Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Recerca - Història - Història - De cinema | Revista 81

De cinema: La Guerra Freda (I) – La Guerra de Corea

Les persones ens deixem enredar fàcilment amb mentides o esperances segons sigui el cas. La guerra n’és un clar exponent. Més enllà dels particularismes de cada conflicte, els participants acostumen a repetir que l’enfrontament que els hi toca viure serà el darrer, que després la pau s’imposarà i la bona voluntat regirà l’evolució i les relacions de la humanitat.

Així ho pensaven fa poc més de cent anys, durant la Primera Guerra Mundial. Fins i tot la van anomenar la Gran Guerra. Com no? Després d’aquella carnisseria cap altre conflicte futur s’hi podria comparar però van descobrir vint anys després que la carnisseria continuaria d’una manera encara més bàrbara, com mai abans la humanitat havia vist i que potser valia més enumerar-les per distingir-les. Aquesta seria la Segona Guerra Mundial. I de nou es va pensar que la finalització de les hostilitats obriria un llarg període de pau. Quin error.

Ja abans de l’acabament es començava a entreveure que els guanyadors tenien profundes divergències, començant per la ideologia: un bloc capitalista contra un bloc comunista. Havien estat aliats mentre un gran poder amenaçava el món, el nazisme. Ara, amb aquest lluitant de manera agònica i fanàtica per evitar una derrota ja inevitable, es posicionaven sobre el terreny.

I per què en parlo, de la Guerra Freda? Bé, si el 2020 es commemorava el 75é aniversari de la finalització de la Segona Guerra Mundial –recordatoris deslluïts per la pandèmia- el proper any caldrà recordar el trentè aniversari de la finalització de la Guerra Freda, un conflicte que la major part de la historiografia situa entre 1947 i 1991 quan un dels actors principals, la Unió Soviètica, es va dissoldre.

És una guerra que també quantifica les víctimes per milions, que afectà a tots els continents tot i concentrar-se al Tercer Món i als països en vies de desenvolupament, fet que probablement fa que la tinguem oblidada ja que va afectar a Europa amb una quantitat de víctimes significatives i ja sabem com ens agrada mirar-nos el melic.

Una de les característiques de La Guerra Freda és que les dues superpotències mai es van enfrontar militarment de manera directa –amb algunes cometes, és clar- sinó mitjançant conflictes regionals, amb peons que, més o menys díscols, seguien les seves instruccions. No era quelcom nou a la història però si d’agrair atesa la disponibilitat d’armes nuclears recentment adquirida pels dos bàndols. Les coses podrien haver anat força més malament... i a punt estiguérem del desastre final.

La primera parada cinèfila –no, no m’he oblidat que la secció és de cinema- la farem a la península coreana. Picabaralles ja n’hi havien hagut abans però a Corea es va arribar al nivell de gran confrontació en un conflicte desenvolupat entre 1950 i 1953 i que va costar la vida a dos milions de persones.

La Guerra de Corea sempre ha estat un aneguet lleig dins la filmografia. Tenim una inesgotable reserva de pel·lícules de la Segona Guerra Mundial i la Guerra de Vietnam fou molt més traumàtica per la societat nord-americana. I és que el resultat, un empat, no s’adiu massa amb el caràcter dels Estats Units. I realment fou això, un empat, un bany de sang que va deixar la situació tal i com estava al principi de tot. De fet, no es va signar mai la pau així que tècnicament la guerra continua.

La història ens diu que el nord comunista va envair el sud, és a dir, el règim d’un dictador comunista que va aconseguir entronitzar la seva família controlant un règim de terror que encara perviu va atacar el règim d’un dèspota corrupte aliat amb els Estats Units. El millor de cada casa, vaja.

Ni un any de l’inici de la guerra i ja tenim una primera mostra amb A Bayoneta Calada (1951), una cinta bèl·lica clàssica on una patrulla de l’exèrcit nord-americà ho passarà ben malament enfrontant-se a l’enemic i que compta amb el debut de James Dean en un paper secundari. Igual de malament que ho passarà William Holden al clàssic Los Puentes de Toko-Ri (1954) i ja s’apreciava la tendència de fugir de les heroïcitats de l’anterior guerra per centrar-se en la futilitat de la guerra que tan bé expressa la novel·la en la que es basa. Més focalitzada en el romanticisme i concretament en uels prejudicis racials trobem Sayonara (1957). Aquí Corea és més aviat secundària.

Acabarem amb aquestes pel·lícules realitzades a la mateixa dècada de la guerra amb Pork Chop Hill (1959) de nou pur cinema bèl·lic que parla de sacrifici i honor en una unitat massacrada pel foc enemic i, un cop més, des d’un prisma nord-americà. Protagonitzada pel gran Gregory Peck, aquest va protagonitzar dues dècades després un biopic McArthur, el general rebel (1977) força interessant per entendre el desenvolupament del conflicte. I un darrer apunt, la famosa MASH (1970) la qual molts situen equivocadament per la seva data de realització a la guerra de Vietnam quan parla de la de Corea. En clau de comèdia negra, fem el seguiment d’una unitat mèdica i els problemes als quals s’enfronta i va acabar amb una sèrie també molt coneguda i força popular.

Però és clar, aquesta mostra no seria representativa sense la pròpia aportació coreana. La sud-coreana és una indústria cinematogràfica poderosa i interessant, recentment reconeguda pels Òscar però si ens cenyim a la guerra i títols de fàcil localització hauríem de parlar de Welcome to Dongmankgol (2005) on l’escenari és una vil·la que desconeix que una guerra destrossa el país i on arriben soldats dels dos bàndols. Més adreçada a l’èpica de la guerra trobem Operación Chromite (2016), història de sacrifici bèl·lic que també ens ofereix unes bones pinzellades del conflicte.

Així doncs, primera parada d’una sèrie que s’estendrà en propers capítols. El meu desig és que al final coneguem un període històric d’una terrible complexitat i que ens ajudarà a entendre com s’ha configurat el nostre món en l’actualitat.

 


Joan M. Rovira




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Història, Masos, Portada

MAS DE MORENET

SITUACIÓ Aguaita sobre el Cingle de la Conca, és proper a la cova dels...
Passatemps, Portada

Passatemps 82: Juguem de nou amb les 500 millors cançons de la història del rock

Història, Història, Portada

IMPRESCINDIBLES

Un home o una dona imprescindible és per a mi aquella que per la seva voluntat de...
Recerca, Tradicions, Cuina, Portada

FRICANDÓ DE VEDELLA

Ingredients: (per a sis persones) 12 talls prims de vedella de la garreta (podem demanar...
Què passa, Activitats, Portada

La petita ja té 2 anys

Durant la primavera del 2018 es va començar a gestar la idea d’un espai de joc...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2020

Bon vespre, gent de Vilaplana! Ja hi tornem a ser! Com cada any, quan comença a...
Recerca, Literatura, Tradicions, Lingüística, Portada

Frases fetes i dites de Vilaplana

Estic fent el Treball de recerca de Batxillerat sobre frases fetes, dites i comparacions que...
Què passa, Recerca, Entitats, Activitats, Natura, Escola, Portada

EL PROJECTE RIUS

L’escola Cingle Roig de Vilaplana participa per quart any consecutiu al Projecte Rius....
Què passa, Recerca, Activitats, Natura, Escola, Portada

SORTIDA A €LES TOSQUES€

El passat dimecres 11 de novembre, els i les alumnes de Cicle Mitjà de l’Escola...
Què passa, Notícies, Portada

El Pulsòmetre

Baixa L’incivisme: Després d’una jornada de neteja de diverses...
Recerca, Casos i coses, Portada

ARQUITECTURA EFICIENT. Materials sostenibles (I): Pintures ecològiques

La preocupació pel medi ambient cada vegada està més present en la nostra...
Recerca, Cuina, Portada

FEM ARR'S!: ARR'S AMB BACALL€ I ESP€RRECS

Al número 81 del Pedrís us vaig parlar de l'arròs que es fa al Delta...
Opinió, Editorial, Portada

EDITORIAL

L'any passat, quan celebràvem l'entrada de l'Any Nou, a la Plaça de...
Literatura, Narrativa, Portada

AIGUA A LA LLUNA

Des d’allà dalt, es veia girar com planeta blau: distant, estrany,...
Història, Masos, Portada

MAS D€EN COLL

ALTRES NOMS En una ocasió en el Registre s’hi refereixen com a mas del...
Recerca, Natura, Portada

Rutes per a caminar: els Avencots

Tothom coneix els Avencs de la Febró, però no tothom ha recorregut el petit...
La nostra gent, Literatura, Records, Narrativa, Portada

TE€N RECORDES, NEN?

Va ser en aquell cine, te’n recordes, nen? On Reina i Golf compartien amorosament un...
Història, Portada, Fem memòria

L€EXILI DELS PRESIDENTS

Ara fa 81 anys va começar un exili que aplegà, durant la matinada d’un...
Notícies, Portada

Les comarques del sud són el cul de Catalunya

Les comarques del sud de Catalunya són emprades per instal·lar-hi tot el que no...
Què passa, Notícies, Portada

LES DEIXALLES S'APODEREN DEL PLANETA! WORLD CLEAN UP DAY! LET'S CLEAN UP! NETEGEM!

Al llarg de les últimes dècades, el consum ha embogit. Quantitat d'envasos i...
Literatura, Ressenyes literèries, Portada

OLIVERES FARGUES, EN UN VIATGE SENSE RETORN

(Escrit de presentació del poemari El bres de les oliveres de Conxita Jiménez)...
Què passa, Activitats, Portada

El dret a viure en pau

Aquest octubre s’ha constituït l’associació MUSSAGATS, una...
Passatemps

Passatemps 81: Autodefinit

La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevista a la Jéssica Bonet Bonet

Un dia, a la Carnisseria, comentaven que la Jèssica estava corrent una Marató...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís per Vilaplana

Com que a Lo Pedrís no l'han pogut portar pel món, ell solet ha sortit per...
Què passa, Notícies

Pulsòmetre Lo Pedrís 81

PUJA Puja el grup Fridays for Future Vilaplana . Aquesta agrupació...
Què passa, Entitats, Notícies, Escola

L€escola de Vilaplana guanya un premi del Consell Esportiu del Baix Camp

Uns dies abans del confinament de les escoles, el 13 de març, els nens i les nenes de...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies

Salvador Simó Gomís. Vilaplanenc de l'Any (2020)

Abans de res, creiem necessari que cal fer un incís: En aquesta situació que estem...
Opinió, Què passa, Articles, Música, Teatre

Un oasi cultural anomenat MUSSART

Recordarem l'any 2020 per molts motius, però indiscutiblement per la xacra que ha...
La nostra gent, Homenatges

EL PACO I LA VICTORINA, GENEROSOS AMBAIXADORS DE VILAPLANA

Des del primer dia que va sortir a la llum Lo Pedrís número u, 12...