jo i els meus germanets quan mamàvem lleteta, run-run, ru-run, run-run.

Va tornar a ser una altra vegada de nit. L’olor dels ratolins i dels ocells i d’aquella papallona negra i groga que se m’havia escapat em cridava. Llavor la Mussagats run-run va venir amb una llauneta.

Molta atenció al que vaig explicar-vos ara, perquè no us ho creureu, però és de veritat. De veritat de la bona.
Va venir amb una llauneta i en comptes de donar-me-la tota, va fer que la seguís, un miqueta aquí, una miqueta allà, ditets, shhhhhs, una altra miqueta. I la seva olor que ja us he dit que era tot el revés de la por, feliç i confiada, més forta que l’olor dels ocells i dels ratolins i de la papallona.

I la vaig seguir fins als contenidors. Aquells que estan a la vora dels col·legits. I una altra Mussagats run-run, havia fet seguir la mare.

Eh, que sembla que no pugui ser? Doncs va ser. Allí, als contenidors, ens vam retrobar la mare i jo. Ella, grisa i gran, amb una orelleta caiguda i jo, petit i atigrat, però molt menys petit que quan em van prendre d’ella.

Devia ser més gran del que volien les meves ganes de llengüeta i de lleteta perquè la mare no en va voler. O potser la meva olor ja era la d’un gat gran que ha sabut escapar-se d’una casa i viure al món gran. No sé si ens en vàrem anar junts a l’hort com a mare i fill o com a una altra cosa, però hi vam anar. Junts. A l’hort de les bones olors i de la mare. Junts.

Queda encara explicar-vos la nit de la por grossa i com vaig arribar a viure en una casa, però ara ha arribat la Cèlia i tinc moltes ganes d’anar-li a refregar el morro al coll. Ja ho faré en el proper número de Lo Pedrís, o en l’altre.




Mussagats




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Història, Masos, Portada

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos, Portada

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps, Portada

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina, Portada

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola, Portada

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies, Portada

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Jornada de Neteja de l'Entorn de la Mussara

Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
Què passa, Notícies, Portada

ACTIVITATS D'IGUALTAT, a Vilaplana

Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
Què passa, Notícies, Portada

PULS'METRE

PUJA Pugen els enllaços matrimonials. Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
Entitats, Jubilats, Portada

Dinar de l'Associació dels Jubilats de Vilaplana

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
La nostra gent, Homenatges, Portada

DIA DE LA GENT MÉS GRAN

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys Enguany, la Festa de la...
Què passa, Notícies, Portada

Dia Internacional per a l€Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (4)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (3)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (2)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (1)

La nostra gent, Efemèrides, Portada

EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2023: Genís Torres Aymamí

Genís Torres Aymamí 6 d'octubre de 2023 Bona nit a tothom,...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

DEFUNCIONS 2023

2022 Jordi Mariné Anguera 90 anys           ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

CASAMENTS 2023

Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil         ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

NAIXEMENTS 2023

Jordi Olivan Torralba                   ...
Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada

Els beneficis de la Música durant l'envelliment

La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
Opinió, Articles, Portada

L'actualitat del macrosistema econòmic i les seves conseqüències en el petit comerç

La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
Recerca, De cinema, Portada

VA DE CINE: Seminci i Rec 23

La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
La nostra gent, Records, Portada

ALBERT €DAMO€, et recordem amb estima

Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Trescant entre la Riba i Vilaverd

Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
Recerca, Casos i coses, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres. Era el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Daniel Giraldo i Andrea Klinkert, pastors

Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 94 (desembre 2023)

NO A LA GUERRA Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
Passatemps

Passatemps 93: Minimots