La nostra gent - Homenatges | Revista 78

XAVIER JOANPERE, UN AMIC QUE HA MARXAT

Hola, Xavier, has marxat sense haver-nos avisat, (sens dubte perquè tu mateix no ho sabies. Però sabíem i sabies que tenies una malaltia molt traïdora. El teu cor tan gran et podia jugar una sorprenent jugada i així ha estat.).

La realitat és que som tan febles com una fulla, com una fulla moguda pel vent.

Ni tu, ni nosaltres els teus amics, ho vam poder evitar.

Naixem a la vida pensant que la tenim per sempre, malgrat que sabem per experiència que no és així. Tard o d'hora la fulla cau de l'arbre, nosaltres també.

Costa perdre un amic com tu. Has deixat una gran buidor entre els molts, moltíssims amics que tenies. Transmeties vida, vitalitat, entusiasme, esperança als que tenies al teu entorn i no només a la teva família, també als molts amics que tenies en terres llunyanes, especialment d’Amèrica llatina (que bé que ho feies).
Al llarg de la teva vida has sabut pensar, realitat no freqüent, en persones que no coneixies, però que sabies que et necessitaven més enllà de les teves (nostres) fronteres. Elles i ells ni tan sols van poder agrair-te quan rebien el teu ajut.

Aquí patim l'extensa malaltia de l’egoisme. És una malaltia freqüent que tu no tenies. Aquí, (en el nostre país,) qui dona, normalment espera rebre un guany, un benefici. Tu donaves sense esperar-ne res.

Col·laboraves en el finançament de projectes solidaris, senzillament perquè sabies que altres persones ho necessitaven.

Sabies que un altre món és possible i, perquè n'estaves realment convençut, et comprometies. És a dir, el que creies ho feies. Això no és normal en la nostra societat corrupta pel capitalisme.

Aquesta coherència et feia admirable i per això, ara, la teva no-presència ha estat més dolorosa. El teu record ens estimula a seguir el difícil, però també gratificant camí de la solidaritat.

Davant una perllongada foscor de la nostra societat, en què se't valora pel que tens i no pel que dones, els teus fets expliquen com el dia del comiat vam omplir de gom a gom el recinte del tanatori. La nostra presència en aquest moment trist de la vida, especialment per a la teva família íntima, és mostra de l'agraïment per haver-te conegut. I ser un exemple a seguir.

Tant de bo, Xavier, la teva vida solidària, defensant les causes que tu portaves a terme amb tanta il·lusió i constància, ajudin moltes persones del nostre entorn a descobrir que un altre món és possible i (segueixin) seguim el camí que has fet.

Paco Xammar

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

23/01/2024Història, Masos, Portada

XAVIER JOANPERE, UN AMIC QUE HA MARXAT

Nou usuari

Usuari registrat