Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Què passa - Teatre | Revista 85

Jordi Mateu porta damunt seu l’essència de Terra Baixa

Amb aquest titular, la Televisió de El Vendrell obria la crònica en l’estrena del meu espectacle a la Casa Museu Àngel Guimerà l’any 2019.

La revista Lo Pedrís m’ha demanat que faci un escrit sobre Terra Baixa en essència un espectacle que vaig crear l’any 2017 per amenitzar un sopar i que de cop i volta i sense pensar-ho des de fa tres anys està voltant per nombrosos espais de Catalunya.

«Dos espais antagònics... Dos mons contraposats... Un actor... Tres personatges... Tres llops. Cada persona tria al llarg de la seva vida el llop que vol ser» Aquestes ressenyes intenten definir aquest muntatge. Un espectacle parit amb el cor i l’ànima. Un enfocament molt proper i molt personal de Terra Baixa d’Àngel Guimerà, per a molts, el nostre Shakespeare català.

El dramaturg vendrellenc ha tingut una vinculació molt especial a la meva vida. Sóc un fervent admirador de la seva obra. He tingut el gust d’interpretar i de dirigir diversos textos de Guimerà: Terra Baixa, La filla del mar, En Pólvora o Mar i Cel... De totes elles, però Terra Baixa és la que ha tingut un encís més directe en mi.

El primer contacte que vaig tenir amb aquesta obra fou els anys setanta, jo deuria tenir set o vuit anys, a la Sala de cal Rito un grup de teatre de Cambrils la va portar a escena. Em va enganxar de tal manera que em va deixar sense alè. Per primera vegada i clavat des de la primera fila de butaques era testimoni d’un assassinat en directe. La funció acabava amb una baralla i una cridòria horroritzant. Vaig quedar tan esglaiat que vaig anar corrents a la falda del pare per tal que em protegís d’aquell individu. Poc temps després d’aquella experiència vaig començar a prendre noció del que era pujar als escenaris. Al cap dels anys, jo deuria tenir setze o disset anys, una diada de Sant Jordi em van regalar aquest text. Va ser llavors quan vaig saber les veritables raons d’aquell assassinat i perquè el protagonista es va veure forçat a cometre’l. De mica en mica vaig començar a interessar-me en l’obra del dramaturg català.

Avancem en el temps fins a l’any 1990, possiblement el moment més esplendorós del teatre vilaplanenc o almenys, personalment, l’època en la qual vaig gaudir més, concretament el dia 19 d’agost. Per fi, va arribar el moment en què vaig tenir l’oportunitat de posar-me a la pell del protagonista de Terra Baixa. Un muntatge molt especial, ja que per primera i única vegada a la meva vida compartia escenari amb els meus pares i, si això no fos prou, l’actriu que en aquell muntatge interpretava la Marta, la meva companya a la ficció, esdevindria un temps després en la meva parella, la meva confident i el meu suport a la vida real. Així, doncs, com voleu que no estimi Terra Baixa?

Avancem una mica més i ens aturem l’any 2017. L’estiu anterior s’havia inaugurat a Vilaplana el Restaurant Les Brases de Ca l’Olla i els seus propietaris em van demanar la possibilitat de preparar algun text teatral per a representar-lo al seu local, ja que una de les activitats que hi volien fer eren els cicles anomenats «Sopars Literaris». Durant el mes de febrer de l’any 2017 em vaig posar a treballar en el projecte. Havia de crear un espectacle que fos el més directe possible i anés interpel·lant a cada persona del públic per tal que aquest se sentís el veritable protagonista de la història. Va ser llavors quan vaig pensar en Terra Baixa. Un sol actor... Tres personatges... Tres llops... Vaig crear un espectacle de mitja hora de durada desgranant cinc monòlegs i anant intercalant els tres protagonistes de l’obra: Manelic, Marta i Sebastià. Tenia tres personatges contraposats que eren tres veritables llops. En cap moment no vaig ser conscient de la rebuda que aquest espectacle podia arribar a tenir. No n’hi va haver prou en fer dues funcions al restaurant, sinó que a causa de la gran resposta de la gent, vam haver de llogar la sala del Casal Vilaplanenc per tal de poder-hi fer una tercera funció per encabir-hi més gent. A partir d’aquest moment i gràcies als comentaris dels assistents vaig començar a pensar a modificar l’espectacle per tal de poder-ho presentar en teatres.

El mes d’agost d’aquest 2017 vaig anar de vacances amb la família a la Garrotxa. Un dissabte a la tarda passejant per Santa Pau em va venir la inspiració. Ho vaig veure clar. Havia de ser un espectacle meu i de proximitat que combinés la terra alta (La Mussara) amb la terra baixa (Vilaplana) un espectacle en primera persona, un homenatge a la meva gent, una picada d’ullet a les meves arrels. Com he dit abans, un espectacle parit amb el cor i l’ànima. Vaig posar-me a treballar. Estrenava el 15 de juliol de 2018 al Jardí de l’Era de Castellvell ajudat per un audiovisual que et transporta pels cingles de La Mussara o et baixava de cop i volta a la polsosa terra baixa reencarnada en una Vilaplana grisa encara amb els seus carrers de terra. Un espectacle de setanta minuts de durada. A partir d’aquest moment es comencen a interessar teatres i sales polivalents per aquest projecte, ja que és un espectacle per a representar-lo en la modalitat de teatre de proximitat i això crida l’atenció dels espectadors. La Sala Santa Llúcia de Reus és un altre espai que des del primer dia es va interessar i va apostar per aquest projecte programant-lo fins a dia d’avui diverses vegades. L’any 2019 el Teatre Auditori de Riudoms realitzà un cicle anomenat «Teatre d’aprop» i vaig portar-hi Terra Baixa en essència. El format va ser molt innovador, ja que el públic estava assegut a l’escenari al meu voltant. Ho podien veure tot, des de les gotes de suor que em regalimaven pel cos fins a respirar totes i cada una de les olors d’un gran teatre des de les mateixes entranyes de l’escenari. L’experiència va ser brutal. Es van exhaurir les entrades en pocs dies i els espectadors que ocupaven les primeres files van abandonar els seus seients creient-se ser els veritables protagonistes de la història. Ho havia aconseguit. Aquest era l’objectiu de Terra Baixa en essència.

Penso que una part important del boca orella de la gent la dec a l’amiga Cristina Serret, periodista de Més Diari, que amb el seu article va fer arribar a molta gent aquesta proposta teatral, després van venir Diari de Tarragona i Canal Reus Televisió, els quals, també, van fer difusió aportant les seves ressenyes. A partir d’aquí el muntatge arribà als responsables culturals de l’Ajuntament de El Vendrell, poble i bressol d’Àngel Guimerà. La Casa Museu on va viure el dramaturg van contactar amb mi per tal d’oferir-me la possibilitat de fer una visita guiada per les estances de la casa representant-hi fragments del meu muntatge dins del cicle «Els Dilluns al MAG». I vaig anar per a fer-hi una funció i finalment en vaig haver de fer cinc. Les previsions es desbordaven. No em podia creure que aquell espectacle que va ser creat per amenitzar un sopar en un restaurant de Vilaplana tingués aquest ressò i aquesta gran acceptació per part dels espectadors. Quan les coses van bé sembla que res tingui aturador... Però encara hi havia un altre escenari que no havia contemplat.
Terra Baixa ha esdevingut els últims anys lectura obligada pels estudiants de segon de Batxillerat, així és que vaig començar a rebre trucades d’Instituts de secundària que estaven interessats en què els hi portés la funció dins l’aula. Us puc assegurar que és la millor experiència teatral que he tingut mai. Instituts del territori han vist passar pels seus ulls imatges de Vilaplana i de la Mussara que els ha ajudat a entendre l’obra de Guimerà.

A començaments d’estiu els amics i veïns Àlvar Fortuny i Dolors Juanpere també em van oferir la possibilitat de representar un parell de monòlegs de Terra Baixa a La Bassa de la Balandra de Vilaplana just als peus del cingle de La Mussara on ells hi tenen un petit terreny. Van muntar amb diferents artistes un vespre cultural màgic amb una vintena d’amics, brutal! Espero poder tornar-hi l’any vinent.

L’últim regal, però em va venir per sorpresa el passat 31 de juliol. La regidoria de cultura de l’Ajuntament de El Vendrell juntament amb la Casa Museu Àngel Guimerà van voler oferir una funció de Terra Baixa en essència a Sant Vicenç de Calders en un paratge anomenat La Torre o El Molí del Sebastià. Es tracta d’un complex on hi ha un molí en desús amb la casa on els pastors hi guardaven els remats durant la transhumància que feien des de La Conca de Barberà. Aquest molí pertanyia als avis d’Àngel Guimerà i el dramaturg hi passava llargues temporades. Confirmen que l’Era del molí va servir d’inspiració de Guimerà a l’hora d’escriure la seva obra. També expliquen que el nom de Sebastià, l’amo del molí de Terra Baixa, és un homenatge que el dramaturg va fer al seu oncle, Sebastià, amo del molí de Sant Vicenç. Poder representar Terra Baixa en essència en un escenari així, us puc assegurar que no té preu. Vam exhaurir les entrades. A mitja funció va començar a ploure i vam haver de suspendre, improvisant al mateix moment una nova funció per l’endemà dia 1 d’agost. La resposta del públic va ser enorme, ja que vam tornar a omplir amb molta més gent que el dia anterior. No cal que us digui que durant tota la funció el clima que s’hi respirava i l’ambient era de màxima emoció.

Fins al dia d’avui he portat aquest muntatge a escena en trenta-cinc ocasions i l’han vist dos mil vuit-cents tretze espectadors. Tenint en compte que és un espectacle de proximitat, en petit format i que l’any 2020 vaig haver de suspendre totes les funcions programades per culpa de la pandèmia puc estar més que content del resultat obtingut.

Pel que fa al futur, crec que pinta molt bé, doncs La Casa Museu Àngel Guimerà vol encetar un cicle de visites guiades pels estudiants tot desgranant els monòlegs de Terra Baixa en essència i el complex de La Torre del Sebastià, després de l’èxit d’aquest any, també vol continuar oferint funcions de l’espectacle en les properes edicions. A part d’això, hi ha un bon grapat de nous Instituts que ja s’han interessat, alguns de fora les comarques tarragonines, i amb els quals també he obert converses.

Així, doncs, aquesta Festa Major m’han donat l’oportunitat d’oferir i de poder dedicar aquest espectacle als meus veïns. Un muntatge que vol ser un homenatge a la meva gent. Una picada d’ullet a les meves arrels. Un espectacle parit amb el cor i l’ànima on espero i desitjo que els vilaplanencs que em vulguin acompanyar se sentin els veritables protagonistes d’aquesta història.





Jordi Mateu Huguet




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Història, Masos, Portada

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos, Portada

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps, Portada

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina, Portada

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola, Portada

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies, Portada

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Jornada de Neteja de l'Entorn de la Mussara

Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
Què passa, Notícies, Portada

ACTIVITATS D'IGUALTAT, a Vilaplana

Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
Què passa, Notícies, Portada

PULS'METRE

PUJA Pugen els enllaços matrimonials. Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
Entitats, Jubilats, Portada

Dinar de l'Associació dels Jubilats de Vilaplana

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
La nostra gent, Homenatges, Portada

DIA DE LA GENT MÉS GRAN

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys Enguany, la Festa de la...
Què passa, Notícies, Portada

Dia Internacional per a l€Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (4)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (3)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (2)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (1)

La nostra gent, Efemèrides, Portada

EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2023: Genís Torres Aymamí

Genís Torres Aymamí 6 d'octubre de 2023 Bona nit a tothom,...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

DEFUNCIONS 2023

2022 Jordi Mariné Anguera 90 anys           ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

CASAMENTS 2023

Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil         ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

NAIXEMENTS 2023

Jordi Olivan Torralba                   ...
Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada

Els beneficis de la Música durant l'envelliment

La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
Opinió, Articles, Portada

L'actualitat del macrosistema econòmic i les seves conseqüències en el petit comerç

La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
Recerca, De cinema, Portada

VA DE CINE: Seminci i Rec 23

La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
La nostra gent, Records, Portada

ALBERT €DAMO€, et recordem amb estima

Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Trescant entre la Riba i Vilaverd

Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
Recerca, Casos i coses, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres. Era el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Daniel Giraldo i Andrea Klinkert, pastors

Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 94 (desembre 2023)

NO A LA GUERRA Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
Passatemps

Passatemps 93: Minimots