La nostra gent - Què passa - Efemèrides - Notícies | Revista 86

145è ANIVERSARI DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA 145 ANYS FENT PAÍS 

Els inicis

El 26 de novembre de l'any 1876 es va fundar l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (ACEC) en el si del desenvolupament de la Renaixença al nostre país.

De bon començament, s'estableixen diverses seccions d'activitats, destacant aquestes:

• Científica
• Artística
• Literària
• Topogràfica-Pintoresca (Muntanya)

És important destacar que en els seus Estatuts i Reglaments inicials ja s'intuïa la voluntat d'implicar-se en la defensa i protecció de la cultura, les tradicions i el coneixement del territori.

I en un dels articles del Reglament es fixa que, a part de pagar una quota mensual com a soci, hi ha l'obligació anual de donar una peça d'art, arqueològica, numismàtica, pintura, escrits i altres amb la finalitat de museïtzar l'Entitat. Així s'acumulen gran quantitat de peces arqueològiques romanes, àmfores ibèriques i romanes, imatges romàniques i gòtiques, monedes antigues, fòssils, minerals, totes elles rellevants, i tantes i tantes coses més.

Al cap de dos anys de la seva fundació, a causa de l'orientació artística i científica de l'ACEC i menys muntanyenca, es produeix una escissió, establint-se una nova entitat anomenada Associació d'Excursions Catalana (AEC).

Les dues actuen de forma separada, però amb molts socis comuns, i finalment, veient la gran quantitat d'activitats paral·leles, el 1891 es fusionen en l'actual entitat Centre Excursionista de Catalunya (CEC).


Els primers anys

L'entitat creix ràpidament i necessita establir un nou local, ja que als inicis s'allotjava en domicilis particulars i professionals, i lloga el segon pis del carrer del Paradís núm. 10, que és un edifici gòtic del segle XV, pis que incloïa la part de dalt de les columnes romanes del Temple d'August.

Posteriorment, entre els anys 1903 i 1905, l'arquitecte i consoci Lluís Domènech i Montaner va fer una important reforma interior de l'esmentat edifici, deixant al descobert les columnes romanes, dissenyant una gran sala d'Actes, sala de Juntes, Biblioteca i espais de trobada per tots els socis.

Personatges cabdals de la societat catalana són membres històrics de l'Entitat, destacant entre molts d'altres els pintors Santiago Rusiñol i Miquel Utrillo, els arquitectes Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch, el lingüista Pompeu Fabra, els escriptors Manuel Milà i Fontanals i Valentí Almirall, els geògrafs Pau Vila i Francesc Carreras Candi, l'historiador Josep Iglésies i Fort, el poeta Joan Maragall, etc.

La inquietud de molts d'ells fa que es desenvolupi la protecció i rehabilitació de monuments i edificis importantíssims que es trobaven en molt mal estat: Monestirs de Poblet, Ripoll, Sant Cugat, i evitant la seva desaparició com l'església de Sant Pau del Camp, la reconstrucció de les esglésies romàniques de Terrassa, les Drassanes de Barcelona i les restes de la Muralla Medieval del S. XIV. El CEC va ser determinant, sota la direcció de Josep Puig i Cadafalch, de la recuperació de les pintures romàniques de l'Alt Pirineu i de la Vall de Boí.

El 1907, en Puig i Cadafalch plantejà, en una conferència al CEC, la creació de l'Institut d'Estudis Catalans que fou fundat pocs mesos després. Va ser Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona i més tard, president de la Mancomunitat de Catalunya, el que fundà l'IEC, essent cabdal el CEC, amb una llarga llista de personalitats culturals, artístiques i literàries que varen impulsar-lo.


L'excursionisme

La necessitat de conèixer la nostra terra perquè fos degudament coneguda i estimada, així com d'altres indrets del món, el CEC va ser i és un gran actiu en l'organització de sortides de muntanya, campaments, essent pioners en les activitats d'escalada (Lluís Estasen, Maria Antònia Simó), d'esquí (més de 15 esquiadors olímpics) i expedicions internacionals (Atlas 1966, Everest, Indu Kush, etc.)

Com a dada significativa, és la 7a entitat excursionista més antiga del món i primera privada, ja que les 6 primeres han estat entitats públiques de país.
Sota la presidència de Cèsar August Torras i Ferreri va iniciar-se una xarxa de refugis de muntanya començant per l'antic refugi d'Ulldeter (1909), La Renclusa (1916), La Molina (1925), fins a 16 edificis que han donat aixopluc a milers d'amants de la natura acostant-la per assolir travesses, cims i espais de coneixement com àmbits de geologia, botànica, meteorologia, geografia, etc. Avui resten 8 refugis emblemàtics, 7 al Pirineu, com el nou d'Ulldeter (1959), La Renclusa, Josep Maria Blanc (1954), Joan Ventosa i Calvell (1979), Amitges (1966), La Molina i Juli Soler i Santaló (1971) i 1, a la Serra de Prades, Ciríac Bonet (Siurana).

Una de les missions del CEC ha estat la formació i divulgació del coneixement de la natura i àmbits culturals i científics. Destaquen el Centre Acadèmic d'Escalada (CADE) (1942), la impulsió dels Estudis Universitaris Catalans (1903), l'Escola d'Esquí de La Molina (1944), l'Escola de Guies de Muntanya, l'Escola Catalana d'Espeleologia (1963), etc.

També, en la seva preocupació institucional, ha estat fundadora de la Federació Catalana de Muntanyisme (avui Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya–FEEC), Federació Catalana d'Esquí, Federació Catalana d'Espeleologia, etc.


El CEC, avui i demà

És una de les poques entitats esportives de l'Estat Espanyol declarades d'Utilitat Pública i acaba de signar els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides (ODS), havent estat auditada per Bureau Veritas i sent considerada la primera entitat esportiva del món que assoleix tal compromís universal. Aquest compromís implica totes les persones vinculades a les activitats i funcions, amb un ampli abast de la responsabilitat amb el medi natural, el respecte a les persones sense discriminar el seu origen, la raça i el gènere.

Fomenta el benestar i la inclusió social, el coneixement i l'accés endreçat, segur i sostenible a la natura.

Compta amb 4.000 socis, una seu emblemàtica, un espai d'escalada interior (boulder), 8 refugis i un completíssim programa d'activitats, i el més important, un equip de socis voluntaris (més de 120) i de professionals, que col·laboren i participen en el disseny, preparació i monitoratge d'activitats esportives, formatives i culturals.

Més de 450 activitats esportives, en disciplines de natura, com senderisme, travesses, alta muntanya, escalada, campaments, espeleologia, esquí de muntanya, raquetes, esquí nòrdic i alpí. Organitza sortides internacionals amb guiatge d'experts i viatges turístics.

En l'àmbit formatiu, té establert un programa d'iniciació en totes les seves activitats, que havent assolit un bon coneixement de l'activitat, es progressa en nivells de més dificultat. Compta, per això, amb l'equip de l'Escola de Guies. Té establert un programa anomenat GR Natura, amb acords amb escoles, havent portat més de 4.000 escolars al medi natural.

Activitats culturals, com cursos de meteorologia (amb el consoci Alfred Rodríguez Picó), de botànica (equip d'en Josep Nuet), de geologia, viatges científics, etc. Compta amb un arxiu amb més de 750.000 fotografies, fons documental de 145 anys, fons d'art, cartoteca amb més de 3.000 planells i té la seva seu museïtzada.

El pla anual es distribueix per tipologia d'activitats, edats i nivells per donar cabuda a tota mena d'inquietud esportiva o cultural.


Conclusió
En el CEC trobareu un espai d'acollida, modern, amb contacte permanent amb els socis, amb mitjans de comunicació i organització com el seu Butlletí mensual, la seva Newsletter setmanal, la seva revista Muntanya trimestral i que, gràcies a les xarxes d'Internet, planteja activitats arreu del territori.

Antoni Olivella Conill



+ Publicar el meu comentari