Vivim temps convulsos en els que riuades de populisme ens són facilitades per polítics massa acostumats a utilitzar els mitjans de comunicació com a una eina de propaganda a gran escala venent a la població un missatge que moltes vegades podria semblar l’anunci de l’Apocalipsi només evitable si els hi fem cas sense qüestionar-los ja que són posseïdors d’una veritat absoluta. L’essència de la democràcia, vaja.
No caldria anar gaire lluny per exemplificar-ho però en aquest número ens fixarem en el tema de la immigració, eina recorrent per partits extremistes (i suposadament no tan extremistes) de tota Europa. I és que segons qui es pensa que el que més tranquil·litza els problemes del seu dia a dia és donar-li la culpa als altres i aquests altres són més fàcils d’identificar si tenen un color, uns costums o un credo diferents.
No sé com us ho imagineu vosaltres però jo sempre he pensat que la decisió de deixar casa teva, la teva família i coneguts, deixar enrere tot allò que coneixes només ho fan aquells que, o bé tenen un esperit aventurer fora mida o bé aquells que estan desesperats per la seva situació. Fem doncs una ràpida repassada per la temàtica de la migració en el setè art.
El cinema nord-americà, prolífica indústria, ens proporciona els primers exemples. De fet, el tema donada la pròpia formació del país arrela en el substrat de nombrosos gèneres i pel·lícules com a rerefons del nus primari però si ens cenyim al tema principal podem començar per The Visitor (2007) que ens mostra un tòpic en aquest tipus de pel·lícules: la de la persona tancada en el seu món –reflex de la societat en que vivim- a la que de sobte se li trenquen els esquemes per l’aparició a la seva vida de dos immigrants, en aquest cas siris, que comencen a canviar-li els clixés de la seva vida.
Si parlem de la migració llatina als Estats Units, ara que es parla de construir un mur, A better life (2011) en seria una mostra. En aquest cas l’intent d’un pare per proporcionar una millor vida al seu fill i allunyar-lo dels perills de les bandes de carrer. També ens podem trobar la migració a partir d’un toc d’humor surrealista. Us imagineu què passaria si de sobte un dia tots els immigrants llatins desapareguessin de California? Aquesta premissa planteja A Day without a Mexican (2004)
Per la seva banda, Who is Dayani Cristal? (2013) reconstrueix la història d’un immigrant a partir del cadàver trobat al desert en format documental i un tatuatge amb el nom del títol.
Però és clar, el cinema també ens proporciona estereotips en aquest àmbit i segurament la migració llatina que travessa les zones desèrtiques entre la frontera d’Estats Units i Mèxic no resulta tan romàntic com la postal de l’estàtua de la Llibertat que veien els immigrants bàsicament europeus a finals del segle XIX i durant les primeres dècades del segle XX, escena magistralment immortalitzada a El Padrino II.
En aquest context podríem destacar cintes com The immigrant (2014) on dues germanes provinents de Polònia són separades en arribar als Estats Units. Mentre una es posada en quarantena a Ellis, l’altra caurà en la prostitució per tirar endavant.
Podem acabar amb aquesta primera tanda centrada en la immigració cap als Estats Units amb La Buena Mentira (2014) on veiem la difícil adaptació d’un nen sudanès i els esforços d’una treballadora social per facilitar-li l’arribada a un món tan diferent al del seu origen.