Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Història - Geografia - Portada | Revista 79

Viatge a "AGION OROS" (Mont Athos) Grècia 2019 - Capítol 3


MONESTIR IVIRON. El monestir és el 3r en la jerarquia de Mont Athos i cenobi des del 1990. email: imiviron@gmail.com
 

Història i descripció

Està situat al costat nord oriental de la península d’Athos en una petita cala al costat de l’estuari d’un gran barranc.

Va ser fundat al segle VIII com a monestir de Climent. El 980 Ioannis Tornike, monjo i membre destacat de la cort reial de Geòrgia i consultor de l’emperador Vasilios II, que es coneixia com a Ivira i/o Iberia, va arribar al lloc juntament amb un grup de monjos i el van transformar en un gran monestir georgià. Després del 1010 el monestir va adquirir el seu nom actual en honor dels seus fundadors. Durant els segles X i XI, molts monestirs petits com Kolovou, Prophitis Ilies, Sisikou, etc, van passar a dependre d’Iviron. El 1259 va ser atacat i destruït diverses vegades per pirates, majoritàriament per francs. A principis del segle XV, el monestir va sofrir un complet col·lapse financer i va entrar en decadència fins que a finals de segle molts monjos grecs hi van ingressar i va passar a ser un cenobi grec.

El segle XVI va ser un període de prosperitat del monestir.

El 1865 va sofrir un incendi que quasi el destrueix completament, però va ser reconstruït. Iviron va contribuir enormement a la guerra d’independència grega a la dècada del 1820 i va ser aquí on es va clausurar Gregori V de Constantinoble quan va haver de marxar a l’exili.

El recinte del monestir és impressionant. L’entrada es troba a la part nord. El “Katholikon” (església principal) està situada a la part oriental del pati, just al costat del campanar, i al davant hi ha el “phiale” (porxo al voltant d’una font) i la “trapeza”(refectori). Els altres edificis que envolten el pati, formen un quadrat, i és on estan situades les cel·les del monjos, les oficines administratives, la torre, la “Archontaki” (casa d’hostes) i la biblioteca.

El monestir, separat del port, té dues torres fortificades que es van utilitzar com a defensa contra els atacs del pirates. Una, es troba al port i data del 1626 i l’altra, a les muralles del monestir i data del 1725.

No queda res de la col·lecció de manuscrits georgians que fou cremada pels monjos grecs durant la lluita esclavista de 1913.

Al costat de l’entrada hi ha la capella de Theotokps Portaitissa, amb la icona miraculosa de Theotokos. Els frescos del nàrtex es remunten al 1774. A poca distància del monestir, i a la vora del mar, hi ha l’aigua santa de Theotokos Portaitissa, lloc on es va trobar la icona.

Avui una nombrosa comunitat monàstica s’encarrega de la restauració dels edificis que envolten el monestir i ofereix hospitalitat a científics de tot el món que desitgen estudiar la vida del monestir i de Mont Athos.

La festa del monestir és del 15 al 28 d’agost i està dedicada a l’Assumpció de la Verge. Es celebra amb gran esplendor. Molts viatgers i pelegrins visiten el monestir pels llegendaris miracles que s’atribueixen a Panaghia Portaitissa.

 
L’estada al monestir

08,00h.- El taxi et deixa al port i des d'allí fins al monestir s’ha de caminar uns dos-cents metres. És un impressionant recinte fortificat en què la façana principal està situada a la part oest.

Com a Mígisti Lavra, hi ha un petit cobert aïllat, sostingut per pilars i amb bancs, destinat als visitants per descansar i aixoplugar-se, en cas que el monestir estigui tancat.

Un pòrtic amb pilars, revestit amb marbre de color blanc, dona accés al portal del monestir. Aquesta porta, permet l’entrada a un espai intermedi tancat per una segona porta de seguretat per on es pot entrar al pati interior del monestir. Dins d’aquest pas entre portes, i a un costat, hi ha una gran botiga de venda d’objectes i records religiosos i monàstics.

Com que tenia reserva per quedar-me aquella nit, em vaig dirigir a l’“Archontaki” (edifici per als hostes). No hi havia ningú per rebre els visitants. Allí hi havia altres hostes esperant, un d’ells era el company grec amb qui vaig compartir habitació al monestir Magísti Lavra. Parlava l’anglès i em va informar dels horaris i activitats del dia.

A la planta baixa hi ha una gran sala amb tauletes i seients i en una cambra lateral, una cuina amb nevera i taules amb bancs, on hi havia dolços i gerres amb aigua i on et podies fer cafè i té.

11,00h.- Dinar a la “Trapeza” (refectori).

Els monjos van entrar primer seguit dels hostes. Un monjo, de fesomia oriental, ens va anar situant a les taules del costat de l’entrada i els monjos passaren a les taules del fons.

El refectori, de planta en forma de basílica, no és tan espectacular con el de Migísti Lavra. Té les parets i la volta de canó del sostre pintades amb imatges i escenes bíbliques. Les taules, situades en quatre línies, dues a cada costat de la sala, són llargues amb taulells suportats per pilones d’obra igual que els bancs.

El menú va consistir en un plat de sopa de verdures, un tomàquet i un cogombre per cadascú i per a repartir hi havien deixat bols amb cireres, pomes, plàtans, pa i aigua. No hi havia ni oli ni vi. Per postres, el mateix monjo, va anar passant per cada taula i ens va repartir per cap un grapat d’ametlles triturades i ensucrades.

Tot el sopar va transcórrer en silenci i la lectura d’un monjo que anava llegint un text religiós.

Vaig ser l’únic hoste no ortodox i català, tots els altres eren pelegrins russos, romanesos, grecs, búlgars, ucraïnesos...

16,00h.- A l'“Archontaki” (edifici per als hostes), em va atendre un monjo, que un cop va comprovar si tenia el visat i la reserva, va fer l’entrada al llibre de registre i va assignar-me habitació. Aquesta vegada es tractava d’una habitació doble, la núm. 217 i per a mi sol. Els serveis sanitaris, comuns amb altres habitacions, són nous, nets i amb diverses dutxes i zona per estendre roba.

18,00h.- Cerimònia religiosa. L’acte va durar 1,5h. L’accés al temple es fa per una galeria tancada amb vidres, on, al centre, hi ha una porta per entrar a l’interior de l’Església. Quan s’entra, hi ha una sala o nàrtex destinada a tothom (ortodoxos i no ortodoxos), tot seguit, la zona on es fa la litúrgia i la part sagrada, separada per una mitja porta, al fons. També hi ha una capella lateral.

No hi ha llum artificial; tan sols està il·luminat per unes quantes espelmes.

En aquest monestir, les normes permeten als no ortodoxos poder passar a l’interior del temple, on té lloc la cerimònia, juntament amb els monjos i pelegrins. Aquest cop vaig poder seguir l’acte litúrgic en tota la seva magnitud.

El monjos i pelegrins, a l'entrar al temple, fan un petó a totes les imatges de les icones i la senyal de la creu.

Durant la litúrgia, el monjo que oficiava l’acte es va senyar i repetir “Kirieleisón” (Oh Senyor, tingueu pietat) 13 cops seguits. Altres monjos llegien textos bíblics, cantaven, o encenien i apagaven ciris segons requeria la cerimònia i, com a Migísti Lavra, no deixaven d’anar d’un lloc a l’altre. També, el monjo que oficiava la cerimònia va passar dues vegades amb un porta-encens fumejant, el qual anava perfumant cadascun dels assistents.

A la cloenda, ens van obrir la capella lateral on, dins unes vitrines, hi ha les relíquies d’ossos de sants, folrats amb plata i uns trossos de fusta que, segons ells, pertanyen a la Santa Creu.

També van obrir la capella de Theotokos Portaitissa, situada al pati, on hi ha la icona miraculosa de Theotokos, per a poder-la venerar i visitar.

20,00h.- Sopar. El mateix monjo del dinar, de fesomia oriental, ens va repartir per les taules a mesura que anàvem entrant; però, aquest cop, els monjos no ens van acompanyar.

L’àpat va consistir en la mateixa sopa del dinar, i olives, cireres, aigua i pa (de motllo) per compartir. En acabar, el mateix monjo, i com en el dinar, també va anar donant a cadascú un grapat d’ametlles triturades i ensucrades.

Va ploure tota la nit.

 
Dijous, 11 de juliol

07,00h.- Vaig baixar al port per esperar el taxi que feia el recorregut a Kariés. Encara estava plovent i vaig estar de sort, un cotxe, conduït per un monjo es va aturar i m’hi va portar.

07,40h.- Arribo a Kariés. Vaig esmorzar un entrepà i cafè i vaig comprar un CD de cants gregorians bizantins a la botiga d’articles monàstics.

El meu pla era anar a dormir al monestir de Grigoriou, que m’havien acceptat com a hoste aquell dia, però no em volia perdre visitar el monestir de Simonospetra, que és un dels més espectaculars.

Per anar a aquests dos monestirs s’hi va des del port de Dafni.

Mentre esperava l’autobús que va al port de Dafni, em vaig dedicar a fer fotos de Kariés amb el mòbil.

09,15h.- L’autobús (3,5 Eu) em va deixar al port de Dafni.

Per arribar al monestir de Grigoriou, situat a la costa sud-occidental de la península, el més fàcil era anar-hi des de Dafni per mar, el ferry s’atura allí. Des de Grigoriou, es pot arribar al monestir de Simonospetra, en una hora, a peu per un senderó. Aquesta opció la vaig descartar perquè no em donava temps suficient per anar i tornar abans que tanquessin les portes del monestir de Grigoriou.

Vaig decidir fer el recorregut per terra i visitar primer Simonospetra i des d'allí arribar al monestir de Grigoriou pel senderó.

No vaig poder aconseguir taxi que em portés a Simonospetra i vaig decidir anar-hi a peu. Un pelegrí em va informar que el taxi cobrava 60 Eu per persona.

11,30h.- Vaig sortir de Dafni per la pista de terra que va a Simonospetra (8,50 Km).

13,15h.- Després de caminar durant 1,45h vaig arribar al monestir, impressionant! És una fortalesa penjada dalt d’un penya-segat amb el mar al fons i la muntanya del mont Athos al darrera.


Jordi Royo




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Literatura, Contes, Portada

Cafè turc

Al tren la dona s’ha fixat en una parella molt jove que és ben a prop seu, dreta...
Literatura, Contes, Portada

Justícia

L’Avinguda del Tibidabo? No, senyor, aquest tren no hi para. ue no ha vist els...
Recerca, Cuina, Portada

Pataco: una recepta molt antiga

INGREDIENTS   Tonyina, patata, ceba, carbassó, oli  ...
Opinió, Articles, Portada

Oportunitats solidàries: petit comerç o grans superfícies

Aquests dies i en aquesta situació estranya i adversa en què ens trobem,...
Opinió, Recerca, Articles, Casos i coses, Portada

Reflexions sobre el nostre patrimoni històrico-arquitectònic

Voldria començar pel cas més recent, del qual voldria expressar el meu...
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre 79

PUJA Pugen totes les propostes ciutadanes que s´han compartit per fer més...
Opinió, Articles, Portada

Cuidem-nos, cuideu-los

La vida tranquil·la dels pobles, de Vilaplana, amaga racons inhòspits als...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevista a Francesc Garrido, actor

És migdia de finals d’hivern i fa un vent més aviat fresquet, que fa...
Recerca, De cinema, Portada

Tres Gales i un regal

Tres Gales i un regal Com ja sabeu, la temporada cinematogràfica comença...
Recerca, Cuina, Portada

Cuina de temporada o temporada de cuina (amb molt d'unami)

Estàvem acostumats a fer cuina de temporada; és a dir, cada estació de...
La nostra gent, Homenatges, Història local, Portada

A l'entorn de Palmira Jaquetti i Isant

  Enguany s’acompleixen cent deu anys del naixement de Palmira Jaquetti i...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

La classe de la bandera olímpica

Hola, som  el Guim, la Nua, la Inés, la Bruna, l’Arlet, la Vu’a, la...
Recerca, Entitats, Cuina, Escola, Portada

Saps què són els pancakes?

La tortita, pancake és un pa pla rodó. La massa conté usualment llet,...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Un carnaval olímpic

Aquest any l’eix de treball transversal de l’escola són les...
Què passa, Activitats, Escola, Portada

Pintem en la foscor

Divendres passat  els nens de cicle inicial vam pintar amb pintura fluorescent i...
La nostra gent, Entitats, Entrevistes, Escola, Portada

Entrevistem en Llorenç Piera, jugador d'hoquei herba

Fa uns dies, vam entrevistar en Llorenç Piera, jugador d'hoquei herba del Reial...
Recerca, Entitats, Natura, Escola, Portada

Fem un nou amic: en Pilós!

Aquest dimecres van venir l'escola el Marc i el Pilós.   El Pilós...
Opinió, Entitats, Articles, Ampa escola, Portada

EL menjador de l'escola Cingle Roig

A les zones rurals, a diferència de les ciutats,  sovint ens trobem amb certa...
La nostra gent, Records, Portada

Lo pedris pel món: la Montsant, la Mar i la Montserrat a Fez amb Lo Pedrís

Què passa, Notícies, Esports, Portada

Centre d'activitats de muntanya de Vilaplana

Som molts al poble que d’una manera o altra aprofitem el que tenim al voltant i fem...
Literatura, Contes, Portada

Les tres Reines d'Orient

La història va anar més o menys així: A Orient hi havia tres...
Història, Història local, Portada

Els molins fariners de Vilaplana (I)

Els molins fariners són construccions utilitzades per moldre blat utilitzant la...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 79 (abril 2020)

No ens enganyem, amb la reobertura del Casal hi sortim guanyant, sempre. Però també...
Història, Geografia, Portada

Viatge a "AGION OROS" (Mont Athos) Grècia 2019 - Capítol 3

MONESTIR IVIRON . El monestir és el 3r en la jerarquia de Mont Athos i cenobi des del...
La nostra gent, Homenatges, Portada

En Xavier Joanpere , sempre el tindrem ben present  

Hi ha persones que per la seva feina i el seu exemple ocupen un espai a la terra i, tot i que...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Xavier, fins sempre

Ens vam conèixer a inicis dels 90 en una d'aquestes privilegiades ocasions que la...
Literatura, Lingüística, Portada

Onomàstica de l'antic terme de la Mussara

El passat diumenge 26 de gener es va presentar el llibre sobre els noms de lloc i de persona...
Opinió, Articles, Portada

Entre amics. O com el Sr. Garcia i els seus amics van acomiadar el camarada

Els homenatges acostumen a seguir rituals, sovint estereotipats. Les regles del joc que...
Història, Història local, Portada

El Danubi baixava gris cendrós

Quan el Joan se’n va anar, en temps de vencedors i vençuts, la seva mare, la...
La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Notícies, Portada

Lo pedris pel món: la Irina, l'Alba i el Pep han portat Lo Pedrís a Florència