Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Literatura - Contes - Portada | Revista 79

Les tres Reines d'Orient


La història va anar més o menys així:

A Orient hi havia tres reialmes: La Febró, l’Albiol i Prades, petits i veïns. Amb tres reis: El rei Eduard, el rei Carlos i el rei Raül, amb les seves tres reines: la reina Conxi, la reina Irene i la reina Lourdes.

Els tres reis eren amics de tota la vida, fins i tot van anar a la universitat de màgia junts; allà van conèixer les reines, que també eren molt amigues, generoses, eixerides i molt sàvies.

Tot hauria anat com una seda si no fos perquè els tres matrimonis no tenien fills... i això els entristia una cosa de no dir.

El rei Eduard Blanc, el rei Carlos Ros i el rei Raül Negre, quan es feia fosc es posaven tristos i melancòlics, pel fet de no tenir ni hereu ni pubilla. Pujaven al terrat dels seus palaus per esbargir les penes. Es distreien mirant els estels... ves a saber què hi buscaven.

Una nit, com totes les altres, els tres reis van pujar al terrat, i mira que miraràs... i de sobte... passa l’estel!

L’endemà al matí, els reis havien desaparegut... no havien tornat del terrat.

La reina Blanc, estranyadíssima, va trucar per Skype a la reina Ros i a la reina Negra, sí, ja sabeu, allò de trucada a tres:
 
Conxi:  Reina Irene, reina Lourdes! Que el meu estimat Eduard ha desaparegut! Com cada nit se’n va anar cap al terrat, i jo me’n vaig anar al llit a llegir una estona, em devia adormir... i no em vaig adonar de res... avui al matí he vist que el rei no hi era, ni havia obert el seu costat de llit.
 
Irene: Oooooh! el meu Carlos també ha desaparegut...  jo ahir mirava el 30 minuts, que feien un reportatge súper interessant sobre les compres del Black Friday, i espera que esperaràs... no baixava i no baixava. I potser ja eren les 4 de la matinada que vaig anar a veure si el trobava al terrat, i no hi era!
 
Lourdes: A mi, igual, per cert reina Irene, vaig veure el 30 minuts, quina passada, com ens enganyen perquè gastem i gastem! El rei Raül tampoc va tornar del terrat... però cap a les 2 vaig sentir soroll de camells i crits de “Vinga va! Marxem!”... deuen haver anat a algun lloc...
 
Conxi, Lourdes, Irene: Ja tornaran!

Però les tres reines estaven ben estranyades; ves a saber què havia passat; on havien anat els tres reis?

Van haver d’esperar 15 dies ben bons!

No va ser fins dues setmanes després que els van veure tornar, assedegats, bruts i polsosos, però amb una cara de felicitat que feia bo de veure. Les tres reines els esperaven a la rotonda que separava els tres reialmes, les tres amb les mans als malucs, la mosca rera l’orella i un somriure de cascavells als ulls.
 
Conxi: Però... es pot saber d’on veniu tots tres?

Irene: Vau marxar cuita-corrents!

Lourdes: No ens en vam ni adonar.

Eduard: Calma, calma...

Carlos: Ai mareta meva si ho sabéssiu!
 
Raül: Primer de tot un petonet... mua... i segon de tot... una bona dutxa, afaitats i amb un bon tiberi a taula, us ho explicarem tot.

Eduard: Fil per randa!

Un cop nets, refets i enclenxinats, el rei Eduard, el rei Carlos i el rei Raül van començar a explicar-se.
 
Carlos: Vet-ho aquí. Heu de saber i entendre que vam marxar a corre-cuita perquè aquella nit, com tantes d’altres, tots tres havíem pujat al terrat del palau, per veure si alguna estranya conjunció dels astres ens podria indicar on, quan i com trobar un hereu, nen o nena, tant se val.

Raül: I aleshores... la vam veure, una estrella formidable, meravellosa, amb una cua d’estels que semblava un cometa.

Eduard: Ens indicava una direcció... cap a Betlem i semblava que volia que la seguíssim.

Carlos: I... sí, sí, la vam seguir. I quan paràvem per descansar una mica, que Betlem és molt lluny... eh Raül?

Raül: L’estel es parava!

Reines: OOOOOOOhhhhh!

Raül: Finalment vam arribar al terme de Betlem.

Eduard: L’estrella ens va guiar cap a una cova.

Carlos: No diríeu mai què hi vam trobar.

Reines: Què?

Reis: Un nen!

Reines: Ole tu!

Raül: Estava amb son pare i sa mare, sí, però quasi no el podien tapar... no tenia robeta... estava nuet nuet.

Eduard: Tenien un ase i una vaca, i així li donaven una mica d’escalfor.

Carlos: Vam decidir afillar-lo allà mateix, l’estrella ens ho deia. I com a bons padrins li vam fer uns regals. Or!

Raül: Encens!

Eduard: Mirra!

Reines: Perdona!

Conxi: Que us heu begut l’enteniment?? Digues-ho tu, Irene!

Irene: A qui se li acut regalar això a un infant acabat de nàixer?

Reis: Oh, uh, ah, mmmmm... ai ai ai...

Carlos: Què havíem de fer?

Aleshores la reina Conxi, la reina Irene i la reina Lourdes, d’allò més decidides, van començar a fer una llista de tot el que hauria calgut fer i no havien fet.
 
Lourdes: Als infants petits tant se’ls en dona, de l’or, l’encens i la mirra... i la corona de rei!

Conxi: No saben què és ni per a què serveix això, i encara prendria mal si s’ho empassava, oi Irene?

Irene: Si tan nuet nuet,anava aquell nadó, més servei li haurien fet uns bolquers o uns peücs.

Lourdes: O un llitet i una manteta.

Conxi: Un pijama calentó.

Irene: Ara bé, el que els fa il·lusió de debò a les criatures de totes les edats, mides i colors... són les joguines: cavallets de cartró, nines, peluixos, bitlles, patinets, bicicletes, trens, cuinetes...

Lourdes: Llibres de contes, panderetes, sonalls, flabiols i flautes, microscopis, calidoscopis i jocs d’ordinador...

Conxi:  Raquetes, pilotes, baldufes, trineus... jocs de màgia, de cartes i de l’oca...

Irene: Disfresses, trencaclosques, discos, titelles...

Lourdes: Trens elèctrics, cotxes, vaixells pirates, tractors...

Eduard: Nois, l’hem feta bona! I ara què fem?

Les tres reines es van agafar per les espatlles fent pinya i van estar una estona xiuxiuejant entre elles.
 
Lourdes: A veure, anem per parts: per fer saber a totes les criatures del món que ens les estimem com si fossin fills o filles nostres, podem demanar-los que un cop l’any ens escriguin una carta, que et sembla, Conxi?

Conxi: Un mail  o un sms... watsapp no, que encara no he baixat l’aplicació.

Irene: Ens han de fer arribar quina joguina els fa més il·lusió, i quin desig tenen per a ells o per a la seva familía.

Eduard: I d’on treiem tantes joguines, a la Febró no tenim cap Multinacional.

Carlos: A l’Albiol només hi ha la fàbrica de tractors, dels de debò.

Raül: I a Prades hi ha un forn, que fan unes magdalenes boníssimes... però joguines...

Conxi: No patiu per res... si no fos per nosaltres... ara mateix ens posem en contacte amb el nostre veí de Vilaplana, Alí Express, fabricant de joguines.

Irene: Quan rebem les cartes, les organitzem i classifiquem. I tu Lourdes...

Lourdes: Faig la comanda de tot allò que ens demanin i poguem aconseguir.

Conxi: I vosaltres amb la vostra màgia, us encarregueu de fer-les arribar a tots i cadascun dels nens i nenes del món.

Irene: Per terra, mar i aire... casa per casa
 
Eduard: Quina pensada més bona!

Carlos:  Necessitarem... tractors, camells, cavalls, vaixells, trens...

Raül: Ep, ep, ep! I els nens i nenes que no es portin bé?

Tots: CARBÓ!... de sucre.

I així va començar tot, un 6 de gener a la matinada, perquè el sopar es va allargar i allargar, amb tanta organització i xerrameca.

Van signar tots en l’acta de l’assemblea que a partir d’aquell dia, un cop l’any, el 6 de gener, quan arribés l’estrella a Betlem, visitarien casa per casa, tots els nens i nenes, carregats de regals, sobretot joguines però també una mica de carbó.

Heu de saber, però, que hi ha algun any que fa mal temps, està núvol i no es veuen les estrelles, però les reines saben quin dia han de repartir els regals els seus marits... perquè senten un soroll! Molt fort!

El soroll que fan els nens i nenes d’un poblet amagat a la muntanya perquè els reis sàpiguen on viuen i cap a on portar els regals.

I vet aquí un gos i un gat....i tres camells...  aquest conte ja s'ha acabat!


Dolors Sentís




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Literatura, Contes, Portada

Cafè turc

Al tren la dona s’ha fixat en una parella molt jove que és ben a prop seu, dreta...
Literatura, Contes, Portada

Justícia

L’Avinguda del Tibidabo? No, senyor, aquest tren no hi para. ue no ha vist els...
Recerca, Cuina, Portada

Pataco: una recepta molt antiga

INGREDIENTS   Tonyina, patata, ceba, carbassó, oli  ...
Opinió, Articles, Portada

Oportunitats solidàries: petit comerç o grans superfícies

Aquests dies i en aquesta situació estranya i adversa en què ens trobem,...
Opinió, Recerca, Articles, Casos i coses, Portada

Reflexions sobre el nostre patrimoni històrico-arquitectònic

Voldria començar pel cas més recent, del qual voldria expressar el meu...
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre 79

PUJA Pugen totes les propostes ciutadanes que s´han compartit per fer més...
Opinió, Articles, Portada

Cuidem-nos, cuideu-los

La vida tranquil·la dels pobles, de Vilaplana, amaga racons inhòspits als...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevista a Francesc Garrido, actor

És migdia de finals d’hivern i fa un vent més aviat fresquet, que fa...
Recerca, De cinema, Portada

Tres Gales i un regal

Tres Gales i un regal Com ja sabeu, la temporada cinematogràfica comença...
Recerca, Cuina, Portada

Cuina de temporada o temporada de cuina (amb molt d'unami)

Estàvem acostumats a fer cuina de temporada; és a dir, cada estació de...
La nostra gent, Homenatges, Història local, Portada

A l'entorn de Palmira Jaquetti i Isant

  Enguany s’acompleixen cent deu anys del naixement de Palmira Jaquetti i...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

La classe de la bandera olímpica

Hola, som  el Guim, la Nua, la Inés, la Bruna, l’Arlet, la Vu’a, la...
Recerca, Entitats, Cuina, Escola, Portada

Saps què són els pancakes?

La tortita, pancake és un pa pla rodó. La massa conté usualment llet,...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Un carnaval olímpic

Aquest any l’eix de treball transversal de l’escola són les...
Què passa, Activitats, Escola, Portada

Pintem en la foscor

Divendres passat  els nens de cicle inicial vam pintar amb pintura fluorescent i...
La nostra gent, Entitats, Entrevistes, Escola, Portada

Entrevistem en Llorenç Piera, jugador d'hoquei herba

Fa uns dies, vam entrevistar en Llorenç Piera, jugador d'hoquei herba del Reial...
Recerca, Entitats, Natura, Escola, Portada

Fem un nou amic: en Pilós!

Aquest dimecres van venir l'escola el Marc i el Pilós.   El Pilós...
Opinió, Entitats, Articles, Ampa escola, Portada

EL menjador de l'escola Cingle Roig

A les zones rurals, a diferència de les ciutats,  sovint ens trobem amb certa...
La nostra gent, Records, Portada

Lo pedris pel món: la Montsant, la Mar i la Montserrat a Fez amb Lo Pedrís

Què passa, Notícies, Esports, Portada

Centre d'activitats de muntanya de Vilaplana

Som molts al poble que d’una manera o altra aprofitem el que tenim al voltant i fem...
Literatura, Contes, Portada

Les tres Reines d'Orient

La història va anar més o menys així: A Orient hi havia tres...
Història, Història local, Portada

Els molins fariners de Vilaplana (I)

Els molins fariners són construccions utilitzades per moldre blat utilitzant la...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 79 (abril 2020)

No ens enganyem, amb la reobertura del Casal hi sortim guanyant, sempre. Però també...
Història, Geografia, Portada

Viatge a "AGION OROS" (Mont Athos) Grècia 2019 - Capítol 3

MONESTIR IVIRON . El monestir és el 3r en la jerarquia de Mont Athos i cenobi des del...
La nostra gent, Homenatges, Portada

En Xavier Joanpere , sempre el tindrem ben present  

Hi ha persones que per la seva feina i el seu exemple ocupen un espai a la terra i, tot i que...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Xavier, fins sempre

Ens vam conèixer a inicis dels 90 en una d'aquestes privilegiades ocasions que la...
Literatura, Lingüística, Portada

Onomàstica de l'antic terme de la Mussara

El passat diumenge 26 de gener es va presentar el llibre sobre els noms de lloc i de persona...
Opinió, Articles, Portada

Entre amics. O com el Sr. Garcia i els seus amics van acomiadar el camarada

Els homenatges acostumen a seguir rituals, sovint estereotipats. Les regles del joc que...
Història, Història local, Portada

El Danubi baixava gris cendrós

Quan el Joan se’n va anar, en temps de vencedors i vençuts, la seva mare, la...
La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Notícies, Portada

Lo pedris pel món: la Irina, l'Alba i el Pep han portat Lo Pedrís a Florència