Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Literatura - Lingüística - Portada | Revista 79

Onomàstica de l'antic terme de la Mussara


El passat diumenge 26 de gener es va presentar el llibre sobre els noms de lloc i de persona de l'antic terme de la Mussara de Ramon Amigó i Anglès, editat per l'Institut d'Estudis Catalans, al Casal de Vilaplana. Les intervencions de l'acte van ser de Magda Montlleó, regidora de Cultura de l'Ajuntament de Vilaplana, Joan Anton Rabella, director de l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans i editor del llibre, i Pere Navarro, professor de la URV i presentador.

Aquesta és la reedició de Els topònims del terme municipal i del poble de la Mussara (1963), que el mateix autor va deixar enllestida i revisada abans del seu traspàs el 2011. Una versió sense gaires afegitons a la llista de noms, només uns quants cognoms i masos més. Ara bé, la nova edició compta amb tres novetats significatives. La més notable és l'ordenació dels materials alfabèticament en comptes de genèrics geogràfics com a la redacció dels seixanta.

La segona diferència, respecte de la primera edició, és la utilització de l'alfabet fonètic internacional per transcriure la pronunciació dels noms. Heus aquí una nova col·laboració del dialectòleg Pere Navarro i Gómez i l'autor en la revisió de les transcripcions fonètiques per impulsar els treballs d'onomàstica al Camp de Tarragona. Amigó era molt escrupolós en els treballs de camp, especialment parava molt de compte en la pronúncia, inclús feia repetir als seus informants els noms per assegurar-se que la transcripció anotada era correcte. Els mussarencs mantenien el parlar propi del Camp de Tarragona, tot i esser el primer esgraó orogràfic de les Muntanyes de Prades, però en parlaven com alguna cosa impròpia "a baix, al Camp". El gran interès fonètic d'aquest treball rau en què la majoria dels seus consultats van ser nats entre 1879 i 1910, és a dir, pagesos, bosquerols i pastors, la majoria amb poca lletra, sense adulteracions en la parla, i que bona part de la seva vida activa havien transitat per aquell terme abans d'agregar-se al de Vilaplana el 1961.

Els seus informants vilaplanencs foren principalment el Pere de l'Esteve (Pere Joanpere Rosés, pastor, sense lletra), el Sebastià de ca l'Escolà (Sebastià Magraner i Joanpere, pastor, sense lletra), el Domènec Pistol (Domènec Joanpere i Muster, pagès, sense lletra), i el Pep del Pou (Josep Robert i Robert, pagès i peó caminer, amb poca lletra). El fet de no saber llegir o escriure no és pas despectiu en un temps amb tantes estretors, com el que van  viure els entrevistats, eren gent amb unes capacitats i habilitats envejables en el món rural, però des del punt de vista de la llengua catalana conservaven una gran riquesa lingüística amb una parla autòctona i una forma genuïna d'anomenar els topalls de la Mussara.

I, la darrera novetat, que aporta Amigó en aquesta nova edició és un estudi introductori de la llista de noms, que es recomanable completar amb La Mussara, un vell afecte. Notícies històriques disperses (2006). Les pàgines que precedeixen els materials onomàstics repassen les característiques geogràfiques de l'antic terme de 16,6 Km2 (els límits territorials, el nom del terme, les comunicacions, la demografia o les interrelacions amb el veïnatge). També trobem anotacions de les particularitats físiques del terme (la hidrografia, el clima, denominacions preses de vegetals i d'animals o les fonts i les cisternes). La propietat física més determinant de la Mussara és la boira, "la peluda" com l'anomenen diferents pobles del Camp quan albiraren que s'hi ajau. I també a la introducció hi localitzem diversos apunts sobre els trets humans d'aquella altura inhòspita, situada a una alçada mitjana entre els 700 i els 1.000 metres sobre el nivell del mar (l'administració, petites rivalitats amb els llogarets de la serra de la Mussara, els castellanismes, els cognoms o els prenoms). La Mussara fou un terme amb un baix volum demogràfic, el màxim fou el 1860 amb 313 habitants mentre el 1960 ja se'n comptaven 37. La despoblació fou rapidíssima amb l'agregació municipal i l'arribada de la carretera. L'endogàmia era elevada, es registren només vuit llinatges a finals del segle XIX (Joanpere, Cavaller, Robert, Abelló, Estivill, Oliver i Rius).

No obstant, la presència més destacable de la introducció correspon al conjunt de les notes sobre les formes de relleu i els masos. La gran muralla pètria que tanca a tramuntana la plana litoral del Camp de Tarragona, forma diversos estrats geològics, ocupats per la presència humana i com a lloc de pas a l'interior, que va obligar als seus estadants a anomenar amb precisió els accidents. Per exemple, trobem el mot "cingle" en masculí referit a timba de roca, i feminitzat "la cingla" significant feixes conreables de terreny amples entre cingleres. També hi han diferències semàntiques entre grau i pujador, o entre clot i clotada o també costers i costa. I són remarcables com a noms de relleu els fondos, els racons de les cingleres o les puntes. Tot i que, les formes més genuïnes són els cingalls i el seu derivat els cinglallons (faixes superiors de cingle estretes, que formen esgraons, on és possible transitar però no cultivar) i les llosanques (extensió de roques planes posades al descobert per l'erosió).

El mode de poblament predominant és aïllat, preferentment els assentaments aprofiten les comunicacions, camins travessers paral·lels als cingles com el camí de les Cingles o el dels Masos o bé itineraris de llarg abast, que van de nord a sud com la carretera de Prades o bé el camí dels Garrigots, que no era altra que el de la Febró. Els vells mussarencs tant deien el mas de com cal o ca la per designar les cases escampades pel terme, Ramon Amigó arriba a la conclusió que utilitzen la contracció preferentment quan els masos estaven ubicats a la Cingla. Les noves aportacions extretes de la consulta documental d'una sentència de 1496 sobre l'estat dels masos a les Muntanyes de Prades, després de la guerra de Joan II, amplien el gruix onomàstic del primer recull, dels setze noms de masos anotats només el mas d'en Peiró és vigent. El volum conté dos mapes, grafiats com a croquis, un recull la geografia física i l'altra la geografia humana, a més d'un mapa del nucli del poble.

A tall d'epíleg, podem dir que el número 29 de la col·lecció Treballs de l'Oficina d'Onomàstica conté les màximes que donen valor i transcendència a l'obra de Ramon Amigó, com són la capacitat de transmetre un microcosmos local, desaparegut i oblidat, de forma global; una metodologia acurada tant en la presentació dels materials orals i documentals com en les descripcions; una interdisciplinarietat que permet la lectura del treball des de diferents òptiques científiques com la filològica, la geogràfica, la històrica o l'antropològica entre d'altres; i, per últim, l'onomàstica de la Mussara respira tot el pòsit del seu mestratge, la seva habilitat de comunicar o de documentar un lloc o un nom, o la seva exigència, en definitiva, una mostra més de la seva magnífica tasca en pro dels estudis d'onomàstica.



Jordi Càceres
Societat d'Onomàstica




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Literatura, Contes, Portada

Cafè turc

Al tren la dona s’ha fixat en una parella molt jove que és ben a prop seu, dreta...
Literatura, Contes, Portada

Justícia

L’Avinguda del Tibidabo? No, senyor, aquest tren no hi para. ue no ha vist els...
Recerca, Cuina, Portada

Pataco: una recepta molt antiga

INGREDIENTS   Tonyina, patata, ceba, carbassó, oli  ...
Opinió, Articles, Portada

Oportunitats solidàries: petit comerç o grans superfícies

Aquests dies i en aquesta situació estranya i adversa en què ens trobem,...
Opinió, Recerca, Articles, Casos i coses, Portada

Reflexions sobre el nostre patrimoni històrico-arquitectònic

Voldria començar pel cas més recent, del qual voldria expressar el meu...
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre 79

PUJA Pugen totes les propostes ciutadanes que s´han compartit per fer més...
Opinió, Articles, Portada

Cuidem-nos, cuideu-los

La vida tranquil·la dels pobles, de Vilaplana, amaga racons inhòspits als...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevista a Francesc Garrido, actor

És migdia de finals d’hivern i fa un vent més aviat fresquet, que fa...
Recerca, De cinema, Portada

Tres Gales i un regal

Tres Gales i un regal Com ja sabeu, la temporada cinematogràfica comença...
Recerca, Cuina, Portada

Cuina de temporada o temporada de cuina (amb molt d'unami)

Estàvem acostumats a fer cuina de temporada; és a dir, cada estació de...
La nostra gent, Homenatges, Història local, Portada

A l'entorn de Palmira Jaquetti i Isant

  Enguany s’acompleixen cent deu anys del naixement de Palmira Jaquetti i...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

La classe de la bandera olímpica

Hola, som  el Guim, la Nua, la Inés, la Bruna, l’Arlet, la Vu’a, la...
Recerca, Entitats, Cuina, Escola, Portada

Saps què són els pancakes?

La tortita, pancake és un pa pla rodó. La massa conté usualment llet,...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Un carnaval olímpic

Aquest any l’eix de treball transversal de l’escola són les...
Què passa, Activitats, Escola, Portada

Pintem en la foscor

Divendres passat  els nens de cicle inicial vam pintar amb pintura fluorescent i...
La nostra gent, Entitats, Entrevistes, Escola, Portada

Entrevistem en Llorenç Piera, jugador d'hoquei herba

Fa uns dies, vam entrevistar en Llorenç Piera, jugador d'hoquei herba del Reial...
Recerca, Entitats, Natura, Escola, Portada

Fem un nou amic: en Pilós!

Aquest dimecres van venir l'escola el Marc i el Pilós.   El Pilós...
Opinió, Entitats, Articles, Ampa escola, Portada

EL menjador de l'escola Cingle Roig

A les zones rurals, a diferència de les ciutats,  sovint ens trobem amb certa...
La nostra gent, Records, Portada

Lo pedris pel món: la Montsant, la Mar i la Montserrat a Fez amb Lo Pedrís

Què passa, Notícies, Esports, Portada

Centre d'activitats de muntanya de Vilaplana

Som molts al poble que d’una manera o altra aprofitem el que tenim al voltant i fem...
Literatura, Contes, Portada

Les tres Reines d'Orient

La història va anar més o menys així: A Orient hi havia tres...
Història, Història local, Portada

Els molins fariners de Vilaplana (I)

Els molins fariners són construccions utilitzades per moldre blat utilitzant la...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 79 (abril 2020)

No ens enganyem, amb la reobertura del Casal hi sortim guanyant, sempre. Però també...
Història, Geografia, Portada

Viatge a "AGION OROS" (Mont Athos) Grècia 2019 - Capítol 3

MONESTIR IVIRON . El monestir és el 3r en la jerarquia de Mont Athos i cenobi des del...
La nostra gent, Homenatges, Portada

En Xavier Joanpere , sempre el tindrem ben present  

Hi ha persones que per la seva feina i el seu exemple ocupen un espai a la terra i, tot i que...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Xavier, fins sempre

Ens vam conèixer a inicis dels 90 en una d'aquestes privilegiades ocasions que la...
Literatura, Lingüística, Portada

Onomàstica de l'antic terme de la Mussara

El passat diumenge 26 de gener es va presentar el llibre sobre els noms de lloc i de persona...
Opinió, Articles, Portada

Entre amics. O com el Sr. Garcia i els seus amics van acomiadar el camarada

Els homenatges acostumen a seguir rituals, sovint estereotipats. Les regles del joc que...
Història, Història local, Portada

El Danubi baixava gris cendrós

Quan el Joan se’n va anar, en temps de vencedors i vençuts, la seva mare, la...
La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Notícies, Portada

Lo pedris pel món: la Irina, l'Alba i el Pep han portat Lo Pedrís a Florència