Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Història - Història local | Revista 79

Els molins fariners de Vilaplana (I)

Els molins fariners són construccions utilitzades per moldre blat utilitzant la força d’un corrent d’aigua, que tant pot ser natural com generada per l’obertura d’un embassament. L’aigua era utilitzada com a força motriu per a triturar els cereals. Els recursos hídrics eren escassos, tant a les zones litorals com a l’interior, llevat de les comarques de l’Ebre, on la disponibilitat era absoluta. En tots casos, la regulació del seu ús era molt estricta, ja que  l’aigua era un bé de domini senyorial i a l’Estat Espanyol, a partir de les Corts de Cadis de 1812, va esdevenir un bé públic.

Els molins es nodrien principalment de corrents superficials (rius, rieres o barrancs), on l’aigua era aturada en una resclosa i conduïda per una sèquia fins la bassa del molí, que actuava de dipòsit.
 

La força motriu

Els molins fariners utilitzen la força de l’aigua dels rius i altres corrents d’aigua com a font d’energia pel seu funcionament.

Per agafar, conduir i emmagatzemar l’aigua del riu es necessiten unes construccions especifiques, com són la resclosa, el canal i la bassa.

La reclosa servia per retenir i desviar l’aigua del riu cap al canal. Les rescloses que podem veure actualment són les que estan fetes de pedra, però antigament se’n feien de fusta, amb troncs i taulons. Sempre que es podia, s’aprofitava alguna forma de la roca que permetés un bon embassament. Pel que també s’aprofiten a vegades les formes de la roca és per fer el canal, per on l’aigua corre tranquil·lament fins la bassa, que serveix de magatzem. Sovint, on el canal s’uneix a la bassa hi ha un sobreeixidor per on s’escapava l’aigua sobrera cap al riu quan el molí no estava en funcionament.

La bassa servia per aconseguir una regularitat de pressió de l’aigua que cau sobre el rodet, per fer la força suficient per moure’l.
 

El mecanisme

El mecanisme d’un molí no és molt complicat. Dins el carcabà es troba el rodet, format per pales anomenades àleps, sobre les quals l’aigua exerceix la seva força en perpendicular a l’eix de rotació. El rodet sol ser de fusta amb un cèrcol de ferro al voltant, però se sap que n’hi havia de pedra.

L’aigua, que baixa des de la bassa a través del pou, es manté a pressió al fons d’aquest pel seu propi pes, i surt amb força pel canal, però si no se’n regula el pas amb el pany, l’aigua sortiria amb massa força sobre el rodet.

El pany s’acciona des de l’engegador, un ferro llarg, des del pis superior. Quan el mànec s'enlaira, el pany està obert, i el rodet gira, quan és avall està tancat i el rodet està aturat. Aquí és on la força de l’aigua es converteix en el moviment rotatori que es necessita per fer funcionar el molí.

El rodet està situat horitzontalment  a un metre, aproximadament, del fons del carcabà. Perquè rodi bé i s’aprofiti al màxim la força de l’aigua, es diu que aquesta ha de caure sobre quatre o cinc àleps a la vegada, ja que si ho fa en menys superfície, a força que produeix és inferior.

L’arbre, que ve a ser l’eix de tot el mecanisme, encaixa amb el rodet i es falca a ell amb tascons de fusta. L’arbre acostuma a ser de fusta, però a vegades pot ser mixt, i la part superior podria ser metàl·lica. A l’extrem inferior de l’arbre s’hi troba l’agulla, que sosté el mecanisme sobre el dau del banc, que fa de coixinet fix. El banc, situat a la part més baixa del mecanisme, s’eleva o s’abaixa des del regulador per regular la distància entre les moles, el qual permet canviar el grau de finor de la farina resultant. A la part superior de l’arbre hi ha clavat l coll-ferro, que fixa la mola volandera  a l’arbre. Així, el rodet, l’arbre i la mola volandera giren totes alhora.

Esquema d’un molí fariner segons PALAU I RAFECAS, S. Variants i peces que s’usaven en un molí fariner, 1997.
 

Els molins de Vilaplana

Segons les restes que es conserven, podem dir que els molins fariners de Vilaplana són quatre: el Molí del Pigat, el Molí del Savall, el Molí del Carletes i el Molinet.

Tot i que dos (el del Pigat i el del Carletes) són al terme de l’Aleixar, es considera que són de Vilaplana per: la mida del terme municipal (que és molt reduït, i per tant moltes de les terres conreades i propietats de la gent del poble són al terme de l’Aleixar) i per l’ús tradicional de la gent de Vilaplana. A més, els amos eren de Vilaplana i un d’ells va ser el molí municipal.

Història

Del S. XVIII es coneix l’existència d’un molí públic, i tot sembla indicar a que es tractava del Molí del Pigat. Isidre Saludes [1] diu en el seu llibre haver trobat un document d’un moliner, arrendatari del molí de la vila, que “ha pagat per fer una síquia nova sota lo Molí del Solà”. L’autor diu que no consta amb claredat la localització d’aquest molí, però és molt probable que es tractés del Molí del Carletes, ja que per sota d’aquest hi passa un canal, el del Molí del Pigat. Això reforça la hipòtesi de que aquest últim fos el Molí de la Vila.

Un document del segle XVIII de l’Aleixar [2] referent a la recaptació de taxes municipals fa un catàleg de sis molins fariners que en aquell moment estaven actius al terme:

“Molins de farina situats en lo dit Terme
1.  Un molí situat en lo dit Terme propi del Comú de Vilaplana, es de Una Mola tant solament, y mol abassades y sen acostuma traurer Vns anys ab altres  de Arrendament Sinquanta lliures
2.    Un Molí situat en lo dit terme Propi de Pau Solá, es de una Mola tan solament y Mol abassades y sen acostuma a traurer un any amb altres una renda de Deu lliures”

Com es pot comprovar tornen a aparèixer en aquest document, i en els dos primers llocs, tant el Molí de la Vila com l‘abans esmentat Molí del Solà, aquí identificat amb el nom del que devia ser el seu propietari aleshores, Pau Solà, i que correspondria amb el molí que posteriorment es coneix com del Carletes. Ambdós se situen, com actualment, al terme municipal de l’Aleixar.

Albert Manent, però, diu a Toponímia de Vilaplana [3] que possiblement el Molí de la Vila era dins del poble. Aquesta afirmació no té cap dada que la recolzi, però és possible que estigui parlant de l’antiga casa del moliner, que era al lloc on ara hi ha l’església del poble i que va ser enderroca per poder edificar el temple [4], al mig mateix d’aquest i bastant allunyada del curs del riu. Segurament aquesta casa no estava lligada físicament al molí, per tant, mantinc la hipòtesi de que el molí de la vila és l’actual Molí del Pigat.

No se sap fins quan aquest molí va ser de propietat municipal. En el Llibre dels Arrendaments del Comú 1800-1858 [5] es pot veure com altres infraestructures municipals (forn de pa, carnisseria, molí d’oli...) eren arrendades a particulars, però el molí de la vila no apareix entre elles. Això indica que potser ja s’havia privatitzat durant el s. XVIII.

M. A. Vernet documenta [6], però, que el 1784 el comú encara va arrendar el molí per 4 anys a canvi de 250 lliures.

Així doncs, sembla que aquest molí es va privatitzar entre el 1784 i el 1800, i no va ser afectat per la Desamortització de Madoz del 1855, que sí que va afectar, per exemple, al molí d’oli i a molts molins d’altres municipis que es van expropiar durant aquest procés.

Segurament el nom de Molí del Pigat ve d’aquesta època, ja que probablement va ser la família que se’n va fer càrrec, i la que fins fa pocs anys va ser la propietària dels terrenys.

Dels altres molins no hi ha cap documentació que es pugui utilitzar, només fonts orals.

Per exemple del Molí del Savall –que era propietat de Cal Savall, una de les famílies més riques de Vilaplana– se’n sap segons tradició oral que va estar actiu fins que va ser molt danyat per un gran aiguat, segurament del de Santa Tecla (1874), tot i que M. A. Vernet diu que va ser un d’anterior, el de Sant Bartomeu (1866).

Durant molt de temps aquest va ser el molí més conegut, ja que es troba al costat de les cases del poble, i mantenia part de l’estructura. Era conegut com “la cacau”, per l’arc de la cacau o carcabà, que es conserva intacte, tot i que des de fa uns anys es troba pràcticament cobert de terra.

La seva estructura va ser aprofitada per construir-hi els rentadors públics a la dècada de 1950.

Lo Molinet (o Molí de l’Ignès o del Quimet) és el molí menys conegut del poble, el més petit i possiblement el que va funcionar menys temps. D’aquest molí encara se’n conserva l’estructura de la bassa, molt a prop del curs del riu, poc després de la confluència dels barrancs de les Tosques i dels Garrigots.

A. Manent l’identifica com l’antic Molí de l’Ignès, però Montserrat Martorell, veïna de Vilaplana, afirma que aquest nom va ser canviat pel de Molí del Quimet quan va canviar de propietari.

Abans he dit que es va voler construir una nova síquia pel molí de la vila per sota d’un altre molí, i això proposa una altra hipòtesi: és possible que aquests quatre molins coexistissin en el mateix moment. A més, el Molí del Carletes sembla igual o més antic que el Molí del Pigat. El molí de la vila tenia el monopoli de la molta de blat, i si els pagesos no anaven a moldre en aquest molí els queia una multa d’una lliura, però he suposat que hi devia haver excepcions, com ara que els pagesos rics poguessin tenir molí propi. Per exemple, el Molí del Carletes, segons M. A. Saludes, era propietat del Mas de Mariner, una de les més grans heretats del poble. També existeix la possibilitat que gent forastera anés a moldre a Vilaplana, per exemple, veïns de la Mussara, on no hi ha cap molí documentat.
 
Extracte del Treball de Recerca de Batxillerat de Pau Serra Reche
 
 
[1] SALUDES I REBULL, ISIDRE, Vilaplana a mig segle XVIII (1978)
[2] http://historiesaleixar.blogspot.com/2015/04/els-molins-fariners-josep-pamies-i_63.html
[3] MANENT, ALBERT, Toponímia de Vilaplana i el seu terme (1969-70)
[4] SALUDES I REBULL, ISIDRE, op. cit. (1978)
[5] AHMV, Llibre d’arrendaments del Comú 1800-1858
[6] VERNET I FERRÉ, Maria Anna. Vilaplana: aproximació de la seva història, costums i tradicions. (2016).


Pau Serra Reche




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Història, Masos, Portada

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos, Portada

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps, Portada

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina, Portada

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola, Portada

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies, Portada

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Jornada de Neteja de l'Entorn de la Mussara

Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
Què passa, Notícies, Portada

ACTIVITATS D'IGUALTAT, a Vilaplana

Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
Què passa, Notícies, Portada

PULS'METRE

PUJA Pugen els enllaços matrimonials. Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
Entitats, Jubilats, Portada

Dinar de l'Associació dels Jubilats de Vilaplana

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
La nostra gent, Homenatges, Portada

DIA DE LA GENT MÉS GRAN

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys Enguany, la Festa de la...
Què passa, Notícies, Portada

Dia Internacional per a l€Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (4)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (3)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (2)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (1)

La nostra gent, Efemèrides, Portada

EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2023: Genís Torres Aymamí

Genís Torres Aymamí 6 d'octubre de 2023 Bona nit a tothom,...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

DEFUNCIONS 2023

2022 Jordi Mariné Anguera 90 anys           ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

CASAMENTS 2023

Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil         ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

NAIXEMENTS 2023

Jordi Olivan Torralba                   ...
Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada

Els beneficis de la Música durant l'envelliment

La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
Opinió, Articles, Portada

L'actualitat del macrosistema econòmic i les seves conseqüències en el petit comerç

La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
Recerca, De cinema, Portada

VA DE CINE: Seminci i Rec 23

La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
La nostra gent, Records, Portada

ALBERT €DAMO€, et recordem amb estima

Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Trescant entre la Riba i Vilaverd

Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
Recerca, Casos i coses, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres. Era el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Daniel Giraldo i Andrea Klinkert, pastors

Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 94 (desembre 2023)

NO A LA GUERRA Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
Passatemps

Passatemps 93: Minimots