Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Homenatges | Revista 78

Que tinguis sort, que tinguem sort, Xavier


La matinada del tres d’octubre em vaig desvetllar inquiet. Tenia la ment convulsa i, alhora, estranyament serena. Aquella mateixa nit tan negra, quan feia poc que havia anat a dormir dolgut per la mort del Xavier, en el fons ja sabia que m’aixecaria dessonillat per acomiadar-me a soles d’ell.

Ell i jo, jo i ell, tot sols, per última vegada íntimament. Quina putada que em deixés, que ens deixés, així de cop, com l’espetec invisible d’un tro devastador, sense poder dir-li adéu. Vaig percebre que volia, que necessitava, dir-li tantes coses. Però no sabia com fer-ho. Estava fotut i trasbalsat per la pèrdua del meu gran amic.

Vaig baixar a l’estudi, vaig posar-me davant la pantalla de l’ordinador i vaig plorar de ràbia, de tristesa, d’enyor. Només m’alleugeria pensar que ens havia deixat sobtadament sense patir i que havia passat els últims moments lluitant a les barricades per les causes pendents com sempre. Em consolava tenir la certesa d’haver tingut la sort de compartir una amistat sense límits tota la vida. No podia fer-me a la idea que no el veuria més. M’hi negava i persistia a passar-lo de nou pel cor. Deambulava per una mena de tsunami emocional, però no volia recordar-lo amb pena, sinó amb aquella alegria de viure, entusiasme i resiliència que ell tenia i que em va encomanar, des que érem nens. Estava convençut que voldria que l’evoqués així.  

El primer record íntim que tinc del Xavier es remunta lluny, molt lluny. Va ser un dia fred de gener que em va descobrir que els Reigs Mags no eren ni tan Reis ni tan Mags com em semblava. Quina desil·lusió! Sempre li recordava –Nen, cabró, quina putada em vas fer, eh. I ell, el molt puta, feia una rialleta per sota del nas, aguditzava la mirada i em donava un copet fraternal a l’esquena. Una altra evocació primerenca que conservo no és meva sinó que la recordo per ell. M’explicava que un dia estàvem asseguts en un banc del pati de l’escola. Érem petits i feia poc que s’havia mort el meu pare. Em deia que li vaig explicar que m’havia caigut una dent i que me la guardava sota el coixí com un tresor. I que la custodiava perquè si una nit baixava l’Àngel de la Guarda podia trobar-la i que així ja podria demanar-li, càndidament, un desig: veure el meu pare de nou. No va dir res, només va escoltar-me amb tendresa.

També guardo a la memòria aquells anys de complicitat fraterna a l’escola de Vilaplana quan compartíem el que anomenàvem Lectures Silencioses. Fèiem veure que llegíem perquè els alumnes que havien de continuar la lectura en veu alta per la resta de la classe es quedés en blanc. Ens agradava desobeir el mestre, aixecar el galliner i riure a la poca com a ximplets. O el record d’aquell dia fred i preciós d’hivern en què em va ensenyar a esporgar avellaners al meu tros del Garrigot, mentre un petit pit-roig, que ens feia companyia, picotejava la terra cavada per menjar cucs. Com s’estimava aquesta terra el Xavier! I què dir d’aquells anys tan alliçonadors i combatius al vell cafè de cal Ritu, on discutíem com capgirar les injustícies del món. O de quan ens va deixar l’avió rumb a París per contractar el George Moustaki, mentre veiem desorientats i feliços La Dama i el Rodamon en un vell cine de Barcelona. Són tants els records que se m'arrombollen a la ment i no acabaria mai, mai.

M’era tan balsàmic recordar fragments de vida compartits amb el Xavier, que continuava parlant amb ell. Per això vaig gravar un fragment del conte Rocco e il suo amico que feia dos anys que li havia dedicat al Xavier. Mentre el llegia, em feia l’efecte que si li xiuxiuejava a cau d’orella, encara que ell no hi fos present, potser podria escoltar-me. Li llegia perquè recordava que m’havia dit que li havia agradat molt aquell conte tan nostre. Ell, el molt murri, sempre sabia com motivar-me, engatussar-me, fer-me riure... I ho feia com pocs. Era únic amb això. I si no,  pregunteu-ho al seu millor amic, el Jaume Ritu.

Després, encara de negra nit, vaig escoltar el CD Res no és mesquí d’en Joan Manuel Serrat que tan m’inspira i relaxa. Poc després que morís la meva mare l’escoltava amb delit i obsessivament perquè, al marge d’agradar-me molt aquelles cançons senzilles i tendres, em servien per alleugerir la pena. Suposava que entre aquelles peces n’hi havia alguna que al Xavier potser li agradaria escoltar de nou. Intuïa que n’hi havia una d'especial que feia molt per ell. Aquella que Serrat dedica al mateix poeta Papasseit. Potser perquè, per a mi, hi ha imatges del poema que m’evoquen el Xavier anarquista de la nostra etapa formativa, lluminosa, contestatària... que vam compartir de joves.

Per això l’endemà al matí, amb un cel net i clar, en l’emotiu i multitudinari funeral del Xavier, vaig voler compartir aquest poema-cançó d’en Serrat amb familiars, amics, coneguts... i que vaig recitar en memòria seva.

No soc modest/ estic enamorat/ d’aquest ulls meus petits/ que esguarden el lluny/ i del meu front tan alt/ que ho és per tant que pensa./ No vull agrair res perquè no he tingut mestre./(...)
Jo no vull allistar-me/ sota de cap bandera/ de la divina acràcia/ seré ara el glossador /de l’acràcia impossible/ en la vida dels homes/ que no senten desig d’una era millor./
I el que penseu de mi/ no m’interessa gens. (...)

Per això, com a mostra d’afecte, pel coratjós company de l’ànima, quan vaig acabar de llegir-lo, vaig alçar el puny esquerre per retre-li tots els honors, per dir-li adéu amb el cor i per desitjar-li sort.  

Fins sempre, benvolgut company! Que tinguis sort, que tinguem sort, estimat AMIC XAVIER!
 


Pel Xavier Joanpere Olivé, el fill de la Paquita i del Ramiro, amic i germà amb afecte.
Pitxi, 1 de desembre de 2019

Pitxi




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Literatura, Contes, Portada

Cafè turc

Al tren la dona s’ha fixat en una parella molt jove que és ben a prop seu, dreta...
Literatura, Contes, Portada

Justícia

L’Avinguda del Tibidabo? No, senyor, aquest tren no hi para. ue no ha vist els...
Recerca, Cuina, Portada

Pataco: una recepta molt antiga

INGREDIENTS   Tonyina, patata, ceba, carbassó, oli  ...
Opinió, Articles, Portada

Oportunitats solidàries: petit comerç o grans superfícies

Aquests dies i en aquesta situació estranya i adversa en què ens trobem,...
Opinió, Recerca, Articles, Casos i coses, Portada

Reflexions sobre el nostre patrimoni històrico-arquitectònic

Voldria començar pel cas més recent, del qual voldria expressar el meu...
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre 79

PUJA Pugen totes les propostes ciutadanes que s´han compartit per fer més...
Opinió, Articles, Portada

Cuidem-nos, cuideu-los

La vida tranquil·la dels pobles, de Vilaplana, amaga racons inhòspits als...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevista a Francesc Garrido, actor

És migdia de finals d’hivern i fa un vent més aviat fresquet, que fa...
Recerca, De cinema, Portada

Tres Gales i un regal

Tres Gales i un regal Com ja sabeu, la temporada cinematogràfica comença...
Recerca, Cuina, Portada

Cuina de temporada o temporada de cuina (amb molt d'unami)

Estàvem acostumats a fer cuina de temporada; és a dir, cada estació de...
La nostra gent, Homenatges, Història local, Portada

A l'entorn de Palmira Jaquetti i Isant

  Enguany s’acompleixen cent deu anys del naixement de Palmira Jaquetti i...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

La classe de la bandera olímpica

Hola, som  el Guim, la Nua, la Inés, la Bruna, l’Arlet, la Vu’a, la...
Recerca, Entitats, Cuina, Escola, Portada

Saps què són els pancakes?

La tortita, pancake és un pa pla rodó. La massa conté usualment llet,...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Un carnaval olímpic

Aquest any l’eix de treball transversal de l’escola són les...
Què passa, Activitats, Escola, Portada

Pintem en la foscor

Divendres passat  els nens de cicle inicial vam pintar amb pintura fluorescent i...
La nostra gent, Entitats, Entrevistes, Escola, Portada

Entrevistem en Llorenç Piera, jugador d'hoquei herba

Fa uns dies, vam entrevistar en Llorenç Piera, jugador d'hoquei herba del Reial...
Recerca, Entitats, Natura, Escola, Portada

Fem un nou amic: en Pilós!

Aquest dimecres van venir l'escola el Marc i el Pilós.   El Pilós...
Opinió, Entitats, Articles, Ampa escola, Portada

EL menjador de l'escola Cingle Roig

A les zones rurals, a diferència de les ciutats,  sovint ens trobem amb certa...
La nostra gent, Records, Portada

Lo pedris pel món: la Montsant, la Mar i la Montserrat a Fez amb Lo Pedrís

Què passa, Notícies, Esports, Portada

Centre d'activitats de muntanya de Vilaplana

Som molts al poble que d’una manera o altra aprofitem el que tenim al voltant i fem...
Literatura, Contes, Portada

Les tres Reines d'Orient

La història va anar més o menys així: A Orient hi havia tres...
Història, Història local, Portada

Els molins fariners de Vilaplana (I)

Els molins fariners són construccions utilitzades per moldre blat utilitzant la...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 79 (abril 2020)

No ens enganyem, amb la reobertura del Casal hi sortim guanyant, sempre. Però també...
Història, Geografia, Portada

Viatge a "AGION OROS" (Mont Athos) Grècia 2019 - Capítol 3

MONESTIR IVIRON . El monestir és el 3r en la jerarquia de Mont Athos i cenobi des del...
La nostra gent, Homenatges, Portada

En Xavier Joanpere , sempre el tindrem ben present  

Hi ha persones que per la seva feina i el seu exemple ocupen un espai a la terra i, tot i que...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Xavier, fins sempre

Ens vam conèixer a inicis dels 90 en una d'aquestes privilegiades ocasions que la...
Literatura, Lingüística, Portada

Onomàstica de l'antic terme de la Mussara

El passat diumenge 26 de gener es va presentar el llibre sobre els noms de lloc i de persona...
Opinió, Articles, Portada

Entre amics. O com el Sr. Garcia i els seus amics van acomiadar el camarada

Els homenatges acostumen a seguir rituals, sovint estereotipats. Les regles del joc que...
Història, Història local, Portada

El Danubi baixava gris cendrós

Quan el Joan se’n va anar, en temps de vencedors i vençuts, la seva mare, la...
La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Notícies, Portada

Lo pedris pel món: la Irina, l'Alba i el Pep han portat Lo Pedrís a Florència