Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Opinió - Articles - Portada | Revista 81

Vilaplana vol (i es mereix) connectar-se amb el segle XXI


Escric aquest article en una doble condició. Com a vilaplanenc d’adopció, agraït per l’acollida que aquest poble preciós m’ha regalat des del primer dia, i també com a periodista, el meu ofici. Voldria parlar-vos de la connexió entre Vilaplana, i els seus veïns i veïnes, amb internet. Sí, ja sé que és sentir la paraula internet i a molts se us posen els pèls de punta. També és el meu cas.

Amb el confinament, Vilaplana es va quedar durant molts dies pràcticament a les fosques, digitalment parlant. El servei d’internet es col·lapsava constantment fins al punt, segur que ho vau patir, de tenir greus dificultats per teletreballar, formar-vos a distància o simplement mirar d’entretenir-vos o connectar amb familiars i amics de fora del poble.

L’accés a internet al poble no ha estat mai cap meravella, conseqüència de no disposar de fibra òptica i tenir una cobertura mòbil força deficient (el 5G sona a pel·lícula futurista quan mires el mòbil des de Vilaplana). Els que ja treballem normalment des de casa vam notar que internet es convertia en un fangar en incrementar el nombre de persones que es connectaven (o intentaven) connectar-se a la xarxa des del nostre terme municipal, cadascú a casa seva. Ho vam patir totes, cadascú amb les seves circumstàncies.

Va arribar el desconfinament i amb ell es va reduir el teletreball. La situació va millorar, dins la precarietat de la nostra connexió. Ens movem habitualment a uns 10 megues de velocitat i en el millor dels casos es pot arribar, en funció de l’operador, a una vintena. Amb aquesta connexió, sempre que sigui estable, es pot teletreballar, fer videoconferències i mirar pel·lícules en unes mínimes condicions. Res a veure amb la fibra, que ofereix connexions de més de 500 megues. Sense tirar coets però també sense tornar-te boig o voler sortir volant per la finestra.

Però la fragilitat de la connexió es va tornar a fer evident aquest estiu, amb més veïns convivint i, per tant, més mòbils i usuaris d’internet connectant-se a la xarxa. De nou el malson de no poder teletreballar en condicions o simplement entretenir-se, per no parlar de les trobades a distància amb familiars o amics. “Que em sentiu???? Que em veieu????”. Si ens donessin un euro per cada cop que un vilaplanenc o vilaplanenca ha fet anar aquesta expressió en els darrers sis mesos, segurament milloraríem la indignant cotització de les avellanes o les ametlles a la llotja de Reus. D’això, un altre dia també tinc ganes de parlar-ne, com a marit i jove de pagesos de soca-rel.

Fins aquí no he descobert res. Ja sabeu, els que sou usuaris de la xarxa, les empipades que ens provoca la desconnexió. En un article a La Vanguardia, en ple confinament, ho vaig titular com el Doble confinament. A la impossibilitat de moure’s amb llibertat per la pandèmia, s’hi va sumar l’aïllament provocat per la bretxa digital.

Què podem fer a Vilaplana per posar fi a aquesta penosa situació? La resignació no em va massa. És ara especialment transcendent, això de connectar-se amb garanties a la xarxa, per la pandèmia. Amb la por, per exemple, d’un segon confinament -esperem que no arribi- o de confinaments parcials que impliquin tornar a treballar més des de casa o seguir les classes a distància. Ja m’esgarrifo només de pensar-hi. Segurament per això m’he instal·lat una antena a la teulada per disposar d’una connexió via satèl·lit igual de lenta, cara, però com a mínim, segura. La fan servir els vaixells i els avions, o les cases rurals del Pirineu. I jo, que estic a 15 minuts de Reus o 25 de Tarragona. Era això, perdre la feina o buscar una oficina a l’Aleixar, que allà sí que tenen fibra. No faré més comentaris.

Ja sabem que, malauradament, la crisi sanitària no es resoldrà en quatre dies, i que el teletreball ha arribat per quedar-se i segurament anar a més, per no parlar de la importància de la formació a distància o l’assistència sanitària digital. Sí, jo també prefereixo anar a la consulta i veure el Josep en persona, cara a cara, mentre li explico què em fa mal o em diu que vigili el colesterol, però el maleït coronavirus ens està posant a prova.

Fa anys i panys que ens planyem, que maleïm l’internet però la cosa no millora massa, tot i els esforços fets per l’Ajuntament de Vilaplana, ja quan el Tomàs Bigorra n’era l’alcalde. Encara recordo una reunió al Consistori per parlar dels problemes que en aquella època ens estava donant el que popularment coneixem com l’internet del poble, que ara dona una companyia privada i que abans oferia el Consistori. L’Ajuntament va fer un pas endavant en aquella època, ara fa uns deu anys, davant el desinterès de les companyies de telecomunicacions per oferir un servei digne al nostre poble. Si ens donessin un euro més per cada cop que un vilaplanenc ha explicat a una de les grans operadores (digues-li Movistar, Vodafone o Orange) que a Vilaplana no arriba l’ADSL (abans) o la fibra (ara), podríem muntar una bacanal local.

El servei de l’internet del poble, amb aquella inversió feta des del Consistori amb diners públics i hores de reunions, va servir per evitar aleshores l’aïllament digital total de Vilaplana. Jo, per posar un exemple, vaig valorar la connexió abans de decidir viure aquí, l’any 2008, perquè sense internet no ho hagués pogut fer, per les exigències de la feina. Però com jo, molts altres en l’actualitat es plantegen abans de poder anar a viure a un poble si tenen o no una bona connexió. Ja no és un servei complementari, és un servei bàsic i essencial, com no es cansa de repetir el Síndic de Greuges de Catalunya, que per cert va contactar amb mi ara fa uns dies a través d’una de les seves col·laboradores, després de llegir un altre article a La Vanguardia sobre la desconnexió a Vilaplana (Desconnectats per força, publicat el 2 de setembre passat).

Els anys han passat i les exigències d’Internet cada cop són més grans, per la generalització del seu ús i sobretot pels vídeos, cosa que exigeix cada cop més velocitat i estabilitat de connexió. Un altre vilaplanenc d’adopció, que ara ja no viu al poble però em consta el porta al cor amb tota la seva família, el Xavi Paba, ens en podria parlar amb més coneixement de causa, professional de la matèria informàtica. Ell també recordo que va venir i de fet va impulsar aquella trobada amb l’exalcalde, el Tomàs Bigorra, per mirar d’apretar l’operador que encara segueix donant servei d’internet a part dels veïns del poble, i aconseguir millorar el servei. No va servir, però, aleshores, de gran cosa.

Em consta, pel que m’expliqueu alguns dels veïns, que l’internet del poble ha millorat la velocitat, fins als vint megues, però que el servei no té tota la fiabilitat que voldrien. Jo ja no en sóc usuari perquè fart de les desconnexions i els talls vaig canviar de companyia. La cosa, però, no va de companyies ni operadors. El problema de l’internet de Vilaplana, i d’uns quants centenars de pobles més de Catalunya, és la connexió amb la fibra òptica. Els problemes no s’acabaran, expliquen tots els experts amb qui he parlat, fins que no puguem disposar d’un servei dels anomenats de banda ampla. Pels no entesos en la matèria vindria a ser com passar de tenir una canonada de coure antiga per subministrar l’aigua a disposar d’una gran canonada, moderna i fiable.

El problema és, per tant, de la infraestructura. L’actual alcalde, el Josep Bigorra, és perfectament conscient de la problemàtica. He mantingut amb ell converses i ens hem anat enviant missatges des de fa mesos davant la situació, penosa. Sempre ha mostrat interès i bona predisposició. Ell mateix m’ha explicat la feina feta des del Consistori per mirar de resoldre el problema. Han mantingut converses amb diferents operadors i han patit la decepció de veure com Movistar incomplia la paraula de portar la fibra òptica a Vilaplana aquest any 2020. De fet, a aquestes alçades ja haurien d’haver cablejat el poble, però es van fer enrere amb l’excusa de la pandèmia, segons m’explica l’alcalde. La data que han donat ara és el 2021, sense concretar més.

En plena pandèmia, quedar-nos a les mans d’una companyia gegant que veu Vilaplana com un punt diminut en un mapa gegant d’inversions i desplegaments futurs no és per estar tranquils. L’Ajuntament ho sap i ha començat a moure’s per trobar solucions alternatives. Jo mateix, i amb això no em vull anotar cap tanto, vaig passar a l’alcalde el contacte d’una empresa que en una conversa, després de llegir algun dels meus articles, em va plantejar la possibilitat de portar una connexió de banda ampla a Vilaplana sense haver d’esperar la fibra òptica somiada. Les converses amb aquest operador, arrelat al territori, molt més conscient de les problemàtiques de zones rurals com la nostra, sembla que avancen a bon ritme i podríem tenir una solució en l’horitzó de dos o tres mesos. Veurem. I preguem.

Sóc optimista de mena. Sempre ho he estat. I confio que aquest cop sí que anirà a la vençuda, que per fi tindrem a Vilaplana un servei d’internet del segle XXI, amb aquesta operadora o amb alguna altra de les que fa temps estan desplegant la banda ampla pel territori. El problema, no cal dir-ho, no és només de Vilaplana, és de país. Em deia l’alcalde ara fa uns dies que ha trobat a faltar l’acompanyament i ajuda durant tot aquest temps de les administracions competents. La Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona estan duent a terme des de fa mesos, a partir de la pandèmia -més val tard, que mai!- un pla per desplegar la fibra als pobles, perquè saben que sense una bona connexió, pobles com el nostre estan condemnats al despoblament i a l’oblit.
Coincideixo amb l’alcalde, hauria de ser una qüestió de país, i el Govern passar al davant, com sembla que ara, tot i que tard, vol fer amb un pla que preveu que en dos anys arribi la fibra a gairebé tots els pobles de més de cinquanta habitants de Catalunya. La Diputació de Tarragona assegura, en aquesta mateixa direcció, que al 2023, tots els pobles de la demarcació estaran connectats a la fibra òptica. Dos anys més, ara, amb tot el que estem vivint, sembla com parlar de l’any 2050.

Però que cregui que cal la implicació de les administracions superiors, com també del Govern d’Espanya, que dedica subvencions per afavorir la connectivitat, no vol dir que no pensi que es podria haver fet més, i sobretot més ràpid, des del nostre Ajuntament, la primera porta on podem anar a picar els veïns quan tenim un problema.

Veure com la fibra òptica ha arribat a l’Aleixar, a menys de tres quilòmetres del poble, a través de la companyia sueca Adamo, em toca una mica l’arquet com a vilaplanenc. Comprovar que a Alforja, també a tocar, tenen també connexió de banda ampla, em toca també el que no sona. Una mica més lluny, però també veïns de terme, a la Selva del Camp, ja fa alguns anys que tenen fibra. Gràcies al Coworking de la Selva per oferir-me la seva connexió ràpida quan m’indigno a través de les xarxes socials de no poder teletreballar des de casa meva, a Vilaplana, però jo el que vull és que el meu estimat poble tingui els serveis que es mereix i que puguem treballar des de casa nostra.

No, no és fàcil negociar amb les companyies de telecomunicacions. En sóc plenament conscient. Sé com les gasten. No sempre les coses surten com has previst. Adamo no té intenció per ara de desplegar la fibra a Vilaplana tot i que sí que ho està fent a l’Aleixar, a tocar, aprofitant el pla de la Diputació de Tarragona per fer passar la fibra quan arregla carreteres. Les obres van arribar fins a la rotonda de Vilaplana, que es va tornar a asfaltar l’any passat, però ni rastre del cable de la fibra.

Una companyia més petita, que no puc mencionar aquí perquè no estic autoritzat a fer-ho, sí que té ara per fi (al·leluia!) l’interès i la disposició tècnica de fer arribar la banda ampla, de connectar-nos amb el segle XXI. M’emociono només d’imaginar-ho. L’Ajuntament, em consta de fonts coneixedores de les primeres converses, també està disposat a facilitar-los l’aterratge a Vilaplana. Sembla que tot podria acabar encaixant. Veurem si la cosa arriba a bon port. Pels que tingueu afició als jocs de paraules, en aquesta expressió darrera hi ha part de la resposta.

Però tinc la sensació que anem tard, que se’ns està passant l’arròs. Que ens podríem haver estalviat moltes enrabiades. Que si haguéssim jugat com a poble més bé les nostres cartes, ja tindríem la fibra òptica brollant pel nostre terme, molt més bonic, no cal dir-ho, que el d’altres viles veïnes ara més ben connectades. Veure que les obres de millora de la carretera de l’Aleixar es quedaven amb la fibra fins a l’ermita de Sant Blai em va tocar una altra fibra, com suposo que a més d’un de vosaltres.

Cadascú té la seva responsabilitat. De més a menys. Sóc perfectament conscient que per un Ajuntament com el nostre, petit, no és fàcil, pels pocs recursos materials i humans. Però sóc crític. Fa temps que s’adverteix de la importància de fer arribar internet arreu en condicions adaptades a la modernitat, l’any 2020. I tots, també els veïns que potser hauríem d’haver fet més soroll, ens hem resignat a navegar per internet amb una roda de carro quan a la mateixa via hi ha cotxes que van amb un Formula 1. Igualtat territorial? Els collons (amb perdó). El mateix Síndic de Greuges de Catalunya va fer un informe el 2006 -fa ja catorze anys!- alertant de la problemàtica general al país. Si teniu temps i ganes, i la connexió avui us funciona (perdoneu la broma), podeu llegir l’Informe Internet amb banda ampla com a servei universal: dret a la igualtat digital, publicat pel mateix Síndic de Greuges. Tic-tac.

Seguirem esperant i confiant que arribi la solució. Tant de bo que sigui aviat, que no calgui esperar el 2021, el 2022 o el 2023. Tant de bo que la cosa se solucioni a curt o a mig termini. Millor a curt. Em diu un ocellet que podríem tenir un internet a velocitat de, 500 megues!, en pocs mesos. Creuem els dits. Quan ho vegi -i gaudeixi- a la pantalla del meu ordinador, al mòbil o la televisió, obriré una ampolla de cava. Si és aquest Nadal, a més faré una ratafia i unes avellanes, de Vilaplana. Si en comptes de 500 megues en són 100, o fins i tot uns quants menys, ja em donaria per satisfet.

Quan el problema se solucioni, que arribarà el dia, i acabi la desconnexió, Vilaplana ja serà pràcticament perfecte, als meus ulls, com a mínim. Llanço una proposta des d’aquesta finestra: que sortim en cercavila, si la pandèmia ja ens ho permet, pels carrers del poble i ho celebrem com cal, amb un piscolabis al Casal. Jo, m’ofereixo a fer-ne una bona crònica.



Esteve Giralt Torras. Vilaplanenc i periodista




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 81: Autodefinit

Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre Lo Pedrís 81

PUJA Puja el grup Fridays for Future Vilaplana . Aquesta agrupació...
Què passa, Entitats, Notícies, Escola, Portada

L€escola de Vilaplana guanya un premi del Consell Esportiu del Baix Camp

Uns dies abans del confinament de les escoles, el 13 de març, els nens i les nenes de...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Salvador Simó Gomís. Vilaplanenc de l'Any (2020)

Abans de res, creiem necessari que cal fer un incís: En aquesta situació que estem...
Opinió, Què passa, Articles, Música, Teatre, Portada

Un oasi cultural anomenat MUSSART

Recordarem l'any 2020 per molts motius, però indiscutiblement per la xacra que ha...
La nostra gent, Homenatges, Portada

EL PACO I LA VICTORINA, GENEROSOS AMBAIXADORS DE VILAPLANA

Des del primer dia que va sortir a la llum Lo Pedrís número u, 12...
Opinió, Editorial, Portada

AGAFANT EL RELLEU

Quan vaig veure que hi havia un cert neguit dins l'Equip de “Lo Pedrís” i...
Opinió, Editorial, Portada

EDITORIAL

A l’editorial del passat número, en el 20è aniversari de la revista, vam...
Què passa, Notícies, Portada

La primera instal·lació fotovoltaica municipal

L'Ajuntament de Vilaplana posa en marxa la primera instal·lació...
Opinió, Articles, Portada

Vilaplana vol (i es mereix) connectar-se amb el segle XXI

Escric aquest article en una doble condició. Com a vilaplanenc d’adopció,...
Esports, Natura, Portada

Rutes per a caminar: Circ de Pessons

Amb ganes de sortir a l'estranger? Per començar aquesta excursió...
Què passa, Notícies, Teatre, Portada

2n Festival de Cultura Crítica: PROSCRITS

Quan els veïns de L'Aleixar fan quelcom d'excel·lent, organitzat per tan sols...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Fridays for Future Vilaplana. Documentals pel canvi

Just fa un any, Lo Pedrís núm. 77 portava una ressenya sobre una tertúlia...
Recerca, Tradicions, Cuina, Portada

Receptes de les àvies de Vilaplana: Croquetes de Rostit

Un matí, conversant amb la Maria Júlia, explicava convençuda, que a ella...
Recerca, Història, Història, De cinema, Portada

De cinema: La Guerra Freda (I) € La Guerra de Corea

Les persones ens deixem enredar fàcilment amb mentides o esperances segons sigui el cas....
Què passa, Història, Notícies, Història local, Portada

EL CAMP DE TREBALL

Des de la Cooperativa de lleure Quàlia enguany arribàvem per primer cop al poble de...
Què passa, Història, Notícies, Història local, Portada

PROJECTE FONTS - LA FONT DE LA VILA

Records Sempre recordaré la profunda petjada que va deixar en mi...
Recerca, Cuina, Portada

AVUI PARLAREM D€ARR'S

Segons la Viquipèdia, l'arròs és una planta herbàcia i semi...
Què passa, Activitats, Portada

EN DEFENSA DE LA CULTURA SEGURA

Fa mesos que estem molt condicionats per la pandèmia i això ens ha obligat a...
Què passa, Notícies, Música, Portada

CONCERT: €MÚSIQUES DEL MÓN€, amb la COBLA REUS JOVE.

Enguany, per la pandèmia, el 12 de juliol, no vam poder fer el 17è Aplec de la...
Recerca, Història, Història local, Medicina, Portada

La Grip Espanyola, la pandèmia dels nostres avis.

La situació creada per l’actual crisi sanitària derivada de...
Què passa, Notícies, Esports, Portada

EXPEDICIÓ DEL CAM-VILAPLANA AL CIM DEL MONT BLANC (4.810 m.)

Sí senyors!!! Finalment, al 4t intent ho heu aconseguit, Edgar i Gerard: MOLTES...
Què passa, Notícies, Esports, Portada

ACTIVITATS DEL CAM-VILAPLANA

BTT NOCTURNA 2020 Ja vam avançar en un altre Pedrís, la creació...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevista a Màrius Juanpere Aixalà

El Màrio va nèixer el 1962. A Vilaplana el coneixem com el fill petit de la Pepita...
Què passa, Notícies, Portada

La deixalleria mòbil, una oportunitat per reciclar més i millor

Seguint amb el desig de servei a les persones i a la comarca, i amb la intenció de...
Història, Tradicions i folklore, Portada

Aplec de la Mussara: 3 de juny de 1928, els orígens

Ens trobem en les acaballes d’una dura època de repressió del catalanisme...
Recerca, De cinema, Portada

QUI ÉS  EN DAVID SIMON?

Potser heu sentit el soroll que hi ha hagut aquest estiu a les xarxes amb relació a...
Opinió, Articles, Portada

Música

Tal vez las enfermedades mentales sean como melodías desconocidas. Quizás sean...
Què passa, Recerca, Notícies, Medicina, Portada

Donació de sang

La Campanya de Donació de Sang de Vilaplana, del passat 23 de juliol, es va fer a la...
Passatemps

Passatemps 80: Especial Post-Confinament