Història local | Revista 1710/09/2004

Repercussions, a la Mussara, del cas "Patacó"

Diverses persones filles de la Mussara —però llavors residents a Vilaplana o a l’Aleixar— i una altra que hi residia però no n’era filla, van ser acusades de participar amb la banda dels Patacons, que era formada per Ramon Roig Recasens, el pare Patacó, fill de Mont-ral, que el 1946 tenia cinquanta-vuit anys. I els seus fills Ferran Roig Suñé, nat a Alcover el 1922, i Ramon i Antoni, també nats a Alcover, sense data coneguda. També en va formar part Josep Martín Menéndez (a) Capità Pipes, fill de Tarragona i procedent de l’exèrcit, que va començar essent confident de la guàrdia civil i que, després, es va ajuntar amb els Patacons.

Va ser una banda de malfactors, sense vinculacions polítiques. Es dedicaven a robar, sobretot per les muntanyes del Baix Camp, per sobreviure. I es van rodejar de col·laboradors forçats i coaccionats, pagesos o pastors d’aquells termes per on ells habitaven: els amenaçaven de mort si no els duien proveïments alimentaris o d’altra mena. Les relacions amb dones van desembocar en amistançaments.

Aquestes dones van ser Engràcia Estivill Esteve, que havia nascut al mas de Morenet l’any 1895, que vivia al carrer del Mig de l’Aleixar, tenia cinquanta anys i era viuda, amb cinc fills, quan la van empresonar, el dia 9 d’abril de 1945, acusada d’encobridora. Al cap de dos mesos, va ser deixada en llibertat; però, vuit mesos després, en virtut d’un suplicatori de la guàrdia civil de Vilaplana, va ingressar novament a la presó de Tarragona, d’on va ser alliberada tres mesos més tard. S’havia amistançat amb el Patacó pare.

També nascuda al mas de Morenet pel gener de 1925, hi va haver Rosa Rius Estivill, resident igualment al carrer del Mig de l’Aleixar. Devia ser filla de l’anterior, acusada del mateix delicte. Era soltera, sense instrucció escolar, tenia vint anys, i va estar a la presó també dues vegades en dates coincidents amb les que hi va estar l’Engràcia Estivill, que es pot suposar que era sa mare. Es diu que la Rosa va tenir relacions amb el Ramon Patacó.

L’altra dona, Francesca Cabré Pàmies, havia nascut a Capafonts el 1908, havia anat a escola i residia al mas d’en Grau. Era viuda de Salvador Magrané Juanpere —cunyada, doncs, del Sebastià Magrané del qual també es parlarà— i tenia tres fills. Va ingressar a la presó de Tarragona als trenta-sis anys, procedent de la Selva, el dia 12 d’agost de 1944, però la vigília de Nadal d’aquell any mateix va sortir en llibertat. Tanmateix, tres anys més tard hi va tornar a ingressar a instàncies de la guàrdia civil d’Alcover i, poc abans de Nadal d’aquell 1947, se la va sotmetre a consell de guerra amb resultat de condemna a sis mesos i un dia de pèrdua de llibertat, per rebel·lió. El càstig se li va acabar al cap de quatre mesos, el 9 d’abril de 1948, per aplicació d’un indult. Va tenir un fill amb el Ferran, fill del Patacó.

Els tres homes eren tots tres de la Mussara. No se’ls va començar a detenir fins el 1946, nou mesos després de la detenció de l’última dona. Josep Estivill Rius va néixer al mas del Pou, el 1905. Era pagès, sense instrucció escolar, casat amb Maria Rius, tenia sis fills i va ser acusat de còmplice de la banda. Quan va ingressar a la presó, el 9 de febrer de 1946, tenia quaranta-un anys. Dedueixo que va ser maltractat, segurament per obtenir-ne més informació de la que realment podia donar. Per l’octubre de 1947, un consell de guerra el va condemnar a sis mesos i un dia. Va quedar alliberat el 9 d’abril de 1948.

Sebastià Magrané Juanpere havia nascut l’últim any del segle XIX, era pastor, no havia anat a escola, s’havia casat amb Maria Nadal Robert, i residia a Vilaplana. El vaig conèixer i cap al 1957-1958 em va ajudar —ben desinteressadament— sol·licitat a causa del bon coneixement que ell tenia del territori. En el curs de les llargues converses que hi vaig sostenir, mai no van aflorar les peripècies que l’havien afligit, a partir del 27 de gener de 1946, quan va ingressar a la presó, per suposat delicte de rebel·lió, un concepte que resulta vague. Sembla que també va patir interrogatoris agressius, durant els vuit mesos que va estar tancat, fins al 16 de setembre d’aquell any.

El tercer va ser Manuel Rius i Mas, nat al mas de Morenet el 1885, pastor, solter, sense instrucció escolar, resident al núm. 30 del carrer del Mig de l’Aleixar, potser oncle de la Rosa Rius de què he parlat abans. Va ingressar a la presó el dia 13 de febrer de 1946, acusat de presumpte delicte de rebel·lió. També se’l devia violentar durant els interrogatoris, però va sortir en llibertat provisional al cap de tres mesos, el dia 5 de maig de 1946.

A tots sis se’ls va aplicar allò que en deien "Cumpliendo período" i "Conformidad Registro Indice", unes expressions críptiques per voler dir que els afectats eren conduïts als soterranis de la polícia —en lloc d’enviar-los a la presó— per ser sotmesos a interrogatoris amb la utilització de procediments violents per als quals aquella policia estava especialment entrenada.

Devien compartir domicili, al carrer del Mig de l’Aleixar, Engràcia Estivill, Rosa Rius i Manuel Rius, que suposem emparentats entre ells.

He obtingut tota aquesta informació per gentilesa de Josep Recasens i Llort, d’un llibre en preparació, que es titularà La repressió franquista al Baix Camp (la ciutat de Reus exclosa), que espera veure publicat l’any 2005.

Ramon Amigó