Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Recerca - De cinema | Revista 87

Catifes vermelles

Després de la quietud pandèmica sembla que es reprenen amb normalitat les cerimònies de lliurament de premis de les Acadèmies del Cinema a les pel·lícules miraculosament estrenades el 21, tot i les dificultats.

L’estrella dels Goya ha estat El buen patrón de Fernando León de Aranoa, emportant-se sis guardons, els premis a Millor pel·lícula, Millor director i Millor actor protagonista (Javier Bardem), entre d’altres. S’imposà de llarg, sobretot en els premis més pesants, a Las leyes de la frontera, inexplicablement favorita per a molts.

Amb un guió molt cuidat, com ja ens hi té acostumats aquest director, El buen patrón fa una certa crítica social d’aquella època casposa en la que els empresaris, amb una economia a l’alça, pretenien vendre la idea que l’empresa era una gran família, i si les coses li anaven bé a l’amo, aquí don Julio, tots se’n beneficiarien. Mentida, és clar. Bardem l’interpreta estupendament. Recorda una mica a aquelles pelis espanyoles en B/N dels 60’s. Podries veure-hi perfectament al José Bódalo fent de patró i a la Marisol de “Lolita”; això sí, passat pel sedàs d’un León de Aranoa, elegant i amb una mica de mala llet, capaç de portar-nos una història d’aquella època fins aquí.

Això és per mi el que no aconsegueix Daniel Monzón a Las leyes de la frontera, que ha tornat novament al món lumpen amb una peli d’aventures d’un grup de quinquis, també molt semblant a les que els anys 70-80 es van estendre com bolets, que si Perros callejeros, que si El pico, o Yo el Vaquilla; amb drogues, Seats 124, persecucions, barris xinos, pasma... en fi, del mateix estil, però sense aportar res més de singular que una bona ambientació i vestuari. Dir, però dues coses, una, que Chechu Salgado (premi a Millor actor revelació) està molt bé i l’altra, per no semblar una detractora salvatge d’aquest gènere, que el cinema quinqui també ha donat bones pel·lícules, com Barrio, Historias del Kronen...

El premi a Millor actriu protagonista va ser per Blanca Portillo, esperat, en el paper de Maixabel Lasa, la companya de Juan María Jáuregui mort per ETA. Maixabel ens parla d’un fet real, quan onze anys després de l’assassinat, la vídua accedeix a entrevistar-se amb Ibon Etxezarreta, l’ex-membre de l’organització que va disparar el tret. En el seu moment va ser, i és, una trobada colpidora, que ha estat tant o millor explicada en documentals com Zubiak (ETA, el fin del silencio) o en l’entrevista de Jordi Évole a l’ex-membre d’ETA Iñaki Recarte, o a Patria de Fernando Aramburu. Icíar Bollaín presenta una pel·lícula emocionant, amb una molt bona interpretació dels protagonistes i uns diàlegs que no tenen pèrdua, però jo prefereixo la Bollaín de Te doy mis ojos, més que la que utilitza la imatge pertorbadora d’un botxí clavat de genolls a terra (no li calia el recurs).

Dir només quatre coses de La vida era eso, l’òpera prima de David Martín de los Santos, que amb una llarga trajectòria en documentals i curtmetratges, ens ha ofert una pel·lícula petita, sense pretensions, però preciosa, una declaració d’amor a Petra Martínez, la protagonista, també nominada a Millor actriu, i que està perfecta.

La gran perdedora va ser Madres paralelas d’Almodóvar, una pel·lícula sobre mares solteres i memòria històrica (tema que, al meu gust, no està gens ben tractat) i d’on destacaria només el paperàs de Milena Smit que, tot i ser personatge secundari, li dona cinquanta voltes a Penélope Cruz. Novament, una altra del manxec que passarà sense pena ni glòria.

En els Gaudí tampoc hi ha hagut massa sorpreses. Bé, alguna sí. La peli estrella va ser Sis dies corrents, guardonada amb cinc premis, dos dels quals grans, el de Millor pel·lícula i Millor direcció. D’aquesta ja en vam parlar a l’anterior Lo Pedrís perquè va ser estrenada al REC de Tarragona. Ara però, després que Mohamed Mellali rebés el Premi a Millor actor protagonista, potser convindria dir que tampoc calen excessos. Concedir-li aquest premi més aviat sembla un acte de modernor (pel que representa la foto d’un marroquí en babutxes i gel·laba vermella rebent-lo). No és una interpretació tan destacable, de ben segur que Eduard Fernández a Mediterráneo el supera, i apurant, fins i tot Valero Escolar (Millor actor secundari) està més rodó.

També Las leyes de la Frontera es va quedar amb premis menors, però les grans perdedores dels Gaudí van ser Mediterráneo, la crònica del naixement de l’ONG Open Arms i El ventre del mar, d’Agustí Villaronga, una pel·lícula difícil, que aquí no ha tingut gaire èxit, tot i que per exemple, al Festival de Málaga de l’any passat va triomfar. Coses que passen, ningú és profeta a la seva terra.

Anem als Òscars. Sense entrar en detalls dels guardons, salvar sols quatre pel·lícules de les deu nominades.

Per començar, El poder del perro de Jane Campion. Que bona, que bona! Basada en la novel·la de Thomas Savage, és una història masculina en un ranxo de Montana, en els anys 20 del segle passat, que contrasta la vida difícil dels vaquers en un territori inhòspit amb la presència d’un personatge cruel, misogin, homòfob i alhora homosexual que enamora i que Benedict Cumberbatch embelleix. No és un western, aviso per qui renegui d’aquest gènere, o potser sí, però en tot cas el colla una mica més, oferint una peli de l’oest amb violència, la pròpia del gènere, però sense revòlvers, amb rivalitat entre mascles però masculinitat sensible... tot possible també gràcies a unes interpretacions superbes.

I canviant completament de registre tenim Drive My Car de Ryusuke Hamaguchi, un poètic melodrama japonès (i ressalto aquest últim detall perquè compleix alguns dels trets característics de l’actual cinema asiàtic d’autor, com la lentitud, els silencis o els diàlegs invisibles, la subtilesa i també el llarguíssim metratge). És un guió adaptat d’un dels relats curts d’Homes sense dones, de Murakami. Multipremiada i per alguns la millor peli del 21, no és per tots els públics. Són tres hores d’un viatge (literal, en un icònic Saab vermell) en el que el record de la mort, la culpa i l’amor suren d’entre audicions i lectures d’un text teatral (L’oncle Vània de Txékhov) que amplifica el dolor, mentre els dos personatges protagonistes, perfectes, ens van mostrant a poc a poc les ferides.

També destacable, tot i que a distància de les dues anteriors, Belfast, dirigida per Kenneth Branagh. Situada a finals dels 60 en un carrer on conviuen feliçment catòlics i protestants, mostra una família que decideix traslladar-se a Anglaterra per fugir de la violència amb la radicalització de les diferències religioses. Comença el conflicte nor-irlandés. Una peli senzilla, de petites coses, per alguns una postal, però és la vida en la mirada d’un nen, el retrat de la infantesa del director. No és una peça històrica (tot i que just enguany fa 50 anys de la massacre de Derry el Diumenge Sagnant del 72), no pretén que l’espectador comprengui què està passant a Belfast, això se li critica, però té grans encerts, com el viatge del present al passat en les primeres imatges, del color al blanc i negre, una ciutat i una peli que balla amb la música de Van Morrisson, la representació de la família, el paper de la padrina que tots desitgem (Judi Dench), i la interpretació estupenda d’un nen, que és ell.

I per acabar amb les nominades a Millor Pel·lícula també cal rescatar Dune, una peli de ciència-ficció, adaptació de la novel·la de Herbert del 1965 i que l’any 84 ja va dirigir David Lynch. Tot i estar maleïda pel fracàs de públic i crítica d’aquella versió, és d’agrair aquest nou intent de fer justícia a una de les millors novel·les de ciència-ficció. El resultat és espectacular, la història ja ho era, les tensions entre habitants planetaris per fer-se amb Arrakis, un planeta desèrtic amb la major reserva de la galàxia d’una valuosa espècie. Dit així, sona fins i tot proper i actual. Una recomanació, no és peli de pantalla de TV ni ordinador, és imprescindible veure-la en grans dimensions.

Dues pel·lícules més, amb altres nominacions. Una és Fue la mano de Dios de Paolo Sorrentino, el director de La gran belleza. La figura de Maradona, que arribà a Nàpols en els 80’s i que suposadament va tenir molta importància en la infantesa i joventut del director, li posa títol a la peli, però és el relat autobiogràfic d’una tragèdia personal. No s’esplaia en el drama, al contrari, més aviat se’n riu de la implacable ridiculesa que a vegades ens mostra la vida. Un passeig deliciós per Nàpols i la costa Amalfitana, on personatges estrambòtics i situacions esperpèntiques, herència de Fellini, ens apropen més a l’absurd que a la serietat d’haver de viure el drama. Molt bona. I també la noruega La peor persona del mundo, de la que ja en vam parlar a l’anterior Lo Pedrís, arrel de l’estrena a la Seminci de Valladolid, preveient-ne ja llavors la difusió i l’èxit. Ho vam encertar.

Fora de gales, però també entre catifes vermelles, el recent Festival de cine de Màlaga ens ha permès gaudir de dues joies: Alcarràs de Carla Simón, Ós d’or a la Berlinale, una pel·lícula preciosa que dignifica, com mai s’ha mostrat, el drama de la pagesia, la pell de gallina i ni una llàgrima, com ha de ser. I una altra peça que confio que entri per la porta gran a les sales, Cinco lobitos, opera prima de Alauda Ruíz de Azúa, que va de ser mare i ser filla. Boníssima. Màlaga s’ha rendit als seus peus.

Feina a fer, veure-les totes!!





Montse Argerich Tarrés




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Editorial, Portada

Lo Pedris 88 (juliol 2022)

Teniu a les mans una nova edició de la revista trimestral Lo Pedrís. Amb cada...
Recerca, Cuina, Portada

RECEPTES F€CILS PER L€ESTIU

Ja som a l’estiu altre cop, amb poques ganes d’entrar a la cuina durant aquest...
Què passa, Notícies, Portada

EL PULS'METRE 88

PUJA: Les corredores vilaplanenques que, en la Cursa de les Dones de Cambrils, van ser...
Recerca, Cuina, Portada

Costella de porc ofegada

Aquesta recepta ens la fa arribar la Mercè Vilanova, néta de la Juanita Huguet...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Festa de la Primavera

El diumenge dia 22 de maig d’aquest any, el Grup de Jóvens vam fer la Festa de la...
Història, Història local, Masos, Portada

CA L€ANDREU

SITUACIÓ La casa tenia paret mitgera amb ca la Mont-rala. Toca al camí de...
Història, Història local, Masos, Portada

CA LA TIANA

ALTRES NOMS També coneguda com cal Tià o ca la Cargolina....
Història, Literatura, Narrativa, Portada, Fem memòria

Memòria de les oblidades

Un dels actes programats per la Regidoria d'Igualtat, ha estat la presentació, a...
Opinió, Espiritualitat, Portada

€L€ésser humà no és el nostre enemic...€

En els últims temps, noto en el tarannà de les persones i en molts articles i...
Què passa, Activitats, Portada

Un Sant Jordi de pel·lícula

La possibilitat de mal temps va obligar a fer la celebració de Sant Jordi a la...
Entitats, Escola, Portada

Sortida de final de curs

El dia 31 de maig tota l’escola vam anar a Cambrils a fer una sortida de final de curs....
Entitats, Escola, Portada

ELS AVELLANERS

Aquest curs el grup d’educació infantil de l’escola Cingle Roig de Vilaplana...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Pilar Reche i el Jordi Serra, a New York.  Són a l'East River, a...
Què passa, Activitats, Portada

Descoberta del terme, reformes a l€església de la Mussara i vetllada musical

La Mussara sempre té alguna cosa que ens sorprèn, ja sigui passejant, caminant, en...
Història, Història local, Portada

Esmorzars de forquilla, a Vilaplana

Hi ha dos dies l’any en què, al nostre poble, pots gaudir d’un...
Recerca, Tradicions, Portada

Una família ramadera manté la transhumància al Montsant

Els desplaçaments del seu ramat afavoreixen la gestió del territori i permeten...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

50 anys del Grup de Colònies l'Alzina Rodona Mig segle de llavors de futur!

No els faig cap descobriment, si escric que, aquest 2022, el Grup de Colònies...
Història, Portada, Fem memòria

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 87, va sortir el pany de la porta del número 8 del Carrer...
Què passa, Activitats, Portada

Mussagats

El passat 15 de maig MUSSAGATS VILAPLANA va participar en la Fira de Sant Isidre. A la nostra...
Literatura, Contes, Portada

LA BRUIXATACA

El conte de “LA BRUIXATACA” està inspirat en la meva gateta. Es diu Taca,...
Literatura, Narrativa, Portada

De mar en mar

1r premi, als Premis Maig Memorial Pasqual Batalla de l'any 2020, de l'Ajuntament de...
Què passa, Literatura, Ressenyes literèries, Portada

Camí de formiga

Una nova edició de Camí de formiga va ser el dia 8 de maig, diumenge, a les 12 del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A LA JUANITA DE CA L€OLLA

El 14 de desembre del 2021, la Joana Huguet Ferré, més coneguda com a Juanita...
Què passa, Recerca, Activitats, Natura, Tradicions, Portada

La Fira de Sant Isidre

El dia de Sant Isidre vam fer la segona edició de la Fira. Enguany, en sessió...
Recerca, Història, Història, De cinema, Portada

La Guerra Freda V € Vietnam

Continuem el nostre viatge per la Guerra Freda, des de la perspectiva del cinema, fent un petit...
Què passa, Activitats, Portada

III Jornada Let's Clean up, a Vilaplana.

La Tercera Jornada de neteja es va dur a terme el dia 7 de maig de 2022, dissabte, de les 10 a...
Recerca, Natura, Portada

El Salt del Ventador i altres racons

Aquest cop ens desplaçarem fins a Horta, a la Terra Alta, per anar a veure un dels salts...
Opinió, La nostra gent, Articles, Records, Portada

Isidro: L€home que em va ensenyar a €huir€ de missa

“Mossan Isidro” no deixava indiferent. D’alguna manera ha format part de...
Recerca, Literatura, Tradicions, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Sebastià Mariner, lo Sibines, com s’anomena ell mateix en l’inici de...
La nostra gent, Homenatges, Records

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...