Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Activitats | Revista 3

Xerrada en memòria a Ramon Trilles (Valent de l’Aleixar)

No sé exactament el perquè, però en el decurs de la vida hi ha una sèrie d’imatges visuals, de sensacions tàctils, d’olors, de sabors, de sons... que malgrat passi el temps queden incorporades, indefectiblement, de forma més clara o més difusa, a la nostra memòria per sempre més.

De ben segur, que en el moment real, experiència que potser més endavant albirarem, no som conscients de la seva importància i que amb el pas del temps poder ser inútils tots els afanys de la nostra intel·ligència per tractar d’evocar aquells records que, voluntària o involuntàriament, subjauen en els amagatalls més secrets del nostre subconscient. Potser depèn de l’atzar o bé dels déus –jo m’inclino més aviat pel primer cas- que podem recordar aquella vivència, aquella sensació, aquella imatge... abans que ens arribi la mort, o que simplement no la podem percebre mai més. Però, de sobte, i sense previ avís, sense saber ben bé el perquè, el record retorna i reneix.

El motiu de com i perquè rememorem una experiència viscuda anteriorment, Marcel Proust l’exemplifica magistralment a A la recerca del temps perdut a través la sensació del gust. El sabor d’una simple magdalena sucada en til·la desencadena en la memòria del protagonista una successió de passatges de la seva infantesa:

“Quan vaig reconèixer el gust del tros de magdalena mullat en til·la que la meva tia em donava, la vella casa gris amb façana al carrer vingué com una decoració de teatre i amb la casa vingué el poble, des del matí al vespre i tots els temps, els carrers per on anava a fer els encàrrecs, i els camins que seguíem quan feia bon temps...”

De fet, podríem estar d’acord que de les sensacions i de les imatges reals o il·lusions que tornen a passar pel cor, és a dir, que recordem, sigui el gust d’una magdalena o sigui el que sigui el que les evoca, n’hi ha ben poques que romanguin de forma preclara. I moltes menys que a més a més d’estar adormides o hivernades als nostres sentits, al nostre cervell, al nostre esperit, -aneu a saber on?- tinguin tal transcendència que, de vegades, puguin ser el desencadenant d’un canvi profund en la concepció de la nostra vida.

Suposo que us començareu a inquietar i a preguntar: Quina relació tenen les magdalenes, Proust i tot el que he exposat fins ara amb el tema de la conferència: “Catalunya sota el franquisme” i que dediquem a la memòria de Ramon Trilles, el Valent de l’Aleixar? Doncs bé, per a mi molta, ja que és la imatge concreta d’unes mans grans i generoses, que tinc instal·lades al meu enterbolit i laberíntic “ram” de memòria, de la qual vull partir per donar sentit a aquest text.

M’explicaré: Era un dia qualsevol, d’ara fa més de vint anys. Jo estava per diverses circumstàncies, que ara no vénen al cas, com a dependent d’una botiga de catifes a Reus, quan, de sobte, per les vidrieres de l’aparador vaig veure un grup de nois del meu poble que anaven amb un piquet de vaguistes i que entraven a diversos comerços de queviures per demanar als botiguers que secundessin una vaga de pagesos. Anaven acompanyats d’altra gent entre la que sobresortia:

“Un home alt i corpulent, de pell torrada pel sol i llavis prominents, de cabells blancs i amb unes mans enormes. Unes mans marcades amb la dura empremta del treball de la terra i que sempre s’obrien generoses. Unes mans de dits llargs i molsuts que s’aixecaven i es tancaven amb molta força amb el puny en alt, no per colpejar ni aixafar, sinó per demanar justícia entre els ¡homes”.

Aquell dia, no sabria dir-vos el perquè, -potser per la imatge d’aquelles mans grans i generoses que m’evoquen aquella cançó d’en Raimon: ”de l’home mira les mans” i que ara rememoro- però la veritat és que vaig sentir un profund impuls de sortir d’aquella indolent i ensopida etapa de la meva vida i donar-li la mà per tenir la mida de totes les coses que es començaven a remoure dintre meu.

Vaig començar a anar cada vespre, al cafè de Cal Ritu on ens reuníem aquell grup d’amics del meu poble i on vam començar a confraternitzar. Teníem llargues converses fins a altres hores de la nit, mentre la lluna brillava, i discutíem sobre les coses humanes i divines. Parlàvem de la guerra civil, de la dictadura de Franco, de la democràcia, de Déu, de l’ateisme, de la repressió religiosa i cultural, de Ferrer i Guàrdia i l’escola Moderna, de Marx i el socialisme, de Bacunin i l’anarquisme llibertari, de les injustícies socials, de la llibertat, de la utopia... Era la primera “escola” a la qual anava de gust i que el concepte de cultura de saber era diferent al que m’havien inculcat aleshores.

Al principi era una mica reticent a les seves idees i discutíem efusivament, però, a poc a poc, em vaig anar fent a aquella manera d’entendre el món i la vida. Érem un grup jove que començava amb molta il·lusió i que volia canviar primer les estructures immobilistes del nostre poble, del nostre país i, a poder ser, del món sencer. Però, és clar, al nostre poble amb pretensió o sense, com canta Brassens, teníem mala reputació i pocs referents en la gent gran on emmirallar-nos i on poder aferrar-nos per transformar aquella realitat social. De fet, i vist des de la distància, les coses no han canviat tant, encara que continuo pensant que valgué la pena i, per això, ho canto.

Per contra, el poble veí, la situació era a l’inrevés ja que amb la gent de la nostra generació no hi connectàvem gaire, però si que hi havia un grup de gent més adulta que s’apropava més als nostres ideals i que mantenia una lluita constant contra tot allò que nosaltres rebutjàvem. De tota aquella gent lluitadora, solidària i compromesa destacava, sens dubte:

“Un home alt i corpulent, de pell torrada,
de cabells blancs i de mans grans i
generoses,
sempre aixecades amb el puny en alt
per demanar justícia entre els homes”


Un home valent i compromès que s’havia guanyat merescudament aura de mite. Un home solidari i generós amb el poble i amb els seus companys. Un home donat a la terra i que, per damunt de tot, va lluitar amb totes les forces del seu esperit sense demanar res a canvi, per transformar i millorar aquell anquilosat món en què vivíem, i convertir-lo en un món més just, més solidari i més lliure, i del que tots en som, gràcies a gent com ell, usufructuaris.

Un home, “El Valent de l’Aleixar”, a qui volem retre el nostre més sincer homenatge a partir d’aquelles mans grans i generoses que, ara i aquí, hem evocat:

“Quan vaig reconèixer aquelles mans grans i generoses les vidrieres de la botiga on treballava, vingueren a la memòria com una decoració de teatre, i amb la botiga vingué el vell cafè de Cal Ritu amb la façana verda al carrer, on discutíem amb els companys de coses humanes i divines, i amb el cafè vingué el poble, des del matí al vespre i tot el temps, i els carrers on lluitàvem, i aquell antic camí de l’Aleixar, il·luminat per la blanca lluna que ens portava en direcció des nostre benvolgut company.”

Pitxi




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Història, Masos, Portada

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos, Portada

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps, Portada

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina, Portada

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola, Portada

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies, Portada

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Jornada de Neteja de l'Entorn de la Mussara

Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
Què passa, Notícies, Portada

ACTIVITATS D'IGUALTAT, a Vilaplana

Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
Què passa, Notícies, Portada

PULS'METRE

PUJA Pugen els enllaços matrimonials. Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
Entitats, Jubilats, Portada

Dinar de l'Associació dels Jubilats de Vilaplana

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
La nostra gent, Homenatges, Portada

DIA DE LA GENT MÉS GRAN

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys Enguany, la Festa de la...
Què passa, Notícies, Portada

Dia Internacional per a l€Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (4)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (3)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (2)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (1)

La nostra gent, Efemèrides, Portada

EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2023: Genís Torres Aymamí

Genís Torres Aymamí 6 d'octubre de 2023 Bona nit a tothom,...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

DEFUNCIONS 2023

2022 Jordi Mariné Anguera 90 anys           ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

CASAMENTS 2023

Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil         ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

NAIXEMENTS 2023

Jordi Olivan Torralba                   ...
Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada

Els beneficis de la Música durant l'envelliment

La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
Opinió, Articles, Portada

L'actualitat del macrosistema econòmic i les seves conseqüències en el petit comerç

La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
Recerca, De cinema, Portada

VA DE CINE: Seminci i Rec 23

La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
La nostra gent, Records, Portada

ALBERT €DAMO€, et recordem amb estima

Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Trescant entre la Riba i Vilaverd

Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
Recerca, Casos i coses, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres. Era el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Daniel Giraldo i Andrea Klinkert, pastors

Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 94 (desembre 2023)

NO A LA GUERRA Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
Passatemps

Passatemps 93: Minimots