Narrativa | Revista 201/12/2000

1r premi del concurs de redacció breu Fungus Papyris, més grans de 16 anys

Lema: L’Ull de la Gitana
Categoria: més grans de 16 anys
Autor: Josep Mestre Anguera
Títol: Al peu de la lletra o al capdavall, són quatre dies ...

>B>AL PEU DE LA LLETRA o AL CAPDAVALL, SON QUATRE DIES...

Dec estar tocat del bolet! Qui o què em devia haver manat que seguís aquella conversa. De fet, en un principi aparentava ser prou intranscendent com per dedicar-li no més d’uns minuts del meu temps abans de gaudir dels efectes d’una flagrant escapada cap al món dels somnis, però la realitat va ser una altra quan vaig poder comprovar com es va anar transformant sorprenentment en tot el contrari, només passats uns minuts després de les presentacions i les primeres paraules de rigor sobre el temps que feia. Efectivament, al cap d’uns moments d’aparent i innòcua xerrada entre perfectes desconeguts, va agafar-me de la mà i se’m va acostar fins que va col·locar el seu nas just en front del meu per assegurar-me que tenia previst d’assassinar la seva dona!

Va ser la presentació d’un homicida feta a cara completament descoberta, sense tremolar-li la veu, justament al centre del vagó del tren que ens estava duent de Reus a Barcelona-Sant Andreu Comtal, amb una total, inesperada i descarada traïdoria i lluminosa diürnitat !!!

Potser pot semblar que estigui muntant les bases d’algun guió cinematogràfic de tema reiteratiu i gratuït, però el cert és que aquell home m’havia convençut amb aquelles escasses paraules i mirada penetrant. D’alguna manera sabia que no mentia i que realment estava preparant la mort de la seva mitja taronja.

Tot havia començat just després de pujar al tren quan, garlant i observant a través del finestral de doble vidre del vagó climatitzat, vam anar deduint a poc a poc que els millors terrenys per dedicar-se al cultiu de tota mena de verdura devien ser aquells que estan situats als marges de les vies, ja que en bona part del seu trajecte, i a banda i banda del traçat, s'hi poden localitzar un seguit de petites explotacions, il·legals o de dubtosa propietat que, perfectament i ostentosament protegides amb hàbils tanques muntades a partir dels materials reciclats que s'han pogut anar espoliant dels voltants, mostren sense pudor una productivitat tan ufanosa que esdevé prou evident, fins i tot des de la perspectiva d'un tren en marxa.

Indubtablement, la intrascendència del tema que estàvem tractant no feia més que evidenciar encara més l'obligatorietat peremptòria d'una bona becaina a soporífer final que m'havia promès a mi mateix només sortir de casa. Però, com ja he dit abans, això no va ser així, ja que aquell home va provocar amb hàbil cura que la conversa s’anés decantant cap al camp que ell tenia previst i en el qual es movia amb major soltura i habitud.

Resulta que el Sr. "Z" (així és com l'anomenaré a partir d'ara, per tal que no pugui ferir la sensibilitat de cap familiar o persona amistançada!) havia practicat tota la seva vida com a herbolari, dietista, homeòpata i no sé quines branques més de la medicina natural o pseudonatural... Aleshores, a copia d'anys d'estudi i de recopilació de tota mena de dades al respecte, el Sr. "Z" havia aconseguit recollir, catalogar i classificar milers de plantes i altres derivats i formes pròpies del regne vegetal. AI mateix temps aquell home havia arxivat també qualsevol tipus de característica interessant, saludable o perniciosa, de totes elles. I com a resultat d'aquest procés analític, el Sr. "Z" havia esdevingut un dels experts més importants en aquest àmbit de treball, i mes concretament en l'apartat dels bolets verinosos.

Li va faltar temps al Sr. "Z" per confessar-me que tenia localitzada una espècie de bolet molt rara, pròpia i exclusiva de la comarca del Baix Camp, la qual, convenientment destil·lada i barrejada amb l'element químic adequat (del qual només em va dir que era de fàcil obtenció a qualsevol farmàcia), podia esdevenir la pedra filosofal que ansieja qualsevol criminal: l'assassinat perfecte, que no deixa cap tipus de rastre i que fulmina la víctima en escassos segons, sense causar-li cap tipus de dolor, totalment innocu, transparent, insípid i sense olor.

La veritat és que arribat aquest punt de la conversa em vaig començar a sentir molt incòmode. Qualsevol indici inicial d'innegable atracció s'havia anat esfumant per transformar-se en astorament a mesura que anava avançant aquell il·lògic i aberrant diàleg. Per acabar-me de tocar ben tocats els bolets, a més de la incipient i carregosa son que m'anava vencent en desigual batalla contra les meves atacades neurones, que restaven en estat latent desprès de la "juerga' de la darrera nit, em va proposar (o potser reptar!) que comproves amb qui volgués (ésser viu, humà o no) els efectes de tan perillosa i letalment efectiva mescla.

La veritat és que jo ja feia estona que veia que no me'n sortiria de cap manera si no provocava un hàbil gir en la conversa per tal d'aconseguir el preuat guardó del son reparador. En efecte, l'objectiu estava perfilat nítidament però, al mateix temps, la claror que reflectia no m'ajudava de cap manera a veure'n un final prou esperançador o favorable.

Aleshores, angoixat pel mateix neguit i també! per la son, vaig decidir contraatacar amb l'única arma que em semblava que, en vista de la situació, podia emprar per fer-lo callar. Per això, en un moment de la conversa que em va semblar oportú, em vaig dirigir directament cap a ell i li vaig preguntar sense recança:
- I per què no ho prova vostè mateix?

A la qual cosa em va respondre amb un:
- Ah bé, sí, encantat!

I, sense esperar cap altra interpel·lació de la meva part o potser algun moviment que li pogués impedir el que ja estava disposat a fer, es va treure de la butxaca interior de l'americana de fil un potet amb unes pastilles. Se'n va posar dues o tres al palmell de la mà i les va dipositar a la boca tot seguit, empassant-se-les sense moure cap muscul més que els necessaris per efectuar l'esmentada acció. Finalment en "Z" va donar per acabada l’operació i, tot just abans de caure fulminat a terra, va acabar afirmant amb un fred i rotund:
- Es fonen a la boca amb facilitat i no fa falta acompanyar-les amb aigua per enviar-te-les!

(...)

Cregui'm, Sr. inspector, això ha estat el que realment ha passat. Aquesta és tota la veritat. S'equivocaria si es penses que li dic una mentida. A més, em sembla que aquest Sr. "Z" ha de ser una persona molt estranya, el seu comportament així m'ho ha demostrat, ja que sé del cert que des de fa tres mesos s'ha estat tirant la meva dona!

Vilaplana, 07, 08 i 09 d'agost de 2000

Josep Mestre Anguera