Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Recerca - De cinema | Revista 80

Confinats amb NETFLIX

Confinats amb NETFLIX

El període de tancament que hem viscut ens ha permès perdre temps remenant en aquesta i altres plataformes per rescatar coses interessants entre la col·lecció de caràtules que desfilen per la pantalla. També ha funcionat el boca-orella en les llargues converses i videotrucades... Vosaltres què heu vist? Jo he vist tal cosa, no te la perdis! Aquestes en són algunes...

De pelis
Per començar, una que em permet enllaçar amb lo Pedrís anterior, La trinchera infinita. Escrivia llavors sobre la mandra que em feien les històries de la Guerra Civil però també sobre la curiositat després que Belén Cuesta rebés el Goya a millor actriu. Potser arribo tard i sóc la penúltima en haver-la vist però he de dir que m’ha agradat molt i recomano, si encara algú la té pendent, que se la passi. No és pròpiament una pel·lícula de guerra sinó de seqüeles, dels topos que van viure ocults més de trenta anys per evitar represàlies durant el franquisme, fins que el decret del 69 amb el que prescrivien els delictes comesos abans de la guerra, els va encoratjar a sortir del cau. Una mica com Mambrú se fue a la guerra de Fernando Fernán Gómez, que també anava d’això.
Dues més d’imprescindibles, també per si encara no s’han vist. El irlandés, de Martin Scorsese, citada igualment a l’anterior número com una gran obra que havia passat pels Oscars sense pena ni glòria. Són tres hores i mitja de gaudi, sense un instant que decaigui, mentre Robert de Niro, Al Pacino, Joe Pesci... t’acompanyen entre gàngsters pel món del crim organitzat de la màfia. I si després o abans d’aquesta joia hi ha ganes de més gàngsters, encara es pot veure Uno de los nuestros, també d’Scorsese, i també obligada. Una peli d’ambicions i lleialtats basada en fets reals d’un jovenet de Brooklyn que fascinat per la vida ostentosa i trepidant dels gàngsters del seu barri entra a formar-ne part. També aquí els personatges estan brutalment interpretats... Ray Liotta (que no havia estat gaire de la meva devoció) aquí, acompanyat de De Niro i Joe Pesci, fa el millor paper que li he vist mai.

Encara es pot veure també Tarde para la ira, un thriller fantàstic de Raúl Arévalo amb Antonio de la Torre de protagonista que, com sempre, està extraordinari. És una peli de revenja que demostra l’empatia que generen els personatges quan es tracta de venjar una violació o un assassinat. Sense voler fer apologia del ojo-por-ojo, hem de reconèixer que en el fons desitgem que es compleixi la revenja. Sentim certa atracció per la justícia justificada, aquella que pot arribar a ser fins i tot poètica. Deia Hitchcock que la venjança és dolça, però apostar-ho tot a aquesta fitxa té un caràcter autodestructiu. L’espectador es reconforta amb el final desitjat, però el venjador cava la seva tomba en decidir iniciar aquest viatge. Antonio de la Torre ho clava.
En una altra línia, 7 años, de Roger Gual (el de Smoking Room). Una mena de drama psicològic en el que els quatre socis d’una empresa cometen un desfalc i mitjançant un mediador decideixen triar entre ells un culpable únic que haurà de passar set anys a la presó. La història és fresca, enganxa, i els actors i actriu estan força bé, especialment Paco León. Em va recordar Doce hombres sin piedad, aquell clàssic de l’Estudio 1 en el que tots els membres d’un jurat a excepció d’un, consideren culpable l’adolescent acusat de matar al seu pare. Encara veig al José María Rodero, en la versió teatral de TVE, o al Henry Fonda, en la versió cinematogràfica, fent canviar finalment el vot per la sentència.

El hoyo de Galder Gaztelu-Urrutia, va rebre entre altres el premi a millor pel·lícula al festival de Sitges 2019. Un pèl gore, combinant ciència-ficció i crítica política i social. Abstenir-se qui tingui poc o gens interès en aquest gènere, i la resta prendre-la sense grans expectatives. Planteja una situació fictícia en un futur que s’intueix apocalíptic i en una societat que també s’intueix terrible. No està a l’alçada de The road, ni de lluny, però jo la vaig trobar una peli interessant, que transcorre en un escenari monòton i angoixant, dues persones per nivell i una plataforma amb menjar; i que tracta de la diferència de classes, dels forts i els febles, de la solidaritat... No es pot dir res més.
I moltes altres, impossible de comentar-les totes, com Good Time dels germans Safdie, una història d’amor entre dos germans lumpen de NY que es va presentar a Cannes 2017 amb molt bona crítica dels fidels al cinema independent nord-americà però sense entusiasmar excessivament. El cuaderno de Sara, amb Belén Rueda buscant a la germana desapareguda a la selva de la República Democràtica del Congo. Bajo la piel del lobo, un drama rural amb una fotografia i imatges espectaculars; A sun, la història dramàtica d’una família taiwanesa, Atlantique, de Senegal; Mi mejor amigo, argentina... i sobretot, sobretot, el documental Miles Davis: Birth of the cool.

I de sèries
També sense intenció de fer grans descobriments, perquè és fàcil que s’hagin vist, voldria comentar-ne algunes, bona part policíaques, que el trobo un gènere perfecte per fer píndoles en episodis.
Una de les millors per mi, Case, un thriller islandès a l’estil nordic noir de les sèries criminals escandinaves, herència del gènere negre literari dels Larsson, Mankell, Nesbo... que ha fet furor en els darrers anys. Un fenomen que sorprèn tenint en compte que, tot i que la taxa de criminalitat d’aquests països és una de les més baixes del món, hi ha una extensa producció literària, ara traslladada a la pantalla, sobre psicòpates assassins enmig del bosc i la neu. Case però encaixa en una altra paradoxa, la dels països nòrdics que amb lleis progressistes exemplars pel que fa a la igualtat de gènere tenen uns índexs altíssims de violència sexual. Una sèrie sobre abusos, drogues, prostitució de menors i secrets amagats, on diferents trames i personatges es creuen aparentment sense sentit al voltant d’una detectiu, una poli normal i corrent, encarregada del cas esfereïdor amb el que comença el primer capítol.

La Mantis va ser una de les primeres del confinament. Una minisèrie francesa en la que una assassina en sèrie intervé amb la gendarmerie per ajudar a resoldre uns crims similars que algú està reproduint. Tot acaba recordant una mica a El silencio de los corderos, aquí però en un ambient elegant de palauets i amb una esplèndida Carole Bouquet que representa molt bé un personatge carregat de misteri. Hi ha en la trama algunes incoherències i llacunes sense aclarir, potser podria ser millor però jo recomano veure-la, i si pot ser d’una tirada, millor.

La sèrie catalogada com una de les millors de Netflix és Mindhunter (amb dues temporades i una tercera en previsió) basada en dos agents de la Unitat d’Anàlisi de Conducta de l’FBI, la BAU (Behavioral Analysis Unit), que als anys 70 entrevisten assassins empresonats per intentar identificar un perfil psicològic de criminals que ajudi a resoldre nous casos. És francament bona, per natural i creïble, per l’ambientació, per la interpretació dels personatges, per tot.

Per acabar, i potser per relaxar la tensió, convindria parlar d’altres històries fora de la foscor. En veurem un parell. The Eddy és una sèrie que se situa en un club de jazz de París i en la que la música és l’eix sobre el que gira tot allò que s’explica. Els protagonistes, els components d’una banda i les seves vides, són realment músics i això li dona autenticitat. La cantant del grup l’interpreta Joanna Kulig, la protagonista que ens va enamorar a Cold war, aquella peli polonesa força premiada i nominada als Oscars per millor pel·lícula estrangera fa un parell d’anys. Hollywood, ambientada als anys 40 és la història d’un grupet de joves aspirants a introduir-se en el món del cinema. Mostra el poder de la industria cinematogràfica i els prejudicis de gènere i d’origen. Molt lleugera, en el bon sentit, un resum que entra molt bé de la faràndula de l’època daurada del cinema nord-americà. Una sèrie de cine que parla de cine, perfecta per acabar.


Montse Argerich




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 83: Actrius i actors catalans

Què passa, Activitats, Portada

Ens trobem per fer Ganxet

Som un grup de dones del poble i voltants (dic dones perquè no ve cap home, encara que el...
On line, Portada, Actualitat on line

Pulsòmetre 83

PUJA       La megafonia...
Què passa, Història, Activitats, Portada, Fem memòria

8 de març: Dia de la Dona, també a Vilaplana

A les 8 del vespre, a la plaça de la Vila, fem la lectura del Manifest del dia...
Què passa, Notícies, Portada

FORN DE MONT-RAL: Un projecte empresarial en un poble petit de muntanya.

La Lorda Ruiz és la fornera i propietària principal, i juntament amb la Mariona...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Qüestionari sobre la Covid-19

Des de ja fa més d’un any, estem immersos en una batalla mundial i quotidiana per la...
Recerca, Natura, Portada

Els nostres moixons: la Pastorella

La Pastorella Cuereta blanca (Motacilla alba)
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedrís 83 (març 2021)

Aquests primers mesos de l'any, hem tingut confinament local, algunes afectacions de la Covid...
Història, Masos, Portada

Mas d'en Peiró

ALTRES NOMS Al Registre Civil també hi surt anomenat com a mas de la Font, mas del...
Història, Masos, Portada

Mas d'en Grau

ALTRES NOMS Segons R. Amigó (1963) en alguna ocasió algú l’anomena...
Recerca, Tradicions, Portada

Frases fetes i dites de Vilaplana

Un cop acabat el meu treball de recerca sobre les expressions populars a Vilaplana, he tret les...
Recerca, De cinema, Portada

Va de cine: Corea del Sud, Hong Kong i Vietnam

L’any cinematogràfic comença amb el lliurament dels premis de les...
Recerca, Cuina, Portada

Mus de Xocolata

Aquesta recepta la comparteix amb naltros, la Isabel Mas Gil, una àvia de Vinyols, que...
La nostra gent, Records, Portada

Més enllà d€ella, per sempre més. Per a l'Elena Mestre Vall

Recordem que aquell hort, entre tots els petits racons que tenia, es feia màgic i...
Recerca, Tradicions, Cuina, Portada

Faves a la catalana

Ingredients: (per a 6 persones) - 1,5 kg de faves desgranades. - 1 manat alls tendres....
Entitats, Escola, Portada

Ciència? o Màgia?

Durant el primer trimestre, l'alumnat de Cicle Mitjà i de Cicle Superior vam...
Entitats, Escola, Portada

€Pintures rupestres€ a l€escola!

La Classe dels Artistes de Cicle superior de l’escola de Vilaplana s’ha aventurat a...
Entitats, Escola, Portada

Projecte Innovamat: La Festa de la mesura

Aquest curs “L’Escola Cingle Roig” ha apostat per un enfocament didàctic...
Què passa, Recerca, Notícies, Agricultura biològica, Portada

Primeres Jornades de l'avellana de muntanya

Vilaplana va acollir “Les primeres Jornades de Promoció de l'avellana de...
Què passa, Notícies, Portada

Reparació de la xarxa de clavegueram i del reg de la bassa de la Vila del carreró entre el carrer Dr. March i el carrer Major

A finals de desembre van finalitzar les obres de reparació del clavegueram i del reg de la...
Què passa, Notícies, Portada

Millores en pistes i camins del terme municipal de Vilaplana

L’Ajuntament de Vilaplana ha realitzat, en els últims mesos, diverses millores en...
Recerca, Cuina, Portada

El món de la sobrassada, Xesc Reina i Can Company

El món virtual, Internet, les xarxes socials i tot plegat, ha fet que descobrim coses que...
Recerca, Natura, Portada

Rutes per a caminar: Missamaroi

Deixarem el cotxe aparcat a Tivissa, davant del restaurant-bar Missamaroi... ja està! Ja...
Entitats, Escola, Portada

Anem a la Xalateca!!!

Aquest curs, els nens i les nenes d'Educació infantil i de Cicle Inicial, seguim anant...
Entitats, Escola, Portada

No només l€aigua apaga el foc!!!

La Classe de l’Aigua vam tenir visita a l’escola!!! Uns papes de la classe que...
Entitats, Escola, Portada

A la Classe dels Pirates creem amb objectes de la Natura

Aquest començament de curs ha estat una mica estrany. A la classe dels petits hem...
Entitats, Escola, Portada

Busquem números i lletres

No fa gaires dies, a la Classe dels Pirates, vam trobar una carpeta plena de fotografies de...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevista: Lezhi Ferré (11 anys), Irina Mestre (15 anys) i Mireia Ferré (28 anys)

En un moment en el qual les petites coses han adquirit la rellevància que realment tenen,...
Recerca, Literatura, Natura, Contes, Portada

Mercès de tenir cura d'una petita part del Planeta

Ben trobats; Em presentaré: sóc en Joan Pagès i vaig néixer en una...
Què passa, Notícies, Portada

Lo Pedrís viatger

Encara no podem viatjar pel món, però podem passejar per Vilaplana.