Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Història - Història local | Revista 74

La re-descoberta de l’església medieval de La Mussara

Un sinònim d’edifici és immoble i, de fet, generalment considerem l'arquitectura com un element estable, sòlid, que es construeix, s’utilitza i, finalment, es derrueix.
 
Però hi ha una altra manera de veure i de comprendre l'arquitectura i és la de considerar els edificis com uns éssers vius, dinàmics, que neixen, creixen, evolucionen, canvien i, fins i tot, es belluguen. Un ésser viu que al final de la seva vida pot tenir una agonia, més o menys llarga, per desprès o bé morir del tot o renéixer amb una altra forma. Fins i tot un ésser que pot fagocitar construccions veïnes o ser fragmentat en altres de més petites.
 
Un edifici pot tenir molts anys de vida, fins i tot segles, i durant tot aquest temps de segur que ha anat evolucionant i patint diverses transformacions que poden desfigurar perfectament el seu aspecte original. Només cal veure els canvis que qualsevol persona, al llarg de la seva vida, pot observar en el seu entorn. Ara imaginem aquests canvis multiplicats per les diferents generacions que han viscut en aquest espai. No és d'estranyar, doncs, que l'aspecte actual d'un edifici centenari sovint tingui poc a veure amb l'aspecte que tenia originalment.
 
Tots aquests canvis deixen senyals, cicatrius si es prefereix, i si un sap identificar-les i interpretar-les correctament podrà llegir la història d'aquest edifici. I d'això s'encarrega una disciplina que es diu Arqueologia de l'Arquitectura: l'estudi i anàlisi dels edificis amb la intenció d’esbrinar quina ha estat la seva història i evolució.
 
I aquest ha estat l'objectiu del que s'ha realitzat a l’església de la Mussara, identificar i analitzar les cicatrius i senyals que té i, a partir d'elles, intentar escriure la seva història.
 

L'església de Sant Salvador de la Mussara en el temps
 
L'església que actualment veiem, dedicada a Sant Salvador, és una construcció de mitjans de segle XIX. Ens ho diu tant el seu estil constructiu, propi d'una arquitectura rural amb tocs neoclàssics típic d'aquest període com la data de construcció,1859, gravada en la clau de la porta d'entrada (data que l'erosió ha esborrat però que molts hem vist). És un edifici de formes simples i austeres amb una decoració molt minimalista i que, aparentment, no presenta cap tret que la faci destacar d'entre la resta d'esglésies contemporànies de la comarca.
 
Sabem, però, que abans d'aquesta data ja existia un temple. De fet, es conserva una butlla del Papa Celestí III, datada el 1194, que ja ens parla de l'existència d’una església a la Mussara. No en va una mostra de l’antiguitat de la nostra església la trobem en la talla gòtica de la Mare de Déu del Patrocini, provinent de la Mussara i que ara està en el Museu Municipal de Reus.

No obstant això, l’aparent simplicitat que mostra l’actual l’església de Sant Salvador, presenta un seguit d'elements que sobten per la seva singularitat i que ja ens indiquen que ha de ser un edifici més complex del que aparenta: parlem de la pedra (que és una clau d’arc reaprofitada) amb una datació del 1794 a sobre de la porta de la façana, la distribució dels arcs que aguanten el cor, just a l'entrada, l’existència d'un arc apuntat dins el mur lateral dret (mirant a l’altar) i la conservació de les restes d’un campanar d’espadanya (o de cadireta) en el mur lateral dret, el qual separa l’església de l’abadia. Tots aquests elements són clars indicis de l’existència d’una construcció prèvia a l’actual edifici que es troba, parcialment, englobada dins l’actual església.
 
És prou conegut que al llarg dels segles XVIII i XIX, hi ha un significatiu creixement demogràfic i econòmic a tot el Camp de Tarragona, cosa que va provocar la substitució de les esglésies medievals per altres de nova construcció, bàsicament perquè les primeres s’havien quedat petites. Així que es combinava la necessitat de tenir un temple més ampli per encabir una població que no parava de créixer amb un increment de la riquesa que permetia poder assumir el cost de les noves construccions. Aquesta és la raó per la qual en el Camp de Tarragona, pràcticament, no s’han conservat esglésies parroquials medievals.
 
Aquest fenomen el coneixem a la mateixa església de Vilaplana i ara la podem veure a la de la Mussara. No hem d’oblidar que el poble passa de 22 habitants l’any 1497 als 77 de l’any 1763 arribant  als 323 l’any 1857. És fàcil entendre que l’església medieval, dimensionada per una població de menys de mig centenar de persones, es deuria de quedar petita quan en el segle XVIII la població arribava al centenar. I ja no diem en el segle XIX quan es passa dels 300.


Arqueologia de l'arquitectura a l’església de la Mussara
 
Una primera anàlisi de les evidències d’edificacions anteriors a l’església de la Mussara van permetre plantejar la hipòtesi que la construcció de l’edifici actual deuria d’haver aprofitat part de l’església medieval i que, per tant, una bona anàlisi de l’edifici podria permetre identificar i reconstruir la forma del temple original.
 
Per aquesta raó, i gràcies a una subvenció de la Diputació de Tarragona i, no cal dir-ho, la participació entusiasta de l’Ajuntament de Vilaplana, es va poder dissenyar un projecte d’intervenció arqueològica que comportava l’aixecament planimètric acurat de l’edifici i una excavació puntual en la zona on suposàvem que estaria l’absis medieval.
 
La documentació planimètrica tenia com a objectiu poder documentar amb detall tot l’edifici per tal de poder-lo estudiar i analitzar, buscant aquelles “cicatrius” que ens explicarien la seva història. Per contra, l’excavació arqueològica, buscava poder confirmar la teoria que ens havíem fet sobre com devia ser i quines dimensions hauria tingut, l’edifici medieval. Es va decidir fer un sondeig just al costat de l’arc apuntat que es veu en el mur dret de l’església, en la zona de l’antic cementiri. L’arc es recolza sobre un mur antic que està tallat, el que feia preveure que es podria trobar la seva continuïtat i, si això fos així, permetria dibuixar la planta de la capçalera de l’església medieval. L’excavació arqueològica va confirmar-ho però també va mostrar que aquesta era més llarga del que ens havíem pensat i es pot assegurar que arribava fins al límit de l’actual cementiri.
 
L’anàlisi dels murs, d'altra banda, ens va indicar que la història de l’església de la Mussara era més complexa  i interessant del que es podria pensar en el seu moment, detectant-se, com a mínim, 5 moments constructius.
 
La conjunció de les conclusions de l’excavació arqueològica i de l’estudi dels murs ens ha permès redibuixar una nova, vella història de l’església de Sant Salvador de la Mussara.

 
Una nova, vella història de l’església de Sant Salvador de la Mussara.
 
A falta de finalitzar l’estudi d’arxius, que pot matisar o concretar algun detall, estem en condicions de poder dibuixar una història acurada de l’església de Sant Salvador de la Mussara.
 
  1. Hi ha una primera església amb una data de construcció incerta que podria ser del segle XII-XIII amb alguna possible reforma del XIV. Seria una església de planta rectangular d’uns 18 per 5 metres, de nau única dividida amb quatre cruixies i que tindria una alçada d’entre 5 i 6 metres. Estaria orientada Est-Oest, amb un absis semicircular mirant a orient. A la façana oest hi hauria un campanar d’espadanya de dos ulls i la porta s'ubicaria, descentrada, al mur sud.
 
  1. En un moment que encara no hem pogut determinar, però que se situaria entre els segles XV i XVII, es construeix l’abadia, adossant-se al mur oest i anul·lant el campanar d’espadanya. Per substituir-lo es construeix un campanar exempt, al costat de la porta, de planta quadrada i d’uns 9-11 metres d’alçada.
 
  1. A finals dels segle XVIII (recordem la pedra amb la datació de 1794) es construeix una nova església, i es derrueix parcialment l’antiga. Es conserven els murs de la façana oest i, parcialment, el de la façana sud que s’aprofiten en el nou edifici. La nova església té una orientació Nord-Sud, conservant l’entrada en el mateix lloc on estava la porta medieval. Interiorment es configura amb una nau quadrada, de 10 per 10 metres que inclou un petit cor sobreelevat i un ampli absis semicircular que té dues petites sagristies als costats. L’edifici guanya alçada, arriba als 8 metres, fet que provoca que el campanar es quedi petit. Per aquest motiu es recreix amb un segon cos de planta octogonal, que assoleix els 15 metres d’alçada. 
 
  1. En un moment incert del segle XIX es construeix la capella fonda, un espai quadrangular d’uns 26 m2 que amplia l’església.
 
  1. A mitjans del segle XIX la façana sud comença a tenir problemes estructurals. Aquesta façana s’ha construït aprofitant el mur medieval, el qual no pot suportar el sobrepès de la nova construcció i comença a cedir. Per aquesta raó la desmunten i l’avancen fins a englobar el campanar. És la façana que veiem avui en dia. Aquests treballs acaben el 1859.
 
Aquest “ésser viu” que coneixem com església de la Mussara, avui en dia està agonitzant. Amb aquests treballs, al posar en evidència el seu valor històric, intentem ajudar que es pugui recuperar d’aquesta agonia i que això sigui el pas previ a una nova vida, que es pugui recuperar i tornar a ser l’edifici emblemàtic d’un lloc tan singular com és la Mussara. Esperem, així, poder incloure un nou capítol a la seva llarga història (825 anys).
 
Addenda: És de senyors ser agraït. No podem acabar aquest text sense agrair la bona disposició i comprensió de la Diputació de Tarragona, així com el treball i l’acompanyament que ha fet l’Ajuntament de Vilaplana, especialment, però no només ells, el Tomàs i el German (que no ha esmerçat esforços a l’hora de netejar i desbrossar les àrees on hem treballat, que no és poca cosa).


Dr. Josep M. Puche i Dr. Jordi López
Institut Català d’Arqueologia Clàssica




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Literatura, Contes, Portada

Cafè turc

Al tren la dona s’ha fixat en una parella molt jove que és ben a prop seu, dreta...
Literatura, Contes, Portada

Justícia

L’Avinguda del Tibidabo? No, senyor, aquest tren no hi para. ue no ha vist els...
Recerca, Cuina, Portada

Pataco: una recepta molt antiga

INGREDIENTS   Tonyina, patata, ceba, carbassó, oli  ...
Opinió, Articles, Portada

Oportunitats solidàries: petit comerç o grans superfícies

Aquests dies i en aquesta situació estranya i adversa en què ens trobem,...
Opinió, Recerca, Articles, Casos i coses, Portada

Reflexions sobre el nostre patrimoni històrico-arquitectònic

Voldria començar pel cas més recent, del qual voldria expressar el meu...
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre 79

PUJA Pugen totes les propostes ciutadanes que s´han compartit per fer més...
Opinió, Articles, Portada

Cuidem-nos, cuideu-los

La vida tranquil·la dels pobles, de Vilaplana, amaga racons inhòspits als...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevista a Francesc Garrido, actor

És migdia de finals d’hivern i fa un vent més aviat fresquet, que fa...
Recerca, De cinema, Portada

Tres Gales i un regal

Tres Gales i un regal Com ja sabeu, la temporada cinematogràfica comença...
Recerca, Cuina, Portada

Cuina de temporada o temporada de cuina (amb molt d'unami)

Estàvem acostumats a fer cuina de temporada; és a dir, cada estació de...
La nostra gent, Homenatges, Història local, Portada

A l'entorn de Palmira Jaquetti i Isant

  Enguany s’acompleixen cent deu anys del naixement de Palmira Jaquetti i...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

La classe de la bandera olímpica

Hola, som  el Guim, la Nua, la Inés, la Bruna, l’Arlet, la Vu’a, la...
Recerca, Entitats, Cuina, Escola, Portada

Saps què són els pancakes?

La tortita, pancake és un pa pla rodó. La massa conté usualment llet,...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Un carnaval olímpic

Aquest any l’eix de treball transversal de l’escola són les...
Què passa, Activitats, Escola, Portada

Pintem en la foscor

Divendres passat  els nens de cicle inicial vam pintar amb pintura fluorescent i...
La nostra gent, Entitats, Entrevistes, Escola, Portada

Entrevistem en Llorenç Piera, jugador d'hoquei herba

Fa uns dies, vam entrevistar en Llorenç Piera, jugador d'hoquei herba del Reial...
Recerca, Entitats, Natura, Escola, Portada

Fem un nou amic: en Pilós!

Aquest dimecres van venir l'escola el Marc i el Pilós.   El Pilós...
Opinió, Entitats, Articles, Ampa escola, Portada

EL menjador de l'escola Cingle Roig

A les zones rurals, a diferència de les ciutats,  sovint ens trobem amb certa...
La nostra gent, Records, Portada

Lo pedris pel món: la Montsant, la Mar i la Montserrat a Fez amb Lo Pedrís

Què passa, Notícies, Esports, Portada

Centre d'activitats de muntanya de Vilaplana

Som molts al poble que d’una manera o altra aprofitem el que tenim al voltant i fem...
Literatura, Contes, Portada

Les tres Reines d'Orient

La història va anar més o menys així: A Orient hi havia tres...
Història, Història local, Portada

Els molins fariners de Vilaplana (I)

Els molins fariners són construccions utilitzades per moldre blat utilitzant la...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 79 (abril 2020)

No ens enganyem, amb la reobertura del Casal hi sortim guanyant, sempre. Però també...
Història, Geografia, Portada

Viatge a "AGION OROS" (Mont Athos) Grècia 2019 - Capítol 3

MONESTIR IVIRON . El monestir és el 3r en la jerarquia de Mont Athos i cenobi des del...
La nostra gent, Homenatges, Portada

En Xavier Joanpere , sempre el tindrem ben present  

Hi ha persones que per la seva feina i el seu exemple ocupen un espai a la terra i, tot i que...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Xavier, fins sempre

Ens vam conèixer a inicis dels 90 en una d'aquestes privilegiades ocasions que la...
Literatura, Lingüística, Portada

Onomàstica de l'antic terme de la Mussara

El passat diumenge 26 de gener es va presentar el llibre sobre els noms de lloc i de persona...
Opinió, Articles, Portada

Entre amics. O com el Sr. Garcia i els seus amics van acomiadar el camarada

Els homenatges acostumen a seguir rituals, sovint estereotipats. Les regles del joc que...
Història, Història local, Portada

El Danubi baixava gris cendrós

Quan el Joan se’n va anar, en temps de vencedors i vençuts, la seva mare, la...
La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Notícies, Portada

Lo pedris pel món: la Irina, l'Alba i el Pep han portat Lo Pedrís a Florència